Un artista de ferro picat... I forjat: Santi Farrés
 |
| Una fotografia en blanc i negre per descriure un ofici del passat però amb molt present i futur |
Just abans de començar la carretera dels túnels de Bracons,
a l’altura de Torelló hi ha una sortida que et permet anar a Sant Pere o a Sant
Vicenç de Torelló sense haver de creuar tot el poble. Enmig d’aquesta variant,
a l’esquerra, abans d’arribar a la carretera que connecta els tres pobles de la
Vall del Ges, hi ha una petita nau industrial amb un petit drac de ferro forjat que en
presideix l’entrada; és un taller de forja. Però en traspassar les seves portes,
es percep que no és només un lloc on es dóna vida al ferro després de passar-lo
per les brases. És un món d’íntima connexió amb la naturalesa més salvatge i
propera, és una immersió tan profunda com les mines d’on s’extreu el mineral
que modela. És el taller d’en Santi Farrés. Un aparador perfecte per amants
de l’escultura, les eines antigues i inclús de la fotografia. És l’escenari on desfila part del seu univers
creatiu i part d’allò que ha inspirat les seves creacions. És un taller on es
percep una mica de l’ànima d’aquest artista de ferro picat i forjat: Santi Farrés.
1-Santi Farrés Carrera; #Forja artística #Escultura #Disseny # Creació #Art #Restauracions #Dibuix #Reproduccions #Landart #Repujats #Eines #utils #muntanya #ciclisme #natura. Totes aquestes etiquetes a la teva carta de presentació, però quin seria el teu ofici si n’haguessis de definir un. Forjador? Ferrer? Potser el segon si ens guiem pel teu cognom?
Sempre ha sigut molt difícil definir-me... d’aquí tantes
etiquetes!!! Ara mateix treballo amb molta varietat de projectes com: serralleria,
disseny, manteniments... Et valdria invenció/creació?
Forja/Ferreria/Escultura seria el meu ofici de base, en
el qual treballo, però és innumerable el que se’n pot derivar, d’aquí ve la
meva atracció per aquestes disciplines; l’autonomia que em donen.
El meu cognom, pel que he vist en diferents exemples, tampoc és casualitat. Segons es diu hi ha memòria genètica, tot i que no vinc directament de cap taller generacional i he començat de zero!
 |
| Diu que li ve d'esmolar amb una mola de peu de petit, però ja se'l veia palpant metall molt abans. |
2-El de la forja sembla un ofici del passat, d’un altre temps. Com hi arribes tu? Et ve de família o has començat des de zero? Perquè aquestes coses normalment un les fa perquè les feia un avi... I clar, i perdona que torni amb la brometa, però és que amb el teu primer cognom... Des de quan fa que et dediques a aquest ofici?
M’arriba de ben petit jugant a esmolar ganivets d’amagat
amb una mola de peu, arreglant-me coses i sobretot la bici, tot seguit, a la
quinzena d’edat, vaig iniciar un curs de soldadura espontani i improvisat per
un relleu generacional d’una Carrossa de Carnaval, després d’això, ja
especialitzant-me amb Forja Artística i Escultura a l’Escola D’Art de Vic, fent
d’aprenent a diferents tallers, cursos, investigacions, viatges...
Dedicació, uns vint-i-cinc anys, no sempre amb dedicació plena i
amb èpoques molt variades, unes més de formació i d’altres més en l'àmbit professional.
3-Quants suposats graciosos han fet broma entre el
teu ofici i el teu cognom?
És innumerable! Amb els
quals també he acompanyat amb la broma, ara estic amb la investigació del tema...
com abans deia, memòria genètica, generacional...
Memòria genètica?
Explica’m una mica això de què va, perquè portem tres preguntes i en les tres l’has
tret a relluir.
El que jo entenc es podria intentar resumir, per no
estendre’m, en totes aquelles coses que sabem i que hem après sense que ningú
ens hagi ensenyat de naixement i que un s’adona que ve de família. Jo ho veig
amb el meu fill per exemple, fa coses (gestos, expressions...) que ningú li ha
ensenyat, però que li vénen de família.
 |
| Encluses, malls, dragons i una bicicleta Brompton al fons. |
4-Tu la forja no
només la treballes, també la col·lecciones i l’investigues. Al taller hi
guardes nombrosos títols d’obres escrites relacionades. Què hi has descobert en
aquesta literatura? Què ens en podries explicar? Quan i on comencem els humans
a picar ferro pel món i quan ens hi posem per aquí (Osona, Ripollès,
Catalunya...)?
