Al ritme de forns, "drum-circles" i pëshos: Santi Carcasona

Ja anava sent hora d'entrevistar el primer músic del bloc. Pensant en el candidat, em va seduir una idea que podia ser maca, però que implicava estar a l’alçada del protagonista.

La primera vegada que vaig anar a un concert en directe i que recordo amb la fascinació d’un pre-adolescent de 14 anys, va ser a la plaça Nova de Torelló. El bateria d’aquell grup també s’estrenava, quasi es podria dir que els dos hi vam perdre la virginitat en aquella plaça, ell com a músic i jo com a oient. Avui, unes dècades després, he pogut fer un repàs a base de preguntes i repreguntes a aquell bateria, avui amb una més que sòlida trajectòria musical; se l’ha vist a Operación Triunfo ensenyant, al Youtube en memorables videos, se l’ha vist, escoltat i viscut amb Pësh, i sovint ens sorprèn amb mil i una noves activitats, fruit de la seva inventiva i inquieta creativitat que s’amaga darrere el rostre serè que mostra en públic.

Per a mi és una responsabilitat intentar explicar bé tot el seu món, des de l’obrador de pa fins el confinament, i totes les propostes de les que participa, de tota la passió que mostra la trajectòria d’aquest il·lustre pescallunes: Santi Carcasona. Espero haver-ho aconseguit i que vosaltres gaudiu del seu ritme, al vostre ritme.

La descripció gràfica de músic polifacètic

1-Et defineixes com a músic polifacètic, i un s’imagina que potser es tracta d’un home orquestra, però aquest mateix un entra a la teva pàgina web i... Uau! Vaja orquestra! Com definires aquest polifacètic?

Com bé diu el nom, polifacètic, vaig començar tocant la bateria, a partir d’aquí he anat estirant fils dins de la música, més enllà del ritme. Després de les classes de bateria, vaig voler aprendre més sobre harmonia, melodia, sobre la pedagogia de la música, i sobre molts d’altres aspectes i, entre altres, això em va portar a tocar la guitarra, a muntar Pësh... També sóc facilitador de dinàmiques musicals, que és amb el que m’he guanyat les garrofes en els darrers anys, més que no pas fent concerts. Llavors, com bé diu el nom, polifacètic, és perquè tant em sento compositor, percussionista, bateria, cantant, i tot i que fa menys temps que la toco, també guitarrista. Sento que grapejo en molts dels aspectes i espectres de la música.

2-Creus que qualsevol que es vulgui dedicar professionalment a la música, avui dia, ha de ser per força polifacètic? Per que un s’imagina que un músic és aquella persona que toca un instrument (o diversos) en un grup de música o orquestra... O que com a molt dona classes de música.

No té perquè. Hi ha excel·lents pianistes o vocalistes que dominen el seu àmbit, i no tenen ni idea, ni tenen perquè tenir-ne, d’altres aspectes. Això depèn més de la curiositat o de les ganes d’experimentar en altres vessants dins de la música. Però per exemple, dins de la música clàssica, hi ha molts músics que necessiten dedicar-hi un mínim de 4 o 5 hores al dia, i això no et dona temps potser a dedicar-te a altres coses.

També és cert, que si et dediques al món de la música i tens una base mínima d’un instrument, t’és més fàcil aprendre’n un altre, o si més no entendre’l o tenir-ne alguna idea, encara que només sigui per una qüestió d’educació de l’oïda o de sentit musical. Tot el coneixement suma en aquest aspecte.

Amb Pësh, presentant el darrer disc al teatre Cirviànum de Torelló el gener del 2019

3-La primer vegada que recordo haver-te vist, era a finals dels 80, festa major de Torelló, un escenari a la plaça Nova que estava a rebentar entre els quals m’hi trobava jo, entrant a la pre-adolescència i assistint al meu primer concert en directe, i tu dalt l’escenari, darrere una bateria i a punt per engegar l’actuació amb els Thimid’s.

Va ser la teva primera experiència musical, el teu primer grup?

