Grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez

Vam coincidir fent l’EGB a l’Escola Pública Dr. Fortià Solà de Torelló. Ja llavors, recordo que li agradava escriure i que les seves redaccions escolars destacaven, inclús en alguns Jocs Florals va sortit premiat!

També recordo que jugava a futbol, que algunes tardes després de classe se’n anava a entrenar i alguns dies del cap de setmana no sortia a jugar al carrer perquè tenia partit.  

Poc a poc, com sovint passa amb els companys d’aquella època, la vida ens porta per camins diferents i ens perdem una mica la pista. Tanmateix, un bon dia me’l retrobo en una xarxa social, i descobreixo que corre per muntanyes, que té una web i un blog, que és copywriter i storyteller... I que té dos novel·les publicades!

He volgut deixar constància del testimoni d’aquest torellonenc cul inquiet, curiós, imaginatiu, amb valors, actitud i molt sentit de l’humor. Una caràcter i una filosofia de vida digna de ser explicada, entre grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez.

Els amants de la muntanya solen portar mapes,
però llibres?

1-Després de llegir les teves dues novel·les, una idea em va quedar força clara. Si en Jordi m’accepta fer l’entrevista, li diré de fer-la per videotrucada o per escrit, crec que seria el més assenyat atesa la quantitat de gent que mata en els seus llibres. En Jordi Martínez és una persona assenyada o perillosa?

És una persona assenyada, a qui li encanta el perill. 

Qui és doncs, en Jordi Martínez?

En Jordi Martínez és “Un nen atrapat en els somnis de grandesa d’un home, i un home atrapat en la grandesa dels somnis d’un nen”. Ni més, ni menys. Però sobretot, una persona que intenta viure intensament cada instant de la seva vida.

2-Al teu web i a les xarxes, et defineixes professionalment com a copywriter i storyteller. Per aquells que no estem gaire al dia de les feines amb noms anglesos, què fan aquests oficis? 

Doncs amb el teu permís, em remeto al que vaig dir en el seu dia, en un dels primers posts del meu blog: SÓC COPYWRITER “aquest perfecte desconegut” :

“Abans de que els anglicismes conquerissin el nostre vocabulari el seu nom comú era redactor publicitari, enguany, també se’l denomina redactor creatiu.

Clar que per a gustos, colors, puix de copys n’hi ha de més d’un tipus, fet que tergiversa un bri la seva definició.

Definició romàntica de copy:

Som mercenaris d’imaginació, creadors d’empatia, una figura emergent fruit d’una estranya simbiosi entre escriptor, psicòleg, comercial i analista que intenta despertar curiositat i crear necessitat envers algú o alguna cosa, amb una finalitat succintament comercial.”

Presentant la seva primera novel·la a Radio Ona

3-També dius que ets escriptor, i aportes proves, dos libres publicats fins ara. Un altre ofici relacionat amb la ploma o el teclat, d’on et ve aquesta dèria d’escriure?

Crec que respon a una evolució natural, un do latent, que per circumstàncies de la vida va començar reivindicant-se tímidament amb comptagotes (lletres de cançons, petits escrits a les xarxes…) i llavors desmesuradament amb dos llibres i la creació d’un blog; EL MÓN QUE JO VEIG. 

Eres dels que escrivia a les taules a l’escola? No, a les taules no, més aviat als llibres, però més que escriure guixava, de fet, recordo que m’encantava pintar amb el llapis els espais buits que tenen algunes lletres. 

Eres dels que els agradava fer la redacció de dilluns explicant què havia fet el cap de setmana? Ui, que va, de petit, els caps de setmana només tenia una cosa al cap: FUTBOL. 

Escrius a les portes dels lavabos públics? No, això d’escriure a les portes, no formava part dels meus hobbies.

