Ballarina a temps parcial, entrega a temps complet: Helena Rodríguez

Balles? T’agrada ballar? T’agrada veure com ballen? En els darrers anys, la presència d’algun tipus de dansa o ball s’ha anat popularitzant. La seva presència ha anat in crescendo en anuncis de televisió, videoclips de tot tipus d'artistes i en moltes performances artístiques cadavegada hi és més present, o almenys així ho percebo. Però és que inclús a places, centres cívics i embelats de molts pobles i ciutats hi ha convocatòries de balls com el country, el swing, o el lindy-hop... Però una cosa és veure’l o practicar-lo per diversió, i l’altra és viure’l des de dins per ser vist des de fora. 

Per tot això et venen una pàgina de preguntes, quan saps d'algú que s'hi mou entre bastidors, coneguem una mica doncs de la dansa, de la ma d’una ballarina dedicada a temps parcial, però entregada a temps complet, amb tots vostès Helena Rodríguez.

 

Per a un projecte que no va poder ser

 1-Crec que som d’anyades similars, i quan intento pensar en quins referents podies tenir per descobrir la dansa, em ve al cap la sèrie Fama, els festivals de patinatge artístic que tant agraden a la meva mare i el Michael Jackson. Vaig ben encaminat? Com descobreixes que t’agrada el ball?

La meva mare sempre m’explica que les meves primeres passes al ritme de la música  van ser amb un o dos anyets davant el televisor imitant a l’Eva Nasarre.

El primer record que jo tinc de fascinació veient gent ballant és del ballet de l´Un, Dos, Tres... era la meva part favorita del programa. I la sèrie Fama també va tenir molt a veure.

2-I des de quan comences a veure la dansa com una sortida professional?

Doncs ja bastant gran... Jo vaig començar a ballar amb 6 anys i de seguida es va convertir en una part fonamental de la meva vida. La meva professora va veure en mi força qualitats i quan tenia 8 anys va intentar convèncer als meus pares de preparar-me per entrar al Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre i començar a formar-me en aquesta professió. Però els meus pares preferien que fes una formació acadèmica convencional i tenien por de que no tingués cap sortida professional com a ballarina... així que no van accedir.

Al perdre aquesta oportunitat, durant molts anys vaig sentir que aquest tren ja havia passat per mi i encara que no vaig deixar mai de ballar, sempre ho practicava com a hobbie. Fins que ja amb uns gairebé 30 anys vaig començar a participar en petits projectes de dansa amb persones que em volien com a ballarina i finalment fa uns 6 anys vaig entrar a formar part a la companyia on treballo actualment i a donar classes de dansa clàssica a nenes.

3-Si els pares no et veien de ballarina, en quines “arts” et vas formar i treballar abans de poder-te reorientar cap al ball?

Com he comentat abans, els meus pares volien que cursés una formació acadèmica convencional... així que vaig fer l’EGB, el Batxillerat i sóc titulada en Enginyeria Tècnica Agrícola especialitzada en paisatgisme... així que durant uns anys, a part de moltes altres petites feines, vaig estar treballant com enginyera (una de les obres on vaig participar va ser a la replantació del talús del teatre Grec... irònic no? jaja)

Curiosament conec a moltes ballarines que són arquitectes, matemàtiques, informàtiques... suposo que deu haver-hi alguna relació allà al cervell...

Als 6 anyets va començar i ja mai més va parar

4-És un tema delicat de parlar amb els pares? Que en pensen a dia d’avui?

Els meus pares son força "guays"... vull dir, que ells volien que estudiés per que els hi feia por que amb la dansa no tingués un futur, però com que han vist que em dóna certs ingressos, que sóc una persona assenyada i no visc a la indigència, doncs no tenen cap problema... XD!!!

5-Autodidacta o professional? On s’estudia això? On ho has fet tu?

