Tomàquets, enciams, mercats i agroecologia a Osona: Alex Vila

Des de ja fa uns quants anys, a la plaça del Major de Vic, els dissabtes de mercat s’hi pot trobar una parada de verdures i hortalisses amb certificat de cultiu ecològic. La va engegar en Josep Maria Gamissans, un dels pioners en el cultiu ecològic a Catalunya, i un dels socis fundadors d’HORTEC. Actualment però, aquesta parada i des de fa més de 4 anys, la porta un hortolà de Torelló, l’Alex Vila.

No és un pagès a l’ús, i això potser fa que ens respongui a les preguntes des d’un punt de vista humil, honest i realista. Les inquietuds socio-polítiques juvenils el van portar a cursar estudis d’Humanitats a la universitat, però veient que allò potser no li donaria de menjar, va pensar que lo millor seria posar-se a fer-lo, i així va iniciar-se en el conreu de verdures i hortalisses. Bé, la història no va anar ben bé així, o potser si? Potser millor deixem que ens ho expliqui ell.

El tomàquet, una de les seves especialitats

1-Pagès al segle XXI... Vocació, bogeria o actitud? Què et porta a prendre aquest camí?

Doncs cap als voltants de 2003-04, vaig començar a fer un cicle formatiu a l’Escola Agrària de Manresa, d’agricultura ecològica. Aleshores la meva idea és que això em serviria per a poder viatjar i treballar en temes de ONG’s (llavors sentia un especial interès per tot el que passava Chiapas (Mèxic) i l’entorn del zapatisme (EZLN)). 

Dedicar-s’hi professionalment serviria per saber-ne, almenys com a currante voluntari, no tècnic (no era agrònom), tenir una parada de fruita i verdura era per quan hagués tornat aquí.

2-Normalment, els pagesos que comencen venen ja els ve de familia, i potser ja tenen unes terres i un bagatge, i els és més fàcil començar, però aquest no és el teu cas. Com són els inicis per algú que no ve d’aquest gremi?

Doncs amb el cicle formatiu vaig fer les pràctiques amb un hortolà de La Guixa, en Josep Maria Gamissans, i després m’hi vaig quedar treballant.

Encara que no vinguis de pagès, el sector d’hortalisses és molt més fàcil començar que la gent que es dedica a la ramaderia, etc. Es pot dir que amb un tractoret i un hivernacle pots començar. També hi ha una ajuda de la Unió Europea que és important per els qui comencen, encara que et compromet de moltes maneres. Les hortalisses no necessiten tanta terra ni tants anys com les altres activitats agrícoles. El lloguer de les terres en zones com el Maresme és una despesa important per els qui no venim d’aquí. I el coneixement dels pares, maquinària etc. segurament és un limitant per nosaltres, però no diferent que altres sectors imagino.

3-I diga’ns, que produeixes principalment?

Ara sobretot compro i venc productes en mercats setmanals, la veritat. Tot i que procuro que els tomàquets i els enciams siguin meus però. Moltes altres coses les he anat fent però no me n’he acabat d’en sortir.

 4-On conrees el producte que vens?

Fins aquest any estava a Argentona, el Maresme, i ara a La Guixa, però és un tros per fer lo bàsic per els mercats.

Atenent un client a la parada de Centelles

5-Conrees alguna varietat autòctona o local? Alguna varietat antiga recuperada?

D’enciams hi havia una fal·lera per recuperar-ne d’antics i també en feia. També albergínia blanca (ara ja no està tant de moda) i doncs això, tomàquet pometa, cor de bou i nas de bruixa.

6-Et fas tu les llavors i el planter o ho compres? Ets usuari d’algun banc de llavors?

Gairebé tot és amb planter. Hi ha un planterista gran que ens serveix a la majoria d’ecos, i altres coses ho fa un planterista amic, Germinalia de Sant Sant Andreu de Llavaneres, amb llavors que moltes són de la gent de Les Refardes (https://www.lesrefardes.coop/ca/). 

