Periodista per accident... I vocació: Elisabet Soldevila
Segurament,
en tot això hi té molt a veure l’equip de redacció del setmanari, però tant o
més segur és encara, que hi ha l’empenta i l’empremta determinants, d’una dona
que ha sabut transmetre el seu tarannà tranquil i bon fer constant, en els darrers
vint anys del setmanari. Elisabet Soldevila ens explica detalls interiors del
diari, i que d’alguna manera ho són també de la vida de poble.
 |
| La Bet de Torelló a la redacció del Torelló |
1-Ets la Bet del Torelló i
la Bet de Torelló... Del Torelló des dels 90 i de Torelló de tota la vida?
Exacte,
sí. Sóc la Bet de Torelló de tota la vida i per la feina que faig, que em fa
parlar amb molta gent i anar a molts llocs, m’he convertit en la Bet del Torelló.
2-Quan entra el setmanari
a la teva vida, i quan entres tu a la vida del setmanari?
L'any
1996, jo havia acabat la carrera d’Història i estava en aquell moment que
busques feina però no saps exactament de què, i em van trucar de l'ajuntament,
aleshores el regidor de Cultura era en Lluís Capdevila, perquè l'equip que hi
havia al Torelló plegava, en Quim Freixa deixava la direcció i
l’agafava la Cristina Sala. Buscaven algú que estigués "localitzable"
si feia falta...
Abans
d’això, no tenia massa interès per la premsa en general i de Torelló coneixia
ben poc l'actualitat. Recordo sempre el professor de l'assignatura Introducció
a la Història que un dia ens va dir: Què
hi feu aquí a classe, hauríeu de ser al bar llegint el diari! En aquell temps, a principis dels noranta, si
no llegies El País no eres ningú,
però era tan dens i amb tan poca imatge...
3-El fet de ser ja una
reportera de referència a la Vall del Ges, has notat si hi ha gent que
t’esquiva per que no els preguntis sobre alguna noticia?
Ans
al contrari! Sóc jo que haig d’esquivar la gent! Amb tot el carinyo, eh? Però
sovint et trobes gent que et ve quan no és el moment amb algun tema que els
afecta ells personalment o al seu veïnat i et pregunta si en pensem publicar
alguna cosa. A la gent, fins i tot a mi, els costa saber quan és el moment per
parlar de feina, i que és o no notícia...
 |
| El 1997 arriba al setmanari, quan encara no hi havia calefacció |
4-Gestionar de tants anys
un setmanari com aquest, t’ha de donar una visió global del territori
important. Quina valoració general fas? Va bé Torelló?
Torelló
continua sent un poble de 300 persones, malgrat el cens digui 14.000. Sant Pere
i Sant Vicenç són una altra història, la gent s’involucra més en el que
s'organitza al poble, potser perquè són més petits, però a Torelló costa molt
moure a la gent de casa, prefereixen llegir un tuit o fins i tot el resum de
l’acte al Torelló! Serveixi d'exemple
una presentació d’una revista cultural molt interessant, amb gent que venia de
fora, organitzat amb molt de carinyo
i anunciat amb temps des de la biblioteca Dos Rius. Vam ser sis; els
organitzadors, els ponents, el fotògraf del reportatge d'aquell número de la
revista i jo.
Hi
ha gent que organitza coses, i hi ha ganes d’organitzar coses, però no hi ha
ganes d’anar als actes d’altres entitats.
5- Per aquesta mateixa
raó, no em sona que hagis participat mai en cap llista electoral, cosa que sí
que em sona d’alguns dels teus predecessors/companys de redacció. No t'ho han
proposat? No t'ho has plantejat? Estàs preparant una super-llista però no em
donaràs l'exclusiva?
A
l’ajuntament no hi entraria mai. És una feina en què hi entren amb molta
il·lusió i en surten molt cremats, i per això ja tinc el Torelló. Hi ha molta gent que diu: jo faria, jo faria ... i per criticar tots som bons, però a l’hora
d’arremangar-se i participar, ja costa més.
Des de fora tot sembla fàcil, però quan són a dins, les coses canvien.
No
m'ho han demanat perquè saben que diré que no, si vull portar bé el setmanari
no puc estar en una llista electoral. No podria fer les dues coses bé.
Els
ajuntaments i la feina que fan els respecto molt, però no crec que sigui la
persona idònia per ser-hi.
6-Les administracions. Has
conegut unes quantes Generalitats i consistoris municipals. Des del teu punt de
vista, has notat la influencia de les diferents polítiques en la societat?
Quines destacaries?