 4-L’ofici d’escriptor és potser un dels que troba en els seus practicants, una de les més diverses trajectòries en la formació professional. Des de l'autodidacta que just ha acabat els estudis obligatoris, fins el que ha estudiat Dret, Humanitats, Filologia... O totes! Vens d’alguna formació  o formacions tu?

Cap ni una, més enllà del que m’han ensenyat els molts llibres que he llegit i les moltes coses que he viscut. De fet, per mi, escriure és una forma d’eliminar toxines però del cap, no del cos. De fet, a mode d’anècdota, segur que no deixa de ser contradictori que abandonés la carrera  d'Història perquè em feien llegir molts llibres.

Una de les moltes i espectaculars estampes del seu perfil. 
Aquí, en un clàssic de la muntanya, el Montblanc.

5-Pel fet de dir-te Jordi i ser escriptor, què sents el dia del teu sant? Nervis, pressió, emoció...?

Orgull, pel que es celebra i com es celebra i alhora desencant. Desencant pel fet de que hagi de ser un calendari (amb influències consumistes) i no el què sentim, qui ens recordi que estimar i ser estimat és un privilegi i que s’hauria de celebrar tots els dies de l’any.

6-En les dues novel·les, de temàtiques força diferents, a part de la teva passió per escriure, se n’hi perceben unes altres que també has mostrat a xarxes. La muntanya i el futbol. Muntanyes de futbol podria ser el títol de la teva tercera novel·la? 

M’agrada, m’ho apunto

Fora bromes. Si no vaig errat, tu has estat jugador i entrenador de futbol, però en els darrers anys no se’t para de veure en recòndits racons del món amb parets de pedra escarpada amb alguna bassa d’aigua cristal·lina i clapes de neu. Quina és la teva trajectòria i relació amb l’esport o aquests esports?

Podríem dir que el futbol va ser el meu primer amor esportivament parlant, i per tant sempre ocuparà un lloc especial al meu cor.  Hi vaig jugar més de 20 anys (Torelló, Roda, Borgonyà)  i en acabat, com bé dius, intermitentment faig d’entrenador, per intentar transmetre “sinatramet” (a la meva manera) el que he après. Però d’altra banda sóc un cul inquiet i m’encanta practicar molta varietat d’esports per no convertir-los també en rutines. I en aquest sentit la muntanya és la meva passió. No només per la quantitat i varietat de modalitats esportives que hi puc practicar (running, escalar, esquí de muntanya, alpinisme, trekking), sinó per l’adrenalina i la sensació de llibertat que aquest cos a cos amb ella em genera. La muntanya em fa sentir viu. Increïblement viu.

"La muntanya em fa sentir viu. Increïblement viu"

7-La teva segona novel·la, Onze de Gala, fa una espècie de tribut molt personal i peculiar al món de la pilota i el nombre de persones per equip que hi juguen. Però t’he llegit en més d’una ocasió a les XXSS, i un dels protagonistes de l’obra també ho fa, una opinió força crítica amb el futbol actual. Una persona amb una trajectòria esportiva i futbolística com la teva, pot parlar amb coneixement de causa d’aquest esport, què no t’agrada? Què ha canviat? Quan es va produir aquest canvi que segons tu ha malmès parcialment aquest esport?

A nivell professional ja fa anys que el futbol va deixar de ser l’esport del poble. Com diu un meu amic, són els “gladiadors” del segle XXI. Una distracció social per amansar les feres.

És un negoci de cap a peus, on (i no m’agrada generalitzar) la majoria d’actors, estan a gust amb el guió, amb el seu rol o paper, i amb les suculents remuneracions que obtenen.

Però com et comento, això no és nou, ja fa temps que es va perdre el nord, el que si que em sap greu és que això s’estigui estenent al futbol de proximitat, a l’amateur. Que per culpa dels diners (o en aquest cas dels no diners) es perdin els derbis entre pobles veïns, que les grades estiguin buides, que no es cuidi la cantera… que el futbol es converteixi en un esport elitista i interessat.