La forja, junt amb altres disciplines artesanes, molts
dels seus processos són ancestrals i han caigut en l’oblit per la revolució
industrial, moltes vegades de l’únic que podem aprendre és d’aquestes mostres.
Igualment amb el tema bibliogràfic, valoro molt tot el que està editat mundialment.
Els orígens del ferro, oficialment es comença en època
romana, ibèrica... aquí a Catalunya es troben diferents exemples amb restes de
forns de reducció de mineral a la Vallferrera, al Ripollès... però hi ha casos
inexplicables del planeta molt anteriors; eines de ferro meteòric a les
piràmides d’Egipte, La Columna de Delhi...
 |
| Taller, biblioteca, museu... Amb l'enclusa com a altar, el taller fa quasi la funció de santuari. |
5- I què col·lecciones exactament? Què guardes i per què ho guardes?
Tinc forja de la Vall de Ges, el Bisaura i el Ripollès bàsicament. Vaig
començar amb unes eines que em van donar els avis i he anat sumant peces com romanes, esquelles de Sant Pere, manufactures de coure de la Farga Palau de
Ripoll, destrals... És un patrimoni local que m’estimo i que vull conservar.
També tinc una col·lecció d’eines de forja. Com tu deies abans, tinc força
bibliografia sobre forja, però també m’agraden molt els mapes i en tinc molts. Per
fer rutes, o no.
A part, tinc un delit especial per les bicicletes, no me’n
puc despendre, tenen alguna cosa que m’atrapa, moltes d’elles també perquè hi
tinc un vincle emocional, però també perquè em semblen una solució tècnica incommensurable
que va resistint el pas del temps, a part de molts altres factors
socioculturals i ambientals que la fan un vehicle extraordinari. Ara les estic
endreçant per guardar-les bé. De fet, no estic en la recerca activa de més
peces, només accepto objectes que m’obsequien, regals... Inclús moltes vegades
sóc jo que regalo peces! Ara vull mirar de dedicar-me més a ordenar el que tinc
que a afegir més material.
Diuen que la forja et dona la base per a moltes coses,
així doncs també ho aplico a la cuina, necessito estar en forma i cuidar-me per
la feina física que és i la meva necessitat d’intempèrie, així doncs em toca
cuinar! Jo personalment, ja fa temps vaig optar per una dieta vegetariana.
Evidentment que el foc el reutilitzem molts cops per graellades, però al treballar amb carbó mineral hem de tenir la cura de canviar-lo per carbó vegetal o llenya quan és el moment.
 |
| Enclusa, forquilla i bicicleta |
Hi ha moltes forjadores!!! i cada cop més, cosa que sempre m’ha fet molt content, soc partidari de la total igualtat de gènere, no es veuen gaire de forma mediàtica, ja que els costa exposar-se al públic perquè també els hi molesta aquesta exaltació que això suposa. Sempre he dit que no tot es força física, ni exclusiu per homes (sense subestimar res) tal i com he dit amb les encluses, les petites son millors per una cosa i les grans per una altra, les dones, m’encanta com tracten el ferro, amb més cura, sensibilitat, major creativitat... el material, al tenir infinites opcions tampoc crec que sigui un entrebanc, d’igual manera avui dia també ens ajuden molt les premses, martinets, grues...
 |
| El setmanari Torelló es va fer ressò d'una de seves obres més preuades |
Ara per ara ha sigut el repte més important amb el que
m’he trobat, reinterpretar Gaudí i els seus col·laboradors i forjadors l’any
2020. Amb pocs mesos de termini, utilitzant els mateixos conceptes amb
tècniques tradicionals, però a la vegada innovadores; n’estic molt content i una
oportunitat única per un lloc únic, inspirant-me amb la natura i altres obres
de Gaudí i companyia...
9-També hi ha un drac que mostres sovint. Si no vaig errat, el tens penjat a l’entrada. Potser donant la benvinguda? Qui és aquest drac? Té nom?