Recordo perfectament aquest concert! No era una festa major, sino una nit de Senyoretes, ho recordo perfectament. Anàvem vestits d’infermera. Hahaha. Thimid’s va ser la meva primera experiència com a músic damunt d’un escenari, i d’això fa... Doncs mira, l’altre dia estava ordenant discs durs (coses del confinament), i em va aparèixer un enregistrament del 7 de setembre del 1990, es tractava de la primera actuació dels Thimid’s a la Trona, a casa d’en Pere Comas “Sacs”, amb 40 o 50 persones, aquella va ser la meva primera vegada dalt d’un escenari, o sigui que aquest setembre farà 30 anys... Déu n’hi dó!

4-Ja des de llavors sabies que et volies dedicar amb alguna cosa relacionada amb la música i la percussió? Quan sents que aquest és el camí que vols agafar? Què o qui t’inspira?

En aquell moment jo no ho tenia clar, però sentia una atracció molt forta cap a tot el que envoltava els companys, els assajos, les composicions, l’enregistrament de maquetes... Jo tenia i posava molta il·lusió en aquell projecte, però jo no em pensava que pogués orientar-me cap aquí. Sí que és cert que en aquell moment, vivíem en la fantasia d’imaginar que un dia ens escoltaria el Quimi Portet de torn, i que després seriem unes estrelles del rock. Hi havia un punt de fal·làcia innocent en tot això.

Jo no tinc un moment on decideixo dedicar-me a això, va ser més una suma de circumstàncies, com la de conèixer en Toni Pagès, que em donava feina a l’escola de música de Centelles i la de Vic, i que m’animava a fer-me músic, o també gràcies a altres músics, com en Xevi Capdevila o en Pep Collell, que em passaven concerts i em demanaven si els podia anar a substituir, i finalment va passar que en Xef Vila, bateria vigatà dels Brams, entre d’altres, que plegava d’una revista de Barcelona que es deia Bateria Total, i em va dir si em podia interessar la plaça, i això ja em va dur a Barcelona, on en Toni Pagès també em va oferir de donar classes a l’escola de música “El Passatge”. A partir d’aquí ja vaig començar a viure només de la música. Fins llavors combinava les 4 classes i els 4 bolos amb la feina de forner a casa dels pares.

5-Els teus pares, com acabes de dir, es guanyaven el pa fent-ne i venent-lo (molt bò per cert!). Quan tu els planteges que et vols guanyar la vida tocant tambors... Com reaccionen? Com va anar? T’havien d’amagar les caixes de galetes o de detergent en pols perquè no els abonyeguessis amb culleres i ganivets de punta rodona?

Quan tenia 14 o 15 anys, que començava a fer coses amb la bateria, recordo que la meva avia m’escridassava perquè estava tot el dia picant la taula i els plats amb les forquilles i el ganivets. Realment era bastant pesadet. Però quan ja vaig començar a veure clar que em podria dedicar professionalment a la música, la decisió de no continuar treballant al forn dels pares no va ser fàcil, però al final, tots plegats vam haver de fer un esforç i una gestió de tot plegat i ens vam poder posar d’acord. Cap problema. 

En formació constant i constant formador, la percussió vamés enllà de la bateria

 6-La teva web diu que et vas formar als USA... Poca broma! Per on passa la teva formació per arribar a fer el que fas? (Pots començar a explicar des de l’escola bressol si vols)

Per dir-ho d’alguna manera, jo sóc molt poc acadèmic. Jo vaig entrar a estudiar a l’ESMUC el 2003 per estudiar pedagogia de la formació musical bàsica i general, i a tercer ho vaig deixar perquè no m’estava interessant. No estava allà per una qüestió de títol, i jo estava en una etapa de la meva vida en la que necessitava conèixer músics i gent del sector, i allà en vaig conèixer molta, de gent, però potser en gran part per error meu, vaig escollir unes assignatures que tractaven més la part clàssica de la música, i no tant la moderna que és el meu àmbit, i crec que això em va fer desconnectar molt. Ja em passa una mica a la vida en general, quan una cosa m’interessa li estiro el fil i si no m’interessa i em costa molt, desconnecto.

Al 2011, quan començo amb les dinàmiques de Drum Circles, vaig començar a buscar facilitadors a Europa, i en aquell moment no vaig saber trobar-ne cap que s’hi dediqués, i com que tota la formació que fins llavors tenia venia de llibres i vídeos que havia vist de mestres com ara Kalani i Arthur Hull, dels EUA. Va arribar un punt que necessitava aprofundir més, i vaig agafar els trastets i me’n vaig anar a cap allà. Vaig estar a Nova York, San Francisco i Los Angeles. Sobretot a la part de Califòrnia és on vaig trobar molts bons professors i vaig aprendre noves dinàmiques que vaig incorporar a les que ja tenia, i això em va agradar molt. Va ser una experiència molt interessant!

