Herbes silvestres, aromes domesticats: Maria i Àlex d'Aromik

Des de fa un bon temps, temps del cronometrable, segueixo un projecte nascut a Gombrèn (Ripollès) dut de la mà d’una parella d’amants de les herbes silvestres, que ambicionen domesticar-ne, a la seva finca del Mas Les Comes, per tal de poder-ne fer infusions, condiments i qui sap quantes coses més. I per si el repte no fos prou, ho volen fer en una comarca de tradició carnio-làctica, practicant l’agricultura ecològica. Un dels valors dels molts que defensen aquesta parella, que estan fent del seu projecte d’empresa una filosofia de vida. Quins valors? Com ho volen fer? Com ho estan fent? Com els hi va?

Aprofitant aquest bon temps de tardor d’octubre tardà, ara si meteorològic, vaig obtenir resposta a aquestes i moltes altres preguntes per via d’una videotrucada amb la Maria, per servir-vos-les recent collides aquest novembre, també tardà, com les herbes de l’Alex i l’Anna d’Aromik. Una delícia.

Una bucòlica estampa de la Maria i l'Alex,
una bucòlica estampa Aromik. 

1-El Ripollès és conegut gastronòmicament per la qualitat de les seves carns i per les seves llets i derivats làctics, però ara veniu vosaltres a dir que també s’hi poden fer herbes, de qualitat i en cultiu ecològic. Sou uns temeraris? Uns inconscients? Està sent bona idea afegir la producció herbàcia a la de làctics i carns? 

Doncs si, venim una mica a trencar la tradició que hi ha aquí al Ripollès del que vindria a ser l’agroecologia, i estem veient que és una producció factible, que realment està funcionant, que les herbes estan sortint amb molta qualitat i amb molta força i al final és una manera de diversificar el que es crea en l’entorn. El que hem fet és recuperar antigues pastures que ara mateix no s’estaven utilitzant i reconvertir-les en camps de aromàtiques. En general els ramaders si que al·lucinen una mica, perquè ells estan acostumats a tractar amb grans extensions de terreny, per necessitat dels ramats i nosaltres ara mateix amb 1’5 hectàrees estem aconseguint crear el projecte i que es consolidi. Per tant, una mica temeraris sí que som, hahaha! Però estem aconseguint que funcioni.

 

2-Pel què he pogut llegir a xarxes, vosaltres no vàreu començar de zero, si no que vàreu agafar el relleu d’una altra gent... Feien el mateix? Es deien igual? També eren del Maresme? Per què no ens expliqueu una mica d’on ve aquesta idea d’agafar un negoci ja existent de producció d’herbes, i al Ripollès?

Aquest projecte el van crear l’Aroa del País Basc i el Miquel de Barcelona, junts el van construir amb la idea de fer en poc espai un conreu d'aromàtiques. Nosaltres vam agafar el traspàs ara farà un any i mig, al març del 2020, perquè l’Aleix és pagès de vocació, però enginyer agrònom de formació, i jo sóc una enamorada de les plantes amb formació en fitoteràpia, aromateràpia..., i quan vam saber que es traspassava aquest projecte, vam pensar que ens venia com anell al dit.

Caram! I com us arriba que hi ha aquest traspàs? Per què això no es troba buscant a Google: es busca finca agroecològica d’herbes aromàtiques al Ripollès, o si?

Vam tenir molta sort. Jo en aquell moment estava treballant en cosmètica natural en un laboratori a Mataró i tenia la meva pròpia marca i una companya del laboratori em va dir, -Ostres Maria, està sorgint una oportunitat d’agafar una finca en funcionament, potser podríem muntar un laboratori de cosmètica ... Veniu a veure-ho. I l’Àlex i jo no ens ho vam pensar gaire i vam dir, anem-hi i a veure què passa. I un cop ho vam veure, ens vam enamorar del projecte que tenien muntat. Vàrem desistir de fer el laboratori de cosmètica i ens vam proposar seguir el projecte i tirar-lo endavant. Va ser pura carambola en realitat.

Mas Les Comes amb poc més d'una hectàrea,
és el petit lloc al món de la Maria i l'Alex.

3-Insisteixo amb la idea del Ripollès, perquè aquesta, malgrat ser una comarca de clima mediterrani, té moltes característiques climàtiques del centre d’Europa, no és de la calidesa mediterrània d’un Empordà, La Selva, Baix Llobregat, Garraf, Ribera d’Ebre, Montsià... O inclús del vostre Maresme, que és bastant més càlid i suau. Sou molt jipis i no sabíeu que aquí hi feia fred? Us esteu avançant al canvi climàtic? O estic demostrant una gran ignorància perquè a muntanya mitja i alta hi creixen un munt d’herbes? 

Feia temps que buscàvem un lloc on fer un projecte per poder viure del camp, sabíem que al Maresme era difícil per la pressió urbanística que hi ha, igual que a l’Empordà, que son dos llocs on ens hagués agradat anar, però els preus no permeten accedir a finques.

