Harmonia i bellesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez d'HD Shop
Al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona o antic poble de Sant Martí de Provençals, en un carrer proper i paral·lel a la Meridiana, hi ha un petit taller mecànic on hi ressonen motors de combustió a quatre temps i de carburació. Si l’analitzéssim des d’un prisma estrictament tècnic, es podria dir que és un taller que aviat es podria quedar ancorat en el passat, perquè no està apostant per la innovació i les noves tecnologies... Però és que no seria del tot encertat dir que aquell és només un taller mecànic, doncs d’aquell garatge del carrer Ripollès en surten màquines dignes d'admirar, peces irrepetibles, acabades amb gust i gràcia, fetes amb amor, passió i “chispa”. Si, no m’he equivocat, no, he dit chispa enlloc de guspira, i es que és potser un dels ingredients que contribueixen a la màgia que allà s’hi fa entre benzina, Harleys i ruanquenrol. És harmonia i belllesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez a l’HD Shop.
 |
| Ni barba, ni melena, ni panxa. Kim Meléndez és un mecànic harlista atípic, que sorprèn amb les seves creacions. |
1-Que tens Kim, 40
pocs anys?
Doncs per la teva calva, diria que els mateixos que tu. Hahaha! Ok, i des de quan et dediques a això del motor? Doncs, als 17 anys, que vaig entrar d’aprenent a un taller que era concessionari oficial
de Sanglas i Moto Guzzi. Eren els Talleres Alcocer, m’hi va fer entrar el meu
germà que hi treballava. Allí hi havia el senyor Crespillo, el meu germà li va
parlar de mi, li va dir que era molt manetes i que volia entrar d’aprenent
allà, i bé, vaig entrar i només et diré que en 3 mesos em van pujar 3 vegades
el sou. Ostia! Com ara, no? Si, si, com
ara, Hahaha! Això ara no passaria. No,
no, ara no, per molt bo que siguis. Hahaha! Clar, ell em va posar el salari
bàsic d’aprenent, mentre veia què feia; el
tio era un cap de taller dels d’abans, en plan de “tu mismo, a mi no me molestes”, el tio agafava un motor d’allà, te’l
posava davant i et deia, a mi no em
preguntis que jo tinc feina, saps? I imagina’t tu, jo estava allà amb un
motor Sanglas que no havia obert en ma punyetera vida i clar, jo estava
acostumat a tocar la meva moto de muntanya, la Montesa... però mecànica d’una 4
temps així besties no. I si si, em vaig posar el motoret allà i m’anava fent
cartolines amb la forma de la tapa, anava posant els cargols on havien d’anar,
i tu, el vaig obrir, el vaig tancar i el vaig fer funcionar. El tio va quedar
flipat... I jo també. Hahaha!
2-Però dintre del
motor, tu toques una branca molt concreta, la de les motos, i dintre de les
motos una marca. Què i quan es va despertar en tu la passió per les Harley
Davidson?
Lo de Harley... No crec que hi hagi una data concreta,
des de que tinc coneixement sempre m’han agradat. El tema de la moto és algo que portem de família de tota la
vida. El meu avi ja portava una Norton quan era jove, el meu pare tenia una
Ossa. Bé, la Norton que tenia el meu avi, li va canviar el meu besavi per una
bicicleta, perquè el tio sempre arribava tard a treballar. El meu avi era molt
xuleta i li agradava molt anar amb la moto amunt i avall i fent-se uns riures
per aquí i per allà, llavors clar, a la tercera vegada que va arribar tard a
treballar, el besavi va dir prou.
Jo recordo que ja de petit anant a cole, tenir carpetes
forrades de Harley, i potser tenia 8 o 9anys? No ho sé. A mi m’enlluerna
aquesta moto; a mi si em pregunten, quin és el teu color preferit? Jo dic el
cromat. Sóc com les hurraques, quan veig alguna cosa brilla m’hi llenço. Ha ha
ha!
 |
| De petit duia fotos de Harleys a les carpetes escolars, estrenada la majoria d'edat ja en desmotava motors. |
3-Quan tens clar
que et vols dedicar a la mecànica? I quan ho tens clar, et poses a estudiar?
