Un any i escaig de preguntes amb resposta i de tafaneria mal dissimulada

Doncs mira tu, que aquest abril va fer un any que amb l’excusa de difondre oficis, aficions i pensaments, començava aquesta pàgina de tafaneria mal dissimulada. En plena pandèmia i confinats, just sortia l’autor d’estar estiregassat al llit per Covid que es va posar a emprenyar a coneguts i no tant coneguts per si volien participar d’una idea que havia de canviar el món, d’una publicació digital que ens canviaria la vida.

Ha passat un any i escaig, i no només res d’això ha passat, sinó que l’autor fa tard en fer una publicació de primer aniversari. I si això no era prou mostra de gansoneria, l’individu ho ha dividit en tres entregues perquè no li ha donat temps a fer-ho tot en un document, doncs volia fer un resum dels entrevistats de l’any tot comentant sensacions i impressions post entrevista en un sol document, però bé, ara diu que va amb la filosofia del bloc, amb els valors de pau i tranquil·litat, de viure sense presses i bla, bla, bla. Mirar tu que havia d’haver penjat això el divendres i encara estem aquí a dissabte fent el cinquè o sisè intent de presentació “És que és culpa del gatet que ha arribat a casa que em reclama atenció”, Es que , es que, es que... I així, d’excuses fins a l’infinit.

Doncs diu que aquest segon any serà diferent, a veure que tal, que hi haurà entrevistes diferents i algun “petit projecte”, que hi haurà canvis en el disseny... Bé, bé, bé, no els exaltem, que ja s’ha vist que el seu compromís de fer una publicació mensual tampoc l’ha complert gaire, o sigui que menys rotllo i aquí teniu el primer resum de tres, que aniran apareixent, tot i que la setmana vinent, hi haurà entrevistes, dues, i seran part d’un petit projecte, d’una descripció d’un any de feina col·lectiva... Però ara, un any de preguntes amb resposta i tafaneria mal dissimulada.

L'Edu en una escena,
que sovint es veu al Bistrot

Aquell mes d’abril vaig aconseguir després d’uns correus, uns uasaps i repensar unes preguntes, convèncer al primer candidat. I em va fer molta il·lusió que acceptés i que respongués tant ràpid, doncs era algú que era copropietari d’un restaurant, i en aquell moment els tenien tots tancats només amb servei de take away. Aquest fet i que quasi no ens coneixem, va ser per a mi una clara mostra del seu tarannà tranquil, d'una persona que malgrat segur que les coses no anaven segons lo previst, va fer una entrevista que irradiava bones ressonàcies, potser perquè les paraules versaven entre ecos de muntanyes i brindis amb vi; l’Edu Rifà del Bistrot del Firal sortia el 7 d’abril de l’any passat per estrenar aquest bloc, per fortuna meva i dels lectors.

D’ell em vaig quedar amb l’intriga de que volia saber del Povedano, el pare de’n Guilli del Galliner (haig de dir que no els conec), que en una pregunta que al final no vaig publicar, i on l'hi demanava a qui creia que hauria d’entrevistar aquest bloc. Però sobretot, sobretot, sobretot, em va encandilar els sentits amb la resposta deu.

 

10-Digues tres plats del Bistrot, que casin amb tres vins que poguem trobar a la carta.

L’ou ferrat amb parmentier i caviar d’arengada amb un Estones PX del celler Mas Sersal, un Pedro Ximénez de la Terra Alta, sec amb una mica de barrica.

El magret d’ànec amb gírgoles saltejades i compota de poma amb la finura d’un Pinot Noir, el Biu del celler Batlliu de Sort.

El recuit de drap de Fonteta amb mel d’acàcia amb una copa de Bac de les Ginesteres del celler Vinya dels Asprés o el Sol i Serena de la Cooperativa d'Espolla, dues garnatxes o mig camí entre el vi dolç i el ranci.

Un cop feta l’entrevista, vaig tafanejar les webs dels cellers dels que parlava l’Edu, i em vaig endinsar tant en els paisatges, que tinc ganes d'anar a Sort a veure i beure els de Batlliu, em vaig acostar a Cantallops per anar al castell de Requessens passant per davant del Celler dels Aspres (sense visitar-lo) i m'han convidat els del Celler Frisach a Corbera d’Ebre, a fer una visita i una cata de vi de trinxera!

L'any de l'entrevista, l'Edu estava plantant ceps per fer vi, però això és una altra història, això és una altra entrevista, de moment tenim aquesta.

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/04/vi-i-muntanyes-en-parlem-amb-ledu-rifa.htm

La Natàlia admirant Llimona, i a partir d'ara,
 potser mirarà diferent les escultures

La següent entrevistada va ser la Natàlia Esquinas, una antiga companya de feina que mai vaig arribar a tractar, i amb qui encara avui no m’he creuat. Sota el meu parer, ella va saber transmetre una idea del món de l’art més enllà del valor estètic, fet que diu molt de la seva professionalitat i dots pedagògiques per fer interessant lo abstracte. A la pregunta 12 fa una resposta que la representa, fent una excel•lent mostra de tarannà i enginy:

 

12-Es coneixen per disciplines artístiques la pintura, l’escultura, la música, la fotografia... I, l’arquitectura? El disseny? La cuina? Que és per a tu l’art? Com el definiries?

