Un pioner de les energies renovables: Antonio Ruiz
La història que ens ocupa, té els seus orígens al barri de
Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat. És la d’un jove que s’involucra en les
lluites ecologistes i socials de finals dels 80, que seran l’embrió d‘un amor
que l’acompanyarà fins a dia d’avui i que anirà lligat als inicis de la
implantació de les energies renovables a Catalunya fins el moment actual. Amb
tots els seus alts i baixos, propòsits i despropòsits.
La seva passió per aquestes tecnologies, el va convertir en
un prematur aprenent autodidacta, en l’era que internet eren els llibres de les
biblioteques i algunes revistes; el va dur a ser un dels socis fundadors d’una
de les primeres empreses cooperatives vinculades a les renovables, des d’on
impartien formació en solar tèrmica, fotovoltaica i eòlica, i des d’on es van
atrevir a projectar les primeres instal·lacions d’energia solar tèrmica, quan
encara cap normativa les emparava o obligava a instal·lar-ne.
La història d’Antonio Ruiz, és la història d’un pioner, d’un pioner de les energies renovables.
 |
| Des de Badalona, mostrant un dels molts projectes en els que ha participat; aquí, una fotovoltaica connectada a xarxa. |
1-Una vida
dedicada a les renovables, laboralment, més d’un quart de segle llarg!
Projectista, professor, divulgador... En una època sense internet, ni centres
on formar-se, sense normatives sobre renovables... Com t’arriba l’interès per
aquest món? On comença tot?
Buf! Doncs si haig de buscar un origen, jo el situaria
entre principis dels 80 i principis dels 90, del 1983 al 1993, amb tota la moguda
alternativa que bevia o s’inspirava de la Revista Integral, que va ser una revista
en el seu moment molt important a nivell d’estils de vida alternatius,
d’autosuficiència, de menjar ecològic... –Bé,
si no vaig errat, era una revista que tenia unes arrels d'inspiració anarquista o llibertària, no? –Si, si, pot ser. Llavors érem molts
que creiem en un estil de vida més alternatiu, un món més bucòlic, un ideal...
I aquella revista aglutinava i mostrava tot el que passava a tot l’estat
espanyol. Jo ja la coneixia vora el 83 o 84, però no va ser fins el 87 o 88,
quan vaig acabar la formació professional d’Especialista en Màquines i Eines,
que de la mà d’uns amics de Bellvitge i gent del Grup Ecologista de Bellvitge,
que m’hi vaig acabar involucrant. Pensa que en aquell moment no hi havia
internet, ni xarxes socials, ni correus electrònics ni res d’això, i va ser a partir d’un anunci en
aquesta revista que vaig contactar amb la gent del Grup Ecologista de Bellvitge,
i així vaig començar.
2-I com es passa
de conèixer-les a començar-les a investigar; aprendre’n, enamorar-se’n i donar-ne classes? Perquè lo teu amb les energies renovables és una història d’amor.
Tornant de fer el servei militar obligatori, cap a l’any 1997, fullejant la revista Integral, trobo un anunci d’una associació de Sabadell anomenada Solavent; no recordo exactament el text, però deia alguna cosa així com: si t’agrada el món de les energies renovables, associa’t amb nosaltres, i aquí va ser el punt de canvi. Vaig escriure una carta, em van respondre i vam concretar una cita on vaig conèixer els fundadors, en Pere Soria, el Jordi Serrano i en aquella trobada, ens vam dedicar a anar a visitar 3 o 4 instal·lacions de renovables que tenien localitzades i que es podien visitar; un petit aerogenerador, una instal·lació fotovoltaica, una placa tèrmica per aigua calenta... Totes a les mntanyes entre Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. Aquí va ser on va començar el canvi important, doncs uns anys després, justament amb el Pere, el Jordi i un company que vam conèixer després, el Cándido Garcia de Barcelona que tenia la Asociación Zeta a León, ens vam fusionar a Solavent.
Llavors ens anunciàvem a la revista Integral com una
associació que oferia tallers d’energies renovables, purament pràctics, al
taller que tenia el meu pare a Bellvitge, i cap al 94 o 95, ens escriu algú del
Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat per demanar-nos
si seriem capaços de fer algun taller d’aquells en algunes escoles d’Esplugues.