He he, doncs mira, aquí t’haig de dir que jo de formació sóc administratiu, perquè la família tenia una agència de transports que ja va començar el meu avi, fins i tot el meu besavi havia fet de traginer amb un carro i un cavall! El meu germà també hi havia treballat una temporada. Però va començar a pujar la competència i moltes empreses petites van acabar tancant. A mi sempre m’han agradat molt les motos, lo meu amb el motor és totalment autodidacta, amb tot lo après en els quasi 30 anys que porto tocant motors i motos. També tinc la sort del suport del meu germà, que a part d’experiència, té alguns estudis més que jo. Bé, tinc la capacitació professional, que és el que necessitava per obrir el taller i portar-lo. Hahaha.
4-Llavors, quina és la teva trajectòria
professional abans d’obrir el taller? Vas començar desmuntant aquell motor
d’una Sanglas...?
Si, allà vaig estar quasi 3 anys treballant-hi, però
l’amo ja era un senyor gran i volia deixar el taller, llavors l’opció era
quedar-me jo el taller o marxar, però també hi havia l’encarregat que s’hi va
ficar pel mig, i al final el taller va acabar tancant. En aquella època, un
paio que tenia un taller a Tenerife es va posar en contacte amb el meu germà,
per si volia anar allà a treballar amb ell, però llavors ell tenia 2 crios
petits, la vida mig feta i no... però li va comentar que potser li
podria interessar al seu germà, i jo, que en aquell moment no tenia feina, ni
lligams, vaig agafar la maleteta i vaig marxar cap a Tenerife. Ostia! Si, si, vaig estar allà dos
anys ben bons. Amb el mateix xaval que tenia el taller, al cap de mig any ja
ens vàrem fer socis, J.J. Cycles es deia, fins que al final la relació amb ell
es va degradar, vam partir peres i me’n vaig tornar cap a Barcelona amb una mà
al davant i l'altra al darrera. Així de clar. Tot i que em van oferir
treballar al concessionari oficial a Santa Cruz, però jo ja volia tornar. Concessionari oficial de Harley Davidson?
Si, si, de Harley Davidson. I al J.J.
Cycles també tocàveu Harleys? Si, si, molta Harley i clàssiques. En aquells
anys estaven molt en boga les Yamaha RD i clar, aquí les RD pràcticament no les
volia ningú, i allà anaven bojos per aquesta moto. Vam omplir un contenidor, el
vam portar cap allà, en vàrem vendre... Va estar molt bé, va ser una molt bona
època, la veritat. Llàstima del soci que em va sortir rana hahaha! Però qui sap, ara mateix potser estaria vivint allà,
perquè estava molt còmode (brrrrrrrr!!!!,
sona un compressor del taller i el Kim s’aixeca a aturar-lo) allà es viu a
un altre ritme i ens tenen molt ben vistos als catalans. Osti! Si, si tio, ens veuen com a gent molt pencaire i responsable,
molt com s’ha de ser. Caram!
 |
| El Kim, flanquejat i protegit per dos puntals de la seva vida, que l'estimen i estima; seu germà Àlex i la Chispa. |
Doncs la història és que el meu germà treballava abans
per en Joan Dotras, que és qui tenia el Harley Shop original allà al carrer
Riereta del Raval, a Barcelona. Ostia!
Allà hi havia un taller de Harley? Si, si, un dels primers i més grans
importadors de Harley de segona mà d’aquella època, que era una època en que
Harley als Estats Units no valia res, com aquell qui diu i aquí es pagava bé.
El tio va tenir molt bona visió i es dedicava a això, a importar Harleys i
guitarres elèctriques. Ell tenia una botiga de guitarres i importava les dues
coses i el meu germà treballava per ell, llavors el Joan va decidir que no
volia seguir amb el taller i li va oferir al meu germà quedar-se’l. Se’l va
quedar i va optar per venir cap aquí al barri on som ara. De quin any estem parlant? Del 1996.
Bé, el nom original de la botiga era Harley Shop, si.
Però el 2003, durant el centenari de la marca que es va celebrar aquí a
Barcelona, els de Harley van venir i ens van dir, Harley no us podeu dir perquè
en tenim un copyright de puta mare, llavors, o ens pagueu una facturació de
collons o traieu el cartell. Em vaig posar a mirar el registre i HD
no estava registrat, així que el vaig registrar i com que tothom ja sap que HD
és Harley Davidson... Deixa’m fer-te
una pregunta tonta, però. HD també vol dir alta definició en anglès, no ha
vingut ningú a portar-vos una televisió per reparar o un equip de música?
No, no, hahaha. El que ve aquí ja sap a lo que ve.
7-Recordes quina
va ser la primera moto que hi vas arreglar? I què li vas fer?
