Vi i Muntanyes: En parlem amb l'Edu Rifà
Conegut al seu poble per ser el co-propietari del Bistrot del Firal de Torelló (Barcelona), per haver portat durant anys el restaurant del Santuari de Bellmunt a Sant Pere de Torelló, també és coneguda la seva passió per les muntanyes i les seves èpiques expedicions a cims llunyans, i ara darrerament, l'hi estem coneixent una nova etapa, un nou amor, el mon del vi.
L'Edu ha demostrat i demostra cada dia, que darrera d'aquesta façana d'home tranquil i manyac, s'amaga un aventurer que es dedica amb fruïció a tot allò que fa.
2-Que creus que t'atrau d'elles?
Crec que ha anat canviant i li vas trobant atractius diferents o motivacions diferents que et mantenen la il•lusió per seguir-hi anant o inclús per seguir-ne descobrint. Primer m’imagino que és lo desconegut, lo majestuós... Després potser una vessant més esportiva, d’aventura... Alhora una vessant més naturalística i de coneixement... després una de cultural, de ruralitat, de pirineïsme. Però totes aquestes englobades en una sensació de menudesa i solitud i respecte que, val a dir-ho, ara costa de trobar.
3-Quina fou la primera muntanya que et va fascinar, que et va atrapar, a partir de la qual vas dir, en vull més?
Segurament recordo molt una sortida del Centre Excursionista Torelló, on jo era el mes petit en diferència (endoll familiar) i vàrem pujar el Puigpedrós, a l’escola durant temps va ser la meva gran gesta! També, bastant jove per aquella època, un intent al Montblanch, descobria els alps, l’alpinisme, l’alta muntanya... i el mal d’alçada! Però potser el que mes em va marcar o, sense adonar-me’n influenciar, en unes d’aquestes vacances idíl•liques a Benasque el meu pare va anar a pujar a l’Aneto de la mà d’un guia local, jo amb el parents de Benasque vàrem anar a fer un tros de la pujada del Portillón fins a veure el glaciar de l’Aneto, aleshores era potser 10 o 20 vegades més gran que a l’actualitat. Allà em meravellava tot, l’entorn, la immensitat, la gesta del meu pare i sobretot la figura del guia, una persona que vivia d’això!!! El març del 1996 feia el meu primer Aneto com a Guia de la Compañia de Guias de Benasque.
4-De Catalunya, quina és de les que més t’atrau o mai et canses d’anar-hi o mirar-ne fotos? O senzillament té un significat especial per a tu.
Potser diria la Pica d’Estats, però no per ser la més alta, sinó perquè tots els cops que hi he estat han tingut un significat molt especial. L’últim cop va ser fent la travessa integral del Pirineu amb esquís, fèiem cim a les 6 de la tarda, el dia del meu aniversari, havent sortit des d’Andorra i amb una posta de sol espectacular (i molt de fred, però això no s’explica). Encara que per ser justos haig de dir Bellmunt, no em canso d’anar-hi, no deixo de fer-hi fotos i té un significat molt especial per mi. Com em va dir en Ramon Vinyeta quan jo tornava d’una expedició a l’Himàlaia, “no s’ha de descuidar l’excursionisme d’aquí”.
5-I de la resta del món?
L’Ama Dablam!!! Sens dubte! La muntanya més bonica del món (per molts), la meva primera expedició a l’Himàlaia...
6-I després de pujar muntanyes, el vi, i vi de muntanya. D’on i quan et ve això del vi?
Aquest també està clar, de l’altra part de mi que es dedica a la restauració! I vas entrant a poc a poc, i si tens curiositat vas descobrint que és un món de mons, que no és un de sol, que hi ha mil mons del vi, d’aquí a la passió era qüestió de temps. I si a sobre pots ajuntar vi i muntanyes...
7-Normalment es relaciona el món del vi a entorns un xic elitistes, com és que algú que ve d’un de més simple i humil com pot ser el de la muntanya se sent atret pel vi?
Suposo que hi ha diferents maneres d’arribar al món del vi, una, potser la que creiem més estesa, és a base d’obrir grans vins en grans restaurants... Aquesta seria segurament l’elitista. N'hi ha una altra que comença per la base, per la vinya, pel pagès, pel territori, aquesta és la que m’interessa! Sempre dic que el vi és territori i paisatge, i paisatge humà també. Cada vi té una història a explicar-nos de cada persona, no sempre les persones més riques són les més interessants, segurament ens emocionarien més petites històries de vides quotidianes si les coneguéssim, es tracta de descobrir-les.
M’agrada del vi, la passió, l’estima, la màgia, la saviesa, l’esforç, la tenacitat, la rudesa... de la gent que el fa, d’aquests pagesos que en diem viticultors, d’aquests testimonis d’un llegat de saviesa ancestral. Això els grans vins ho tenen, però no son, ni han de ser, els mes cars (per sort). Encara que també en moltes ocasions coincideix.