De
la Generalitat ni idea, perquè amb el que passa en l’àmbit local ja tens prou
feina, però a nivell municipal, la gent nova que entra no solen ser polítics
professionals i entra amb molta il·lusió i amb les seves dèries, i després
mengem una temporada aquella dèria/projecte fins que arriba algú que els para
els peus, normalment un tècnic municipal o la mateixa realitat. Com a exemple
de mala influència de la política en l'àmbit municipal, destacaria el xafastre
terrible que es va fer urbanitzant tota la part de l'entrada del carrer Manlleu
i la ronda del Puig durant l'època del boom
immobiliari. Es van carregar els camps de la Creu, els torrents del Colomer o
el de Martorell i quan plovia molt s'inundava la placeta Pujol. Van haver de
posar col·lectors a tot arreu, i ara encara cal resar parenostres i avemaries
perquè no plogui molt fort i s’inundi tot.
Com
a positiu, veig que funcionen les petites coses. En general, a tothom ens
agrada que les jardineres facin goig amb flors de temporada i sense caques de
gos, que els carrers estiguin nets i els contenidors sense andròmines al
voltant, els bancs de les places pintats... Que les petites coses del dia a dia
funcionin es valora molt més que grans projectes de dubtós resultat (que no dic
que no siguin necessaris). Potser no són notícia, i em tiro pedres al terrat,
però pot ser són les que fan més feliç a les persones.
 |
| Pregó de la Festa Major de Torelló del 2009 |
No li trobo a faltar res, però sempre pot haver-hi alguna cosa més. El setmanari va molt en funció de qui hi ha a la redacció, i potser per això, trobo a faltar una mica d’estabilitat.
El Torelló és una escola, quan en saben una mica pleguen i hem de tornar a començar. Pel que fa a continguts, tractem molt poc temes d'economia o empresa, però per fer-ho necessitaríem més gent.
No tenim web, es va congelar el 2008. Més endavant vam obrir pàgina a Facebook i a Twitter, ho va engegar tot un noi molt posat en xarxes socials, però quan va marxar no hi hem donat massa continuïtat. A Facebook només hi publiquem la portada de cada setmana i el Twitter el fem servir poc per treure informació pròpia, el fem servir sobretot per retuitejar coses interessants, una mica com si fos un altaveu.
El Torelló també té unes limitacions marcades segons els ingressos, en funció d’aquests podem treure més o menys pàgines i de vegades la feina és omplir-lo perquè quedi prou interessant o ens falta espai per encabir-hi notícies o seccions. No és tan fàcil.
El més important és ser prou gent a la redacció i comptar amb els col·laboradors per poder fer la feina.
8- Imagino que en tot
aquest temps has tocat o estat en diferents parts de la redacció i del procés
de l’edició, i de fet, segur que has de fer més coses de les que faries, però
que és el que més t'omple i et dóna energia per seguir al capdavant d'aquest
projecte?
Quan
surt el diari no me'l miro, perquè ja no es pot corregir res i ja sé què hi hem
escrit. El que em dóna energia és pensar que la setmana vinent ho farem millor.
I
això passa per millorar continguts, no repetir errors o per sortir més d’hora
els dijous de la redacció, perquè no ens en podem anar a dormir sense haver
acabat la feina, tant li fa l'hora que sigui.
A
la redacció hi faig de tot, des de notícies, fins omplir la nevera d’aigües,
treure la pols de l'escala o cuidar-me de temes d'administració.
9- Tota la premsa de paper
clàssica generalista que coneixem, ha patit una greu crisi que ha obligat a
reestructurar plantilles, a endeutar-se, canviar formats i fomentar el
digital... Com està vivint el setmanari aquesta transició/revolució digital?
Ja
he explicat abans com funciona el tema de les xarxes... També et diré que el
lector del Torelló busca molt el
format paper. Durant la primera setmana de l'estat d'alarma per la Covid-19, no
podíem fer sortir els repartidors a distribuir els setmanaris, llavors vaig
trucar un per un cadascun dels més de 500 subscriptors per demanar-los un
correu electrònic per enviar-los-el en PDF. La feinada de gestió d'incidències
que va venir després és impensable. Gent que no trobava el correu, que no se li
obria, sé de subscriptors que tot i rebre'l a l'ordinador, se'l van imprimir en
paper... Imagina't tenir al dia les xarxes socials.... És una feina que ara
mateix no podem assumir, però que pel perfil del setmanari tampoc ens és
imprescindible.
 |
| La Bet hi fa una mica de tot al setmanari, saps veure de que fa aquí? |
10- Aquesta mateixa premsa
que comentàvem abans, ha hagut de permetre l’entrada de grans corporacions com
a socis financers, restant-los en alguns casos molta credibilitat en alguns
temes, i convertint-se de vegades en quasi un portaveu de segons quins sectors
econòmics. A petita escala, pregunta delicada, el Torelló ha sentit que ha
perdut autonomia o independència a l’hora de decidir la seva línia editorial?