Ni autodidacta ni professional, un entremig... Jo vaig començar a fer ballet en un gimnàs del meu barri, (sóc de Llefià, un barri de l’extrarradi de Badalona... que és un barri, barri... XD) però afortunadament la meva professora era molt bona, i per ser una classe en un gimnàs de barri, el nivell era molt bo.

Quan ja vaig ser més gran, uns 21 anys, vaig començar a provar altres disciplines i vaig començar a voltar per diferents escoles com “Tribu Urbana” on ballava hip hop, “Company&Company” on també ballava hip-hop i vaig començar a ballar dansa contemporània i dansa-teatre a“Plan D”, on vaig continuar amb el contemporani i vaig reprendre el ballet, i a “Sa Nau Dansa” (https://www.sanaudansa.tk/) on vaig continuar amb aquestes disciplines i on prenc i dono classes actualment. Totes són escoles amb un nivell molt alt, però mai he fet una formació de dansa amb titulació.

6-És una percepció meva, o cada vegada la dansa és més visible als mitjans, les xarxes, events públics... Inclús a anuncis de televisió!?

Si! I la veritat que això és molt gratificant! Cada cop que en algun anunci veig que han pensat en fer servir dansa per comunicar (quan són coses maques, clar) em fa molta il·lusió!

L’interès que una societat mostra cap a l’art té molt a veure en com s’educa a les persones que la formen... si es fomenta, si es dona més a conèixer, si s’educa en aquesta disciplina, la societat estarà molt més oberta i interessada en ella.

Així que jo estic encantada amb que cada cop la dansa estigui més present arreu, és un principi, però tant de bo arribi a tenir el pes que realment es mereix.

La dansa ocupa(nt) cada vegada més l'espai públic

7-I quin hauria de ser doncs “el pes ideal”?

A ciutats com Londres o Manhattan (New York), els primers ballarins i les primeres ballarines de les companyies més importants de dansa, per exemple, són coneguts i conegudes pel públic en general, se’ls té en compte per campanyes publicitàries i tothom amb una mica de cultura general coneix els seus noms. Una mica com passa aquí amb els futbolistes. La dansa és una disciplina que requereix molt d’esforç i molt de sacrifici, el mateix que qualsevol esportista d’èlit. Crec que ja només per això, hauria de tenir molt més reconeixement del que en tenim en aquest país, on si a qualsevol li preguntéssim el nom d’algun ballarí o ballarina important ja sigui d’Espanya o Catalunya, si algú n’arribés a dir algun nom, seria per que s’ha fet famós fora de les nostres fronteres.

8-Actualment, a part de donar classes, tens en un grup de dansa, o més ben dit, de dansa i moltes altres coses... 

Bueno, jo no tinc un grup de dansa... Jo formo part de la Companyia Addaura Teatre Visual (http://www.addaurateatrevisual.com/), que no es meva, jo en soc una component i treballo en ella.

9-Lo primer que em pregunto és, com es munta un grup de dansa? Perquè puc imaginar un grup de música en un garatge o petit buc d’assaig municipal... Però un grup de dansa, on assaja?

Doncs no crec que la formació d’un grup de música o de dansa sigui gaire diferent... Els grups es formen a partir de gent que es coneix practicant aquesta disciplina... Ja sigui a una formació, una escola o el carrer...

I els assajos doncs igual... Jo he arribat a assajar des de al carrer fins a un teatre, passant per la casa d’algú o a una classe de l’escola...

El terme “dansa” és molt ampli i per sort, no segueix unes pautes infranquejables... la dansa és lliure i et dona la llibertat de modelar-la segons les teves necessitats o preferències... pensa en tota la gent que no ha deixat de ballar ara amb el confinament... als terrats, a casa, assajos i classes per videoconferència...

En una actuació a La Seca

10-Explica’m una mica qui formeu i com comença Addaura? I on assageu, clar.

La directora de la companyia és la Teia Moner (https://www.teiamoner.org/). Ella és una reconeguda titellaire des de fa molts anys i va formar la companyia en farà uns 10 o 11, perquè la seva filla portava un temps formant-se en dansa i seguint els passos de la seva mare, també volia tenir una companyia pròpia.