8-Què creus que s’ha de saber del vi per saber de vins?
S’ha de tenir la curiositat per descobrir perquè t’agrada, o perquè aquest vi agrada tan a aquesta gent que en sap. S’ha de ser crèdul amb la gent que hi entén i si no ens agrada insistir-hi, a ningú ens va agradar la primera cervesa! Si et fas preguntes trobes respostes però sobretot trobes coneixement.
***
"Cada vi té una història a explicar-nos de cada persona, no sempre les persones més riques són les més interessants, segurament ens emocionarien més petites històries de vides quotidianes si les coneguéssim, es tracta de descobrir-les".
-Edu Rifà-
***
9-Digues un vi que puguis trobar al súper que encaixaria pel dia a dia i un que encaixaria en un bon percentatge en una celebració casolana amb família o amics.
Enyoro molt els grans vins a granel de les cooperatives, sobretot de l’Empordà, Rabós Garriguella, Espolla... abans els millors raïms dels pagesos més savis acabaven aquí. Ara amb la fama tot ha canviat, tothom corre a produir més i a embotellar-ho, que més hi guanyen. Per sort encara trobes algun vi interessant de cooperativa a la Terra Alta o a Tarragona. També iniciatives com “Organic&Orgasmic”, del col•lectiu Democratic Wines, posen l’accent en la qualitat del vi més que en la quantitat, i trobem en format Back in box bons vins de taula. Per una celebració per ser coherent amb la Terra Alta podria dir el Sang de Corb del celler Frisach. Joventut, autenticitat, territori i bones maneres.
10-Digues tres plats de la carta del Bistrot, que casin amb tres vins que poguem trobar al Bistrot. L’ou ferrat amb parmentier i caviar d’arengada amb un Estones PX del celler Mas Sersal, un Pedro Ximénez de la Terra Alta, sec amb una mica de barrica.
El magret d’ànec amb gírgoles saltejades i compota de poma amb la finura d’un Pinot Noir, el Biu del celler Batlliu de Sort.
El Recuit de drap de Fonteta amb mel d’acàcia amb una copa de Bac de les Ginesteres del celler Vinya dels Asprés o el Sol i Serena de la Cooperativa d'Espolla, dues garnatxes o mig camí entre el vi dolç i el ranci.
11-Tot això del canvi climàtic, com creus que afectarà a la producció de vi? Augmentaran les graduacions? Desapareixerà alguna DO?
La vinya és molt recalcitrant, capaç de sobreviure en els llocs més extrems i menys fèrtils, però és evident que afectarà i afecta ja, el fet de posar reg ja és una conseqüència del canvi climàtic en llocs com el Priorat o l’Empordà. De D.O. no crec que en desapareixi cap, potser n’haurem de fer de noves, potser la de Pirineus, no és el mateix un vi de Sort que un de Raimat i tots estan a Costers del Segre. Les altes graduacions són sinònim de clima més càlid però també saben trobar les fórmules perquè no siguin un problema, a vegades passa per recuperar les varietats ancestrals que mes adaptades estaven a la nostra terra.
12-Tindrem 2a Mostra de Vins de Muntanya aquest any a Torelló o és mal moment per plantejar aquesta pregunta? És un mal moment, té data, el 14 de novembre, les ganes hi són i ja s’hi està donant forma, falta veure com acabarà tot això i si tots en tenim ganes de tornar-ho a empènyer. Val a dir que la col•laboració dels restauradors va ser un pilar clau en la primera edició. Esperem que si, s’ha de ser optimista.
13-Si ets supersticiós te la pots saltar, si no, et pots fer una pregunta tu mateix i respondre.
14-Com a restaurador de Torelló i La Vall del Ges, què creus que li falta al poble? O què li sobra. O com a vilatà, només faltaria!
Uffffff, pel nostre sector potser més iniciatives, mes restaurants i més oci complementari, on s’ha ficat l’oci nocturn? Quan més gran sigui l’oferta gastronòmica del poble, més serem a aconseguir que la gent no marxi a fora per anar a sopar i més força tindrem per atreure gent de l’entorn. Li sobra polígons que no hem sabut omplir, creient que creixement era igual que prosperitat.
15-Als que defensen que el vi no és bo ni en una copa al dia, que els diries?
Que triïn millor el vi.
Totes les fotografies d'aquest post han estat extretes del Facebook de l'entrevistat, (exceptuant la del Sol i Serena) amb la seva autorització.