Siií!!! És el drac d’en Geni, dóna la benvinguda i tant!!
Aquest drac és un penja-banderoles que vaig fer per Fotogeni fa més de vint anys,
quan encara estudiava. En fer la seva botiga a una antiga ferreria vam optar
per un drac, ja que són una figura símbol dels ferrers. En l’antiguitat era un
emblema que els representava per molts motius (els ferrers obraven les armes
per combatre’ls, associats al foc, utilitzats per protecció...). El mateix
client me l’ha cedit fins que el torni a necessitar... Va ser una de les
primeres peces que vaig fer personalment, firmada i com encàrrec. És una obra amb una estima especial que en un futur albergarà la meva banderola.
 |
| Una de les obres emblemàtiques amb Torelló de fons. |
Amb totes les obres aprenc coses diferents, siguin artístiques o funcionals, vaig evolucionant junt amb elles. I tant poden ser els simples arranjaments a granges que també faig, com obres més complexes i artístiques com la porta dels Jardins Artigas.
I càrrega emocional, igual el drac
d’en Geni pel seu retorn a una altra ferreria, aquest cop la meva!
11-Sorprèn que en
un món on sembla que tot està fet per durar poc, amb l'obsolescència
programada per bandera, pugui haver-hi un mercat o prou gent que s’interessi en fer objectes que són per tota la vida. Comparteixes aquesta opinió? Què en
penses?
Això és el que em dona feina!!! Antigament això era al
revés, un simple torrapà passava de generació en generació, creant-se el diàleg intern de: "no sé què surt més a
compte...".
També l’aspecte ecològic de fabricació, fabricar una cosa
per tota la vida o per “usar i tirar”...
Suposo que ara hi ha un efecte reversible en tot això i els
artesans en sortim beneficiats.
12-Treballs com el
de la porta de Gaudí són encàrrecs que et diuen vull això amb ferro i et passen
un plànol, o és més aquí tens un esbós del que vull, espavila’t, o la cosa va de; he
vist això en una foto i en voldria un igual per mi. M’ho podries fer? Com se’t
presenten les feines?
Hi ha de tot, normalment et diuen la idea i seguidament
tu vas proposant. Per mi la millor eina són els dibuixos previs o el procés
conceptual.
 |
| "En el passat, la manca de proteccions provocava moltes lesions això feia que molts ferrers esdevinguessin curanderos" |
Per mi, el moment màgic, és quan comences a crear una peça
a la realitat amb metall a partir d’un disseny propi. Quan no hi ha res igual
ni plagiat, quan tot forma part d’un moment únic.
14-Una prova de
què lo teu amb el ferro et ve de lluny, l’he trobat en fotografies que de tant
en tant penges, on surts amb alguna bicicleta i algun cabell més... Quina
relació tens amb aquests ferros de dues rodes?
Per a mi és la mateixa, el diàleg d’un ferro amb rodes o
sense amb la natura és el mateix; només canvia la forma d’interactuar. A part
de tot això, moltes bicis, sobretot les més antigues, per mi són autèntiques
obres d’art, a més del valor d’un mitjà de transport molt eficient i ecològic.
Per casualitat,
saps d’on ve el ferro amb què treballes?
El ferro ve en un 20% de mines, la majoria situades a la Xina o Índia i l'altre 80% és recuperat o de reciclatge. Les mines i les fargues
catalanes van tancar amb la Revolució Industrial i amb la implantació dels alts forns per part de la indústria siderúrgica.
15-Pel què penges a les xarxes, i pel què deies abans de necessitat d’intempèrie, també se’t veu sovint enmig de camins de boscos, o a tocar de la platja o en el cim d’alguna muntanya... Ferro, natura i Santi esteu en bona sintonia?
Per a mi és indispensable i ja des de ben petit! És d’on
trec moltes idees, creacions... sobretot les més artístiques. Tal com ja ho
van deixar reflectit, d’una forma més mediàtica, els mestres modernistes, és el
joc constant amb els cinc elements (foc, aire, metall, aigua, fusta).
 |
| Apassionat de la bicicleta, ha fet bogeries construint-ne, conduint-ne i participant-ne. Aquí a l'Eroica 2008. |
Les lesions són molt habituals, ja que el metall és més
dur que l’ésser humà, per això antigament els ferrers moltes vegades esdevenien
a curanderos, veterinaris, metges... Les lesions més corrents són les ferides,
cremades, partícules als ulls, contusions, contractures... i, evidentment, en
patim sovint.