D’aquesta manera es van reunir la dansa i l’experiència de la Teia en titelles, màgia, ombres i totes les disciplines que coneixia, i així es va crear el particular i bonic estil d’Addaura Teatre Visual.

Ara mateix la formem 3 ballarines i 1 ballarí estables, encara que tenim més ballarines a la cantera per quan nosaltres no podem fer alguna actuació. Tenim una coreògrafa i un tècnic de llum i so que també és el codirector de la companyia.

I la companyia assaja al local (que també és Museu del Titella) de la Teia Moner a Palau de Plegamans.

11-Una altra part que m’encurioseix és el procés. Un grup de música pot començar fent versions d’altres grups, però un grup de dansa? Si, val, pot imitar altres danses, però, com es crea una dansa? O com ho fa Addaura?

Com et comentava abans, la paraula “dansa” és molt extensa, i te´n pots trobar de tots colors... Jo et puc explicar com funcionem a Addaura.

La primera idea neix de la Teia, ella pensa l’espectacle i els números que la formaran, però com que no és ballarina, sobre tot marca el guió de l’escena i els elements que hi participaran. Un cop coneguda l’escena, l’Olga Lladó, que es la nostra coreògrafa, crea una coreografia que s’ajusti a aquesta idea principal. I un cop ja la te, com que Addaura no és només dansa, entre tots li anem donant tocs, gags, canvis... Que van sorgint mentre assagem o provem fins que el número queda complert.

12-Tornant a fer la comparació amb els grups de música, les actuacions, on tenen lloc els vostres concerts? Teatres, carpes, envelats, al carrer?

Els nostres espectacles sobre tot estan pensats per fer-los a teatres, però en alguna ocasió em hagut d’adaptar-los per actuar a sales polivalents de centres cívics o escoles o fins i tot al carrer.

Diferents moments de l'espectacle a l'Embrossa't

13-Normalment dic a la gent que si és supersticiosa se la salti o s’autopregunti, però he vist que t’has trencat una cama o un lligament... No cal parlar més de mala sort! I com va ser? Com ho portes? Quan tornaràs als entrenaments?

Doncs sí... al gener em vaig fer una lesió, precisament en mig d’un espectacle d’Addaura i em vaig trencar parcialment tres lligaments del peu dret i em vaig fissurar un os... Molt mala sort, per que evidentment he hagut de parar tota activitat relacionada amb la dansa... tant les actuacions com les classes.

A més, quan m´hagués tocat començar una rehabilitació va començar el confinament, així que això està retardant molt la recuperació. També és cert, que ara per ara, tampoc es pot actuar a cap lloc... Així que de moment no m’he perdut cap bolo.

14-Abans ja ens en parlaves de quants composàveu Addaura, però imagino que en un espectacle hi intervenen molts més professionals; penso en vestuari, música, attrezzo, maquillatge... Això és una feinada! Quanta gent hi ha al darrera?

Si, al final acaben participant moltes persones de diferents àmbits... Per exemple, pel nou espectacle que no trigarem en estrenar, el KLÉ, han col·laborat amb nosaltres diversos mags, constructors de vestuari especial, dissenyadors de vestuari, artistes plàstiques, pintores, disseny de llums... hem rebut assessorament de la pallassa Pepa Plana (http://pepaplana.com/), de l’artista Duda Paiva (https://dudapaiva.com/en/)... i a més, en aquest espectacle portem música en directe!

15-I seguint parlant de col·laboracions, i reprenent el tema de les comparacions amb grups de música, he vist en alguna de les fotos que teniu penjades, que ha col·laborat amb vosaltres algú dels Blaumut?

De fet més que una col·laboració, és un intèrpret estable del KLÉ.

En Vassil Lambrinov, que és violinista i component del grup Blaumut, per una banda ha composat i creat tota la música de l’espectacle i a més, com en Paul Klee (personatge en qui s’inspira l’obra) era violinista, en Vassil apareix durant tot l’espectacle tocant el violí en directe.