Per seguir-li la pista i saber-ne més:
https://www.facebook.com/edu.rifa.3
https://www.instagram.com/edurifafoto/
https://twitter.com/edurifa
http://elbistrotdelfiral.cat/
https://www.instagram.com/elbistrot/
L'Edu ha demostrat i demostra cada dia, que darrera d'aquesta façana d'home tranquil i manyac, s'amaga un aventurer que es dedica amb fruïció a tot allò que fa.
 |
| L’Edu Rifà en una de les seves passions |
1-Muntanyes, des de quan t’han atret?
Crec que té un component genètic, el
meu pare si sentia molt atret, i un component d’hàbit ja que, per aquesta
atracció que sentien els pares, passàvem les vacances a Benasque o Vielha i no
l’Estartit o Calella. (això si, anàvem a Benasc i el cassette del cotxe sempre
sonaven “Els Pescadors de l’Escala”)
2-Que creus que t'atrau d'elles?
Crec que ha anat canviant i li vas trobant atractius diferents o motivacions diferents que et mantenen la il•lusió per seguir-hi anant o inclús per seguir-ne descobrint. Primer m’imagino que és lo desconegut, lo majestuós... Després potser una vessant més esportiva, d’aventura... Alhora una vessant més naturalística i de coneixement... després una de cultural, de ruralitat, de pirineïsme. Però totes aquestes englobades en una sensació de menudesa i solitud i respecte que, val a dir-ho, ara costa de trobar.
3-Quina fou la primera muntanya que et va fascinar, que et va atrapar, a partir de la qual vas dir, en vull més?
Segurament recordo molt una sortida del Centre Excursionista Torelló, on jo era el mes petit en diferència (endoll familiar) i vàrem pujar el Puigpedrós, a l’escola durant temps va ser la meva gran gesta! També, bastant jove per aquella època, un intent al Montblanch, descobria els alps, l’alpinisme, l’alta muntanya... i el mal d’alçada! Però potser el que mes em va marcar o, sense adonar-me’n influenciar, en unes d’aquestes vacances idíl•liques a Benasque el meu pare va anar a pujar a l’Aneto de la mà d’un guia local, jo amb el parents de Benasque vàrem anar a fer un tros de la pujada del Portillón fins a veure el glaciar de l’Aneto, aleshores era potser 10 o 20 vegades més gran que a l’actualitat. Allà em meravellava tot, l’entorn, la immensitat, la gesta del meu pare i sobretot la figura del guia, una persona que vivia d’això!!! El març del 1996 feia el meu primer Aneto com a Guia de la Compañia de Guias de Benasque.
 |
Cresta de Cregüeña, Huesca, Aragón.
|
4-De Catalunya, quina és de les que més t’atrau o mai et canses d’anar-hi o mirar-ne fotos? O senzillament té un significat especial per a tu.
Potser diria la Pica d’Estats, però no per ser la més alta, sinó perquè tots els cops que hi he estat han tingut un significat molt especial. L’últim cop va ser fent la travessa integral del Pirineu amb esquís, fèiem cim a les 6 de la tarda, el dia del meu aniversari, havent sortit des d’Andorra i amb una posta de sol espectacular (i molt de fred, però això no s’explica). Encara que per ser justos haig de dir Bellmunt, no em canso d’anar-hi, no deixo de fer-hi fotos i té un significat molt especial per mi. Com em va dir en Ramon Vinyeta quan jo tornava d’una expedició a l’Himàlaia, “no s’ha de descuidar l’excursionisme d’aquí”.
 |
Cim de la Pica d’Estats
|
5-I de la resta del món?
L’Ama Dablam!!! Sens dubte! La muntanya més bonica del món (per molts), la meva primera expedició a l’Himàlaia...
6-I després de pujar muntanyes, el vi, i vi de muntanya. D’on i quan et ve això del vi?
Aquest també està clar, de l’altra part de mi que es dedica a la restauració! I vas entrant a poc a poc, i si tens curiositat vas descobrint que és un món de mons, que no és un de sol, que hi ha mil mons del vi, d’aquí a la passió era qüestió de temps. I si a sobre pots ajuntar vi i muntanyes...
7-Normalment es relaciona el món del vi a entorns un xic elitistes, com és que algú que ve d’un de més simple i humil com pot ser el de la muntanya se sent atret pel vi?
Suposo que hi ha diferents maneres d’arribar al món del vi, una, potser la que creiem més estesa, és a base d’obrir grans vins en grans restaurants... Aquesta seria segurament l’elitista. N'hi ha una altra que comença per la base, per la vinya, pel pagès, pel territori, aquesta és la que m’interessa! Sempre dic que el vi és territori i paisatge, i paisatge humà també. Cada vi té una història a explicar-nos de cada persona, no sempre les persones més riques són les més interessants, segurament ens emocionarien més petites històries de vides quotidianes si les coneguéssim, es tracta de descobrir-les.