Si tinguéssim una fórmula que ens contestés aquesta pregunta...!!! Al final, decidir què és art és una mena d’acord social. I al mateix temps... potser té un alt grau de subjectivitat... Tot el que has preguntat pot ser art, com pot ser artístic (o performàticament artístic) la manera com puc col•locar el perfum a la prestatgeria. Potser és art si ho vius com un fet artístic. Per què és art si ho fa el Ferran Adrià i no ho sembla si ho faig jo..? La “societat” decideix... Però l’art es pot viure des de dins.

Saps? Crec que ni tan sols he contestat la pregunta.

 Em va quedar pendent que m’expliqués alguna anècdota divertida que s’hagués trobat fent la seva feina durant una visita guiada. No sé si a hores d’ara ja n’haurà trobat alguna? El que espero és que aviat pugui tornar a la seva normalitat, doncs en el moment de la publicar l’entrevista el 19 d’abril, anunciaven un tancament de museus, on molts dels guies, la majoria autònoms s’han vist ofegats i obligats a deixar-ho temporalment mentre s’intentaven buscar altres alternatives. I va, per no acabar amb mal cos el repàs, us haig de confessar una cosa, li vaig fer aquesta pregunta de l’anècdota, perquè una vegada m’havien explicat uns vigilants, que havien atrapat una parella fent-se una fel•lació darrera una escultura quan estaven fent la ronda per tancar el museu. Veig que ella no la sabia aquesta...

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/04/esculturologia-unes-preguntes-natalia_18.html

 

La Roser Iborra, avui altaveu de
Càrnies en Lluitai del Remei Viu 

La tercera era per una persona que em va “adoctrinar” Hahaha! Una professora que vaig tenir a EGB, de la que no recordo que ens parlés mai de política, però que ja d’adolescent i havent acabat la EGB, vaig descobrir que tenia una activitat política frenètica en pro de diferents causes de defensa dels Drets Humans. D’ella em va quedar una resposta que sovint repeteixo molt avui en algunes de les converses, o que recordo en algun moment quan escolto segons que, i que crec que defineixen molt bé el seu caràcter, la seva filosofia i la seva fermesa de valors.

5-En l’actualitat, un polític que et causi respecte. I una lluita que personalment creguis que necessita una atenció especial en el nostre primer món occidental?

Tinc més admiració i respecte per les persones que travessen el mar per ajudar les seves famílies. Si no entenem que són més lluitadores que nosaltres, malament. Nosaltres vivim encara massa bé i no entenem gran cosa.

 Actualment, dues de les causes que denuncia i en les que està implicada amb més vehemència, són la denúncia de les denigrants condicions que pateixen els treballadors dels escorxadors d’Osona a través de Càrnies en Lluita, i la lluita veïnal del barri del Remei (Remei Reviu) a Vic per evitar l’edificació a la plaça de la Noguera. Una plaça que ha esdevingut un punt de trobada i de convivència de veïns, en un barri molt dens i amb alts ídex d’atur i immigració.

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/04/roser-iborra-una-veu-i-una-ploma-pels.html

Jordi Remolins, alguns el veuen com a extraterrestre,
ell potser s'hi veu, però al final Ripoll l'hi posarà una plaça

El quart entrevistat aparegué el 2 de maig, va ser una persona que malgrat mostra una imatge pública de gamberrot irreverent a les xarxes socials, fent exhibicionisme del seu verb àgil i afilat contra tot allò que li molesta, que és bàsicament com sovint diu, tota la humanitat, i de definir-se com a pitjor dj del planeta terra i escriptor punk, s’amaga un individu de cor immens, que sap tocar emocions i fer esclatar de riure des dels seus articles, relats anècdotes publicats (el 9Nou, Diari de Girona, La Resistència...) o radiats per antena en el seu programa Vampiresados, a la Veu de Sant Joan, de Sant Joan de les Abadesses. L’incombustible pseudoperiodista Jordi Remolins, del que no destaco cap pregunta en concret, perquè crec que tota la entrevista val la pena ser llegida i xuclada com si de sang fresca es tractés, i nosaltres fóssim assedegats vampirs.

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/05/amb-el-pitjor-disc-jockey-del-planeta.html

Una estampa del mercat de Vic
amb l'Aleix Vila al centre atenent

El cinquè és un pagès agricultor de Torelló, l’Alex Vila, amb qui tenia moltes ganes de tenir-hi una conversa. Volia saber la seva visió del món agrari en el que porta ja més de 15 anys obrint solcs. Sabia que no dibuixaria un escenari bucòlic però tampoc catastròfic, doncs el seu testimoni malgrat no ser propaganda fàcil per a aspirants urbanites que volen viure de la terra, si que oferia una visió molt realista d’una part d’aquest món, sovint representat a les xarxes socials d’una manera un xic massa flors i violes. En tota l’entrevista se li nota una capacitat d’anàlisi i un toc sarcàstic que el fa molt especial i únic, la seva marca personal! En la pregunta 14, però en podria haver posat qualsevol altra, sintetitza el que he explicat d’ell

 14-Pagesia al segle XXI, es lliga més si dius que ets pagès avui? Veus que sigui un sector en creixement a nivell de demanda? I a nivell d’oferta?