EUA país on ha fet part de la formació, aquí a New York

7-Dintre de les moltes activitats i serveis que ofereixes, n’he vist una que es diu Let it Beat... En que consisteix exactament? A qui va dirigit? N’heu fet algun?

És una activitat que vam dissenyar amb l’Ivan Capdevila, d’Amfivia Outdoor Events, pensada com a dinàmica per generar, treballar i apoderar equips -  Team Buiding, i consisteix en agafar una cançó coneguda, com per exemple Stand by me, després es fa una formació musical ràpida a tots els components de l’equip i en reescrivim la lletra en funció del que el client vulgui, per exemple, si és el 30 aniversari de la farmacèutica Pérez, o si es volen transmetre uns valors o principis de l’empresa o entitat... El què és  interessant d’aquesta activitat és que la lletra l’escriuen les persones que fan el taller amb el nostre assessorament, i després portem un estudi mòbil, i enregistrem les veus damunt d’una música ja feta i fem un petit videoclip de la cançó. La gent en surt molt contenta, tot i que n’hem fet pocs, perquè vam començar l’estiu passat i la Covid ho parat una mica tot...

8-Tens alguns vídeos penjats al YouTube, en el més visitat i amb diferència, té més de 600.000 visualitzacions, hi surts sense barba... Et fa reflexionar això?

Hi ha una anècdota curiosa, respecte a aquest vídeo i la barba.

El maig de 2017 vaig haver d’anar a Helsinki, a dinamitzar el Ping Helsinki, un congrés d’empresaris i influencers.

Just havia acabat la gira del primer disc de Pësh i em venia de gust treure’m la barba per una temporada.

La cosa curiosa és que la gent del Ping Helsinki em van trucar perque havien vist aquest vídeo i volien que jo “sortís” literalment de la pantalla gegant vestit igual que els “Santis” que hi ha al vídeo, que van sense barba. Em van demanar si era possible treure’m la barba i vaig acceptar. Va ser coincidència.

He de dir que des de 2014 només m’he afaitat una vegada, i va ser en aquesta ocasió, a Helsinki.

A Helsinki, en un delspocs moments de la vida adulta que se l'ha vist sense barba

9-Podríem dir que com a músic, t’has especialitzat en la percussió. Fas classes, tallers, toques la bateria en un grup... Això t’ha dut problemes amb algunes associacions de veïns per fomentar el soroll a base de percussió?

I t’han fet molt sovint alguna broma relacionada amb el teu cognom; Carca-Sona, sona carca?

Si, quan toques un instrument com la bateria o de percussió, sempre corres el risc de molestar algun veí. La meva primera bateria la vaig muntar en un àtic al carrer Sant Miquel de Torelló (com una Rambla de Barcelona), just damunt del forn de pa. Al segon pis hi havia la perruqueria Sànchez, i pobres, van ser víctimes de les meves primeres tardes de pràctiques, i recordo encara alguna vegada que havien pujat a dir-me molt amablement, a veure si podia descansar una estona. Pobrets!

I si, el meu cognom dona joc a fer broma, per exemple l’Albert Jofre sempre em diu Cara que Sona...

10-Posats a parlar de jocs de paraules, tens un grup que es diu Pësh... Hi té res a veure ser d’una vall que té dos rius? Serieu un pesh d’aigua dolça doncs? De que parla aquest peix, quines històries ens expliquen les seves cançons?

Dinant un dia amb una noia de San Francisco, dels EUA, ell m’anava demanant com es deien les coses en català, i recordo que hi havia cigrons, i jo li deia i ella ho repetia, i després hi havia peix i li vaig dir, però quan ella ho va pronunciar, vaig pensar que no ho escriuria p e i x sinó com a PËSH. Jo sóc un gran enamorat d’Islàndia i allà és on fabriquen totes les dièresis del món, i vaig trobar molt adequat posar-li una dièresi damunt de la E.