En aquell moment no vaig saber què dir, vaig comentar-ho amb els companys,
ens vam reunir al taller del carrer França de Bellvitge i ens vam preguntar si
no seria aquella l’oportunitat que sempre havíem estat buscant, de poder
treballar en aquell mon que tant vivíem. I hi vam donar unes voltes, i allò va
ser l’inici.
 |
| La revista Integral dels anys 80, va ser objecte de culte per a generacions de joves amb inquietuds de transformació social, de caire ecologista radical i idees properes a l'anarquisme. |
3-Eòlica, fotovoltaica, solar tèrmica, biomassa... Per quina energia comences? Quina és la que més t’agrada o la primera que hi tens accés?
La meva formació comença a l’Escola de Formació Professional
Sanz Orrio que avui s’anomena IES Llobregat, prop de les Piscines d’Hospitalet,
vaig fer tot el cicle complet, la FP1 i la FP2.
La meva passió va ser sempre la eòlica, els aerogeneradors. Però nosaltres fèiem els tallers bàsicament de solar tèrmica, perquè nosaltres ens basàvem en un llibre molt famós d’aquella època de l’editorial Blume, que es deia El Captador Solar Térmico, que és un llibre que encara tinc. Allí vam començar a fabricar els primers captadors amb fustes, radiadors, dipòsits de plàstic... I mica en mica els vam anar millorant, doncs aprofitàvem que jo tenia la sort de comptar amb el taller del pare on podíem construir, provar, desmuntar i paral·lelament, en aquelles dates, Solavent prenia com a seu social el taller, i un espai que compartíem amb el Grup Ecologista de Bellvitge, que ens cedia l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb qui també col·laboràvem amb un stand per l’acte que organitzaven del Dia del Sol. Allà també s’hi feien les xerrades, o les parts més teòriques dels tallers.
4-El fet de que sigui
la eòlica la que més t’agradava, té a veure alguna cosa amb Don Quijote de la Mancha? Ho dic perquè de
vegades portes la barba de perilla... O de candau també en diuen.
No, no. No té a veure amb el Quijote. A mi m’impressionava
molt veure aquella màquina tant gran blanca, aquella estètica movent-se, i cal
tenir en compte que quan parlo de gran, en aquella època parlem de màquines de
10, 15, 20 kW de potència, que això en alçada és tradueix en 15 o 20 metres, i que ara
ja són de 3 o 4 MW i 100 o 100 i pico metres d’alçada... Potser també perquè la
eòlica té un component molt similar al que a mi m’agrada, que és la mecànica,
una cosa que jo coneixia i que havia estudiat força. Era una màquina mecànica
bàsicament. Llavors recordo també, que en aquell taller vaig fabricar un
aerogenerador seguint les instruccions d’un llibre, també clàssic i famós de
l’època; Energía Hidráulica y Eólica Práctica, d’uns germans navarresos
de Tafalla, els Urquia Lus, i va ser molt especial, perquè el vaig construir
fent servir peces reciclades, tal i com proposava el llibre. Aquella
experiència va significar molt per a mi, perquè anava molt en la línia del que
a mi m’agradava i jo sentia impressionant. Encara recordo que vaig fabricar les
pales de fusta amb un ribot.
 |
| Portada del llibre que li va suposar un abans i un després en la relació amb les renovables. |
N’hi ha dues. Una és la formació, sempre m’ha agradat
moltíssim ensenyar a l’altre allò que jo sé. I després, òbviament, treballar en
els muntatges dels equips i les instal·lacions. És una cosa que m’encanta, que
em ve de família, ens encanta emmerdar-nos, enfangar-nos, arremangar-nos i
posar-nos a muntar. I de fet, ambdues són inseparables perquè es
retroalimenten. En els muntatges poses en pràctica la formació i en els
muntatges vas traient experiència per millorar la formació.
6-Des de mitjans dels 90 amb aquella col·laboració amb l’Ajuntament d’Esplugues fins a finals de la dècada passada, has impartit molta formació. Però des d’aquells inicis, cap a on et van portar les teves passes? (Molta de renovables, però també en altres especialitats).
Les meves passes van estar sempre molt vinculades a
Intiam Ruai, i la formació és el que més fèiem. De fet, és el que més he fet en
la meva vida.