Una altra cosa que no m’agrada són tants premis individuals. El futbol és un esport d’equip, tots aquests premis fomenten l’egoisme i l’individualisme. Un reflex de la societat actual, tampoc podem obviar-ho.

8-A la primera novel·la jugues molt amb la semàntica, com ja s’intueix en el títol “Assassí en Serio”, és plena d’escenes còmiques i acudits, tantes com persones hi mates. En la segona ja et poses més seriós, se’t veu més madur i mostres més la part emocional d’alguns protagonistes, però el nexe comú entre les dues és la matança de persones. Tenint en compte les teves expedicions a muntanya, de dies de dormir en paratges solitaris amb un grup reduït de persones... Ja és segur sortir amb tu a caminar?

Ha, ha, ha. Depèn, si el que et preocupa és que en plena nit et pugui obrir en canal amb un piolet o degollar-te amb un grampó, no pateixis, és segur (segur que no ho faré eh? Que ningú tregui les paraules de context ara).

Ara bé, si que et puc matar, de riure o de desesperació, amb els meus rebuscats jocs de paraules. La gent que ve amb mi a muntanya, en pot donar fe. I dic fe, perquè s’ha de ser una mica religiós per aguantar totes les bajanades que arribo a dir…

Tot i que Jordi afirma ser assenyat,
no tothom pensa el mateix,
i els que el van provar de contradir-lo...

9-Del Jordi escriptor, després de l’Assassí en Serio i l’ XI de Gala, pot tenir aquest bloc l’exclusiva de l’anunci d’una tercera novel·la?

Doncs si, la veritat és que als meus cercles més íntims, alguns ja saben que la tinc en ment. Ara, el que necessito és temps per escriure-la. Sobretot per començar-la, que sempre sol ser el que més em costa. A més, si no hi ha un canvi de guió de darrera hora, també puc avançar-te, que no serà tan “mortal” com les dues anteriors (això sí, de jocs de paraules i tocs d’humor segur que n’hi hauran, no ho puc evitar, és superior a mi).

 

10-L’onze de gala del llibre coincideix amb el teu onze de gala de la vida real? Aquell que si poguessis seria l’equip que formaries?

No, no hi crec massa en aquestes coses. Comparar jugadors de diferents èpoques no és objectiu. Sí que hi ha un grapat de jugadors amb els que m’identifico, alguns actius i d’altres inactius, als que admiro més que idolatro (per això no utilitzo la paraula ídols). Però seria incapaç de fer un onze de gala.

11-Tu que hi entens, què li està passant al Barça?

No sé si hi entenc o no. Però en la meva opinió fa uns quants anys que va començar a morir d’èxit, a viure de renda. L’últim partit del Barça que he vist crec que va ser el del famós 4-0 a Anfield, contra el Liverpool, al maig del 2019 si no em falla la memòria (per falta de temps i per la privatització en general del futbol).

Per mi aquell partit, per com es va perdre, era el moment de prendre decisions. De planificar. Hauria d’haver estat un punt d’inflexió. De ser valents i sobretots analítics. El moment de renovar (i amb renovar vull dir sacsejar) profundament la plantilla. Vaques sagrades incloses.

Era el moment de ser més que un club i de defensar valors. De mirar cap a la masia. Clar que per fer això, al capdavant es necessiten persones atrevides i competents.

El pilar d’un equip no pot ser 20 anys el mateix. El temps passa per tothom. Et diguis com et diguis.

Al futbol, com a la vida, tot té un principi i un final. Defenso, que els finals han de ser dignes i respectuosos (sobretot si no estan disposats a jugar un rol secundari), però al cap i a la fi, són finals, per molt que es vigilin les formes, són dolorosos.

Enguany, amb l’arribada d’en Xavi sembla que s’està recuperant el nord, però la veritat és que no he vist cap partit del Barça per poder valorar si realment és així.

