Un any i escaig de preguntes, respostes i tafaneria mal dissimulada (3 de 3)

-

Que tenen en comú un custumitzador de bicicletes, un ambientòloga experta en rius, una matemàtica amb una botiga de llanes, un músic multidisciplinar, un entrenador de futbol i una mecànica de Harley Davidson? Que podrien ser personatges d’alguna novel·la o sèrie televisiva o de canal de pagament, però no, són els protagonistes de les darreres entrevistes realitzades per aquest bloc durant el 2020. Amb aquesta tongada es tanca el repàs dels entrevistats el 2020 a Una Pàgina de Preguntes i aquest agost es farà alguna cosa diferent, de moment el proper cap de setmana no hi haurà publicació, però el següent... Sorpresa!


Francesc Jacobs referent
en la customització de bicicletes
fent el "malote" per Barcelona

La intenció original era entrevistar a un apassionat de les bicicletes customitzades i clàssiques de la Vall del Ges, però va declinar la invitació i em va proposar un altre apassionat. I quin apassionat! Celebro molt que la cosa anés així, haver conegut encara que només sigui virtualment i malgrat sempre li dic que l’aniré a veure... Francesc Jacobs, cuiner d’ofici però constructor de bicicletes per amor, respon de la marca Big Bang Cycles des de la costes del Garraf. A Cunit hi té el taller i al passeig marítim s’hi pot veure de tant en tant, alguna de les seves creacions. M’agrada saber que hi ha gent que es busca l’espai i els recursos per tirar projectes de viabilitat econòmica dubtosa, però que el seu amor a la creació i a l’ofici els fa tirar endavant, aportant nous dissenys, imatges impactants, art i personalitat pròpia sobre dues rodes. Sense fer-ne especial bandera i malgrat la imatge de malote amb jaqueta texana sense mànigues i plena de pegats amb noms i formes estranyes, moltes de les seves obres tiren sovint de reciclatge. El seu amor i respecte per la terra on viu no acaba aquí, doncs el viem sovint entre hortalisses que ell mateix conrea i de la que ens mostra amb comptagotes alguna de les seves collites i creacions culinàries.  No soc objectiu, m’agraden les bicicletes transformades i em cauen bé els bojos que les transformen. Que per molts més anys ho continuïn fent i molts més bojos hi hagi!

Arribaré mai a fer el Camí de Sant Jaume amb una bicicleta xóper? Arribaré mai a visitar el Francesc Jacobs?

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/07/lart-de-convertir-ferralla-rovellada-en.html


Quina peça de roba podria ser la més adequada
per a una dona d'aigua del segle XXI?

L’aigua és potser un d’aquells bens escassos, o recurs natural que com que en gaudim cada dia, a qualsevol hora i sense gaires límits d’ús, no hi parem gaire atenció, més enllà de quan ens arriba alguna factura pujada o alguna notícia com els recents aiguats a Alemanya, però aquest tresor imprescindible per a la supervivència humana i de quasi qualsevol forma de vida, té diferents factors que n’amenacen la seva salubritat o potabilitat. De tot això en parlàvem amb la Núria Sellarès, bona coneixedora de l’aigua d’alguns dels nostres rius per la seva feina al CERM (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis). Ja sabem que l’excés de nitrats a les fonts d’Osona per culpa dels purins no s’han pogut solucionar més de 30 anys després, que les rescloses minven els cabals i la salubritat dels rius, que hem construït i fet créixer els pobles i ciutats a tocar dels rius sense respectar gaire o gens el seu curs natural (ara li preguntaria que en pensa d’això d’Alemanya, si té a veure amb això que deia. Podria passar a Catalunya?), tanmateix, cal celebrar la construcció de depuradores que han estat la vacuna eficaç contra l’abocament de residus domèstics i industrials.

També haig de dir que em va quedar en el tinter una altra pregunta tècnica...

Hi ha algun indicador senzill que a simple vista ens permeti saber si l’aigua d’un riu, bassa o riera és bona? Ho dic per si algú vol fardar o seduir a l’altre anant de passeig donant-se-les d’entès i pugui dir: guaita, aquest insecte és un sabater, això vol dir que aquesta aigua és de bona qualitat.

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/07/una-dona-daigua-del-sxxi-nuria-sellares.html

La Dolors va tant enfeinada,
que ni temps a posar per la càmera té.