Les cançons del primer disc parlen d’amor, desamor... Alguns amics m’hi van ajudar a fer lletres. El segon és més personal, hi ha una lletra dedicada a la Berta, la meva parella, i una mica en general del meu univers, de fet, per això es diu així, Too Many Universes but Mine, per que tots i cadascun de nosaltres tenim el nostre univers, i en aquest disc hi ha una part del meu.

Cartell anunciant un concert a Sant Pere de Torelló, de quan encara es feien concerts

11-El tema més escoltat es diu Helsinki. De que parla? Què és per a tu Helsinki? Per que el videoclip comença amb un cotxe esportiu dels Estats Units, amb matrícula de Madrid i està rodat a Alpens, no?

No, el tema més escoltat, almenys a Spotify, és Little Fish, hahaha! No és que ho miri, però ho sé per què va aparèixer a la sèrie Cites de TV3 i això li va donar molta repercussió.

La lletra de Helsinki explica detalls de coses que m’hi van passar, quan hi vaig estar. És una cançó que descriu “postals” i anècdotes del viatge.

El clip està rodat a Alpens per una qüestió de pressupost i ubicació, i el tema del cotxe; és d’un noi del Bages que vaig conèixer per Instagram, vaig veure que penjava una foto del seu cotxe que em va agradar molt pel videoclip, el vaig contactar, ens vam posar d’acord, i el dia del videoclip va venir amb un amic, els vam convidar a dinar a la Fonda d’Alpens, vam gravar el videoclip i van marxar, així de poc poètic és tot plegat. Hahaha!

12-Quin restaurant o càtering va pagar una comissió al guionista, per alimentar a la dona policia del vídeo-clip?

El guionista del videoclip sóc jo, i la responsable de càtering era la meva mare, o sigui que tot va quedar a casa. Hahaha!

13-Com a músic, segur que has tocat en molts llocs, i en un concert no hi ha gaire marge per als errors. La pregunta 13 parla de la mala sort. Recordes alguna desgràcia o petit desastre que ens faci una mica riure a tots (però que a tu en aquell moment segurament no)?

Recordo una vegada, crec que amb els Yellow Dog, vam tocar al Maremàgnum, i estàvem al costat d’unes escales mecàniques, darrera tenia una mena de marc metàl·lic recolzat en un espècie de trípode, i amb la vibracions va caure damunt de la bateria. No em va afectar ni per tocar ni al so, però en Montero al girar-se i veure la bateria amb aquell marc... Un autèntic quadre.

Després recordo una altre actuació on se’m va entortolligar el cordó d’una sabata amb el pedal del bombo de la bateria, i llavors no el podia fer sonar. Això em passar enmig d’una cançó i vaig patir molt, tant, que des de llavors m’asseguro de tenir les sabates ben cordades abans de tocar.

No és l'única vegada que en Santi ha tingut problemes amb el calçat

14-Imagino que parlar de concerts i gires ara mateix... Com us està afectant aquesta pandèmia i crisi socio-sanitària? Imagino que no només afectarà a Pësh? Hi has reflexionat sobre tot això aquests dies? N’has tret cap conclusió?

Efectivament, està afectant a tot el sector cultural i molt. Pel que fa a Pësh, aquest any ja havíem pensat en que fos el darrer, teníem 4 cançons que volíem anar traient durant el 2020 i fent algun concert. Evidentment tot això ha quedat anul·lat. De fet, en el moment d’enregistrar això, 27 de juny del 2020, estic sense feina, confinat a Girona, porto 3 mesos sense fer bolos, però estic preparant uns cursos online, i ara que Pësh tanca, estic començant un nou projecte, més gamberro, en català, amb un aire més torellonenc potser, i que espero que estarà a punt a finals d’any, tot i que encara no es pot avançar.

De moment a veure si puc reflotar aviat lo dels Drum Circles, que és el que més em dona de menjar!

15-La teva web ofereix una elevada oferta d’activitats, moltes dirigides a empreses. Què venen a buscar i que troben amb en Santi Carcasona? Quines són les experiències que creus que millor estan resultant o amb les que més a gust et sents? Pot posar algun exemple d’alguna anècdota que creguis interessant?

