Amb les mans i l'ànima en el fang: Nayra Caritx

Si la setmana passada vam passar per aigua però sense mullar-nos, en aquesta ens enfangarem sense embrutar-nos, i és que després de la pluja queden el bassals i amb ells el fang, i hi ha qui s'enfanga per fer-ne art, i perquè nosaltres en puguem gaudir després.
Aquesta setmana ens enfanguem de la mà d’una enigmàtica artista ceramista, propera a la Vall del Ges però d’ànima nòmada, de la que en cap moment hem pogut veure cap més rostre que el modelat en els seus treballs, imprimint així un caràcter molt propi i personal a la seva obra, captant tota l’atenció cap a la seva creació, perquè és on ella es fa present, com ho és en les seves respostes. Us presento a Nayra Caritx.


Picant Ferro
 1-Nayra Caritx, nom artístic o real?
Realíssim ..ha haaa és la primera pregunta que em fa tothom

2-Per a qui no et conegui de res, o de molt poc, ens pots explicar una mica quin és el teu ofici?
Ceramista artística , que no és el mateix que terrissaire , ofici que tothom té molt clar i classificat... En veritat són mons completament diferents...
La meva especialitat és el mural ceràmic i revestiment de construcció amb les mil possibilitats que et dóna aquesta tècnica.

3-Entrar a la teva web o perfil d’Instagram, és entrar en un mon de formes orgàniques i colors en sintonia amb la terra. És entrar en un mon de fang sense enfangar-se. Quan descobreixes que t’agraden aquests elements?
Ja amb 4 anys, quan vaig tocar el fang per primer cop ... La sensació que em va produir em va captivar... A l’igual que tenia la dèria d’enterrar tot el que m’agradava a la terra d l’hort de les meves àvies... Suposo que en l’imaginari de nena ja entenia la pròpia terra com a origen de tot creixement. Tot naixia de plantar quelcom a terra... Com veus, no vaig haver de pensar, sinó seguir l’instint que ja duia dins. La connexió amb el meu element, va ser indiscutible...

Creació-Creador@-Fusió
 4-A part de la ceràmica, la terra i el fang, has treballat anteriorment o treballes actualment amb altres materials o disciplines artístiques?
Sí! I cada vegada més... El fet de treballar amb interioristes , l’obra ja no va sola, si no que s’ha de fusionar  harmònicament amb tots els elements de la llar a part de la funcionalitat, i moltes vegades jo només en faig el disseny donant pas a altres disciplines. (Cal dir que sempre les haig de provar també... M’agrada saber de primera mà com es comporta i treballa cada material.
Les fusions sempre son enriquidores i et treuen de la pròpia comoditat.

5-On vas aprendre a treballar amb el fang?
A l’Escola d’Arts i Disseny de Castelló de la Plana (http://www.easdcastello.org/), va ser el meu primer pas... I 22anys després, confessaré que no he acabat d’aprendre, al contrari, en cada viatge aprenc, a cada estudi de col·legues, en els meus experiments... Les possibilitats son realment infinites... Tant en formes, tècniques, forns, esmalts...

6-Tens una línia de treball molt definida, molt clara, una línia que sap transmetre molt bé la  personalitat i el caràcter propi del treball que fas. D’on treus la inspiració i com aconsegueixes mantenir aquesta coherència en el conjunt de la teva obra?
Simplement sóc jo... No entren en la ment, ni les tendències o modes estètiques del moment.
Per tant les peces expressen el que jo sóc. Hi ha un parell de trets característics que ens defineixen bastant.  Tant a les peces com a mi...
NATURALITAT... Ara mateix es reflexa molt amb la corrent japonesa wabisabi en la que estic treballant. Acabo de fer 40 anys i jo mateixa veig com ho he plasmat en la manera de treballar... La serenitat o bellesa de les imperfeccions, l’acceptació del pas del temps, no hi ha cap resistència ni manipulació per aconseguir un resultat mes “ impecable”... És fantàstic  acceptar aquesta genuïtat  natural que tots tenim i que cada material te, i no deixar-se entabanar per com ha de ser el resultat final.
I l’altre tret és el CONTRAST, si et fixes, solc barrejar una tècnica antiga amb un acabat contemporani. Conviuen formes geomètriques i orgàniques en una mateixa obra, contrast de materials porcellana amb ferro per exemple...

Bols geomètrics
7-Veient els teus treballs, em ve la següent pregunta. Tu fas tot el procés? O sigui, disseny, fabricació i comercialització? O sigui handmade by  o Fet a mà per Nayra Caritx amb D.O. Torelló?
Absolutament N.C “handmade”... Però des de fa uns anys he passat a treballar amb arquitectes i interioristes, per tant jo no vaig a les cases dels clients (A no se que sigui molt precís).

