Esculturologia: Unes Preguntes a Natàlia Esquinas

Natàlia Esquinas és una historiadora de l'art badalonina , o millor dit, una investigadora i divulgadora de l’art i la cultura, amb uns quants anys d'experiència entre museus i patrimoni català, que se la pot trobar sovint en acció a espais com el MNAC, el Museu Picasso o la Sagrada Família, entre molts d’altres.

Viu tan bolcada en el seu ofici, que inclús hi dedica part del temps lliure, fent incursions en la seva pràctica, essent l’escultura una de les preferides. Potser aquest fet, és el que l’ha ajudat a inventar l’ofici d’esculturòloga i el concepte d’esculturologia, i tot junt segurament a contribuït decididament, a fer-la una professional que sap atrapar amb el que explica en les seves visites guiades.

Tant de bo l’entrevista sàpiga atrapar-vos també, i tant bé.

La Natàlia a la Capilla-Panteón de Sobrellano, Comillas

1-Podríem dir així d’entrada, que ets una persona que viu de l’art?

Així d’entrada, podríem dir que sí. L’art em dona vida i visc, en part, d’explicar l’art i la seva història.

2-D’algún art en concret?

Al llarg dels anys he viscut d’estudiar, interpretar i explicar escultura, pintura, arquitectura, fotografia, música, cinema,... Podríem dir que sóc divulgadora cultural..? Si hi ha una paraula amb la què m’agrada definir-me és investigadora. El resultat d’aquestes recerques poden prendre el format d’exposició d’art (comissariat), d’articles o llibres. Però professionalment parlant (econòmicament parlant) és més aviat difícil viure d’investigar. Així que “visc” d’explicar. Amb altres paraules, sóc guia. Guia en les seves diverses vessants (guia turística, educadora de museus,...).

3-Si volguéssim contractar els teus serveis, també podríem encarregar-te una escultura per a una rotonda, per exemple?

Si algú es decidís a encarregar-me una peça meva... podria ser en format pictòric, dibuixístic, fotogràfic, escultòric... fins i tot musical. Fa anys em defineixo com a “tastaolletes d’art”. Des de la mirada més creativa he tret el cap a moltes de les facetes artístiques que ens poden passar pel cap, però poques vegades (potser mai?) dins un camp professional.

Bruxelles, ceci n'est pas un selfie

4-Com et ve aquesta passió per l’art? Quin és l’origen de tot plegat? Familiar potser?

A casa no hi ha ningú que sentís aquesta atracció per l’art. El per què de tot plegat...? Des de petita m’havia apassionat la idea de fer teatre, tot i que no en vaig començar a fer fins gairebé els  18 anys. Devia tenir uns 14 anys quan vaig fer una assignatura optativa d’art. Una primera introducció. En aquell punt em van aparèixer davant 2 artistes que em fascinarien fins a nivells insospitats. Primer, una fotografia del Desconsol, de Josep Llimona, en un dels llibres, marcaria l’inici d’una quasi obsessió que em duria molts anys més tard a doctorar-me en l’estudi de l’escultor. D’altra banda, arrel d’haver de fer un treball sobre un museu, vam anar a parar a la Fundació Miró, on hi havia una exposició temporal dedicada a René Magritte. Allò sí que va ser amor a primera vista. I pintura i escultura em van començar a captivar. Recordo també hores i hores mirant una enciclopèdia de pinacoteques del món que els meus pares van comprar anys abans... i que segurament no van tenir mai temps de fullejar.

5-Un cop tens clara la passió, decideixes estudiar-la. Els pares ja hi estan? Per que estudiar quelcom que no dona per menjar... On i que estudies exactament?

Vaig estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Allà mateix vaig fer el Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art i la Tesi doctoral.

Els meus pares em van recolzar, sí! Suposo que van entendre que era important estudiar alguna cosa que m’agradés i em motivés.