Hi ha un canvi, evidentment, aquí el clima és molt més fred i extrem, tot i així, a nivell de plantes aromàtiques no els hi fa cap mal, ans al contrari. Si que hi ha algunes plantes que al Maresme en creixerien més i més ràpid com la Maria Lluïsa o la menta, que a vegades el fred les perjudica, però en general, com que a l’hivern la part vegetativa de la planta passa a estar en repòs, és com si no existissin pràcticament. Si que pots veure la part llenyosa, com l’espígol que li veus la mata verda i rodona, però fins a la primavera no floreix. I ja ens va bé, perquè així tenim una mica de treva del camp i ens podem dedicar a altres feines. Com respondre entrevistes, no? Exacte, hahaha.

4-Seguint amb el tema del canvi climàtic. És sabut que cellers de renom estan comprant terres en localitzacions més fredes, perquè l’augment de temperatures ha complicat les bones collites en els actuals emplaçaments. De quina manera us pot afectar el canvi climàtic a vosaltres?

A nosaltres el canvi climàtic ens podria afectar sobretot a nivell de sequeres, perquè si que estem veient i pel que anem parlant amb la gent que és d’aquí de tota la vida, que les pluges estan disminuint i això pels camps podria arribar a suposar un problema. Aquest any per exemple ho ha sigut. Nosaltres el primer any no vam haver de regar i en canvi aquest any, si no haguéssim regat algunes plantes haurien mort. També molta gent ens diu que els hiverns ja no són els que eren, és a dir, ja no està nevant ni fent el fred extrem que feia abans i això no sé si és bo o dolent, però és un fet que està canviant. I al final també, si la vida a les zones de costa amb les previsions del canvi climàtic que hi ha, aquest serà molt més agressiu i potser si que sense voler-ho ens hi hem anticipat.

Poden fer res les herbes silvestres per mitigar-lo?

Doncs una mica creiem que si. Potser només les plantes no, però si que tot el que tenim plantat aquí està afavorint que la biodiversitat augmenti. Per exemple, ara mateix estem treballant amb un ornitòleg que està venint a ajudar-nos, perquè depèn de la gestió que tu facis de la finca, estàs incentivant que diferents espècies d’ocells puguin niar, que el volum d’amfibis augmenti, així com de papallones, insectes... I el que estem fent és un petit oasi perquè aquesta fauna es pugui refugiar i seguir reproduint-se al final. I és una tasca molt important de la finca, a la que posem molta atenció.

Algunes de les moltes varietats d'aromàtiques
a punt de collita

5-Hem parlat de les temperatures que necessiten la mentapoliol, la melissa, l’hisop, la sajolida, el serpoll, la sàlvia o la Maria Lluïsa incloses en el vostre catàleg. Però les plantes també mengen, no? Totes aquestes mengen el mateix i la mateixa quantitat? Amb què les alimenteu? Quant de menjar cal per tot aquesta gentada? 

Ara mateix fem un cultiu ecològic i biodinàmic i ens estem reorientant cap a l’agricultura regenerativa, el què nosaltres fem és abonar la terra i amb això ja en tenim prou. No hi fem aplicacions, ni evidentment fertilitzants químics de síntesi ni herbicides... Intentem maximitzar les varietat de cultius per fomentar-ne la biodiversitat. I per exemple, moltes vegades, les males herbes que traiem, les deixem al costat de les plantes perquè es vagi compostant i reabsorbint al terra. L’adob ens el fem nosaltres al compostador, amb les nostres restes vegetals (com per exemple les tiges que separem de les fulles quan processem les plantes). Has dit agricultura regenerativa? Ens en pots fer cinc cèntims?

La regenerativa és una agricultura que prioritza la sostenibilitat ambiental i la salut humana. Una agricultura que aposta per a fer de la terra un espai fèrtil, buscant estratègies per a millorar la qualitat del sòl i no deteriorar-lo. Seria un tipus d’agricultura que fomenta la biodiversitat, i que busca recollir el fruits de la natura, sense "explotar-la", sinó buscant una relació harmoniosa amb ella.

 

6-I beure? Abans has dit que el primer any no vàreu regar i que el segon si. Cal molta aigua per hidratar una hectàrea i mitja de terreny?

Una cosa bona que tenen les aromàtiques, és que són de secà, i no són com una horta de producció amb tomaqueres o altres hortalisses que si que necessiten molta aigua, o la ramaderia, que sí que té molt ben estipulades les quantitats d’aigua que necessita cada animal. Nosaltres si reguem, és en volums molt petits i fem regs de suport. Aquest any n’hem hagut de fer dos en tota la temporada, però intentem sempre que sigui al màxim l’aigua de la pluja la que regui.

 

7-Tota activitat humana i econòmica genera residus, la vostra podríem dir que és una activitat agrícola. Genera residus? Quins? Que en feu?