Una de les coses que difícilment podrà substituir el comerç electrònic és l’ambient i la funció social que fan els comerços tradicionals i físics. La generació de vincles emocionals, d’amistat, d’afecte i d’intercanvi cultural que s’aconsegueixen en aquests comerços, no els veig gaire possibles en els electrònics. Que no en nego les seves avantatges, però aquesta no la tenen.

És el cas de la vigatana Dolors Vila i la seva botiga de llanes Les Llanes al barri del Remei de Vic. Aquesta matemàtica que va deixar la docència oficial en una escola per dedicar-se a vendre i ensenyar, perquè si, és una botiga però no para d’ensenyar amb incansable paciència a tot aquell que entra i vol aprendre a cosir o preguntar sobre qualsevol tipus de llana, tècnica, pas, punt, o arreglar alguna peça... Ha aconseguit amb els seus quasi 40 anys (Li haig de demanar perquè aquest any 2021 ha de fer els 40!) fer una autèntica escola del teixir, on entre punt i punt s’hi han fet tafaneries, segur! Però també s’hi han viscut mil històries i s’ha ajudat a fer acompanyada la soledat de moltes persones grans, perquè sobretot Les Llanes és un lloc on s’hi fa molta vida i alguna que altra xocolatada, que també és vida. Tanta vida, que aquest proper mes d’agost, el 22 per ser exactes, podran celebrar els 107 anys de la Carme Noguera, la clienta més gran de la botiga i de Vic. Llarga vida a les dues!

M’agradaria saber com porta la Dolors la jubilació, el passat octubre, de la seva treballadora, com encara aquest 40 aniversari i com està portant aquesta darrera fase de la pandèmia, que en pensa de la promoció de pisos que es vol fer a la Plaça de la Noguera darrera la botiga... Però això ja seria quasi una altra entrevista!

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/07/de-les-matematiques-les-llanes-dolors.html


Verge Santa, el darrer projecte musical de'n Santi,
és també un espectacle promocional a les xarxes,
molt digne se seguir!

El forner que va canviar els forns i les masses per les percussions i els escenaris, i que va deixar la vida plàcida de poble per la l’embranzida urbana, em va confessar en exclusiva que preparava un nou projecte musical i que l’anterior, Pësh, quedava enrere.

Uns mesos i un crowfunding després, el Santi Carcassona feia públic el nom dels Verge Santa, i avui ja en fa difusió a tota vela i proselitisme als quatre vents, quatre xarxes i més enllà. Tot i haver patit alguna cancel·lació de darrera hora per culpa de la Covid, té una agenda de concerts gens menyspreable per aquest estiu. En alguns també com a oient i patidor, com en el Festival Vida de Vilanova i la Geltrú per fer-se la PCR o la d’antígens... Ja m’he perdut. Vam parlar en hores baixes per tota la gent que viu del món de l’espectacle per la suspensió de concerts i trobades multitudinàries, malgrat tot, ell mantenia viva la flama aprofitant per preparar nous projectes de percussió i cançons semàntiques de base vocal, i no perquè es cantin a capela precisament.

M’agradaria saber com veu el panorama avui en plena cinquena onada i quasi un any després de l’entrevista. Seria interessant saber també el seu parer sobre la gestió de la pandèmia en el món de la cultura i l’espectacle, ell que el viu com a espectador i com a artista. Potser enlloc de demanar-li una altra entrevista, li demanaré de fer una altra birra... O un vichy segons l’hora que sigui.

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/08/al-ritme-de-forns-drum-circles-i-peshos.html

Entrenant el CCE.Collblanc-Torrassa
acaben de guanyar un torneig al Papiol.

Hi ha persones que al conèixer-les és fàcil prejutjar-les o fer-se’n una idea equivocada, de vegades m’he emprenyat amb ell per algun acudit políticament incorrecte i de mal gust que m’ha enviat per uasap, i em seria molt fàcil després de fer un tuit presentant-me com un garant defensor del feminisme, l’antiracisme o qualsevol tema en boga en entorns progressistes, mostrant la meva actitud de denúncia vers missatges d’aquest tipus. Però cal conèixer millor la persona i el seu entorn per entendre millor perquè fa les coses que fa. En pocs casos, la minoria, serà una actitud premeditada i ideològica, en canvi en molts d’altres hi haurà bastant d’inconsciència i d’espontaneïtat. El Juan Carlos López probablement no entendrà la meitat del que estic dient en aquest paràgraf, però si que entendrà que la feina que fa d’entrenar un equip de futbol amb molts xavals en l’adolescència i de molt diversa procedència és una feina encomiable. Estaria molt bé que aquells que preparen polítiques d’immigració, urbanisme o polítiques socials, tinguessin unes converses amb persones com ell, que malgrat ser periquitos, poden ser bones persones i aportar idees i coneixement in situ de realitats que no es veuen en segons quins despatxos. Força Barça Juan Carlos i felicitats pel títol aconseguit a El Papiol!