Entre Rodin i Vigeland

6-Quina és l’obra d’art que encara avui et desperta alguna cosa a dintre quan la veus o nombres? O més que una obra és un artista?Segurament continuaria amb Josep Llimona i René Magritte. Però hi ha altres figures que em remouen infinit...
Potser depèn del moment en diria uns o altres... però a dalt de tot de la llista està Rodin. També afegiria Camille Claudel i Van Gogh. (i em continc per no continuar).

7-La teva vinculació amb l’art va força lligada als museus, en deus conèixer uns quants d’aquí i d’arreu. Pregunta obligada, del museus de Catalunya, quins serien el Top 3 (o 5 o 10, els que creguis!) que són de visita obligada i per què? Què s’hi ha d’anar a veure.

Uff!! Permet que parli només de Museus d’Art... tot i que caldria afegir algun d’Arqueologia a la llista...

1.- MNAC. Perquè és increïble la col·lecció que té... (ara bé, estem d’acord que parlem del context nacional... Però què millor que començar en conèixer-nos a nosaltres, no?) (També és cert que estic molt emocionalment lligada a aquest museu... després d’haver passat 10 anys de la meva vida explicant-lo)

A partir d’aquí.. no sé si l’ordre seria aquest o és simplement com em va sortint...

2.- Museu de l’Abadia de Montserrat. Un resum increïble d’èpoques, arts i artistes.

3.- Picasso. O la perfecte oportunitat de conèixer els principis d’un artista universal.

4.- i 5.- Si parlem de grans noms universals... fer un Dalí (Figueres) i un Miró (BCN) serien una molt bona opció.

6.- Museu Marès de Barcelona. Per lo desconegut, per la curiositat, per l’emoció, per la sorpresa.

7.- Si volguéssim afegir una mica més de Medieval... Vic!

Però em sembla tan difícil això de fer un top 5 o 10 o... Hi ha taaants museus que tenen obres i racons imperdibles! No deixeu d’anar als museus que a vegades es defineixen com a ‘locals’ o ‘petits’... tenen unes col·leccions i un encant que sovint passen desapercebuts. Aneu als Museus de Sitges, a Vilanova, al Museu Deu del Vendrell, al Museu de Badalona, al Museu del Modernisme, al MEAM, al de Solsona, al de Girona... no acabaria el llistat! Segur que visqueu on visqueu, a uns pocs metres o algun quilòmetre de distància hi ha una col·lecció que us espera... No cal anar als TOP internacionals per descobrir bellesa. I no oblideu els conjunts arqueològics, medievals, hi ha patrimoni arreu! Heu fet la ruta del Cister? Les runes d’Empuries? Hi ha tant per visitar... I si us podeu acompanyar per un Guia Oficial... ja tindreu una experiència rodona al 100%!!!

8-Catalunya té un ric patrimoni industrial en desús que s’està museïtzant en diferents parts del territori (Museu de la Torneria de la Vall del Ges a Torelló, Museu del Ciment a La Pobla de Lillet, Museu Industrial del Ter a Manlleu, MnacTec de Terrassa, Museu de la Colònia Industrial Vidal a Puig-Reig, Museu del Suro a Palafrugell...), creus que és una bona iniciativa? Creus que és una oferta prou diversificada? Penses que hi ha cert risc de caure en la repetició?

Crec que quan es pot aportar alguna cosa diferent, és interessant la museïtzació, sobretot en els casos en que s’ha conservat material i maquinària que ajuda a entendre la creació, procés i evolució de la indústria. Al llarg del temps hi ha hagut altres espais que s’han convertit en centres culturals, biblioteques... m’agrada la idea de l’equilibri entre les dues opcions.

9-Un líder polític populista espanyol, a l’inici d’aquesta crisi sanitària i econòmica, va dir que “L’art i la cultura sense subvencions no viurien”, “ara s’està demostrant que és important i què no, que sense agricultura i sanitat no podem viure, però sense l’art i la cultura si”. Què els diries als que defensen aquest discurs?
Que sense art podem viure?? Impossible! Justament s’està creant moltíssim aquests dies... El que crec que s’està demostrant és que podem viure sense espectacles esportius! Museus, artistes, músics, no paren de fer feina!!! El problema és que l’estan fent gratis... i la gent s’hi està acostumant... L’agricultura alimenta la panxa. La sanitat ens cura el cos. L’art ens alimenta i cura l’ànima.