El
Torelló no té amo i som independents,
no som un ens municipal. Som una associació cultural amb una junta, i una
redacció que té l'edició del setmanari com a objectiu principal. Depenem de la
publicitat, de les vendes a llibreries i dels subscriptors, però som del tot
independents. Les decisions les prenen a la redacció, tots plegats. Ara mateix
hi sóc al capdavant, però no sola, som un equip, a vegades més gran, a vegades
més petit, però el fem sortir cada setmana. Quan vingui un altre equip, podrà
portar-lo com millor li sembli o com pugui...
11- Se'n parla molt a gran
escala, de com certs grups econòmics o polítics, influeixen perquè una notícia
o reportatge no surti, o surti d'una determinada manera... A escala local,
segur que també es reben trucades o correus per evitar certs articles... T’ha
passat? Recordes algun cas que es pugui explicar?
És
una mica el què dèiem abans. A la gent li costa distingir el que és notícia i
el que no. Per sort, nosaltres només fem notícies d'àmbit local, per tant no
estem massa exposats al que pot ser sí és dóna en mitjans més grans. Ara, casos
com que et qüestionin perquè una notícia ha sortit més gran o més petita que
una altra o que hagis posat o no un nom, o perquè d'un tema n'has fet notícia i
d'un altre no... En l'àmbit local has de tenir en compte mil petits
detalls.
12-He llegit que per la
redacció hi passen molts estudiants i que després sovint acaben en premsa
comarcal o nacional. És el setmanari Torelló
una cantera de futurs periodistes del país?
Sí,
així és. Pel Torelló i per Ràdio Ona.
D’aquí ha sortit gent que ara és a Catalunya Ràdio, la Cadena Ser, a RAC 1, a
TV3, a El Nou 9... Som l'escola dels
grans mitjans.
També
et diré que al principi fa molta il·lusió que això passi, perquè t'omple
d'alegria, però darrerament també genera certa frustració, perquè veig que el
setmanari se'n ressent quan marxa algú, per allò de no poder mantenir el
nivell... Però també et diré que el fet de tenir gent nova, et permet aprendre
de tots ells. No hi ha setmana que no marxi sabent quelcom que desconeixia.
També
hi ha gent que ha començat molt il·lusionada amb el periodisme i després ha
acabat estudiant altres coses perquè han vist que això no els acabava de
convèncer.
 |
| Radio Ona i el Torelló són una cantera de periodistes, el del micro n'és un |
Una de molt recent, canviar el xip amb la Covid-19, haver de canviar els enviaments de paper a digital, ha suposat un gran patiment. Pensa que hi ha subscriptors que estan acostumats a rebre el diari a les 5 de la tarda, si un dia són les 5 i 5 i no els ha arribat ja em truquen! Imagina’t aquelles setmanes... I de la nevada del 1986, també me'n recordo per l'experiència personal viscuda i la història del que va passar i com s'ho van fer els de la redacció d'aquell moment també la conec.
14- A la Wikipèdia diu que
el setmanari se sosté per les subscripcions i la publicitat, i que us hi podeu
dedicar a temps complet tres persones, també hi apareix la queixa de que els
estudiants no es queden i prefereixen marxar a altres mitjans. Té capacitat el
setmanari de tenir més personal? De tenir nous projectes que li permetin
ampliar plantilla i retenir talents?
No
només no té mitjans, és que ens hem trobat casos que ofereixes les mateixes
condicions que al lloc on van però no els convenç quedar-se. Sempre hem de
competir amb l'atractiu d'una càmera o d'un micròfon. La gent que hi ha a la
redacció en un determinat moment condiciona la feina que es pot fer, i està
clar que el Torelló no pot fer res
que no pugui assumir la redacció.
15-Parlem doncs de
projectes. Els teus plans futurs, els plans de l'Elisabet Soldevila passen per
seguir al setmanari Torelló? I els
plans futurs del setmanari, quins objectius té?
És
la feina que sé fer i no sé pas si en sabria fer una altra ara, jajajaja! Estic
molt bé aquí, tampoc m'han ofert cap altre feina i tampoc ha vingut ningú a
fer-me'n fora.
I
pel que fa al Torelló, per mi
l'objectiu és seguir sortint cada divendres, essent rigorosos amb les notícies,
explicar fets... i continuar fent
d'escola de futurs periodistes.
 |
| En vistes al futur del setmanari, l'Elisabet no pensa en l'adéu |
16-A part de la premsa,
què més llegeixes? Revistes, hemeroteques, llibres... Et criden l’atenció
altres arts com el cinema, pintura, teatre, dansa...?