17-I tot això que fas, on ho fas? Perquè això no es pot fer en un garatge ni a les golfes de casa, a no ser que no t’importi carregar-te l’estructura de l’edifici o tenir litigis amb el veïnat. És visitable?
Des de fa uns quatre anys tinc taller propi, són infraestructures molt costoses si comences del no-res. Normalment són per descendència familiar, traspassos, societats... visitable si!
18-Un veu algunes
de les màquines i eines que teniu els del vostre ofici i... No sé, per exemple,
la famosa enclusa, quant pesa allò? I on es compra?
Les eines són un element indispensable igual que la infraestructura però penseu que antigament, amb molt poca cosa, feien autèntiques obres irreproduïbles en tots els aspectes. Pel que fa a l’enclusa és l’altar per excel·lència del forjador, pot pesar de cinc kg a centenars... Les grans per grans treballs, i les petites per coses més detallistes. En molts casos solen passar de pares a fills, i per comprar-ne es pot fer a tallers en traspàs, ferrovellers o empreses especialitzades en eines de forja.
 |
| Alpens és una vila del Lluçanès coneguda entre d'altres, per les obres de mobiliari urbà, fetes pels forjadors que participen en la Trobada bianual. |
La duresa del treball fa que tots siguem molt amics, ens
agermana! Pocs gremis veureu de forma tan amigable expressat en trobades... He
treballat, col·laboro i he col·laborat amb molts professionals, des dels que
estan al capdavant del ferro de la Sagrada Família, fins al ferreret d’un poble
aïllat a prop de la centúria d’edat...
Sóc un amant de l’art en general, però amb forja
m’agraden molt artistes italians i anglesos, com Claudio Bottero, Gabriele
Curtolo, Germans Stenico, James Price... i en altres disciplines i èpoques:
Plensa, Michaellangelo, Lita Cabellut, Velazquez, Pollock, Jujol, Da Vinci...
20-Veig que és un
ofici amb una forta vessant artística, ho sents així? Què t’inspira a tu? També
dibuixes... Et sents artista d’altres branques?
Totalment! M’inspiro amb conceptes que a vegades em
demanen d’alguna cosa en concret, però quasi sempre acabo a la natura. El
dibuix per a mi és fonamental i tinc ganes de tornar-ho a fer d’una forma més
altruista.
Tema altres branques, suposo que per això ho vaig enllaçar amb l’escultura per englobar més coses, visions, materials i tècniques...
 |
| A part de les eines pròpies de l'ofici, el taller d'en Santi és digne de visitar per veure alguna de les seves col·leccions i deixar que t'expliqui la història que hi ha darrere de cada peça. |
21-Ja per acabar Santi, que et faria moltes més preguntes i no és pla. És la teva, explica allò que voldries que t’hagués preguntat, o un acudit, o quina música escoltes mentre piques ferro (Metall?). Va, fora bromes i digues la teva!
Estic molt content de l’acceptació social i l’èxit de l’ofici a través dels realities shows televisius tipus Forged in Fire (Forjado al Fuego), el qual ha ajudat a donar conèixer l’ofici, la seva duresa i dificultat, i a donar-li valor. Quan vaig començar, hagués estat la última cosa que m’hagués imaginat que passaria.
Merci!!!!
* * *
L’entrevista fou feta per correu electrònic durant el mes
de maig del 2021 i rematada durant l’agost i setembre del mateix any. Les fotografies són
extretes de les xarxes socials d’en Santi amb el seu consentiment.
Per seguir estant al cas de les obres i del que inspira a aquest artista del ferro, no dubteu en seguir-lo a les xarxes.
https://www.instagram.com/santifarrescarrera/
https://www.facebook.com/profile.php?id=1474727950
https://santifarrescarrera.blogspot.com/
Salut , ferro i forja per aquest artista i seu ofici . DAVID .
ResponElimina