Al principi també vàrem fer instal·lacions i alguns
projectes d’enginyeria, que és la part que portava jo, però amb els anys ens
hem anat centrant més amb la formació.
Vàrem començar a Rubí que és on tenim les oficines, a fer
cursos i tallers per l’ajuntament a l’Institut I+D, després també hem estat al
Parc Central del Vallès a Sabadell fent curos pel Gremi d’Instal·ladors del
Vallès Occidental, alguna col·laboració a Girona per la Diputació, i fins hi
tot vàrem arribar a fer cursos a Tarragona i Valls!
Personalment, m’he dedicat més a la formació per a
certificats de professionalitat per a gent que està a l’atur a Terrassa i
Sabadell, després també vaig participar en uns post-graus d’energies renovables
de la UPC de Terrassa, uns altres post-graus del desaparegut IL3 de Barcelona i
ja més a la darrera època, vaig estar donant classe com a professor adjunt en
els cicles de formatius de grau superior de Manteniment a l’Escola Tècnica i
Professional del Clot, ara Jesuïtes del Clot, on a part de fer les classes
pràctiques de calefacció, aigua calenta sanitària i energia solar tèrmica,
també vaig impartir algunes mòduls sobre eficiència energètica.
Després també cal esmentar que vàrem desenvolupar uns cursos de manteniment d’instal·lacions de climatització i energia solar per a tècnics municipals, que vam estrenar i repetir molts anys a Badalona, orientat a tècnics municipals i instal·ladors del municipi, per garantir el compliment de les normatives i el bon funcionament de les instal·lacions.
Si, Intiam Ruai, I d'on surt aquest nom? és el nom que vam posar a l'empresa quan vam començar l’aventura com a cooperativa, que es va iniciar el 1997 amb el Pere Soria, el Miguel Angel Soria, que és el seu germà, el Joan Francesc Roca i un servidor.
El 1994, Solavent encara som una associació, però llavors
ens contacten del CCD (Centre de Cooperació i Desenvolupament de la UPC) el
Xavier Álvarez, un professor de la Universitat Politècnica de Terrassa, i ens
demana si ens veuríem capaços de liderar o recolzar un projecte per fer una
fotovoltaica autònoma per a un Asserrador a l’Argentina, a la zona de
l’Aquimilí a la província de Santiago del Estero, per a la comunitat de
camperols del Rincón del Saladillo, al centre del país.
En aquell moment, no hi havia gaire informació sobre renovables en general i nosaltres ja portàvem un parell o tres d’anys documentant-nos i fent petits projectes d’instal·lacions i formació. I aquí va començar la col·laboració. Primer en Pere Soria va fer dos viatges allà per fer implementació de petits sistemes de bombament d’aigua i petites instal·lacions d’il·luminació aïllades, i després, el 2016 hi vaig anar jo, amb el que després també seria company i soci d’empresa a Intiam, el Manel Rivero Rossi, i allí vam muntar la nostra primera instal·lació d’envergadura, 2,4kW pic autònoma. Ja llavors era una instal·lació gran, tant per nosaltres, com per un projecte autònom en fotovoltaica. Recordo que vam muntar un inversor dels millors que hi havia llavors, un Trace Engeneering americà de 5kW.
En aquella comunitat hi havia un senyor gran, el Raimundo, que en saber què hi anavem a fer ens va dir que allò era un Intiam Ruai, que era una expressió quíxua que vol dir el sol com a esdeveniment. Allò ens va agradar i es va quedar.
 |
| Corria el 2005, un Antonio sense cabells blancs, feia projectes a l'oficina d'Intiam Ruai a Rubí. |
Les meves passes van estar sempre molt vinculades a
Intiam Ruai, i la formació és el què més fèiem. De fet, és el que més he fet en
la meva vida.
Al principi també vàrem fer instal·lacions i alguns
projectes d’enginyeria, que és la part que portava jo, però amb els anys ens
hem anat centrant més amb la formació.
Vàrem començar a Rubí que és on tenim les oficines, a fer
cursos i tallers per l’ajuntament a l’Institut I+D, després també hem estat al
Parc Central del Vallès a Sabadell fent curos pel Gremi d’Instal·ladors del
Vallès Occidental, alguna col·laboració a Girona per la Diputació, i fins hi
tot vàrem arribar a fer cursos a Tarragona i Valls!