Com HD Shop, la primera que vaig fer va ser la meva, em
sembla, no tete? (Intervé l’Àlex, el germà, que s’acosta on som) Aquí si que va ser la teva, si, el primer dia que vaig aixecar la persiana, vaig arreglar la moto d’un,
que li vaig canviar els tubs de l’oli i li vaig cobrar 2000 peles que estan
emmarcades allà a l’entrada. Aquí, la primera moto que vas fer tu va ser la
teva, que acabaves d’arribar de Canàries. I quina moto tenies llavors? Una Sportster Iron head del 66. Redéu! Si, si, aquella moto me la va
regalar el meu avi, que ja no hi és. Era un fanàtic de les motos. Em va dir Té, et deixo aquestes peles, però és perquè
et compris una moto, eh? No les malgastis en alguna altra cosa. I em va donar
per la moto i pel seguro. I t’estic
parlant que jo tenia 17 anys i no tenia ni carnet de moto encara! Això devia
ser el 1990 o 91. (Intervé l’Alex) La
tenia darrera la porta d’entrada del taller, va entrar, la va veure i se’n va
enamorar, i li vaig dir, està en venda. Va ser amor a primera vista. I ja
està. I mira que estava allà feta una merda, plena de pols, deixada... Però ho
tenia clar, aquella havia de ser la meva moto.
Guspira? Ah! Per la gossa ho dius? Hahaha! És un dimoni,
va néixer per Sant Jordi i aquest any en farà 3. Sort en tinc d’ella que em fa
companyia.
(Mentre fem l’entrevista, la Chispa em va pujant a sobre per que la saludi i hi jugui, mentre arrossega mossega la manta on s’estira al taller).
 |
| Amb la seva primera Harley, una Sportster Iron-Head del 66 |
8-Harley Davidson
comença a fer motos el 1903, l’any vinent en farà 120! Cada cert temps, la
marca anava traient una nova gama de motors, que batejava amb curiosos noms com
Flathead, Knucklehead, Panhead, Shovelhead, Evo, Big Twin, Evolution... Tu et
sents identificat amb algun d’ells en especial?
A mi m’agrada tot el que sigui anterior als 80, tot el
que sigui anterior és de la meva corda.
I si, amb el Panhead és amb el que em sento més
identificat, perquè és del temps concret que més m’agraden a mi les coses, des
de l’any 48 al 62, que és el període de fabricació d’aquest motor. Aquesta
nostàlgia de temps és perquè és quan va néixer el rock and roll, la roba que m’agrada,
els mobles, la decoració, l’arquitectura... Tot va ser un boom tant
espectacular... Si t’hi fixes i mires una mica la història, des de mitjans dels
anys 50 fins el 59 és tot un in crescendo
de “locures” arquitectòniques , de motos, de cotxes, de disseny... Va ser
tot espectacular, i el 59 ja va ser el top top. Això és molt fàcil de seguir-ho
veient un Cadillac, vale? Mires un
Cadillac de l’any 50 i vas veient com va evolucionant cap el 54, 56, 58 i el 59
i veuràs tu l’evolució de l’estètica com anava, és increïble. A principi dels
50 que encara estan arrossegant la recessió, tot el disseny és més estilitzat,
que no es veiés massa cosa, les línies més rodones, més discretes, però del 55
en endavant, alerons bèsties, fars que surten, cromats per tot arreu, pintures acollonants. Va ser un boom espectacular
amb tot. Jo sóc un malaltet dels anys 50 i col·leccionista; tinc des de discos,
roba, tinc el pis decorat amb mobles dels anys 50... Només et faltaria haver nascut als anys 50. Bé, tinc un amic que és
nascut al 54 i em fa molta il·lusió, hahaha! Hahaha!
 |
| Estampa dels principis d'HD Shop al seu actual barri. El Camp de l'Arpa de l'antiga vila de Sant Martí de Provençals. O sigui, el carrer Ripollès de Barcelona. |
Jo crec que no, que el motor elèctric no acabarà mai amb
el de combustió, perquè no té res a veure. La persona que té un vehicle amb motor
elèctric, és perquè no li agrada el cotxe o la moto, és un vehicle, un
transport, que puges i et porta però ja està. Com a concepte ho trobo molt
lògic i molt bé, però als que ens agrada el motor, l’elèctric no ens transmet
res. Jo n’he provat alguna i la sensació que et dóna és xula, en el sentit de
dir: no escoltes res i allò funciona.
Hi ha uns vídeos del trialer Adam Raga que estan fets al
Valle del Silencio,
és molt màgic, és molt guai. Però ja et dic, el que li agrada el motor de
combustió, necessita sentir la vibració, sentir el motor, sentir el soroll
perquè és el que et dona la vida. Sentir com el motor puja de revolucions et fa
pujar l’adrenalina, i això no t’ho dona un motor elèctric, ni t’ho donarà mai.
11-Una de les
raons per les quals les Harley aixequen passions, és pel seu inconfusible so,
que alguns insensibles titllen de soroll. Creus que veurem motos elèctriques
que aixequin passions com una Harley de 4 temps? Tu has vist algun disseny que
t’hagi despertat la curiositat ara per ara? Et veus reparant i transformant
motos elèctriques?
Ho sento, però no. Per molt disseny que tingui, és una
moto elèctrica. Jo la primera vegada que vaig estar als Estats Units, a
Daytona, vaig veure aquest presentador de cabell blanc que fa Live shows, i
recordo que el paio es va comprar allà mateix una moto, feta amb turbines
d’helicòpter, quan allò es posava en marxa, era acollonant! Allò arrencava i
començava a pujar de voltes Boooooooooo! Acollonant! Joder! Era espectacular!
Allò arrencava i el terra vibrava, es movia! Allò no hi ha moto elèctrica que
ho iguali a no ser que li incorporis un reproductor de Harley o algo així.
Hahaha!
Et veus reparant o
transformant motos elèctriques?
En aquesta vida no pots dir d’aquesta aigua no en beuré
mai. Al final som mercenaris de la mecànica i haig de menjar. Com a prioritat a
la vida no la tinc, però que ho acabi fent? Doncs si la tendència va cap aquí i
la gent vol això, doncs haurem de fer el que la gent vol. Sempre amb la nostra
concepte del que volem fer, però... Com diu un amic meu, quan ve la onada s’ha
de surfejar, tio.
 |
| No se sap si mai tocarà motos elèctriques, el que si se sap, es que la siluetadel Kim i la Chispa, ja són part de l'Skyline del Camp de l'Arpa |
Buf! Me l’hauria de pensar una mica aquesta! Però el que
si puc dir és que la meva música va des del 54 al 62. La música també? Si, si. Hahaha! Des de que tinc coneixement que
m’agrada. De fet, el primer disc que em va regalar ma mare amb 8 o 9 anys, era
un single d’Elvis Presley, i des de llavors no ho he deixat. A ma mare li
agrada molt el rock i el balla molt bé, potser per això a mi també;
rock’n’roll, rockabilly, rhytm and blues alguna cosa de soul, o surf o el twist
o música d’aquells anys. Llavors tu ets dels que surt a ballar swing els
diumenges? No, no! Els del swing els vull una mica lluny de mi si pot ser. Ha
ha ha! Jo prefereixo sortir de nit i ballar rock’n’roll, m’agrada més la nit i
els llocs foscos. Sóc una mica gat en això. Hahaha!
13-És només una
percepció meva o les normatives d’Indústria pels vehicles són cada vegada més
restrictives pel que fa a fer canvis en l’original?
Aquí hi ha molt de tema, aquí hi ha molt de tema. Això
evidentment, aquestes mesures que treuen són per recaptar, perquè hi ha molts
d’altres països que no tenen ITV i la indústria funciona i la gent no es mata,
començant per aquí. La gran majoria de la gent que fa transformacions ha de
pujar a la moto i sap que s’hi juga la vida, per tant no faran res que pugui
ser perillós. Bé, hi ha casos que potser no, però normalment la gent és molt
conscient del que porta.
Un exemple: una moto amb un manillar 20 centímetres més
alt que el de sèrie no pot circular per què és perillós. En canvi, tu passes
per Indústria, l’homologues, pagues i ja deixa de ser perillós? No cal dir res
més, crec.
Avui és mes car i
complicat de transformar una moto?
Si, i tant! I cada vegada són pitjors. Abans encara
tenies una mica de coll, per dir-ho d’alguna manera entre els dos anys que et
deixaven per passar la ITV, però ara jo en deixen passar ni una. Però és que
les proves que fan a les itevés... Vejam, jo entenc i veig bé que un paio
comprovi que has fet bé la teva feina, que els llums funcionin, els
intermitents... Però passar la moto sobre un rodillo i frenar? Així no pots
saber com es comportarà aquella moto a 120km/h, no sabràs si és segura i com
aquesta moltes altres proves que no tenen cap sentit.