8-Ara et posaràs les mans el cap per la meva ignorància, tafanejant el teu web, veig piques de lavabo, taules, peus de taula, bols, centres de taula... Però hi veig també “murals”, que són exactament? Serien com rajoles?
Ha ha ha! Vindrien a ser “ germans”. El mural és completament lliure, l’entenc com la versió escultòrica del revestiment d’enrajolat (repetitiu en format i sovint motiu pictòric).
No està limitat ni per volum decoratiu ni per una forma repetitiva. Seria una escultura de paret, per entendre’ns. Aquí si que hi te molt a veure el lloc on es col·loca, no sol ser funcional si no decoratiu.

9-Les peces que fas deuen ocupar un bon espai, has de tenir un bon taller o el pis/casa ocupat, no? Tens un taller? Es pot dir on és? És obert al públic?
A part de l’espai, el temps d’elaboració... El fang és el que marca el ritme i sincerament, és un procés mooolt lent i delicat fins que no arriba almenys a la primera cocció.
La paciència és la primera i imprescindible lliçó a aprendre en aquesta feina.
Actualment treballo en 3 tallers diferents segons la necessitat de forn. Forn de gas, elèctric o llenya. Cada un d’ells proporciona uns esmalts molt diferents, molt característics de cada atmosfera de cocció... Els esmalts son un altre mon dins del món ceràmic...
Normalment treballo a porta tancada, ja que quan treballo creo una bombolla que no vull que es trenqui, és quan perds la noció del temps, de la gana. Ni sents el mòbil. Quan treballo, medito. És un privilegi!
En definitiva, que només pots entrar amb invitació, ha ha ha ha, o que estigui fent una peça per tu i vinguis a veure el procés.

La ceràmica SÍ es toca

10-Relacionada amb l’anterior, si una persona o futurible client vol veure i tocar algun dels teus objectes, hi ha algun aparador, espai, botiga on ho pugui fer?
Tinc diferents punts sí, a Vic per exemple podeu anar a Àbac&Àbac (interioristes) (http://www.abacabac.com/
Fa molts anys que ens coneixem com treballem mútuament, per tant és molt fàcil.
A Barcelona i a l’Empordà també hi tinc punts.

11-Cap a qui va orientat el teu producte? Cases particulars, hotels, restaurants, cases rurals, galeries d’art...
Exacte! Puc fer-me un espai a qualsevol tipus d’edifici. La veritat és que m’he “tornat” tant pràctica i funcional que ja no estic a galeries... Fa uns 2 anys que intento fer una col·lecció purament artística... Vejam si m’arriba el moment de poder fer-ho aviat!

12-Quin temps promig passa des de que projectes la peça i la portes a terme?
Evidentment depèn de la peça, però poda-hi uns 2 mesos i mig , 3.

13-En la 13 tens llibertat per deixar-la buida, donar veu a alguna reflexió, fer-te tu mateixa la pregunta i respondre, deixar una altra pregunta a l’aire...
Faré una pregunta a l’aire. Per què a un artista/artesà o variant d’una vida que la gent s’imagina “alternativa” se li pregunta sempre si treballa d’alguna cosa més??
A cap altre professió se li fa aquesta pregunta...

14-Amb els anys que portes en l’ofici, segur que hi ha alguna peça de la que et deus sentir especialment orgullosa, o senzillament té un significat especial per tu. És així? Ens podries explicar quina i perquè?
Orgullosa, encara de cap... Però n’hi ha una, l’Esfera de 7 cares entrelligades entre elles que em serveix molt cada vegada que haig de prendre una decisió important, vital. M’empeny a buscar la solució intel·ligent.
És la meva peça guru per dir-ho d’alguna manera.


L'Esfera de les 7 Cares

15-Una altra pregunta d’absolut ignorant en la matèria, i si em permets la redundància, d’on ve la teva matèria? Dit més fàcilment. On es fabrica el fang amb el que treballes?
 Qualsevol regió conté uns MINERALS I PROPIETATS molt característiques de cada zona, comarca, país, etc... No oblidem en cap moment que és absolutament extracció natural, (lo qual cal remarcar, que a vegades també s'esgoten o es poden perdre per qüestions tant contaminants com catàstrofes meteorològiques. Jo m'he acabat més d'una cantera de gres! I arriba un dia que no se'n produeix més... No tots els fangs serveixen per a la mateixa feina, a vegades necessites mes plasticitat (tornejar), mes cos i resistència (gres i gres refractari) i la porcellana (pura filigrana, bastant complicada per treballar-hi. És com un xiclet que no s'està quiet ni dins el forn.
Alhora, aquests minerals es barrejaran a la segona cocció amb els altres minerals que conformen l'esmalt (ara preparats, fent una massa homogènia viscosa), i es torna a fer una reacció química, que ens donarà l'acabat final, tant de color, textura, punt d brillantor, etc...