Personalment, m’he dedicat més a la formació per a
certificats de professionalitat per a gent que està a l’atur a Terrassa i
Sabadell, després també vaig participar en uns post-graus d’energies renovables
de la UPC de Terrassa, uns altres post-graus del desaparegut IL3 de Barcelona i
ja més a la darrera època, vaig estar donant classe com a professor adjunt en
els cicles de formatius de grau superior de Manteniment a l’Escola Tècnica i
Professional del Clot, ara Jesuïtes del Clot, on a part de fer les classes
pràctiques de calefacció, aigua calenta sanitària i energia solar tèrmica,
també vaig impartir algunes mòduls sobre eficiència energètica.
Després també cal esmentar que vàrem desenvolupar uns
cursos de manteniment d’instal·lacions de climatització i energia solar per a
tècnics municipals, que vam estrenar i repetir molts anys a Badalona, orientat
a tècnics municipals i instal·ladors del municipi, per garantir el compliment
de les normatives i el bon funcionament de les instal·lacions.
9-Quants alumnes calcules que deuen haver passat per tu?
Doncs mai he fet aquests números, però molts, hahaha! Segurament milers de persones. Tu compta que aviat farà 25 anys de la
fundació d’Intiam Ruai, que es diu ràpid, i hem fet formació des dels inicis...
Impossible calcular-ho, no sé si la gent que es dedica a la docència fa aquest
tipus de càlculs, però ara m’agafes... Hahaha! Però diria que alguns milers
segur.
 |
| Una pèrgola fotovoltaica connectada a xarxa, una caseta amb fotovoltaica autònoma i un aerogeerador al fons, són part de les instal·lacions del Parc Central del Vallès a Sabadell. |
10-Potser no em
sabràs dir amb exactitud quants alumnes has tingut, però estic segur que si em
sabràs dir quantes dones, perquè en aquest sector... Hi ha hagut gaires dones a
l’aula?
Doncs si que t’ho se dir, potser no amb exactitud, però
diria que unes 5 com a molt.
Vejam, això ho hauria de matisar. En la Formació Continua o en els Certificats de Professionalitat que duren de 3 a 5 mesos, si que han estat tot homes en la majoria, després en els post-graus universitaris ja era més equilibrada la presència d’ambdós gèneres.
Et volia fer aquesta pregunta per fer notar com el sector instal·lacions sempre ha estat predominantment masculí.
Si, si, és cert. Tot i que també t’haig de dir que en la feina actual que haig de tractar amb molts instal·ladors de fotovoltaica, estic trobant que es comença a notar la presència d’algunes dones a les empreses, cosa impensable fa uns anys.
11-Creus que la
teva feina ha estat útil? Que els alumnes troben feina en el sector o poden
millorar les seves condicions? Hi ha algun cas o casos d’alumnes que recordis
amb especial afecte perquè et va dir que havia trobat una feina o solucionat
una avaria gràcies al teu curs?
De feedbacks com aquests n’he tingut molts, és la part
més satisfactòria d’aquesta feina. El fet de saber que una persona està
treballant gràcies a uns coneixements que ha après amb tu, després saber que
has despertat la passió per una tecnologia com poden ser les renovables també
omple molt. Tot i que també és cert i s’ha de dir, que la continuïtat en
aquest sector no és la que desitjaríem, si que és cert que després és més fàcil
seguir treballant en altres branques de les instal·lacions.
Precisament, a la feina on soc ara, al departament
d’enginyeria hi ha un noi que es va formar a Intiam a la dècada del 2000 i pocs
a Rubí, i venia d’estudiar per advocat! Però ara ja porta molts anys treballant
en les renovables.
Hi ha molta altra gent, però també tinc un molt record del Mohamed que va fer un curs que organitzava l’ajuntament de Terrassa i en acabat se’l van quedar en una instal·ladora i enginyeria de Sant Cugat del Vallès perquè era molt bo.
 |
| El somriure d'una persona feliç |
12-De les
diferents tipologies i modalitats de cursos, en quin creus que la gent aprèn
més o trobes que lo après els serà més útil?