Per això al final si que és més car transformar una moto,
perquè has d’homologar els canvis per indústria per tenir un paperet que et diu
que allò és legal, i això vol dir pagar més.
 |
| Malgrat ara tenir un gos, el Kim se sent més gat. Aquí amb el Deuce. |
14-Sempre li he
sentit dir a un bon amic meu, que el millor rendiment d’una Harley Davidson és
quan està aparcada. Ho comparteixes?
No, no, ho sento Dani, no ho comparteixo per a res. És
anti jo. No puc concebre en el meu cervell una moto que no et doni plaer
portar-la. Una moto ha de donar gust portar-la. Si tens una moto molt
espectacular, però que és més un tresillo que una moto, doncs no, ho sento,
s’ha de poder portar, ha de funcionar i t’ha de donar el plaer de portar-la.
Jo entenc que hi ha motos molt maques i sóc el primer que
m’agrada agafar un drapet i posar-me a netejar la moto, per a mi és una manera
de desconnectar del món i hi disfruto, però si no la puc portar... Malament!
15-Els mecànics
que toquen motos de competició es fixen més en el rendiment, la potència i la
velocitat, els que toquen motos tipus trail, potser cerquen més la comoditat,
l’adaptabilitat a diferents terrenys... Però tots es centren més en la mecànica
o l’electrònica. Un mecànic del custom també, però hi una indubtable vessant
molt més artística o creativa que busca convertir cada màquina en una peça
única. Et sents més mecànic o artista?
Jo em sento més artista que mecànic, la mecànica per a mi
és una manera de guanyar-me la vida, jo si pogués guanyar-me-la només
transformant motos és el que faria, és el què més m’omple. A mi la mecànica
dels motors antics m’encanta; obrir-los, reparar-los... però si alguna cosa
desitjo en aquesta vida, és poder-me dedicar plenament a customitzar. A mi el
que realment m’agrada és trencar amb lo establert. És el concepte que jo puc
tenir d’una moto, és el que faria jo si treballés per alguna marca, els canvis
que faria en una moto abans de que sortís al carrer. És una mica enrevessat
tot, no? Hehe, però la idea que tinc, és de pensar en motos com podrien sortir
de fàbrica. Jo quan veig una moto, veig una massa de ferro on poder crear. Hi
ha molts estils i formes. Lo bo de Harley és que és com el Lego o com el Tente,
que tens un munt de peces per poder fer diferents dissenys amb diferents estils
sobre una mateixa base, depenent del propietari de la moto, l’estil que tingui
o que li agradi. Però dona molt de marge per poder treballar i a mi m’agrada
treballar sobre això, crear i trencar amb el que surt de fàbrica.
Un vehicle que surt d’una cadena de muntatge en sèrie no
té ànima, i jo crec que els vehicles han de ser com les persones, que no n’hi
ha dues d’iguals. Ni els bessons ho son!
16-Els clients que
venen a HD Shop, segur que no venen només per les teves habilitats mecàniques,
crec que ho fan també per la teva bona mà en els acabats, en el concepte i la
idea global que tens de la màquina, en l’harmonia que desprenen un cop
acabades, per la inconfusible empremta Kim Meléndez d’HD Shop. Tens algun
treball o treballs dels que et sentis especialment orgullós?
Mira, just ara a Instagram estic fent una sèrie de les motos de les que estic més ogullós. (Intervé l’Alex) Amb això el meu germà té moltes anècdotes. Jo en recordo una d’un client amb una Sportster que el Kim li havia posat el tanc de gasolina d’alumini i la tenia a la venda. Un paio d’ara no recordo quina part d’Espanya li volia comprar però dubtava d’allò del dipòsit, quan li va dir que l’havia feta aquí, el paio li va dir: ah? L’ha fet el Kim? Doncs no hi ha res més que parlar. I li va comprar la moto. Aquestes coses no et donen de menjar, però t’omplen l’ànima.
 |
| Dos ferralles molt especials; una Zero Enginnering blanca molt poc usual de veure i una bobber d'un client que ve expressament de França. Dos proves fefaents de que aquí s'hi fan coses especials i úniques. |
Mira, el meu desig en aquesta vida, com a artista del custom per dir-ho d’alguna manera, és que tu veiessis pel carrer una moto feta meva, i sense tu saber-ho, percebis que l’he fet jo. Més que estils tinc ídols, que serien gent com Arley Ness o Indian Larry, són personatges que tu veus una moto d’ells i la reconeixes. Hi alguna cosa, potser quasi imperceptible, però tu saps que darrera hi són ells, aquesta seria la meva fita a la vida, si ho podré aconseguir? No ho crec, perquè per desgracia en aquest país, no hi ha gent que es pugui gastar milers d’euros en fer motos exclusives i treballem sobre el que tenim, i en aquest món estem bastant limitats, però si hi ha un estil que m’agradi? Una xóper, una bobber... Qualsevol estil, si el concepte i l’estètica de la moto al final tenen una harmonia que m’agrada, em trobo còmode i he fet motos de qualsevol estil.
18-Tu que estàs
molt actiu a Instagram Ens podries recomanar algun perfil inspirador amb ferros
macos? O potser n’hi ha masses i ara seria difícil destriar?
Buf! Si, molt difícil! Et puc dir amics meus que són els
que més em toquen, no? Normalment, sempre m’ha agradat rodejar-me de gent a la
que admiro. És algo que tinc bastant a dintre això, jo respecto molt a la gent
que són professionals, en qualsevol àmbit, eh? Tant pot ser un paleta, com un
electricista, el que sigui, m’és igual. Sempre que jo vegi que aquesta persona
té unes mans, té un gust i té unes coses per fer. Normalment els perfils que
segueixo són de gent que m’agrada la seva feina i que gaudeix del seu treball;
des d’un tatuador fins a un paio que treballa el metall.
 |
| Els mes observadors veuran que a l'esquena hi posa Choppers, però el Kim no es decanta per cap estil, si hi ha concepte i estètica en harmonia. |
19-Pregunta que et
podria fer perfectament un crio de primària. Quantes i quines motos tens?
Òstia! Això és difícil, eh? Si? Si per què no ho sé i no les he comptat. Ostia! Hahaha! Si, unes quantes. De Harleys ara mateix en tinc 4 i de moto clàssica i de moto de muntanya també... En tinc unes quantes. (Intervé l’Àlex) Tots els motoristes, en global, tenim moto de carretera, tenim moto de muntanya, de motocròs o de trial, tenim scooter i tenim moto custom.
20-Una altra de
crio. Si no tinguessis una Harley, quina moto tindries?
Doncs no està malament la pregunta! Ostia. Doncs tindria
una Indian em sembla, ho dic perquè, ostia, les últimes aquestes que han tret
em motiven bastant i n’he provat una d’un amic meu i tal i té un parell de
collons aquella moto. Notes que la vibració et puja per l’escrot, saps? Hahaha!
I això em desperta gust. Si, possiblement tindria una Indian.
21-Ensenyes sovint
que portes un hort pel Penedès, que fa força goig per cert! Hi tens un
motocultor per treballar la terra, també l’has customitzat? Has pensat en
posar-li un penja-micos o una forquilla xóper?
Ha ha ha ha!!! No, allò ja hi ha prou feina per
manegar-lo. És un Pasquali de l’any 58... Dels 50!? Si, si, no podria ser d’una
altra manera, sóc bastant friki d’aquestes coses. El meu germà té un Mercury
del 53 Això no és un motocultor! No,
no, és cotxe americà. I jo he tingut fins fa poc un Ford del 29. Som uns frikis
d’aquestes coses. Tot el que tingui combustió i exploti, arrenqui i vagi
endavant! I que li puguis tocar el carburador... Si. Però si té pedals, no.
Hahaha!
 |
| El Kim i el Pasquali, que no patirà customitzacions. De moment... |
22-Tunejar, transformar o customitzar? Sigui el que sigui, és art?