14-Quin és el vostre públic?

Els nostres espectacles són per un públic familiar... Jo sempre dic que els hi agradarà a tothom comprès entre els 1-2 anys fins els 99 o més... sempre i quan no incloguem la franja adolescent, que és una franja complicada... ;)

15-Imagino que entre aquest incident, i la crisi en la que estem immersos ara, estàs tenint molt de temps per reflexionar. T’està inspirant a crear?

Doncs primer de tot, estic tenint molt de temps per parar i descansar... Fins el confinament, encara que estava lesionada, tenia una agenda de bojos... Per que no només em dedico a la dansa, tant de bo pogués! També treballo 5 hores a una oficina cada dia, així que als matins feia teletreball i a les tardes continuava anant a assajos (per ajudar des d’una cadira a les meves companyes) i estava fent una col·laboració amb una altra companyia... i tota aquesta situació d’ara m’ha portat a només tenir les 5 hores de teletreball... així que si, això m´ha portat a tenir el cap prou tranquil com per posar-me a crear i tenir noves idees... cosa que pensava que ja no en tenia, i han sorgit arrel la calma que personalment (sense parlar ara de la duresa de la situació) m’ha aportat.

16-Des del món de la dansa, o com a artista, com creus que pot ajudar el teu art a la vida en general i en aquesta situació en concret. Que aporta la dansa a la humanitat?

A l’igual que el menjar ens alimenta el cos, l’art ens alimenta l`ànima... no penso que la dansa ens pugui ajudar d’una manera diferent que el teatre, la pintura, la fotografia, la música, etc..., crec que cadascú connectem més amb unes vessants artístiques que amb d’altres, pel fet que sigui, però l’art, sigui quin sigui el nostre, ens fa transcendir de nosaltres mateixos, connectar d’una manera no física amb nosaltres i amb els demés... i crec que en aquesta situació en concret, aquesta connexió és absolutament necessària.

Per mi personalment la dansa forma part de mi, de com sento, de com em comunico i sobre tot, em fa feliç.

17-Dansa, ball, ballet... Com a absolut ignorant en la matèria, per a mi tot és ballar. En els darrers anys, moltes places de pobles i ciutats s’estan convertint en l’escenari de balls com el swing o el lindy-hop. Que en penses d’aquest fenomen? Creus que és positiu per a la dansa? Notes que una part del vostre públic s’ha acostat a la dansa per que ha entrat a través d’aquest o altres balls?

Clar que es positiu! Primer de tot, i sobre tot, per les persones que ho practiquen... El ball social te un munt de beneficis pel cos, el cap i l’estat anímic... tant de bo tothom en practiqués!

I si que ajuda a que les persones s’acostin a la dansa, com deia al començament de l’entrevista, que t’agradi l’art és sobre tot una qüestió d’educació... així que si comences a ballar, a aprendre i a entendre tot el que implica, la coordinació, la complexitat... és molt probable que si després d’això veus dansa et resulti molt més interessant.

18-I tu, a part de la dansa que practiques professionalment, hi ha algun ball dels que es practica ara com la baxata, la salsa, el swing, la zumba, country, tango... que t’agradi, practiquis o et desperti curiositat, o algun tipus d’interès?

A mi tot el que sigui moure´s al ritme de la música (amb una certa estètica) m´agrada i em genera interès... jajaja! Ja sigui patinatge, gimnàstica rítmica o qualsevol tipus de ball o dansa.

Ara ja fa un temps que no, per qüestions d’agenda... Però abans em podies trobar assíduament a les places i jams ballant lindy hop. M’agrada moltíssim la música swing, l’esperit, la indumentària, l’energia i tot el que envolta aquest moviment.

19-Dintre del teu propi gremi. Quines companyies estan fent un treball que t’està sorprenent i agradant?