La formació professional actualitzada per sectors
laborals concrets és molt útil, i els certificats de professionalitat també són
un molt bon recurs, però més que un tipus de formació o títol, el que jo he
vist en tots aquest anys, és més l’actitud que hi posis, les ganes. Cal assumir
que quan un comença en una feina i no té experiència, li tocarà fer coses no
tant “tècniques” o “interessants”, però cal agafar rodatge i quan comencis a
agafar soltura jo t’aniran oferint altres tasques més complexes, però voler des
del primer dia donar lliçons a tothom perquè has fet un curs i cobrar com el
que més, aquestes actituds no ajuden.
13-Està clar que l’actitud és cabdal i no només a la feina!
De totes les tecnologies que has ensenyat, n’hi ha alguna que notessis que aixecava passions, que generava sorpresa entre els alumnes?
Home, si n’haig de dir alguna, la primera potser seria la
solar tèrmica. Això de posar una caixa amb uns tubs negres i un vidre al sol,
connectar-la a un acumulador amb un tubs i una bomba i en acabat de fer totes
les connexions i comprovacions, i quan surt el sol i toques el tub veus que
allò s’escalfa, i que al cap d’un temps obres una aixeta i veus que surt
l’aigua a una temperatura com la de l’escalfador o la caldera de gas, o el termo
elèctric de casa, provoca reaccions de molta sorpresa i incredulitat. Inclús a
mi, que ja porto més de 30 anys en el sector, encara m’impressiona i m’encanta
sentir com s’escalfa la canonada només amb el sol. Això mai ho perdré.
Després la fotovoltaica també, no es veu tant gràficament
com produeix com en la solar tèrmica, però el fet que tu connectes uns
captadors, que poses unes bateries i uns aparells que es diuen inversors i
després pots engegar uns llums o uns petits electrodomèstics sense comptador
elèctric ni cables de companyia ni res, doncs provoca somriures també. La
fotovoltaica autònoma o aïllada sobretot, que a Catalunya se n’han fet moltes.
 |
| A l'entrevista no ho explica, però l'Antonio és un gran usuari del transport públic. No ha tingut cotxe (i multes) fins el 2019! |
14-Segur que
donant classes, esdeveniments, fires... Parlant del tema en definitiva, t’han fet moltes consultes. La més típica és aquella de: Jo em podria posar plaques a
casa i desconnectar-me de la companyia? I la segona: és molt car? Quantes
vegades te l’han fet? Alguna altra a destacar?
Hahahaha! Crec que mai han acabat de fer aquesta
pregunta. Encara l’estan fent. És la pregunta clàssica de sempre. El que no sé,
és si vols que te la respongui.
-No, no, no cal,
que la gent investigui! Hahaha! No va si, aprofitem per fer divulgació, si et sembla bé...
Crec que hi ha un sentiment generalitzat, en tota a
societat, de malestar i rebuig a les grans empreses energètiques espanyoles,
que s’han guanyat la fama a pols, per les seves accions, sovint poc
transparents i de vegades amb tints mafiosos. No ens han vist mai com a
clients a qui es deuen i han de donar un servei, si no com a persones que depenem d’elles i així ens han tractat.
Cap a finals del 2010, neix Som Energia, que era i és un
grup de ciutadans conscients que s’organitzen a través d’una cooperativa de
consumidors i productors d’energia, que volen començar a crear un sistema
energètic alternatiu al d’aquestes companyies. I a partir d’aquí n’han anat
sorgint moltes altres. Això ha posat en alerta a les grans companyies que no
tracten bé als seus usuaris.
Per altra banda, en una ciutat és molt difícil que tu
puguis disposar d’una teulada on instal·lar captadors solars per al teu
autoabastiment i ser 100% autònom de la companyia elèctrica tot mantenint els
nivells de benestar als que estem acostumats; perquè això té un cost
d’instal·lació elevat i una limitació de l’espai pels “dipòsits” d’energia
elèctrica que són les bateries. En una ciutat no és gens recomanable. Aquí el
que jo et plantejo és: Com puc fer-ho d’una altra manera? A la comunitat de
veïns, proposar de fer una instal·lació fotovoltaica col·lectiva connectada a
xarxa i per a autoconsum, que permetrà reduir la despesa elèctrica que
coincideixi amb les hores de sol, i a part, canviar-se a una companyia que
comercialitzi energia 100% verda/renovable.
Els sistemes aïllats en fotovoltaica, només val la pena
plantejar-se’ls quan estàs en un lloc aïllat lluny de l’accés a la xarxa
elèctrica, o ón el cost de connectar-se a la xarxa elèctrica és tan elevat, que
surt més a compte fer-se una fotovoltaica.
Els sistemes d’autoconsum, els aptes per a zones urbanes, els costos poden anar des dels 2000 o 2500 fins a 4 o 5000 €, en funció de si et calen bateries o no, o altres variables com la facilitat d’accés i muntatge a la coberta o teulada.
 |
| Practicant postures per l'escultura que mereix, al passeig de la seva ciutat d'acollida, Badalona. |
15-Canviem una mica de tema Antonio, tu que tens un bagatge i un recorregut llarg dins el món de les energies renovables i l'eficiència energètica. Davant d’aquest escenari que estem vivint pujada de preus de l’electricitat, del gas, del petroli... Si tu poguessis assessorar o guiar un departament d’energia i eficiència energètica d’un ajuntament, què és el que promouries?
Una cosa que crec que cal destacar, és que des dels ajuntaments es poden fer moltes coses pel forment de les renovables, i l’exemple el tenim amb Barcelona que va ser pionera en una Ordenança Solar que obligava a instal·lar solar tèrmica en les noves construccions.
Per altra banda, pel que m’arriba, amb les instal·lacions fotovoltaiques, inclús amb petites potències, molts ajuntaments estan fent que la tramitació burocràtica sigui realment farragosa i alenteix molt els processos.
Si tinguessis mans lliures què faries.
D’entrada segurament fomentaria molt la fotovoltaica, doncs té un potencial impressionant. No hem d’oblidar que genera una energia final que és la electricitat, que té una versatilitat molt gran perquè es pot produir molt a prop del lloc de consum.
Fomentaria els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a les ciutats i abastits amb fotovoltaica tant com es pugui.
Després també fomentaria una cosa que ja s’està fent, que són les comunitats energètiques, que són instal·lacions fotovoltaiques urbanes o molt properes a nuclis de població, finançades en part per administracions locals i ciutadans que hi col·laboren com a petita inversió, i l’electricitat que es genera serveix per compensar part de la factura elèctrica de famílies vulnerables o en situació de pobresa energètica, i trobo que és una fórmula molt enginyosa que dona molt de joc.
Tu m’has posat en una situació molt idíl·lica de tenir mans lliures, però després ja saps que tot depèn de què et deixin fer. –Si, si, això està clar, però això és una entrevista d’un mitjà digital minoritari i feta per un pseudoperiodista. Això ens dóna via lliure per fer volar la imaginació.
Bé, jo tornaria a posar en escena l’eficiència energètica en els edificis, però amb mesures molt més exigents a mitjà i llarg termini, no només a curt termini. Que es pugui mesurar en el temps, que allò està donant els valors que s’esperen d’ells. Perquè de vegades es projecten coses que sobre el paper s’aguanten molt bé, però que a la pràctica després no hi van tant, per això també crec que s’hauria de potenciar les inspeccions i els controls, i això ho puc defensar perquè vaig estar uns anys col·laborant amb l’ajuntament de Badalona fent el seguiment del compliment de l’Ordenança solar a la ciutat i ens vam donar compte que era importantíssim per fer actuacions que van ser determinants per al bon funcionament de les instal·lacions. Ara et puc dir que de no haver fet aquells controls, moltes no funcionarien.
I després també, potser surt una mica de l’energia, però l’aigua és molt important, la gestió municipal de l’aigua, que és un recurs molt escàs.
 |
| Amb un inversor de 60kW per una fotovoltaica d'autoconsum. |
Bé, jo ara estic en el back-office del departament de
fotovoltaica d’una empresa distribuïdora de materials i portem 14 delegacions a
Catalunya que ven material i assessora a instal·ladors i projectistes per fer
instal·lacions de totes les tipologies de fotovoltaica.
17-Aquesta nova faceta en les renovables, t’està permetent veure les coses des d’un altre angle? Estàs veient canvis substancials de la teva etapa com a projectista o formador?
Home, t’haig de dir que estem duent a terme projectes d’una envergadura que a mitjans dels 90 o principis del 2000 haguessin estat impossibles, i que instal·lacions fotovoltaiques aïllades que sempre s’havia dit que eren per masies, refugis o espais allunyats de la xarxa elèctrica, ara estan tenint una elevada demanda, degut en bona part a la pujada del preu de la llum i del gas, i la baixada de preu en els darrers anys del captador fotovoltaic. S’estan veient com a una opció real i que va a més. I et diré per exemple, que fa 20 anys dissenyaves una fotovoltaica autònoma per a un consum diari de 2 o 3kWh/dia i ara s’està dissenyant per 17kWh/dia, la diferència d’envergadura és molt important. De fet, a finals d’aquest estiu vam posar en marxa una autònoma de 21kW pic de potència en captadors, un emmagatzematge en bateries de 60kWh de liti i de 24 kW en inversors i tot en trifàsica. Això per a una instal·lació autònoma, és molt gran i va ser un gran repte per a mi. Ara s’estan movent projectes que van dels 20 als 150 kWh, quan en una domèstica com a molt en pots posar de 2,5 a 5 kW, però ens han arribat projectes industrials propers als 2,5MW de potència.
 |
| L'Antonio davant el pont del petroli de Badalona, una metàfora del que hauria d'acabar sent aquest combustible; una mostra del passat. |
18-En aquests darrers mesos del 2021 i principis d'aquest 22, arriben notícies de que per diferents motius, hi està havent un problema de subministres de materials o de pujades de preus. Això és més part de ganes de pintar escenaris apocalíptics o realment s’està notant alguna cosa?
Doncs com que molts materials ens venen de la Xina i la Xina està fent acopiament de material per abastir la seva demanda interna, doncs igual com els fabricants de cotxes com Seat, Renault o Nissan han hagut de parar fàbriques per falta de microxips, la fotovoltaica també està notant que no arriba tot el que hauria d’arribar i al ritme que ho hauria de fer. Si això s’allarga molt en el temps, potser acabarà repercutint en els preus.
Tenint en compte la meva trajectòria, que ja ve de la dècada dels 80 ideològicament parlant i dels 90 laboralment, de vegades quan parlo amb gent del sector, em queda l’agradable sensació d’haver viscut una època, que segurament ha estat la millor part de la història pel que fa a la implantació de les renovables en aquest país, doncs he vist com es van crear les primeres tecnologies, les primeres normatives i finalment el boom i l’evolució tecnològica. Tot això ho he pogut viure des de prop, i això em dóna una satisfacció molt, molt gran.
El que m’agrada d’aquest món i aquesta vivència, és que jo vaig escollir dedicar-m’hi professionalment, però no vaig escollir l’època en que veuria la seva crescuda. Cert és, que des de que vam començar es parlava de que això seria el futur, que les renovables eren les energies del demà etc, etc, però ningú no sabia quan seria aquest demà, en quin moment començarien a prendre un protagonisme important, i avui, malgrat tots els alts i baixos, em dóna una satisfacció molt gran haver viscut aquest procés.
 |
| Ni en les visions més delirants del Quixot, ni en els inicis de l'Antonio en aquest món, haguessin imaginat molins de vent com aquests. |
Aquesta entrevista s'ha fet, refet i tornat a fer i refer unes quantes vegades entre l'estiu del 2021 i aquest mes de gener del 2022, per que el protagonista és un pou de sabiesa i ha costat un ull i part de l'altre sintetitzar i decidir què publicar.
Les fotografies en primer pla de l'Anotnio amb màniga curta son fetes per servidor, les del despatx i Argentina "robades" de l'oficina d'Intiam, aquesta darrera i les dues amb un inversor me les ha facilitat l'Antonio.
Si has arribat fins aquí, moltíssimes gràcies. L'Antonio no té xarxes socials, però per saber coses d'ell, teniu el web de l'empresa que va ajudar a començar fa més de 20 anys.
WEB: Intiam Ruai
Que més Antonio hi hagi a sa vida per seguir sent autosuficients energèticament i respectar lo que ens dona sa natura . Salut i energies renovables . DAVID .
ResponElimina