És art? Òstia! Jo crec que si, només pel fet de que
s’estan creant peces úniques, dóna igual de quin material estiguin fetes d’un
motor, una xapa o fang, o sigui, per exemple, hi un cotxe, un custom super
famós de l’Hirohata, aquest cotxe és una peça única! Els cotxes que va fer Ed
Roth són peces úniques que estan posades en un museu. L’únic que passa és que,
això entre tu i jo, és que vivim en un país de merda. Per exemple, jo vaig
estar al Museu del Motor de Los Ángeles i vaig veure excursions de nens petits
entrant al museu i veure com els hi explicaven com modificaven els cotxes, què
era un Top Chop, què era un channed, totes les modificacions custom que es feien
a la dècada dels 50, els motors preparats... Tot això és una cultura que aquí
no tenim. Aquí tenim la cultura de la Belén Esteban, del xafardeig i de la
merda. Aquesta és la nostra cultura, tirar merda sobre gent que triomfa, o
sigui, l’Angel Nieto, si fos americà, aquest pavu tindria un estadi olímpic i estàtues a cada puto poble dels
Estats Units, perquè, 13 vegades campió del món? No ha ha fet mai ningú en la
punyetera vida! I aquí, ostras, otra vez más; ha ganado otro; ostia, però
cuantos lleva? Que pesao el tio, siempre va ganando. Tio! Tot el que
està fent? Vull dir no, no valorem el que tenim. Catalunya, en el sentit de
motor, vale? Nosaltres hem sigut una potència mundial en motor, mundial! Aquí
teníem en els anys 50 i 60, aquí teníem igual, 15 marques de motor, 15 marques
de motos; Ossa, Bultaco, Montesa, Derbi, Adillas, Ariel un fotimé de motos,
tio! És increïble la potència i la cultura de motor que tenim aquí i no l’aprofitem,
no li donem importància. No valorem el que hem fet i el que hem sigut. (Âlex) Nosaltres
hem arribat a fer una moto, qui ningú tenia les peces en tota Europa. Un tio es
va comprar la moto al Concessionari Oficial i tal i com se la va comprar ens la
va portar aquí i ens va dir. Vull una moto exclusiva, i vull portar peces que ningú
porti, el meu germà se’n va anar als Estats Units al Saló de Daytona i va
comprar el que acabava de sortir: unes llantes, una amortització pneumàtica...
I vam fer una moto amb peces que ningú portava en tota Europa. Va ser una
vertadera bogeria!
 |
| Al taller hi té, a mode d'expositor, algunes de les joies que han restaurat o customitzat. |
23-Per no només "customitzes" motos, algun cotxe i alguna bicicleta... També t’has customitzat
els cos amb alguns tatuatges. Que significa tatuar-te per a tu?
Vaig començar a tatuar-me quan tenia 15 anys o 16.
Llavors era un símbol de rebel·lia, de diferencia... Jo he estat rocker tota la
vida, llavors era una manera d’associar-te a una gent, una colla, una manera de
viure. Després, ara, si t’ho mires, acaba sent un mapa de la teva vida, del teu
recorregut, de les coses que t’han agradat en el seu moment i serveix de
recordatori per molts moments de la teva vida. Tinc, per exemple, unes rodes de
camió amb unes ales que simbolitzen el meu avi, un altre que soc jo amb el meu
cotxe i la meva moto, un altre és el meu tiet que era pescador, el Baldomero,
la meva tia Felisa i no sé, el meu pare està per aquí... Tot el que porto té un sentiment darrere, no
sóc de tatuar-me per tatuar-me.
Jo per exemple, agafar un disseny perquè m’agrada i
fer-me’l no ho faig, perquè s’ha de dir que fer-se tatus fa mal, i segons a on
molt de mal, hahaha! Ha de ser quelcom que signifiqui alguna cosa per mi.
24-Tenint el
taller a Barcelona, a Sant Martí de Provençals per ser més concrets, i tocant
vehicles que molts deuen ser anteriors al 2003, no podria acabar sense preguntar-te,
què en penses de les normatives de circulació que afecten a vehicles amb certa
“antiguitat”?
No estic d’acord per a res amb el que està fent aquesta
senyora. Primer m’agradaria fer un matís perquè no se’m mal interpreti, perquè
avui dia, hi ha opinions que se suposen políticament incorrectes i aixequen una
polèmica important, fins al punt que hiha gent que et deixa de seguir per un
comentari a xarxes. Com el d’una amiga que va comentar la final d’Eurovisió i
se li van tirar a sobre, va perdre seguidors... I això de les xarxes, a no se
que t’obris un onlyfans, no dona
gaire de menjar, o sigui que asserenem-nos. Dit això. La normativa.