Per cert, sóc del Barça, tot i que no ho pugui semblar. Tant del Barça, avui, com ahir, com demà. 

12-Ara volia fer sevir d’excusa el teu onze de gala futbolístic perquè em diguessis també el teu onze literari i esportiu. No sé si goso...

No tinc referents concrets, a nivell literari em passa com amb les muntanyes i a la vida en general, m’agrada viure noves experiències, per això llegeixo llibres de molts escriptors i escriptores (coneguts o no). A nivell esportiu i de muntanya, tothom que intenta donar forma als seus somnis per mi és un referent (sempre i quan ho faci des del respecte cap a la resta de persones i envers l’entorn).

Les lesions també es llueixen

13-És sabut que malgrat es digui que fer esport és fer salut, tot el que practica esport s’acaba lesionant, o sigui, es fa malbé la salut. Tu que has practicat i practiques uns quants esports, segur que has tingut algun contratemps, problema, lesió... Estem a la pregunta de les desgràcies. Alguna que recordis i que es pugui explicar?

El problema de practicar esport, és que a mesura que en practiques més i més, cada cop prens més riscos i cada cop descanses menys, (i saber descansar és tan important com saber entrenar), fet que afavoreix les lesions.

Particularment haig de dir-te que amb aquest tema em considero un afortunat, doncs porto fent esport des dels vuit o nou anys i no he tingut lesions greus. Potser la més greu (pel temps que em va mantenir inactiu, no per la gravetat) va ser una lesió al menisc jugant a futbol, devia tenir uns vint o vint-i-un anys, però amb molt de gimnàs la vaig poder superar sense necessitat de passar per cap quiròfan. 

14-Un veu fotos teves de petit i et veu ara, i tens el mateix cabell, en quantitat, forma i color. Quin és el secret?

Gràcies, el color no és ben bé el mateix, com m’agrada dir a mi, de petit era ros mediterrani i ara sóc ros nòrdic, però sí que és veritat que la quantitat no ha minvat. No hi ha secret, més que la genètica imagino, i si n’hi ha, el desconec.

Ja de nen practicava algun esport,
ja de nen lluia un ros mediterrani.

15-Durant una bona temporada publicaves sovint a les xarxes socials, posts a Twitter o Instagram, on inclús vas obrir el compte El Món Que Jo Veig, i mantenies viu un blog a la web on publicaves mensualment. Un bon dia anuncies que deixes de publicar al bloc, El Món que Jo Veig es deixa de veure... Però segur que darrera hi ha alguna poderosa raó, algun nou projecte... M’equivoco?

Si, hi ha un nou projecte professional en marxa, que espero que vegi la llum aquest estiu, i que em robava i em roba força temps (a part de projectes esportius personals), però no és l’únic motiu, la pandèmia es va projectar en el que escrivia, i tot estava envoltat d’una aura pessimista, per això vaig deixar d’escriure al blog i de publicar a les xarxes. Però crec que ja puc avançar-te que ben aviat recuperaré el blog, i hi tornaré a escriure.

16-En els teus posts de muntanya, sovint hi ha un hashtag que es repeteix, #marmotteam. Que vol dir això? Que l’expedició la finança aquesta marca, que sempre repetiu la mateixa ruta o us lleveu a la mateixa hora? 

Ui, que va, no tenim sponsors, de fet ni tan sols ens agrada llogar guies, si cal anem a un altre lloc o no arribem tan amunt, però sempre que podem ens agrada ser autosuficients.

És el nom que ens vam posar un petit grupet d’amics als meus inicis de fer muntanya, inclús tenim una samarreta! 

També hi apareixen els hashtags #blàsicièpic i #pmcmgm? Aquestes ja no intueixo què volen dir... La de #blàsicièpic és un joc de paraules de dos personatges de la nostra infància (Epi i Blas) i #pmcmgm és personal (en homenatge a persones que malauradament ja no estan amb mi).