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2020/08/futbol-i-rocanrol-senzillament-juan.html

Ana, primera mecànica de Harley a la península 
ibèrica, estil, carisma i postureig al Port de Barcelona.

Aniskin o Ana o de La Santa Garage, sobrenom que fa de marca personal d’aquesta jove alacantina afincada a Barcelona, que treballa dura i incansablement en fer-se un nom com a mecànica de motos... Bé, no de qualsevol moto, parlem clar, mecànica de Harley-Davidson. Passió que comença veient el pare fent reparacions domèstiques a casa i al taller i que s’encén després de treballar un temps d’encarregada en una botiga de rellotges, deixar-ho, i estudiar un cicle formatiu de grau superior de mecànica, sempre amb la mirada posada en conèixer més els interiors de llegendària marca americana fins a convertir-se en la primera dona mecànica de Harley Davidson a la Península Ibèrica.

Com que és un cul inquiet vam haver d’introduir canvis en l’entrevista i reeditar-la, però això és un exemple de modernitat líquida, el que avui potser veritat o vàlid pot no ser-ho demà, i en el món de les tecnologies i la mecànica més, per sort això és una publicació digital, i ho vam solucionar sense cap mena de problema.

Avui l’Ana continua sent plantilla de Harley Davidson Barcelona i treballant la seva marca personal, per qui sap si en un futur, obrir el seu propi taller.

Avui dia li preguntaria en una futura entrevista, que en pensa dels nous models de Harley; una moto elèctrica, una trail... i la desaparició de les icòniques Sportster! La moto que ella condueix avui.

 

I amb la Santa acomiadàvem les entrevistes el 2020, però si encara no estàs al dia o dubtes de si t'en falta cap per veure, he aquí la resta de resums.

Primer dels tres resums

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2021/06/un-any-doficis-i-quotidianitats-un-any.html

 Segon dels tres resums

https://unapaginadepreguntes.blogspot.com/2021/07/un-any-i-escaig-de-preguntes-respostes.html

T'acabes de llegir el tercer. Moltes gràcies.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amb les mans i l'ànima en el fang: Nayra Caritx

-
Imatge
Si la setmana passada vam passar per aigua però sense mullar-nos, en aquesta ens enfangarem sense embrutar-nos, i és que després de la pluja queden el bassals i amb ells el fang, i hi ha qui s'enfanga per fer-ne art, i perquè nosaltres en puguem gaudir després. Aquesta setmana ens enfanguem de la mà d’una enigmàtica artista ceramista, propera a la Vall del Ges però d’ànima nòmada, de la que en cap moment hem pogut veure cap més rostre que el modelat en els seus treballs, imprimint així un caràcter molt propi i personal a la seva obra, captant tota l’atenció cap a la seva creació, perquè és on ella es fa present, com ho és en les seves respostes. Us presento a Nayra Caritx. Picant Ferro   1-Nayra Caritx, nom artístic o real? Realíssim ..ha haaa és la primera pregunta que em fa tothom 2-Per a qui no et conegui de res, o de molt poc, ens pots explicar una mica quin és el teu ofici? Ceramista artística , que no és el mateix que terrissaire , ofici que tothom ...
Read more »

Grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez

-
Imatge
Vam coincidir fent l’EGB a l’Escola Pública Dr. Fortià Solà de Torelló. Ja llavors, recordo que li agradava escriure i que les seves redaccions escolars destacaven, inclús en alguns Jocs Florals va sortit premiat! També recordo que jugava a futbol, que algunes tardes després de classe se’n anava a entrenar i alguns dies del cap de setmana no sortia a jugar al carrer perquè tenia partit.   Poc a poc, com sovint passa amb els companys d’aquella època, la vida ens porta per camins diferents i ens perdem una mica la pista. Tanmateix, un bon dia me’l retrobo en una xarxa social, i descobreixo que corre per muntanyes, que té una web i un blog, que és copywriter i storyteller ... I que té dos novel·les publicades! He volgut deixar constància del testimoni d’aquest torellonenc cul inquiet, curiós, imaginatiu, amb valors, actitud i molt sentit de l’humor. Una caràcter i una filosofia de vida digna de ser explicada, entre grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez. Els amants de la ...
Read more »

