Un any i escaig de preguntes, respostes i tafaneria mal dissimulada (2 de 3)

A l’abril aquesta publicació digital va fer un any i ha arribat el moment de tombar el cap i repassar el paisatge humà i el patrimoni de vivències que ha deixat, perquè l’estiu és un bon moment per refrescar-se el cos i la memòria.

M’agrada comprovar l’estela de caràcters i maneres de fer davant la vida que els entrevistats van deixant, és com fer un retrat escrit de la societat que ens ha tocat viure, al qual recórrer d’aquí uns anys per veure què ha canviat i com hem canviat.

Retrat com el mosaic de fotografies d'impacte visual i poètic al que ens té acostumats l’Albert Espadamala amb el seu/seus instagrams, els plats o els cims fotografiats pel Miquel Bosqued, els retrats sòcio-emocionals de la classe mitja urbana contemporània relatats per la Madeline Carey, els retrats setmanals de la Vall del Ges en forma de notícies als que ens té acostumats l’Elisabet Soldevila o els retrats de fusta tornejada en totes les seves formes, temps i colors del Gerard Verdaguer.

(Si encara no has vist l’anterior repàs, aquí tens l’enllaç: https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2021/06/un-any-doficis-i-quotidianitats-un-any.html )

#humor #bellesa #pagesia, leit motiv Espadamala

L’Albert Espadamala va ser un dels primers entrevistats que no havia vist mai en persona i amb qui mai hem tingut cap més tracte o relació que la digital. Va ser la porta d’entrada a un món rural viu, altament actiu a les xarxes i segurament trencant molts dels esquemes o idees preconcebudes que es puguin tenir d’un pagès, si més no d’un pagès del segle XXI en un país occidental del primer món.

Quan el vaig entrevistar portava uns quants anys portant ell sol un centre de cria d’unes 250 vedelles Holstein per a la producció de llet, avui però, s’està preparant per a un canvi d’activitat, l’Albert té al cap una granja d’animals negres i tenir el seu propi ramat de vaques per a carn. Al mateix temps, continua bolcat de manera altruista a les xarxes socials, portant i fent difusió de diferents perfils que parlen, expliquen i/o fan difusió del món rural i d’aquells que l’habiten, com si d’un de Community Mànager rural es tractés, a més de participar en diferents crowfundings per ajudar a companys del sector que inicien o un projecte, o com en el del recent incendi a la granja Soler d’en Hug de l’Abel Peraire, per a la seva reconstrucció.

Pagesos GPS, una de les moltes organitzacions
de l'àmbit rural en les que participa

Des de la seva particular visió de la bellesa, impregnada d’art, estètica, llum, imatge i sobretot, molta fotografia. Fotografies en les que sovint hi pot aparèixer nu i en el lloc més inesperat, però sempre amb un teló de fons de paisatges rústics, de camps, de muntanyes...  i de ruralitat. Una altra de les coses que l’han anat popularitzant, són els seus posts carregats d’humor subtil, que juguen entre l’absurd, el surrealisme i l’impacte visual, arrencant sonores riallades a través dels seus muntatges fotogràfics a la granja, sovint amb els vedells. Però la transició que es prepara a Espadamala de Baix no li han minvat la imaginació ni la creativitat; fa un parell de mesos organitzava un concurs de cant de gall del que se’n van fer ressò molts mitjans del país (i el gall guanyador va tornar a ser noticia una setmana després per que va morir per l’atac d’una guineu). Ara que té una mica més de temps lliure, està aprofitant per anar a visitar altres pagesos i petits productors que fan producte final i en fa difusió a les xarxes, sempre amb la seva empremta, sempre Espadamala. Sempre pagès, i unes quantes coses més.

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/06/pages-i-unes-quantes-coses-mes.html 

Els cims de Catalunya estan patint la seva jubilació

Sempre m’ha agradat cuinar, anar de restaurants, fires... I com que l’any passat vivia a Torelló, si volia parlar amb algú de cuina a la Vall del Ges, no hi havia cap mena de dubte que en Miquel Bosqued era el candidat idoni.

Actualment fora de la primera línia dels fogons, continua actiu a les ones radiofòniques amb la col·laboració en el programa Magatzem Magazine de Radio Ona de Torelló, on hi té la secció Fent Boca on ens delecteix amb receptes de la cuina catalana amb el seu toc personal, que després podem veure descrites al detall i amb fotografies al seu bloc. A les xarxes socials ens tenia acostumats a veure’l somrient al costat de grans paelles, però darrerament en canvi, se’l veu més caminant entre boscos i coronant cims amb el grup excursionista els Aixadells, ei! Però això si, sempre sense perdre el somriure que el caracteritza, que per això el bloc que té es diu La Cuina Divertida d’en Miquel.