Aquest és el primer any que algunes tomaqueres, el planter el fem junt amb un col·lega del Bròquil de Mataró (http://www.elbroquil.cat/el-broquil).

7-Ets una persona socialment compromesa i has apostat per l’agricultura ecològica. Això afegeix un plus extra de feina, d’esforç en el dia a dia que si fessis agricultura convencional?

Això de ”persona compromesa” és més d’una temporada quan tenia vint anys que d’ara hehe. El meu compromís consisteix en sobreviure i pagar els deutes ara.

L'horta que va treballar a Argentona

8-Si un va al súper i compara preus entre lo eco i lo no eco, les diferències són notables. Que respondries a qui segur que més d’una vegada t’ha tret aquest tema?

Si, hi ha diversos factors. En el producte fresc com enciams no hi ha tanta diferència però en altres coses si. Encara que sembli d’estar plorant tot el dia, el principal factor és que els productes convencionals són massa barats. Que la major part de gent que es dedicava a cítrics, o  horta en 20 anys hagin hagut de plegar no és casualitat. Un altre factor és que les coses que són delicades pels fongs (préssecs o la maduixa, per exemple) o que requereixen més mà d’obra (collir pèsols o mongeta tendra) mai podrem competir amb les condicions salarials del Marroc o el Ejido per exemple, i per això s’amplia la diferència. I un últim detall és una qüestió d’escala , sense posar-nos nostàlgics en plan de l’agonia de la pagesia i tal, ens passa igual que el que té una fusteria i ha de competir amb Ikea.

Però tot això té a veure amb l’auto imatge que volem tenir a Catalunya: ens agrada pensar que som una petita Suïssa artesana i tal, però la major part de nòmines i la desigualtat social són més típiques de Bulgària, no?

Els nostres marges de venda, són molt més escassos que al convencional. Del preu final normalment dos terceres parts són pel productor i una pel venedor i això es respecta bastant. Moltes vegades les coses que venem a la parada, quan jo les compro, ja les trobo més cares que el convencional, és clar. Però tota la gent que conec que ens hi dediquem veig que anem amb els mateixos tipus de cotxe, furgoneta etc.

9-Qui són els teus clients? Particulars? Empreses? Restaurants?... Algun restaurant on puguem trobar lo teu cuinat?

Particulars principalment. Gent més aviat gran que valoren el producte sobretot (perquè tenien hort, etc).

10-Què és lo més gratificant de la teva feina?

No tenir jefes, també al mercat sempre fas una mica la xerrada amb la gent, i a l’aire lliure sempre hi ha algun moment que et sents a gust.

11-Què és el que menys t’agrada?

Que tot és molta feina, i en el meu cas, m’ha vingut gran. Sobretot la precarietat d’anar al dia a dia, els  pensaments, les avaries, i les coses que van malament: perquè has de moure molts diners per comprar material, o estar pendent de tot per fer tractaments i mai m’han acabat de sortir bé els números.

"Aquest discurs de la proximitat, per sort, ha calat bastant.
Evidentment, no poden haver-hi plàtans de Lleida,
però es fa el que es pot".

12-Sovint es relaciona als pagesos a les subvencions europees i arriben moltes queixes des de la pagesia sobre el model de gestió agrícola de les diferents administracions. Series capaç de respondre breument o gràficament quina és per tu la problemàtica que es dóna? Què s’està fent malament des de les administracions i que s’està fent bé?

Doncs el que deia abans, que sobretot la classe mitjana real en aquest país és molt més escassa del que ens venen, com per poder anar comprant formatges artesans o tomàquets de varietats no híbrides per exemple, independentment de les campanyes que facin.

13-Si ets supersticiós te la pots saltar, i si no, et pots formular tu mateix una pregunta. I respondre-la si vols també.

14-Pagesia al segle XXI, es lliga més si dius que ets pagès avui? Veus que sigui un sector en creixement a nivell de demanda? I a nivell d’oferta?

Segur que a Barcelona es lliga més haha! Abans l’hortolà potser s’associava al tonto del poble (o l’hereu de Can no sé què, també)  i ara la gent que no ho coneix potser tenen una imatge idealitzada. Si que hi ha molta gent que comença, però a part d’aquesta imatge feliç “un altre món és possible bla,bla,bla” la realitat  també és que al cap de cinc anys molta gent plega i els que tenen estudis se’n cansen lògicament i proven d’entrar a funcionaris (per tenir fills, millor horari, menys preocupacions, etc). Laboralment, tots els que estem al règim d’autònoms som bastant pringadillos en comparació crec, he, he, he. Ho he parlat amb altre gent, i al final hi ha un punt d’inflexió on dius mira, aquest món és així.

15-Tot aquest sarau de la crisi sanitària segur que t’ha afectat, com ho estàs portant?

Com que faig mercats setmanals m’ha parat totalment els ingressos. Alguns han fet servei a domicili per mantenir la clientela, però en el meu cas que ara la major part de coses les he de comprar i als proveïdors els hi devia tot el mes passat no va poder ser. Crec que si haguessin pres mesures d’higiene i distanciament com fan ara (que ningú toqui el producte, que es facin files, etc) hagués set millor que deixar-ho tot en mans dels grans supermercats.

La clàssica i concorreguda parada a la Plaça Major de Vic

16-Hi ha agricultura i hi ha ramaderia. Hi ha bona sintonia entre uns i altres? Són maneres de gestionar la terra i els recursos diferents, no? Et planteges fer ramaderia?

No m’ho plantejo gens ni en sé. Aquí a la Plana de Vic, la ramaderia industrial és evident que ha set un problema enorme, és això que podria explicar tot el món que vivim només amb el sector càrnic, però que així han pogut fer una pizza o carn molt  barata, si és el que volíem, això no se’ls hi pot discutir.

17-Arrel dels darrers incendis, s’ha parlat molt del paper de la pagesia en la gestió del paisatge i del territori. Creus que és tant important el paper de la pagesia? Què hi podeu fer vosaltres? Quin rol hi jugueu?

Això  potser és més pels que es dediquen a la ramaderia crec, lo dels incendis. La pagesia i tot això de la proximitat si que té un paper estratègic.  Un dels motius que té la gent  que  compra a la nostra parada  és aquest. Igual que implícitament amb els proveïdors és el que es busca en general, que sigui fet aquí. Aquest discurs de la proximitat, per sort, ha calat bastant. Després hi ha altres coses eco que evidentment es fa el que es pot, evidentment no hi pot haver plàtans de Lleida.

18-Falca publicitària va, algú ha arribat llegint fins aquí, i li estan venint ganes de passar per Vic, Manlleu o Centelles a la teva parada. Quin producte teu o de la teva parada li recomanaries? Algun producte específic d’Osona?

Ara els espinacs, que en cullo molts, ja, ja, ja.

19-Podríem seguir i seguir, però anirem acabant. Hi ha alguna pregunta que he no t’he fet i que creus que seria determinant o molt important d’explicar? Endavant!

No , no,  està bé. Molt bé i moltes gràcies!

Per trobar-lo o saber més d'ell:

Web: http://www.hortavila.cat/

Facebook: https://www.facebook.com/alexandrevila

I també els matins de dimarts i dissabte a la Plaça Major de Vic, durant el mercat setmanal

Els dilluns a Manlleu al costat del Mercat Municipal.

I els diumenges a Centelles.

Les preguntes i respostes foren fetes per correu electrònic entre els dies 4 d’abril i 4 de maig, i retocades el 8 de maig.

Totes les fotografies estan extretes dels perfils personals i públics de l’Alex, amb la seva autorització.