Amb les mans i l'ànima en el fang: Nayra Caritx
Si
la setmana passada vam passar per aigua però sense mullar-nos, en aquesta ens
enfangarem sense embrutar-nos, i és que després de la pluja queden el bassals i
amb ells el fang, i hi ha qui s'enfanga per fer-ne art, i perquè nosaltres en puguem gaudir després.
Aquesta
setmana ens enfanguem de la mà d’una enigmàtica artista ceramista, propera a la
Vall del Ges però d’ànima nòmada, de la que en cap moment hem pogut veure cap
més rostre que el modelat en els seus treballs, imprimint així un caràcter molt
propi i personal a la seva obra, captant tota l’atenció cap a la seva creació,
perquè és on ella es fa present, com ho és en les seves respostes. Us presento
a Nayra Caritx.
1-Nayra Caritx, nom
artístic o real?
Realíssim
..ha haaa és la primera pregunta que em fa tothom
2-Per a qui no et conegui
de res, o de molt poc, ens pots explicar una mica quin és el teu ofici?
Ceramista
artística , que no és el mateix que terrissaire , ofici que tothom té molt clar
i classificat... En veritat són mons completament diferents...
La
meva especialitat és el mural ceràmic i revestiment de construcció amb les mil
possibilitats que et dóna aquesta tècnica.
3-Entrar a la teva web o
perfil d’Instagram, és entrar en un mon de formes orgàniques i colors en sintonia
amb la terra. És entrar en un mon de fang sense enfangar-se. Quan descobreixes
que t’agraden aquests elements?
Ja
amb 4 anys, quan vaig tocar el fang per primer cop ... La sensació que em va produir
em va captivar... A l’igual que tenia la dèria d’enterrar tot el que m’agradava
a la terra d l’hort de les meves àvies... Suposo que en l’imaginari de nena ja entenia
la pròpia terra com a origen de tot creixement. Tot naixia de plantar quelcom a
terra... Com veus, no vaig haver de pensar, sinó seguir l’instint que ja duia
dins. La connexió amb el meu element, va ser indiscutible...
4-A part de la ceràmica,
la terra i el fang, has treballat anteriorment o treballes actualment amb
altres materials o disciplines artístiques?
Sí!
I cada vegada més... El fet de treballar amb interioristes , l’obra ja no va
sola, si no que s’ha de fusionar harmònicament
amb tots els elements de la llar a part de la funcionalitat, i moltes vegades
jo només en faig el disseny donant pas a altres disciplines. (Cal dir que
sempre les haig de provar també... M’agrada saber de primera mà com es comporta
i treballa cada material.
Les
fusions sempre son enriquidores i et treuen de la pròpia comoditat.
5-On vas aprendre a
treballar amb el fang?
A
l’Escola d’Arts i Disseny de Castelló de la Plana (http://www.easdcastello.org/), va ser el meu primer
pas... I 22anys després, confessaré que no he acabat d’aprendre, al contrari, en
cada viatge aprenc, a cada estudi de col·legues, en els meus experiments... Les
possibilitats son realment infinites... Tant en formes, tècniques, forns,
esmalts...
6-Tens una línia de
treball molt definida, molt clara, una línia que sap transmetre molt bé la personalitat i el caràcter propi del treball
que fas. D’on treus la inspiració i com aconsegueixes mantenir aquesta
coherència en el conjunt de la teva obra?
Simplement
sóc jo... No entren en la ment, ni les tendències o modes estètiques del
moment.
Per
tant les peces expressen el que jo sóc. Hi ha un parell de trets característics
que ens defineixen bastant. Tant a les
peces com a mi...
NATURALITAT...
Ara mateix es reflexa molt amb la corrent japonesa wabisabi en la que estic treballant.
Acabo de fer 40 anys i jo mateixa veig com ho he plasmat en la manera de
treballar... La serenitat o bellesa de les imperfeccions, l’acceptació del pas
del temps, no hi ha cap resistència ni manipulació per aconseguir un resultat
mes “ impecable”... És fantàstic acceptar aquesta genuïtat natural que tots tenim i que cada material te,
i no deixar-se entabanar per com ha de ser el resultat final.
I
l’altre tret és el CONTRAST, si et fixes, solc barrejar una tècnica antiga amb
un acabat contemporani. Conviuen formes geomètriques i orgàniques en una
mateixa obra, contrast de materials porcellana amb ferro per exemple...
7-Veient els teus
treballs, em ve la següent pregunta. Tu fas tot el procés? O sigui, disseny,
fabricació i comercialització? O sigui handmade
by o Fet a mà per Nayra Caritx amb
D.O. Torelló?