Abans
he dit que no mirava premsa, però no és del tot cert, hehehe. Estic subscrita
al Punt Avui, a la revista Sàpiens, al Descobrir Catalunya, a la revista Eix... Quan arribo a casa ja estic una mica tipa de lletres i de
llibres en llegeixo pocs. La resta d'arts, no em desvic per cap en concret,
però sempre m’agrada anar a alguna exposició, a algun concert o a veure una
obra de teatre.
17- El torn de les
recomanacions. Una persona com tu, que pot fer una mica de tastaolletes de
molts àmbits, ens podries fer algunes recomanacions de que llegir, menjar,
visitar, veure o beure?
Em
centraré en la Vall del Ges que és la meva especialitat.
Recomano
llegir a la Maria Font. Escrivia poesies sobre la vida a pagès i articles
d'opinió sobre aquest tema al setmanari, era autodidacta, però els seus poemes
són de gran vàlua i plens de sentiment, m’agraden molt.
Recomano
també la Ruta de les Torneries de Sant Pere, una passejada a l'aire lliure per
les diferents escultures fetes per en Jordi Illamola que es pot ampliar per la
Fira de Sant Sebastià amb la visita guiada que fa en Gerard Verdaguer, director
del Museu de la Torneria, que també recomano molt de visitar! I si pot ser un
dilluns o un dimecres quan hi ha els voluntaris i el museu està molt viu.
De
menjar... Trobo a faltar les trufes de Can Candi i el pa de mel de Cala Badal,
però ara he descobert que el forn de pa de Sant Vicenç (Forn Glina, antic Jolis) l'han agafat uns
polonesos, i hi fan una pastisseria més d’allà que d'aquí, i hi fan un pastís
de pastanaga que m'agrada molt!
Hi
ha la revista Eix, sobre patrimoni
industrial que hi tinc especial debilitat, i de llibres, tiro molt de clàssics
i en rellegeixo molts... Per mi el més important és que la història que s'hi
explica no em faci patir i tingui un final feliç, per això començo sempre a
llegir pel final, i si no m’agrada...
 |
| Difícils de trobar, qualsevol de les publicacions de la Maria Font són una recomanació |
18-Comentes que la
redacció és una escola de periodistes, que per aquí passa i ha passat molt
jovent, segur que amb molts d’ells encara hi parles o hi has parlat. Doncs ja
que parlàvem de recomanacions, quina és la recomanació o consell que els dones
i que els ha anat molt bé, que recorden i que sempre s’enduran de la seva etapa
pel setmanari Torelló?
Doncs
una de les coses que més valoren i que diuen que han après, és una cosa tant
senzilla com ser agraït; sempre cal contestar els correus o els missatges,
encara que sigui tard, però contestar-los. Si truques algú per demanar una
informació o una col•laboració, cal agrair-ho mil cops si cal, perquè sense
aquella aportació la notícia no sortiria, o no sortiria tant bé. I no importa si
és en un àmbit local o fins i tot internacional, és una feina i un ofici en la
qual tens molta responsabilitat de fer les coses ben fetes per que publicaràs
una notícia que afecta a persones, i en l’àmbit local et trobes la gent pel
carrer.
 |
| El Torelló és una escola pels qui són a dintre i per molts que són fora |
19-I amb tot aquest bagatge, que els dius a la canalla que comença a la redacció?
Recomano llegir altres diaris, sobretot premsa en paper, perquè hi ha diaris que es limiten a penjar la nota de premsa que els hi envien i no es tracta d’això. És important doncs que llegeixin, no tant el que diu, que també, sino el com ho diu, que hi dediquin un temps és important, per així comparar la diferència de redactats entre un treball d’escola, o el de les xarxes socials.
Hi ha molts periodistes que treballen en departaments de comunicació d’algunes empreses, llavors ja redacten uns comunicats pensats i orientats als mitjans de comunicació, però no es pot caure en el parany i cal filtrar-los perquè no sigui pura propaganda.
Aquesta entrevista ha estat realitzada en persona i amb enregistraments, gràcies a la predisposició i paciència de l’Elisabet, durant els dies dimarts 9 i divendres 19 de juny del 2020 a la redacció del setmanari Torelló.
Totes les fotografies han estat cedides per l’Elisabet Soldevila per poder ser publicades i compartides en aquest bloc. La Bet no té xarxes socials personals per compartir, però se la pot contactar a través de les xarxes del setmanari.
Ànims Bet de Torelló amb ses notícies i escriptura , cal seguir lluitant al món virtual que ens envolta i mostrar los sentiments de ses paraules i sa olor de lo paper . Salut . DAVID .
ResponElimina