Segur que a Barcelona es lliga més haha! Abans l’hortolà potser s’associava al tonto del poble (o l’hereu de Can no sé què, també)  i ara la gent que no ho coneix potser tenen una imatge idealitzada. Si que hi ha molta gent que comença, però a part d’aquesta imatge feliç “un altre món és possible bla,bla,bla” la realitat  també és que al cap de cinc anys molta gent plega i els que tenen estudis se’n cansen lògicament i proven d’entrar a funcionaris (per tenir fills, millor horari, menys preocupacions, etc). Laboralment, tots els que estem al règim d’autònoms som bastant “pringadillos” en comparació crec, he, he, he. Ho he parlat amb altre gent, i al final hi ha un punt d’inflexió on dius mira, aquest món és així.

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/05/tomaquets-enciams-mercats-i.html

David Magdaleno, submarinista
i amant de les Harley Davidson

El sisè és un amic que vaig publicar el 16 de maig, amb qui comparteixo l’amor per les Harley Davidson i les bones taules. Vaig pensar que el seu ofici donava per moltes preguntes i que podria ser d’interès per a molts. Li podria haver fet una altra entrevista sobre cinema, o sobre motociclisme, doncs són matèries que l’apassionen! Però el seu ofici ja donava per més duna pàgina de preguntes, donava per un mar! Tot i així ens va recomanar El Gran Blau, com a pel•lícula per a amants del cinema i el submarinisme, el seu ofici.

 

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/05/del-mundo-submarino-de-costeau-al-somni.html

 

Nayra Caritx al seu estudi d'Alpens,
en una de dels comptades fotos on se la veu

A la Nayra Caritx la vaig publicar el 23 de maig. Va ser la primera persona entrevistada a qui no havia vist mai, la primera que entrevistava per la curiositat que em donava la feina que li veia fer publicada a les xarxes. Només començar, vaig caure de quatre grapes en fer-li la primera pregunta que tothom li fa; Nayra Caritx, nom comercial o real? La resposta al bloc. Em van captivar les seves obres perquè desprenen un àurea de misteri, reforçat pel fet que mai ha mostrat el seu rostre ni a les xarxes ni en el seu web. Aquesta personalitat queda ben reflectida en les formes i colors que dóna al fang, fins convertir-lo en peces úniques. Crec que ens en vam ensortir prou bé a l’entrevista en captar l’esperit d’aquesta artista nòmada, com les seves formes de fang saben captar l’atenció de qui les mira.

A dia d’avui encara no ens hem vist, però vull acostar-me a Alpens a veure si li compro alguna peça...

 https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/05/amb-les-mans-i-lanima-en-el-fang-nayra_16.html

 

Helena Rodríguez, sense maquillatge,
però recuperada pels escenaris

Des del moment que vaig saber que ballava i que actuava en una companyia la vaig trobar perfecta candidata a una entrevista i quan en una conversa va manifestar que li agradaria poder-se dedicar a temps complet a la dansa, vaig trobar el títol de l’entrevista. En el moment de fer l’entrevista estava fora dels escenaris per la pandèmia, però també per una lesió. Darrerament ja torna a trepitjar-los i amb l’aforament ple en molts casos i inclús, ha aparegut en un parell de coneguts espots publicitaris televisius. Fet que demostra el caràcter tenaç i treballador d’aquesta incansable ballarina. La seva entrevista és una completa immersió en el món de les danses, els balls i una mica de teatre, perquè l’Helena és ballarina i model, però també bastant teatrera. Els que la segueixen a les xarxes ho saben. Hehehe... A l’entrevista no va treure a relluir gaire el seu humor irònic, perquè va ser seriosa i professional, però en l’original, hi ha via comentaris en vermell a les respostes que us faríeu un fart de riure si les publiqués, però m’arrisco a que fos lo darrer que publico mai.. Una petita mostra d’ironia se li nota a la pregunta 4, però a Instagram en gaudireu de moltes més.

 

4-És un tema delicat de parlar amb els pares? Que en pensen a dia d’avui?

Els meus pares son força "guays"... vull dir, que ells volien que estudiés per que els hi feia por que amb la dansa no tingués un futur, però com que han vist que em dóna certs ingressos, que sóc una persona assenyada i no visc a la indigència, doncs no tenen cap problema... XD!!!

 

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/05/ballarina-temps-parcial-entregada-temps.html

 

I fins aquí el primer dels tres resums i reflexions d'aquestes vuit entrevistades en els dos primers mesos d’aquest primer any de bloc. No serà l'últim, aniré penjant la resta fins a completar tots els de l’any, però ja us avanço que per la setmana vinent, començaré una sèrie d’entrevistes que formen part d’un conjunt que em fan especial il·lusió. Us deixo amb la intriga, espero que pogueu dormir.