M’agrada del vi, la passió, l’estima, la màgia, la saviesa, l’esforç, la tenacitat, la rudesa... de la gent que el fa, d’aquests pagesos que en diem viticultors, d’aquests testimonis d’un llegat de saviesa ancestral. Això els grans vins ho tenen, però no son, ni han de ser, els mes cars (per sort). Encara que també en moltes ocasions coincideix.
 |
| A la cuina del Bistrot del Firal |
8-Què creus que s’ha de saber del vi per saber de vins?
S’ha de tenir la curiositat per descobrir perquè t’agrada, o perquè aquest vi agrada tan a aquesta gent que en sap. S’ha de ser crèdul amb la gent que hi entén i si no ens agrada insistir-hi, a ningú ens va agradar la primera cervesa! Si et fas preguntes trobes respostes però sobretot trobes coneixement.
***
"Cada vi té una història a explicar-nos de cada persona, no sempre les persones més riques són les més interessants, segurament ens emocionarien més petites històries de vides quotidianes si les coneguéssim, es tracta de descobrir-les".
-Edu Rifà-
***
9-Digues un vi que puguis trobar al súper que encaixaria pel dia a dia i un que encaixaria en un bon percentatge en una celebració casolana amb família o amics.
Enyoro molt els grans vins a granel de les cooperatives, sobretot de l’Empordà, Rabós Garriguella, Espolla... abans els millors raïms dels pagesos més savis acabaven aquí. Ara amb la fama tot ha canviat, tothom corre a produir més i a embotellar-ho, que més hi guanyen. Per sort encara trobes algun vi interessant de cooperativa a la Terra Alta o a Tarragona. També iniciatives com “Organic&Orgasmic”, del col•lectiu Democratic Wines, posen l’accent en la qualitat del vi més que en la quantitat, i trobem en format Back in box bons vins de taula. Per una celebració per ser coherent amb la Terra Alta podria dir el Sang de Corb del celler Frisach. Joventut, autenticitat, territori i bones maneres.
 |
| Al Mas Molla de Calonge (Empordà, Girona) hi fan vi de pagès |
El magret d’ànec amb gírgoles saltejades i compota de poma amb la finura d’un Pinot Noir, el Biu del celler Batlliu de Sort.
El Recuit de drap de Fonteta amb mel d’acàcia amb una copa de Bac de les Ginesteres del celler Vinya dels Asprés o el Sol i Serena de la Cooperativa d'Espolla, dues garnatxes o mig camí entre el vi dolç i el ranci.
 |
| Sol i Serena |
La vinya és molt recalcitrant, capaç de sobreviure en els llocs més extrems i menys fèrtils, però és evident que afectarà i afecta ja, el fet de posar reg ja és una conseqüència del canvi climàtic en llocs com el Priorat o l’Empordà. De D.O. no crec que en desapareixi cap, potser n’haurem de fer de noves, potser la de Pirineus, no és el mateix un vi de Sort que un de Raimat i tots estan a Costers del Segre. Les altes graduacions són sinònim de clima més càlid però també saben trobar les fórmules perquè no siguin un problema, a vegades passa per recuperar les varietats ancestrals que mes adaptades estaven a la nostra terra.
12-Tindrem 2a Mostra de Vins de Muntanya aquest any a Torelló o és mal moment per plantejar aquesta pregunta? És un mal moment, té data, el 14 de novembre, les ganes hi són i ja s’hi està donant forma, falta veure com acabarà tot això i si tots en tenim ganes de tornar-ho a empènyer. Val a dir que la col•laboració dels restauradors va ser un pilar clau en la primera edició. Esperem que si, s’ha de ser optimista.
13-Si ets supersticiós te la pots saltar, si no, et pots fer una pregunta tu mateix i respondre.
14-Com a restaurador de Torelló i La Vall del Ges, què creus que li falta al poble? O què li sobra. O com a vilatà, només faltaria!
Uffffff, pel nostre sector potser més iniciatives, mes restaurants i més oci complementari, on s’ha ficat l’oci nocturn? Quan més gran sigui l’oferta gastronòmica del poble, més serem a aconseguir que la gent no marxi a fora per anar a sopar i més força tindrem per atreure gent de l’entorn. Li sobra polígons que no hem sabut omplir, creient que creixement era igual que prosperitat.
 |
| Curs de sommelier de la UdG a l’Escola d’Hostaleria de Girona |
15-Als que defensen que el vi no és bo ni en una copa al dia, que els diries?
Que triïn millor el vi.
Totes les fotografies d'aquest post han estat extretes del Facebook de l'entrevistat, (exceptuant la del Sol i Serena) amb la seva autorització.
Per seguir-li la pista i saber-ne més:
https://www.facebook.com/edu.rifa.3
https://www.instagram.com/edurifafoto/
https://twitter.com/edurifa
http://elbistrotdelfiral.cat/
https://www.instagram.com/elbistrot/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada