Roser Iborra, una veu i una ploma pels Drets Humans

Filla d’Alpens i adoptada a Torelló, Roser Iborra no deixa indiferent a ningú amb la seva opinió. Defensora dels drets humans més elementals, clara i directa, i amb un comprimís a prova de tribunals, quan creu que la causa és justa.

També li és coneguda la seva vessant poètica i literària, de la que té llarga llista de publicacions i actes, però que en aquesta entrevista, entre una injustícia i una altra, i per la manca d’investigació del que escriu i pregunta, no n’hem parlat gaire.

Sento que m’he deixat moltes coses, que no li he fet prou homenatge a la que fou la meva professora de català a EGB. Potser caldrà una altra entrevista? N’haurem de parlar a la proposta que em fa a la darrera pregunta...

Roser Iborra, una veu i una ploma pels drets humans.

A Somonte, Andalusia en una ocupació del SAT

1-Professora, activista política, escriptora, poeta... Una dona incombustible. Amb quina d'aquestes facetes et sents més identificada?
Em sento identificada amb “dona” que fa el que pot en cada moment i que intenta ser honesta.

2-Vas estar vinculada als inicis del moviment antimilitarista d’Osona que va començar amb les objeccions de consciència i la insubmissió al serveis a l’estat, vas lluitar contra la tortura i repressió a presos polítics quan les detencions massives d’independentistes abans del Jocs Olímpics del 92, has estat en lluites pel drets de les persones migrades. Sempre amb les causes properes amb els Drets Humans. D’on et venen aquests valors i aquest compromís social i polític?
La meva mare treballava a la fàbrica de teixits d’Alpens i crec que no callava pas davant de les injustícies. El meu pare també es va haver de buscar la vida sempre. La meva àvia aprenia a llegir els diumenges... Eren unes lluitadores, uns lluitadors.
Vaig entrar a l’assemblea antimilitarista d’Osona quan el meu germà Toni es va fer insubmís. Vaig lluitar per la llibertat de Pep Musté i altres independentistes, el 92, perquè eren coneguts i amics. I  vaig lluitar per la llibertat d’Amadeu Casellas, anarquista, perquè vaig conèixer la seva advocada i la seva situació.
Si alguna cosa he après al llarg d’aquests anys de lluites, és que no cal estar al cent per cent d’acord amb la ideologia dels oprimits, però sí que cal fer pinya contra els opressors.

3-Mai has estat en llistes electorals? Mai t’ho han ofert? Milites en algun partit polític? Et veurem en algun cartell electoral?
No he estat mai a cap llista electoral, ni hi estaré. Em van jutjar i condemnar per no voler estar en una mesa electoral, justament. Em sembla més important la lluita a peu de carrer. O, en qualsevol cas, és l’única que em veig amb cor de fer.
Sí, m’han ofert estar en llistes i tal.
En teoria vaig entrar a la CUP. En aquests moments no hi sóc.

4-En quines lluites estàs implicada darrerament?
Estic a Càrnies en lluita i a la Unitat contra el feixisme i el racisme.
I també estic treballant en projectes de poesia dramatitzada amb contingut antiracista.

5-En l’actualitat, un polític que et causi respecte. I una lluita que personalment creguis que necessita una atenció especial en el nostre primer món occidental.
Tinc més admiració i respecte per les persones que travessen el mar per ajudar les seves famílies. Si no entenem que són més lluitadores que nosaltres, malament. Nosaltres vivim encara massa bé i no entenem gran cosa.

6-Parlem de la teva vessant literària. Sempre has escrit, i has publicat. Ens podries fer un repàs de l’obra que tens publicada?
Contes per a nens, per a adults, prosa poètica, articles... una mica de tot.

7-Estàs immersa en algun treball actualment?
Doncs, mira, ara mateix intento entendre la situació de confinament actual: què en podem aprendre, què ens fa por... contra què hem de lluitar...
He escrit dos articles sobre el tema, dos contes, una poesia...

8-Sempre és bon moment per llegir, en aquestes dates potser una mica més. Ens podries fer alguna recomanació literària per salvar-nos una mica de la situació?
Jo he rellegit “Animal Farm” i llegeixo llibres molt senzills en anglès per millorar l’idioma i distreure’m.
Un llibre molt recomanable: “Germinal”, d’Émile Zola.

Un llibre vinculat a un projecte d'inserció laboral

9-Les noves tecnologies han influït de manera definitiva en totes les arts. Que hi trobes de positiu i què de no tant pel que fa al mon de l’escriptura.
Són eines. Fan servei. Però a vegades el paper i el llapis a la butxaca també hi ha de ser. O si més no uns ulls desperts. És una actitud.

10-Continues en contacte d’alguna manera amb el món de l’ensenyament, o ja completament jubilada d’aquesta activitat?
No gaire. He fet un curset de contes al Casal de la gent gran de Torelló, i un altre amb nens al Casal Claret de Vic. Però ja no tinc prou energia per embrancar-me més.

1-Hi ha un corrent generalitzat que diu que el “jovent d’avui” és més difícil d’ensenyar. És el tòpic de cada generació? Realment hi ha factors que fan que això sigui així? Què en penses?
És el tòpic de cada generació, exactament això. És més aviat una incapacitat o una por dels mestres.

12-Escola concertada o escola pública? Què en penses del model català? Creus que hi ha diferències entre el jovent que estudia en alguna o altra escola?
Escola pública, al cent per cent. Hem de lluitar per la llengua, però primer per abolir les diferències socials.
És clar que hi ha diferències: no és el mateix ser pobre que ric.


13-Si ets supersticiosa te la pots saltar, sinó, pots autopreguntar-te, reflexionar, autorespondre...
Si no fas la pregunta, ets tu, el supersticiós?

14-Al final hem tornat a la política... Comencem per la propera, la municipal. Com a vilatana de Torelló. Que li falta i què li sobra al poble? I a la comarca?
Al poble, a la comarca, a Catalunya, al món: ens falta estimar-nos.  Treballar menys, treballar totes, repartir-ho tot.

15-Com veus la situació política catalana? S’ha passat d’un moment on les aspiracions nacionals semblaven plausibles a una espècie de desencant i divisió.
Crec que la independència màgica, sense adjectius, no ens fa gaire servei. Que tothom tingui sostre, feina, menjar ... i llavors declarem-nos independents de la injustícia.

16-El món viu un auge de líders populistes, que van configurant el discurs d’una nova extrema dreta. Per què creus que està passant això? Com revertir-ho?
No ho sé. Potser perquè els racistes moderats necessiten algú que els faci la feina bruta. No es pot deixar passar, mai.

17-Bé, segur que em deixo preguntes de les que seria interessant saber la teva opinió. Fes-ne una tu que creguis que m’he deixat i així acomiadem l’entrevista.
Quin dia podrem prendre una cervesa i en continuem parlant?

                                                    ***
Si alguna cosa he après al llarg d’aquests anys de lluites, és que no cal estar al cent per cent d’acord amb la ideologia dels oprimits, però sí que cal fer pinya contra els opressors.
                                                                   -Roser Iborra-
                                                     ***

Per saber-ne més:
Blogger: http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/
    Twitter: https://twitter.com/IborraRoser
    Facebook: https://www.facebook.com/roser.iborraplans

Totes les fotografies estan extretes dels perfils públics de la Roser amb el seu consentiment. 
L’entrevista fou realitzada per mail el 5 d’abril del 2020, i resposta el 7 del mateix mes i any.