Un pioner de les energies renovables: Antonio Ruiz

-
Imatge
La història que ens ocupa, té els seus orígens al barri de Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat. És la d’un jove que s’involucra en les lluites ecologistes i socials de finals dels 80, que seran l’embrió d‘un amor que l’acompanyarà fins a dia d’avui i que anirà lligat als inicis de la implantació de les energies renovables a Catalunya fins el moment actual. Amb tots els seus alts i baixos, propòsits i despropòsits. La seva passió per aquestes tecnologies, el va convertir en un prematur aprenent autodidacta, en l’era que internet eren els llibres de les biblioteques i algunes revistes; el va dur a ser un dels socis fundadors d’una de les primeres empreses cooperatives vinculades a les renovables, des d’on impartien formació en solar tèrmica, fotovoltaica i eòlica, i des d’on es van atrevir a projectar les primeres instal·lacions d’energia solar tèrmica, quan encara cap normativa les emparava o obligava a instal·lar-ne. La història d’Antonio Ruiz, és la història d’un pioner, d’un pi...
Read more »

Harmonia i bellesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez d'HD Shop

-
Imatge
Al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona o antic poble de Sant Martí de Provençals, en un carrer proper i paral·lel a la Meridiana, hi ha un petit taller mecànic on hi ressonen motors de combustió a quatre temps i de carburació. Si l’analitzéssim des d’un prisma estrictament tècnic, es podria dir que és un taller que aviat es podria quedar ancorat en el passat, perquè no està apostant per la innovació i les noves tecnologies... Però és que no seria del tot encertat dir que aquell és només un taller mecànic, doncs d’aquell garatge del carrer Ripollès en surten màquines dignes d'admirar, peces irrepetibles, acabades amb gust i gràcia, fetes amb amor, passió i “chispa”. Si, no m’he equivocat, no, he dit chispa enlloc de guspira, i es que és potser un dels ingredients que contribueixen a la màgia que allà s’hi fa entre  benzina, Harleys i ruanquenrol. És harmonia i belllesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez a l’HD Shop. Ni barba, ni melena, ni panxa. Kim Meléndez és un mecànic...
Read more »

Vi i Muntanyes: En parlem amb l'Edu Rifà

-
Imatge
Conegut al seu poble per ser el co-propietari del Bistrot del Firal de Torelló (Barcelona), per haver portat durant anys el restaurant del Santuari de Bellmunt a Sant Pere de Torelló, també és coneguda la seva passió per les muntanyes i les seves èpiques expedicions a cims llunyans, i ara darrerament, l'hi estem coneixent una nova etapa, un nou amor, el mon del vi.  L'Edu ha demostrat i demostra cada dia, que darrera d'aquesta façana d'home tranquil i manyac, s'amaga un aventurer que es dedica amb fruïció a tot allò que fa. L’Edu Rifà en una de les seves passions 1-Muntanyes, des de quan t’han atret? Crec que té un component genètic, el meu pare si sentia molt atret, i un component d’hàbit ja que, per aquesta atracció que sentien els pares, passàvem les vacances a Benasque o Vielha i no l’Estartit o Calella. (això si, anàvem a Benasc i el cassette del cotxe sempre sonaven “Els Pescadors de l’Escala”)  2-Que creus que t'atrau d'elles?  ...
Read more »

De les matemàtiques a les llanes: Dolors Vila

-
Imatge
Molts coneixem casos de persones que han passat per diferents feines professionals i al final han optat per dedicar-se a la docència, perquè era més estable o previsible aparentment, però són menys els casos de professors que han deixat la docència per dedicar-se a una altra feina (aquí hem vist el cas del Gerard Verdaguer), a quelcom que l’instint els deia que havien d’anar per allà, malgrat potser ser menys còmode i arriscat. Però diferents circumstàncies et poden fer arribar un bon dia una oportunitat, i si tu tens clar el que vols, aquella oportunitat pot arribar a ser una realitat. Aquesta és la història d’un idil·li pel teixir amb llana, pel tracte proper amb el públic que teixeix, i per totes les històries que arriben darrere un mostrador, el d’aquesta botiga del barri del Remei de Vic, regentada per la Dolors Vila, la Dolors de Les Llanes. La Dolors a l'esquerra amb la seva aprenenta Dolça,  (que està a mesos de jubilar-se) I la Neu i la Petita posant per la fotog...
Read more »