A les col·leccions dels segles XIX-XX del MNAC

*** Hi ha metges que estan començant a receptar anar de museus".

                                         ***
"Tot el que has preguntat pot ser art, com pot ser artístic (o performàticament artístic) la manera com puc col·locar el perfum a la prestatgeria. Potser és art si ho vius com un fet artístic. Per què és art si ho fa el Ferran Adrià i no ho sembla si ho faig jo? La “societat” decideix... Però l’art es pot viure des de dins".

                                      -Natalia Esquinas-          

10- Hi ha museus que diuen que es poden visitar a través de la seva web. Ens en podries recomanar alguns, als que virtualment puguem anar?

Aquests dies no paren de córrer llistes de museus que es poden visitar. Aquí un exemple d’article: https://viajes.nationalgeographic.com.es/lifestyle/mejores-museos-visita-virtual_13248/2

Els grans museus del món tenen infinita informació penjada i moltes de les seves obres són consultables des de casa.

A casa nostra els museus també s’han posat les piles i fins i tot, museus que no tenien tanta presència a les xarxes han engegat motors! Alguns museus catalans fins i tot han creat un quiz per poder jugar des de casa (www.museumquizcasa.org). Si l’art no entra per les pantalles és perquè s’evita amb força... Memes, bromes, reflexions utilitzen artistes i les seves obres per expressar-se avui més que mai.                                 

11-De quina manera creus que l’art pot ajudar en aquests dies de confinament, d’incertesa, d’angoixa...?  I com creus que pot ajudar després?

Escultures al Vigeland Museum d’Oslo

Escultures al Vigeland Museum d’Oslo

Per mi la creació artística em du a una mena de meditació que m’allibera. Fer o admirar. Ja sigui una cançó, una pintura, o un plat exquisit! De fet, ja fa anys, a més, que s’investiga sobre com l’art, el seu gaudi, la seva contemplació, la relació que hi establim, pot usar-se com a tractament. Hi ha metges que estan començant a receptar anar de museus.

12-Es coneixen per disciplines artístiques la pintura, l’escultura, la música, la fotografia... I l’arquitectura? El disseny? La cuina? Que és per a tu l’art? Com el definiries?

Si tinguéssim una fórmula que ens contestés aquesta pregunta...!!! Al final, decidir què és art és una mena d’acord social. I al mateix temps... potser té un alt grau de subjectivitat... Tot el que has preguntat pot ser art, com pot ser artístic (o performàticament artístic) la manera com puc col·locar el perfum a la prestatgeria. Potser és art si ho vius com un fet artístic. Per què és art si ho fa el Ferran Adrià i no ho sembla si ho faig jo? La “societat” decideix... Però l’art es pot viure des de dins.

Saps? Crec que ni tan sols he contestat la pregunta.

A les escales de la Catedral de Girona

13-Si ets supersticiosa te la pots saltar, o autoformular-te una pregunta.