 Doncs a banda d’Addaura Teatre Visual que és on treballo i realment m’agrada molt el que fem, per dir-te un parell de companyies residents a Catalunya que també m’agrada molt el que fan, una és “Zero en Conducta” (http://www.zeroenconducta.es/), que son una companyia que també barregen diferents disciplines com el teatre gestual, la dansa i els titelles, i tot el que fan em sembla boníssim. I una altra és la companyia “Bool” (https://circdansa.wordpress.com/material-audiovisual-ensayos/), que també treballen una barreja de dansa, acrobàcies, manipulació d’objectes i música en directe i tot fet amb molta elegància i molt bon gust.

20-Personalment el ball... Diguem que no se’m veurà gaire ballant, però per perfils com el meu, que en som uns quants, quin espectacle (pel·lícula, obra, musical, reportatge...) recomanaries per intentar obrir-nos una finestra a aquest món.

Hi ha molt material sobre dansa i molt divers... així que et podria recomanar des de pel·lícules molt comercials (si vols entrar poc a poc i suaument en aquest món) fins a documentals de grans ballarins i ballarines, companyies, coreògrafs...

Jo te’n recomanaré dos que a mi com a ballarina em van agradar molt, no només per com es tracta la dansa, si no també per la potència de les seves imatges i la història que les envolta.

Una es “Pina” de Wim Wenders, que es un documental de Pina Bausch i als cinemes es podia veure en 3D, i parla de la dansa través d’una de les grans referents de la dansa contemporània, hi ha molta dansa i visualment es preciosa.

L’altra és “La Bailarina” de Stéphanie Di Giusto, que és un biòpic de la ballarina Loïe Fuller, contemporània d’Isadora Duncan, que va ser un gran referent no només com a ballarina si no que també pels seus estudis i treballs d’il·luminació escènica.

21-Segur que en podríem parlar molt més, però crec que hem pogut dibuixar bastant bé l’escena. Creus però, que ens ha faltat algun tema a tractar que consideris important?

Simplement m’agradaria exposar dos punts.

El primer, i degut a la situació actual, no puc acabar l’entrevista sense parlar de la precarietat que vivim les persones que ens dediquem a qualsevol tipus d’art. Per desgracia vivim en un país que aposta per la cultura molt menys que per altres sectors, que això al poder ja li va bé, però insto a les persones a que es qüestionin el per què, i que si la conclusió que en treuen és que la poca inversió en cultura es perjudicial per a les persones, encara que no visquin de l’art, el reivindiquin també com el seu dret.

I el segon, si alguna de les persones que està llegint això ha arribat fins aquí, segurament és per que la dansa li agrada o l’interessa, i li agradaria practicar algun tipus de ball o dansa, però pensa que ara ja és massa tard. Només dir-li que veig cada dia a persones de qualsevol edat començar a ballar, i que els beneficis que aporta a la seva vida son tan grans, que és impossible que sigui mai massa tard per començar a fer una activitat per cuidar-se, estimar-se i permetre’s ser feliç.

Si voleu saber per on balla...

Instagram Addaura: https://www.instagram.com/addaura_teatre_visual/

Instagram Artístic: https://www.instagram.com/helena_ro_ma/

Instagram Artistico Personal: https://www.instagram.com/mandarinjuice/

Llocs on aprendre a dansar...

Sa Nau Dansa:
https://www.sanaudansa.tk/

Company & Company ja no existeix.

Plan D va canviar de nom i ara és  https://www.esdmdanza.com/

Les escoles de l'Institut del Teatre:

https://www.institutdelteatre.cat/ca/escoles.htm 

Els estudis Professionals i Superiors de l'Institut del Teatre:

https://www.institutdelteatre.cat/estudis/oferta.htm      

L'entrevista ha estat realitzada per correu electrònic entre els dies 12 i 17 de maig del 2020 i arranjada aquesta setmana, totes les fotografies han estat extretes dels perfils públics de l'Helena Rodríguez amb el seu vist-i-plau.