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/06/la-cuina-divertida-den-miquel-bosqued.html 

Fuig de xarxes, fotografies, titulars,
i dels grups municpals que la voldrien a les seves llistes.
Però cada setmana fa fotografies, titulars
i parla dels grups municipals. 
 

L’Elisabet Soldevila era difícil d’investigar. Molt difícil! Perquè no té cap xarxa social de tafaneig del tipus Tuiter, Insta o Feisbuc, però la curiositat que em despertava algú que porta uns quants anys dirigint un mitjà de comunicació setmanal en paper que gaudeix d’una considerable bona salut, tenint en compte la del sector, em generava preguntes per entendre algunes intimitats d’un municipi com Torelló. Des de la vida quotidiana de qualsevol ciutadà amb les seves preocupacions sobre el poble, els canvis poblacionals i urbanístics viscuts en la geografia de la vila els darrers anys, com ens estan afectant els canvis en la manera de comunicar-nos i informar-nos, com es viu l’impacte dels diferents governs municipals des d’un mitjà i si hi ha pressions per canviar articles... Vam parlar de tot això i molt més, i em va donar molt bons consells dels que sempre n’estaré agraït, així com de l’oportunitat que ella i el seu equip, en el seu moment, em van donar per poder publicar les meves primeres parrafades sobre música “underground (punk, hardcore i metall)” i alguna que altra divagació política d’arrel llibertario-anarcoide. Deixeu-me dir, com a curiositat, que va ser l’entrevista més llegida o visitada durat molt de temps, ara està entre les quatre primeres i ballant de posició. I això que no té xarxes!

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/06/periodista-per-accident-i-vocacio.html  

La paraula sempre l'ha seduit; la parlada, la llegida
i cada vegada més l'escrita. En llegirem parlar més d'ella.

Entrevistar la Madeline Carey era un repte personal, per què era parlar amb algú que es documenta molt bé de tot allò que parla o escriu, i més quan ho fa en temes que l’apassionen com la literatura i la política. Personalment em costava fer-li una entrevista on treure-li el màxim de suc i coneixement a la persona, crec que no sabré aprofitar-ho prou l’oportunitat, però després un pensa, vejam, és una entrevista no una biografia. Crec que al final ens en vam ensortir prou bé, amb aquesta escriptora catalano-americana resident a Barcelona, de la que si jo fes un programa de ràdio sobre política, ella hi seria tertuliana habitual segur! Com ho va fer deconvidada fa pocs mesos a parlar amb el Josep Cuní en el seu magazín diari; Aquí amb Josep Cuní a Radio Barcelona de la Cadena Ser. La seva producció literària continua amb una nova història ubicada física i emocionalment a Barcelona, en un dels barris benestants de la ciutat http://www.themomentist.org/near-the-cemetery/ . Ja tinc ganes de que publiqui algun llibre i li tradueixin al català per fardar de que l’he entrevistat! Hahaha!

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/07/escriptora-intellectual-i-feminista-una.html   

Conèixer una persona que lluita per un projecte i el porta a terme
és un aprenentatge. Conèixer-lo és aprendre.
I si tocar fusta és tenir sort, aquest home té la vida solucionada.

Una altra pedra difícil d’investigar per manca de xarxes fou en Gerard Verdaguer. I mira que de feina en podria explicar a cabassos, o a palets sencers, que on treballa ell són més de fusta. És un no parar, un multitasques tot terreny del Museu de la Torneria de la Vall de Ges. On a part de gestionar l’activitat diària del manteniment, l’obertura i el tancament, la difusió de l’activitat, l’atenció i guia de grups escolars, les gestions amb les administracions, el contacte, gestió i recerca en arxius i torneries, l’elaboració de nous projectes i activitats dirigides... Fer el que avui es coneix ja com el mantra de la Creació de Continguts, n’és el director. Les gestions i les operacions amb les administracions són lentes, però un any després de l’entrevista, l’entorn d’algun dels edificis que formen el conjunt arquitectònic del museu, ha patit importants canvis a millor. Una altra mostra de que s’hi està fent feina, molta i bona, i que el projecte ideat originalment pel Gerard va prenent forma, superant pandèmies, crisis i entrebancs. I dic una altra, perquè les visites, activitats i rutes guiades que s’hi organitzen, s’omplen totes en poc espai de temps.

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/07/de-la-docencia-la-direccio-dun-museu.html

La setmana vinent repassarem i refrescarem els cinc que falten per acabar l’any 2020 i celebrar el primer aniversari d’aquesta publicació. Gràcies de cor per arribar fins aquí i de cor i més per seguir.