Hi ha dos perfils principalment, professors de música que busquen una activitat per afegir a la seva escola, a una classe, o reciclar-se... I després hi ha el perfil d’empresa, que busca crear una activitat de Team Building o celebrar algun event, campanya…

A nivell d’anèdota, doncs mira: el primer drum circle que vaig fer va ser per a més de 200 persones a ESADE. Jo encara no havia fet mai cap drum circle, i a través d’un contacte em van demanar si en podria fer un, per la Welcome Week d’aquesta entitat. Jo, valent, vaig dir que si, que cap problema, pensant que seria una activitat per a 20, 30 o 40 persones màxim. Quan van dir-me que serien més de 200 em vaig espantar una mica. Per sort em van contractar al maig I l’activitat no era fins a inicis de setembre, per tant, tenia uns 4 mesos per preparar-me. Va ser un bon “bateig”!

En plena feina, en un taller de boomwhackers

16-Tornem als orígens, tornem a Torelló. Estàs al cas del panorama musical a la Vall del Ges i Osona? Quines diferències hi veus entre la teva època i ara?

Estic molt desconnectat de la música de la Vall, però el que veig, i no només a Torelló i comarca, sinó ja a tot Catalunya, és que si no toques a festivals i festes majors, sembla que no hi hagi panorama musical, en canvi abans hi havia moltes sales de concerts. A Vic mateix tenies el Nexus, l’Hangar, la Cava, a Torelló teníem el Portland, fins i tot a la Cope de Torelló o al Roc 34 a Vic s’hi havien fet concerts! La possibilitat d’anar a veure grups en directe era més present, ara les sales estan desapareixent, i és una pena, perquè està desapareixent un esglaó molt important de la cultura musical, que és el grup petit i el concert proper. Ara sembla que només hi ha lloc per els grups mainstream, per els grups que ho peten molt, i això al final es tradueix en que el negoci estigui en mans de 3 o 4 i es converteixi en un monopoli, i això és molt perillós perquè al final ens empassem galàpets i com que els catalans som un poble de baixa autoestima, que està sempre buscant ídols, i menystenim ... Perdona, me n’estic anant de la pregunta... Veig musics molt bons a nivell individual, però no estic gaire al cas de que es fa musicalment a la contrada, no a nivell col·lectiu, però ja et dic que a nivell individual, hi ha gent molt bona.

17-La comarca d’Osona sempre s’ha mantingut molt viva musicalment parlant. Quines bandes t’estan agradant? I a Barcelona? A Catalunya? A espanya? Al món?

A nivell peninsular, crec que anem molt endarrerits, pel que et deia abans, donem per bones una sèrie de fórmules musicals i ens estanquem en això. Però dit això, m’ha sorprès i m’agrada molt el darrer disc de Mazoni, m’ha transportat a un rock de garatge descarat i gamberro que m’agrada molt. També m’agrada molt Pantaleó, amb qui he estat col·laborant, enregistrant les percussions del seu proper disc, que sortirà a finals d’any, segurament. És un treball d’una qualitat enorme. Molt recomanable!

A nivell d’Espanya Vetusta Morla crec que sería una bona referència, i de la resta del món, jo sempre he set molt fan d'Eels i de Bon Iver.

És sabut, que als gats els agrada el Pësh

18-Dintre del món de l’art i la cultura, segur que no només t’agrada la música. Tens altres passions (poden no ser dins del món de l’art i la cultura. Potser ets triatleta, cuinetes...)

M’agrada molt cuinar, però també m’agrada molt caminar. Caminant he ordenat molts pensaments, moltes lletres de cançons i moltes idees per a diferents projectes.

En un altre àmbit, i com a curiositat, vaig fer un curs de dos anys en guió de cinema, no amb la intenció de treballar en cine, però per si alguna vegada faig un videoclip o alguna altra història, tenir una noció mínima, encara que sigui horrorós el que surti, però ho faig jo.

19-Després de respondre aquesta entrevista, com t’has quedat? Et ve alguna cançó al cap? Serà la que posaré per fer l’anunci a les xarxes socials...

M’he quedat molt bé, és molt interessant, ha estat una entrevista profunda i treballada i hem fugit d’alguns tòpics. Hi ha periodistes que es limiten a llegir la nota de premsa, i si vols bones respostes, crec que també has de fer bones preguntes.