Absolutament
N.C “handmade”... Però des de fa uns anys he passat a treballar amb arquitectes
i interioristes, per tant jo no vaig a les cases dels clients (A no se que
sigui molt precís).
8-Ara et posaràs les mans
el cap per la meva ignorància, tafanejant el teu web, veig piques de lavabo,
taules, peus de taula, bols, centres de taula... Però hi veig també “murals”,
que són exactament? Serien com rajoles?
Ha
ha ha! Vindrien a ser “ germans”. El mural és completament lliure, l’entenc com
la versió escultòrica del revestiment d’enrajolat (repetitiu en format i sovint
motiu pictòric).
No
està limitat ni per volum decoratiu ni per una forma repetitiva. Seria una escultura
de paret, per entendre’ns. Aquí si que hi te molt a veure el lloc on es col·loca,
no sol ser funcional si no decoratiu.
9-Les peces que fas deuen
ocupar un bon espai, has de tenir un bon taller o el pis/casa ocupat, no? Tens
un taller? Es pot dir on és? És obert al públic?
A
part de l’espai, el temps d’elaboració... El fang és el que marca el ritme i sincerament,
és un procés mooolt lent i delicat fins que no arriba almenys a la primera
cocció.
La
paciència és la primera i imprescindible lliçó a aprendre en aquesta feina.
Actualment
treballo en 3 tallers diferents segons la necessitat de forn. Forn de gas, elèctric
o llenya. Cada un d’ells proporciona uns esmalts molt diferents, molt característics
de cada atmosfera de cocció... Els esmalts son un altre mon dins del món ceràmic...
Normalment
treballo a porta tancada, ja que quan treballo creo una bombolla que no vull
que es trenqui, és quan perds la noció del temps, de la gana. Ni sents el
mòbil. Quan treballo, medito. És un privilegi!
En
definitiva, que només pots entrar amb invitació, ha ha ha ha, o que estigui
fent una peça per tu i vinguis a veure el procés.
10-Relacionada amb
l’anterior, si una persona o futurible client vol veure i tocar algun dels teus
objectes, hi ha algun aparador, espai, botiga on ho pugui fer?
Tinc
diferents punts sí, a Vic per exemple podeu anar a Àbac&Àbac (interioristes)
(http://www.abacabac.com/)
Fa
molts anys que ens coneixem com treballem mútuament, per tant és molt fàcil.
A
Barcelona i a l’Empordà també hi tinc punts.
11-Cap a qui va orientat
el teu producte? Cases particulars, hotels, restaurants, cases rurals, galeries
d’art...
Exacte!
Puc fer-me un espai a qualsevol tipus d’edifici. La veritat és que m’he
“tornat” tant pràctica i funcional que ja no estic a galeries... Fa uns 2 anys
que intento fer una col·lecció purament artística... Vejam si m’arriba el
moment de poder fer-ho aviat!
12-Quin temps promig passa
des de que projectes la peça i la portes a terme?
Evidentment
depèn de la peça, però poda-hi uns 2 mesos i mig , 3.
13-En la 13 tens llibertat
per deixar-la buida, donar veu a alguna reflexió, fer-te tu mateixa la pregunta
i respondre, deixar una altra pregunta a l’aire...
Faré
una pregunta a l’aire. Per què a un artista/artesà o variant d’una vida que la
gent s’imagina “alternativa” se li pregunta sempre si treballa d’alguna cosa més??
A
cap altre professió se li fa aquesta pregunta...
14-Amb els anys que portes
en l’ofici, segur que hi ha alguna peça de la que et deus sentir especialment
orgullosa, o senzillament té un significat especial per tu. És així? Ens
podries explicar quina i perquè?
Orgullosa,
encara de cap... Però n’hi ha una, l’Esfera de 7 cares entrelligades entre
elles que em serveix molt cada vegada que haig de prendre una decisió important,
vital. M’empeny a buscar la solució intel·ligent.
És
la meva peça guru per dir-ho d’alguna manera.
15-Una altra pregunta
d’absolut ignorant en la matèria, i si em permets la redundància, d’on ve la
teva matèria? Dit més fàcilment. On es fabrica el fang amb el que treballes?
Qualsevol
regió conté uns MINERALS I PROPIETATS molt característiques de cada zona,
comarca, país, etc... No oblidem en cap moment que és absolutament extracció
natural, (lo qual cal remarcar, que a vegades també s'esgoten o es poden perdre
per qüestions tant contaminants com catàstrofes meteorològiques. Jo m'he acabat
més d'una cantera de gres! I arriba un dia que no se'n produeix més... No tots
els fangs serveixen per a la mateixa feina, a vegades necessites mes plasticitat
(tornejar), mes cos i resistència (gres i gres refractari) i la porcellana
(pura filigrana, bastant complicada per treballar-hi. És com un xiclet que no
s'està quiet ni dins el forn.