Tornant al fet de dedicar-se a explicar... Més enllà de ser divulgadora o posar els títols poètics que vulgui... Sóc Guia Oficial de Turisme. I una de les preocupacions que ens remouen més aquests dies és veure com la nostra feina, aquests propers mesos, penja d’un fil (per no dir que ha caigut en un pou). És ben clar que el sector de la cultura (i el turisme) serà dels darrers en obrir i retornar a la seva vida més o menys habitual. Els museus i els monuments estan mostrant alguna part de la seva història i col·leccions a través de les xarxes, imatges bàsicament. Però aquells que apropem les històries i els continguts, els que ens dediquem a apropar l’art, la història, la cultura i tradicions a públic tant local com estranger i vivim d’això, ens trobem dalt d’un precipici on sembla difícil fer una passa enrera o tenir una corda de seguretat que permeti que no caiguem. Des de l’Aguicat (Associació de Guies de Turisme Habilitats habilitats per la Generalitat de Catalunya: www.aguicat.cat), i d’altres associacions espanyoles, s’estan mirant de fer diverses accions per fer conscient aquesta realitat. Podeu veure un breu reportatge de TV3 que recull aquestes preocupacions:  https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/els-guies-turistics-veuen-amb-preocupacio-laturada-total-de-la-seva-activitat-/video/6038797/ o seguir l’Aguicat en el seu instagram (https://instagram.com/aguicat.cat?igshid=2zai4muebq3b) i Twitter (@Aguicat).

14-L’Incendi de Notre Dame a París va provocar la reacció de personalitats públiques mundials, que es van bolcar a fer substanciosos donatius per la reconstrucció. Aquests donatius van ser motiu d’airades crítiques que comparaven la rapidesa de reacció davant d’aquest desastre, enfront d’altres de caire humanitari. Algú amb la teva sensibilitat artística, que va sentir en aquests moments?

Em vaig trobar enmig de sentiments contradictoris. La gran tristesa i dolor per la pèrdua patrimonial, històrico-artística... I la necessitat d’una reacció. D’altra banda, la sensació d’utilització del fet per fer-se publicitat... Tot i que suposo que sempre passa això, i qualsevol ajuda que es publiciti acaba essent una mena d’autobombo.

Al mateix temps, la sensació de dolor davant el fet de veure com diverses capes de la societat amb capacitat (especialment econòmica) d’ajudar en altres contextos (humanitaris...) no solen moure peça.

Entre Vallmitjana, Nobas i Llimona

Entre Vallmitjana, Nobas i Llimona

15-Il·lustra’ns i fes-nos pujar l’autoestima com a poble. En quin art destaca Catalunya al món? Quins artistes estan tenint reconeixement fora de les nostres fronteres? Si volem donar a conèixer o explicar Catalunya a través de l’art, a que hauríem de fer referència ineludible?

Seré molt clàssica i convencional en dir... Medieval i Modernisme. Però és que és la veritat...!!!

Si parlem de contemporani... Jaume Plensa. I el més captivant és que ja és arreu!!! L’any passat vaig tenir la sort de viatjar força. Vaig estar 5 dies a Oslo (per anar a participar en un congrés d’escultura) i just em vaig assabentar que el dia abans havien inaugurat una peça seva i la vaig anar a veure... brutal. Uns mesos més tard vaig  fer una escapada a Estocolm... i enmig de la nit, ens vam trobar una peça seva!

16-Crec que t’he fet moltes preguntes, i moltes preguntes dintre de preguntes. Creus que ens en falta alguna més per acabar d’arrodonir l'entrevista?

No ho sé... Però puc fer un egomoment? Per sobre de tot, a més d’investigadora, em declaro Esculturòloga (és una paraula que em vaig inventar. De fet, si busques “esculturologia” al Google... et sortirà algo tipus... “quizás quiso decir...” com si t’haguessis equivocat.. i llavors trobaràs una entrada al meu blog jeje)!

Camille, Rodin i Nat o Tali o ella mateixa...

17-Ja per acabar, si poguessis fer una entrevista a qui volguessis, a qui triaries?

Jaume Plensa?? És que just avui he llegit una entrevista que li feien aquests dies.. i m’ha encantat!

                              ***

Ig: https://www.instagram.com/tali_eje/ 

Twitter: https://twitter.com/talieje?lang=ca

Blogger: http://tastaolletesdart.blogspot.com/

                               ***

L'entrevista fou enviada i resposta per mail el 5 d'abril, i publicada el 19 del mateix mes. Totes les fotografies d'aquest post, han estat extretes de la pàgina d'Instagram de l'entrevistada, amb el seu consentiment.