Quan va començar la pandèmia i l’estat d’alarma, venia d’estar 15 dies sol pel desert d’Arizona i Califòrnia. Ara durant el confinament, em torno a escoltar les cançons d’un disc que em va acompanyar molt durant aquells dies, es tracta d’una artista holandesa, Eefje de Visser amb el seu àlbum Bitterzoet. La música té aquesta capacitat de transportar-te en l’espai i el temps, recordar moments i fer-te sentir bé.

20-Tafanejant fotografies a les teves xarxes, n’he vist tres que hi sortien quatre tipus d’animals diferents, i les tres les he agafat per l’entrevista. En la primera hi surts anunciant un concert de Pësh al costat d’una parada de peix, en l’altre surt un gat escoltant i mirant un disc de Pësh, on s’hi veu la portada amb un ramat d’ovins, però n’hi ha una de molt tendra, que és també una de les dues fotografies de perfil del Facebook, on hi surts amb un gos o gossa amb qui sembles intimar. De qui es tracta?

És la Lola, un gossa de raça “petaner” que vam adoptar fa 11 anys amb l’Ona, la meva ex-parella. És una gossa molt carismàtica i molt bona (i molt pesada, també! És molt princeseta i mimada). 

Amb l’Ona ja fa uns 8 o 9 anys que estem separats, però sempre hem mantingut una relació molt molt estreta. Ens estimem molt i ens considerem família. La Lola la tenim en custòdia compartida. 

Amb la Lola, durant el rodatge 
del videoclip Little Fish amb Pësh

21-Ja per acabar, ens hem deixat alguna cosa? Se t’ha quedat res que vulguis aprofitar per compartir?

Només animar a tothom a llegir, a escoltar música, embrutar-se una mica i crear-se un criteri propi, doncs molta música d’ara està molt orientada a crear un criteri “global” per dir-ho d’alguna manera, i es potencien molt uns certs tipus de grups, autors i estils, i això condiciona molt a l’hora d’escollir una música o un llibre. Els mitjans de comunicació tenen part de culpa d’aquesta tendència, doncs ells són una mica generadors de criteri, sovint criteri buit de contingut.

En resum, el que demano és que siguem curiosos, que mantinguem viva la curiositat, que preguntem, que anem a concerts, a exposicions, llegim llibres d’autors que no coneguem... Que no donem per bo allò que a la indústria li interessa que considerem bo. Hi ha molt de “fast food” barat i de mala qualitat, en el sector cultural, i ens l’empassem sense gaire manies.

Si tenim curiositat ens podem emocionar, i podem aixecar el cul de la cadira per anar a un acte cultural de qualsevol àmbit, i després d’estar 3 mesos asseguts en una cadira, potser ens costarà més aixecar-lo, però bueno, ei! Fem-ho! Gràcies Dani. 

Quan ets guapo i interessant i ho saps, encara que et cardis de calor
posant amb jaqueta i texans negres en ple mes d'agost

Per seguir el ritme del Santi:

Web: https://www.santicarcasona.com/ 

Twitter: https://twitter.com/santi_carcasona

Facebook: https://www.facebook.com/santi.carcasona

Instagram: https://www.instagram.com/carcasona/

YouTube: https://www.youtube.com/channel/UCscZ_gM5zUkKuoAkrc0aibQ

Vimeo: https://vimeo.com/user76113182

L’entrevista fou feta per escrit i enviada per correu electrònic el 17 de juny, la resposta va venir per podcasts de veu el 27 de juny. A partir d’aquí s’ha anat editant i modificant segons fotografies, correccions, noves preguntes, preguntes reformulades... Fins aconseguir el que has llegit.

Totes les fotografies que apareixen en l’entrevista han estat extretes de les xarxes socials de l’entrevistat o me les ha cedit directament ell.

L'entrevista ja s'ha acabat, però d'entre totes les fotografies que m'ha facilitat el Santi, aquesta m'havia agradat molt. Com que no trobava ellloc adient on posar-la, m'he tret de la màniga aquest darrer fragment, per agrair la constant col·laboració, correccions, informació, fotografies i sobretot paciència al Santi.

També us deixo l'enllaç del videoclip de Helsinki, amb la devoradora d'entrepans, del qual es parla a l'entrevista. 

https://www.youtube.com/watch?v=3c2seC1RdTY

I el video de YouTube que el va dur a Helsinki...
https://youtu.be/X2-GP6LV8DM

Gràcies pel vostre temps!