16-A la segona entrevista d’aquest bloc, preguntàvem a l’esculturòloga Natàlia Esquinas, i es mostrava enamorada dels escultors Plensa, Llimona... Entre d’altres. Quins són els teus referents artístics? Perquè he vist que en el teu catàleg, també hi tens alguna escultura.
Més que un personatge artístic, m’escolto vivències, moviments socials que es repeteixen en la història humana. Els diversos comportaments tant humans com materials m’encanten... Sóc molt observadora, i m’encanta transformar en matèria aquest diàleg tant subtil.
En veritat, amb els anys acabes transcendint el material i només en queden les inquietuds de l’ànima.

17-A la gent que en certa manera treballeu l’art, el viviu, m’agrada preguntar-vos, que és per vosaltres l’art?
Una emoció o pensament transformat en matèria, crec que expressa allò que altres vies de comunicació no poden abastar.

Bols a punt per esmaltar
18-T’estàs a Torelló, a la Vall del Ges, creus que les administracions públiques fan prou per donar a conèixer el treball de professionals artístics com tu? Quin creus que hauria de ser el seu paper? (No fer res, tal i com està ara ja està bé, haurien de facilitar espais de treball, fomentar fires o promoure el producte dissenyat i fabricat a Torelló.
Sincerament, crec que la problemàtica resideix més en l’educació i valoració d’aquest àmbit que en les institucions. I no és un fet aïllat territorial.
Espero que amb la situació que ens ha tocat viure (Covid19) ens tornem mes humans, em refereixo a connectar amb la nostre part mes sensible, natural i vulnerable... Com he dit abans, les persones ens movem per emocions, sensacions... Just el que ens proporciona l’art.

19-Amb el confinament podem sortir menys estona de casa, i quan sortim ho fem amb temps limitats. Aprofitant que ara estem més o menys temps a casa i enganxats a les “pantalles”, recomanes alguna pàgina, obra, vídeo, revista, llibre, publicació per qui es vulgui delitar amb l’art de la ceràmica? 
 A veure... Jo mateixa durant el confinament em connectava a l’entrevista diària, via Instagram de la revista @arquitecturaydiseño (https://www.arquitecturaydiseno.es/), la qual es centra molt en una construcció biològica i fusionada amb la natura i nous col·lectius socials que fins ara no es tenien en compte.
La mateixa revista proposa un munt de documentals i llibres... La veritat és que aquests dies ha sigut molt bona font d’informació per a mi.
També vull assenyalar la revista “bonart” (https://www.bonart.cat/revista/), que ens proporciona totes les activitats d’arts plàstiques catalanes, tant exposicions, festivals, museus, presentació de nous treballs d’artistes, etc... La trobo una bona guia “turística”.
Espero que només amb aquestes dues recomanacions, la gent s’animi a visitar i gaudir de l’art, ...des de fa uns anys que es fan iniciatives molt mes obertes al carrer (sobretot a l’Empordà), que fan que sigui més proper a tothom, ja que noto que encara hi ha molta gent que ho percep elitista i faci una mica de por acostar-se o entrar en una galeria d’art.

20-Ja per acabar. Què he oblidat preguntar-te i que resulta cabdal per explicar alguna cosa del teu projecte, de la teva feina?

Crec que lo important ja queda reflexat! Gràcies!


 Per veure més de la seva feina




Les fotografies publicades han estat extretes dels perfils públics i la web de Nayra Caritx, amb la seva autorització. L’entrevista fou feta i contestada per correu electrònic entre els dies 2 i 11 de maig i corregida durant aquesta setmana.

                                                                      


Comentaris

  1. Tot creador-a de sentiments , sensacions i emocions ha de tenir lloc a nostre ara per gaudir-ho .
    Tot artista ha de poder viure dignament de seu ofici sens més , ànims i traça amb teues creacions Nayra Caritx , bones companyes per sa ment en aquests dies que ens toca viure . Salut . DAVID .

    ResponElimina
  2. Impressionant el teu treball tan ric en formes, colors i textures. Gràcies per la inspiració!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De les matemàtiques a les llanes: Dolors Vila

Harmonia i bellesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez d'HD Shop

Ballarina a temps parcial, entrega a temps complet: Helena Rodríguez

Motors, rodes i destrals: Ana, La Santa Garage

Grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez

Un pioner de les energies renovables: Antonio Ruiz

Yas, Circus, Guilleries, Cabezadenido i formatges d'ovella

La cuina divertida d'en Miquel Bosqued

Pagès i unes quantes coses més: Espadamala 3.0