Al ritme de forns, "drum-circles" i pëshos: Santi Carcasona

-
Imatge
Ja anava sent hora d'entrevistar el primer músic del bloc. Pensant en el candidat, em va seduir una idea que podia ser maca, però que implicava estar a l’alçada del protagonista. La primera vegada que vaig anar a un concert en directe i que recordo amb la fascinació d’un pre-adolescent de 14 anys, va ser a la plaça Nova de Torelló. El bateria d’aquell grup també s’estrenava, quasi es podria dir que els dos hi vam perdre la virginitat en aquella plaça, ell com a músic i jo com a oient. Avui, unes dècades després, he pogut fer un repàs a base de preguntes i repreguntes a aquell bateria, avui amb una més que sòlida trajectòria musical; se l’ha vist a Operación Triunfo ensenyant, al Youtube en memorables videos, se l’ha vist, escoltat i viscut amb Pësh, i sovint ens sorprèn amb mil i una noves activitats, fruit de la seva inventiva i inquieta creativitat que s’amaga darrere el rostre serè que mostra en públic. Per a mi és una responsabilitat intentar explicar bé tot el seu món, ...
Read more »

Una activista del verd: Mireia Lacort

-
Imatge
L’he titulat així, però podia haver-la dit perfectament “La dona que volia ser planta”, per l’amor i el coneixement que professa i mostra cap a tot el món vegetal. No és només una florista o una jardinera, és una persona compromesa amb els seus valors en defensa de la sostenibilitat de la vida humana en la Pachamama des d’adolescent, i que ara amb els anys, ha aconseguit trobar allò tant difícil (i sovint impossible), que és saber el camí professional que un vol prendre. Quasi gosaria a dir sense equivocar-me, que la Mireia ha aconseguit fer ofici dels seus principis.  Podria haver centrat l’entrevista en la “notícia” del fet de ser dona i jardinera, però és que m’hagués quedat, a part de potser massa tòpic, segurament massa curt.  Ella és molt més que això, que no és poc! Ella és una activista del verd: Mireia Lacort. 1-I un bon dia de primavera va florir a les xarxes un perfil que ens parlava cada dia de l’univers floral; Born Gardening. I dic univers amb propietat, perquè r...
Read more »

Una dona d'aigua del s.XXI: Núria Sellarès

-
Imatge
S’està parlant molt aquests dies, que una de les claus de la recuperació econòmica ha de venir per la inversió en sostenibilitat i protecció del medi ambient. Està clar que la dependència dels recursos fòssils ens fa menys lliures, més bruts i més susceptibles a qualsevol crisi econòmica i pujada de preus del petroli. I també l'aigua és un recurs imprescindible i vital, sobretot l'aigua potable, aigua de boca que en diuen, un recurs a salvaguardar i fer-ne un bon ús, i d'això n'he parlat amb algú, que dedica part de la seva vida a veure com està l’aigua que ens hem de beure i ens permet viure. Un recurs natural clau per a la vida en el planeta, i del qual de la seva salut en depèn la nostra com espècie. Ens hem centrat molt en l’exemple de comportament dels rius Ges i Ter en el seu pas per Osona, però és perfectament extrapolable a altres territoris, com també ho són algunes de les altres problemàtiques o temàtiques que hem tractat amb la Núria Sellarès, una filla de ...
Read more »

RETRATS D'UN CICLE DE CUINA (1 de 4): Dídac i Aleix, els més joves de la cuina

-
Imatge
La taxa d'atur entre els que tenen algun títol de cicles de grau mitjà o superior està entre el 8 i el 9% segons dades del 2019, i arriba al 30% entre els joves que no tenen cap tipus de formació. Els cicles formatius s’estan convertint en una eina per a molts joves, i no tant joves, per accedir al mercat laboral, ja sigui per començar a treballar o per reciclar-se. Trobar una feina que no sigui extremadament precària, és tasca difícil sense uns mínims de formació que els cicles donen. He volgut fer un petit reportatge costumista dels alumnes que han passat per aquest curs 2020-21 d’un cicle formatiu de grau superior de Direcció en Cuina a Ripoll, i de passada saber qui s’hi apunta, perquè s’hi apunta i què hi busca. I finalment, si hi acaba trobant el que buscava. Durant cada cap de setmana de juny i el primer de juliol, publicaré un conjunt d’entrevistes als alumnes que han passat per aquest curs. Perquè qui sap si demà tu podries ser un d’ells o qui sap si podria ser el teu cuin...
Read more »