17-Un et veu en aquestes expedicions alpines, amb dos novel·les publicades, entrenant equips de futbol i de repent descobreix a la teva web que vens del món empresarial de la cosmètica i la perfumeria... Què s’ensuma aquí? Què vol dir això? És el secret del teu cabell?

No és més que la realitat. Si mires a la web veuràs que al meu currículum també hi diu que tinc dos carreres començades però no acabades.

No m’agrada vendre fum ni fugir del meu passat, al final, el que sóc avui és gràcies a tot el que he viscut. Dic que vinc d’aquest món perquè d’ell en vaig aprendre moltes coses (bones i dolentes) i sigui o no sigui rellevant, forma part de mi.

A títol personal és un exemple dels girs que pot donar la vida, si tenim la determinació per canviar de rumb.

Se l'ha vist corrent amb bicicleta, navegant amb llanxa,
conduint una avioneta però, conduint un tren?

18- Però si això no era suficient canvi de rumb, recentment se t’ha vist conduint una avioneta (o un helicòpter) damunt de muntanyes, i amb dos personatges força coneguts als seients de darrere. Un nou ofici? Una nova afició? T’has cansat de pujar muntanyes a peu? Què ens en pots explicar d’això?

Ha, ha, ha, que va, muntanyes a peu forever!!!! De fet amb això sóc molt purista, com més avall puc començar a pujar-la, més valor li dono.

El tema de l’avioneta és cosa d’en Gabi, un company de muntanya de fa temps, molt aficionat a volar i que fa poc es va treure el títol de pilot i que si em convida, doncs aprofito. Més experiències al sarró.

Per cert, el món a vista d’ocell és brutal, us el recomano.

19-Jordi, ets un cul inquiet, això està clar, i segurament oblido per desconeixença alguna faceta teva, i ara mentre escric això, recordo que també vas tocar la guitarra amb un grup de pop-rock…

Sí, amb els IAIA’S, vam gravar dos maquetes i tot. Jo sempre he pensat que més que un grup érem una “banda” però van ser uns anys molt i molt divertits. Una gran experiència.

Encara tinc la guitarra, desafinada, desquintada i amb un dit de pols en un racó de casa. Qui sap, igual algun dia li trec la pols i…

No se sap si els IAIA's tornaran a trepitjar un escenari,
però en Jordi... 

20-Acabem Jordi, com deia abans, segur que ignoro alguna faceta teva o he passat per alt perquè no m’hi cabria (com la teva participació en l’organització de la Cursa dels Matxos a Torelló), per això et deixo via lliure per expressar el què creguis convenient, allò que vulguis deixar dit a la nostra tafanera audiència.

És cert, he estat a l’organització de matxos i a la junta del CET (amb gent excepcional) i durant força temps també amb la carrossa dels Enlletats, entre els responsables (més gent excepcional).

Hem fet un bon repàs, així que a qui llegeixi aquesta publicació (i hagi tingut el valor d’arribar fins aquí, ha, ha, ha) donar-vos les gràcies pel vostre temps.

Això sí, amb el teu permís i el seu, us deixo una petita recomanació:

Sempre dic a qui em pregunta d’on trec el temps per fer tantes coses que, “He fet un pacte amb el temps, jo no el perdo i ell no passa tan ràpid”. Si podeu, feu el mateix, val la pena, no és el mateix viure que reviure. No és el mateix explicar-ho o que t’ho expliquin.

Ens veiem pel món. 

Un fragment de la primera novel·la

La segona novel·la,
va ser publicada per fascicles,
i només està disponible online.

Aquesta entrevista ha estat feta per correu electrònic entre els mesos de març i abril del 2022, les fotografies han estat extretes de les XXSS de'n Jordi Martínez.

Per saber més d'ell i dels projectes que prepara:

La Pàgina Web d'en Jordi Martínez

L'Instagram d'en Jordi

El Facebook

El Twitter