Alhora,
aquests minerals es barrejaran a la segona cocció amb els altres minerals que
conformen l'esmalt (ara preparats, fent una massa homogènia viscosa), i es torna
a fer una reacció química, que ens donarà l'acabat final, tant de color,
textura, punt d brillantor, etc...
16-A la segona entrevista
d’aquest bloc, preguntàvem a l’esculturòloga Natàlia Esquinas, i es mostrava
enamorada dels escultors Plensa, Llimona... Entre d’altres. Quins són els teus
referents artístics? Perquè he vist que en el teu catàleg, també hi tens alguna
escultura.
Més
que un personatge artístic, m’escolto vivències, moviments socials que es
repeteixen en la història humana. Els diversos comportaments tant humans com
materials m’encanten... Sóc molt observadora, i m’encanta transformar en
matèria aquest diàleg tant subtil.
En
veritat, amb els anys acabes transcendint el material i només en queden les
inquietuds de l’ànima.
17-A la gent que en certa
manera treballeu l’art, el viviu, m’agrada preguntar-vos, que és per vosaltres
l’art?
Una
emoció o pensament transformat en matèria, crec que expressa allò que altres
vies de comunicació no poden abastar.
18-T’estàs a Torelló, a la
Vall del Ges, creus que les administracions públiques fan prou per donar a
conèixer el treball de professionals artístics com tu? Quin creus que hauria de
ser el seu paper? (No fer res, tal i com està ara ja està bé, haurien de
facilitar espais de treball, fomentar fires o promoure el producte dissenyat i
fabricat a Torelló.
Sincerament,
crec que la problemàtica resideix més en l’educació i valoració d’aquest àmbit
que en les institucions. I no és un fet aïllat territorial.
Espero
que amb la situació que ens ha tocat viure (Covid19) ens tornem mes humans, em
refereixo a connectar amb la nostre part mes sensible, natural i vulnerable...
Com he dit abans, les persones ens movem per emocions, sensacions... Just el
que ens proporciona l’art.
19-Amb el confinament
podem sortir menys estona de casa, i quan sortim ho fem amb temps limitats.
Aprofitant que ara estem més o menys temps a casa i enganxats a les “pantalles”,
recomanes alguna pàgina, obra, vídeo, revista, llibre, publicació per qui es
vulgui delitar amb l’art de la ceràmica?
A veure... Jo mateixa durant el confinament em connectava a l’entrevista
diària, via Instagram de la revista @arquitecturaydiseño (https://www.arquitecturaydiseno.es/), la qual es centra molt en una construcció biològica i fusionada amb la
natura i nous col·lectius socials que fins ara no es tenien en compte.
La mateixa revista proposa un munt de
documentals i llibres... La veritat és que aquests dies ha sigut molt bona font
d’informació per a mi.
També vull assenyalar la revista “bonart” (https://www.bonart.cat/revista/), que ens proporciona totes les activitats d’arts plàstiques catalanes,
tant exposicions, festivals, museus, presentació de nous treballs d’artistes, etc... La trobo una bona guia
“turística”.
Espero que només amb aquestes dues
recomanacions, la gent s’animi a visitar i gaudir de l’art, ...des de fa uns
anys que es fan iniciatives molt mes obertes al carrer (sobretot a l’Empordà),
que fan que sigui més proper a tothom, ja que noto que encara hi ha molta gent
que ho percep elitista i faci una mica de por acostar-se o entrar en una
galeria d’art.
20-Ja per acabar. Què he
oblidat preguntar-te i que resulta cabdal per explicar alguna cosa del teu
projecte, de la teva feina?
Crec
que lo important ja queda reflexat! Gràcies!
Per
veure més de la seva feina
Les
fotografies publicades han estat extretes dels perfils públics i la web de
Nayra Caritx, amb la seva autorització. L’entrevista fou feta i contestada per
correu electrònic entre els dies 2 i 11 de maig i corregida durant aquesta
setmana.
|
Tot creador-a de sentiments , sensacions i emocions ha de tenir lloc a nostre ara per gaudir-ho .
ResponEliminaTot artista ha de poder viure dignament de seu ofici sens més , ànims i traça amb teues creacions Nayra Caritx , bones companyes per sa ment en aquests dies que ens toca viure . Salut . DAVID .
Impressionant el teu treball tan ric en formes, colors i textures. Gràcies per la inspiració!
ResponElimina