Està feta només, per renovar la flota de vehicles perquè
s’estava quedant antiquada i s’han tret aquesta norma de la butxaca, recolzada
per l’Ibex 35, per les concessionàries de cotxes i tothom que hi tingui sucat
el melindro. Perquè si tu realment volguessis un bé per la teva ciutat, primer,
si acotessis el centre de la ciutat, que té carrers molt estrets, molta densitat
de circulació... Em semblaria bastant bé, però la resta Barcelona... El que
trobo que té de bò Barcelona, es que és una ciutat dinàmica, que té moviment,
que té circulació, que la gent va amb el seu cotxe o la seva moto per la ciutat
passejant i de repent veu un nou local i diu: Ostres! Aquest restaurant no el
coneixia, no havia passat mai per aquí, doncs vindrem aquest cap de setmana. És
una ciutat dinàmica. En canvi, que està fent aquesta tia? Està fent una ciudad de vacaciones, està tancant
carrers, ampliant voreres, o sigui, en una vorera que hi havia a la Meridiana,
que feia? 15 metres? No feia falta que en fes 25, no tens un passeig de 5000
persones que van cada dia per allà. Jo entenc que vulgui fer una ciutat més
maca, amb menys part industrial, però lo industrial és el que m’agrada, perquè
genera moviment, genera vitalitat, llocs de feina, en canvi així, només ho fas
atractiu pel que vingui de vacances, i si has de dependre dels seus diners...
Si tu realment ho vols fer per millorar la tassa d’emissions
i la qualitat de l’aire, em dius, mira Kim, a partir de tal data les tasses
d’emissions han de ser X, i això s’ha de complir, i si jo tinc el meu vehicle
que té 25 anys i em vull gastar 1000 pavos per comprar-me un catalitzador per
donar els gasos que em demanen, doncs ho faré perquè m’agrada aquest vehicle i
el vull tenir i tinc un amor sobre aquell vehicle, ningú no es qui per dir-me
que jo no puc viure en aquesta ciutat amb aquell vehicle. (Alex) El tema per mi és; si el meu vehicle passa la
ITV perquè compleix amb la normativa de gasos que s’exigeix, perquè no puc
circular? No té cap sentit.
El que té un Seat 600, no és una persona que tregui el
cotxe cada dia per anar a treballar, el traurà molt de tant en tant per anar a
donar un vol o fer-se una birra al centre, doncs ara no pot. I aquell cotxe és
la nostra història! Què contaminarà aquell vehicle?
I si em diguessis que després d’aquestes mesures la tassa
d’emissions hagués baixat dràsticament, et diria, val, m’empasso les paraules,
callo i et dono la raó, però tu creus que
un 3%, que representa el vehicle clàssic, afecta a la contaminació de Barcelona?
 |
| Arrencant una Flathead restaurada. |
26-Se que t’agrada
comunicar, explicar moltes coses del dia a dia del taller, fer acudits o ballar
amb la Chispa. Estàs fent popular la presentació: Buenos dias amigos del
custom. Vols aprofitar aquesta entrevista per deixar dit algun missatge que el
món hagi de saber?
Mira, just l’altre dia parlava amb un amic que em
preguntava; ei Kim, que has contractat alguna empresa de publicitat o
màrqueting? –No, perquè? Perquè t’estàs currant molt els conceptes, els
continguts. Doncs no, no, jo no soc així. Poso la càmera aquí, i no faig ni
dues tomes ni tres, en poso una, surti el què surti, jo no em dedico a això.
Soc mecànic, soc customitzador o
artista o com li vulguis dir, hahaha, però això és un a més a més que em fa
gràcia, que la gent vegi que m’ho passo bé fent la meva feina. És un mitjà per
això.
El que afegiria, i crec que ja ho he dit en algun moment, en
aquesta vida, el que més m’agradaria és poder dedicar-me al 100% a customitzar
i que quan algú vagi per carrer, vegi una feina meva i la sàpiga identificar,
jo amb això en tinc prou. I del que m’enorgulleixo, és de que tenim clients que
ens venen des de que vàrem obrir les portes fa 26 anys; que som quasi bé
família, i això és una cosa que costa de trobar, aquesta confiança de que et
deixin el vehicle, et donin les claus i et diguin, tu mateix i m’avises quan ho
tinguis. (l’Alex) Es que passen coses
maques. L’altre dia va venir un client a buscar la moto, que el Kim l’hi havia
fet tres peces manualment, el meu germà li va dir, si vols provar-la abans
d’endur-te-la per estar més segur. I el xaval li va respondre, no cal, ja he
vist que l’has penjat a les xarxes i amb això ja en tinc prou. I això és una
demostració de confiança que s’agraeix i que fa que sigui mútua.
Les fotos van ser robades de l’Instagram del Kim.
De nou, el meu més sincer agraïment pel temps dedicat i
per confiar-me la seva història hi serà per sempre. Llarga vida al rocanrol!
Per saber més del Kim, la Chispa i l’HD Shop...
Ànims a s'artista de ses dues rodes i creacions , salut i " chispa " . DAVID .
ResponElimina