No generar residus és quasi bé impossible, clar, però per nosaltres també és molt important que el nostre model sigui el màxim sostenibe possible. Per exemple, tot el nostre packaging és biodegradable, de cartró, per tant es pot compostar. Totes les caixes de cartró que ens arriben dels envasos, per exemple, les estem començant a utilitzar en el camp, doncs el cartró s’acaba reintegrant amb la terra i aplicant una tècnica que consisteix en posar-lo al voltant de les plantes, aquest fa una capa, després a sobre hi posem l’adob. Això, a part de nodrir les plantes, ens permet ajudar a combatre el creixement de males herbes.

Després hi ha bosses o vidre que ens ve amb les comandes; el que podem ho reutilitzem, n’allarguem la vida al màxim o ho separem i ho portem a reciclar.

Després estem fent una gestió forestal de la finca on anem recol·lectant el pi, per deixar espai pel roure que és més propi del territori. La fusta que traiem del pi la reaprofitem per la caldera de biomassa amb la que, a part d’escalfar-nos, també assequem les plantes. 

Intenten que l'únic reg sigui la pluja,
però quan no és suficient,
usen un sistema eficient.

8-La temptació de fer una pregunta/broma entre que et dius Maria i la teva feina de conrear herba és molt gran, però intentaré ser seriós. Perquè en el fons és un tema seriós que segurament haurà sortit, o us hauran preguntat o us heu plantejat. Penseu que la marihuna, o sigui el cànnabis és una planta que es podira donar bé aquí? Que s'hauria de despenalitzar el seu consum i cultiu? Quina és la vostra relació amb tant estereotipitzada planta?  

Nosaltres no fem cultiu de cànnabis, però si defensem que s’acabi despenalitzant el consum i el cultiu, perquè al final consumir es consumeix igual i creiem que si fos legal, ajudaria a que el consum fos molt més responsable, doncs és una planta que si, que ha estat molt estigmatitzada i un creu que està molt manipulada i processada per obtenir-ne majors quantitats de THC, que és el principal actiu per a ús recreatiu i ens ve aquella imatge del típic porreta mig fumat i penjat del cocoter. Però també sabem que hi ha un altre tipus de cànnabis d’ús més medicinal, com és el CBD, que no és psicoactiu, i que és un cultiu molt interessant perquè es poden utilitzar moltes altres parts de la planta i per múltiples aplicacions a part de la medicinal o recreativa. En la seva part medicinal és molt potent i s’estan fent molts estudis per conèixer-la millor, nutricionalment és molt rica, sobretot les seves llavors ens àcids grassos de tipus omega, però també la seva fibra és molt bona. Té un munt de sortides; fer teixits, edificacions, aplicacions gastronòmiques... Nosaltres no farem res clandestí, nosaltres creiem en fer les coses legals, però tant de bo algun dia es pugui conrear amb tota garantia el cànnabis. Nosaltres no ens ho plantegem, i menys com a monocultiu, però podria ser una opció tenir-ne una part.

Cap planta hauria de ser il·legal. Les plantes són plantes i ja està. Ben utilitzades tenen el seu valor, el que si cal és informació i ara al ser clandestí, la gent hi accedeix sense tenir aquest coneixement.

A la seva parada, a part de les seves herbes,
és fàcil trobar-hi productes d'altres artesans
amb qui col·laboren i comparteixen filosofia.

9-En els darrers vint anys, part de la indústria agroalimentària treballa per aconseguir cereals, verdures i altres cultius més resistents a plagues, pesticides... Arribant inclús a crear noves llavors que han estat manipulades genèticament i amb l'objectiu de  patententar-les, amb tot el que això implica de dependència pel pagès, pèrdua de sobirania alimentària... El sector de les aromàtiques també està essent afectat per aquesta transformació? 

Nosaltres no estem enfocats en aquesta via, nosaltres estem més per recuperar plantes autòctones, que creixen de manera silvestre a la zona i conrear-les. Realment no hi ha molts estudis al respecte, perquè hi ha molt tabú. No interessa massa que la gent tinguem accés a tot això de les propietats medicinals de les plantes. Les farmacèutiques tenen els grans lobbies, i prou diners per poder fer investigacions i estudiar les propietats medicinals d’una planta, que tu podries sortir i collir, i això, clar, no els donaria gaires diners.

Si que hi ha alguna varietat d’alguna planta, com l’artemisa nua que hem conreat aquest any i ens han comentat que té més propietats que la original. Però és una vessant en la que no estem aprofundint, perquè la nostra aposta és per una planta autòctona de màxima qualitat i que per si sola ja té uns nivells de qualitat i principis medicinals increïbles!

D’on ve la vostra llavor?

Nosaltres de moment treballem més amb planter. Busquem planteristes que treballin en ecològic i amb varietats que ens agradin. Tanmateix, les plantes que serien més d’autoconsum, com ara l’artemissa nua que si que n’hem fet des de la llavor, hem optat per cooperatives i/o bancs de llavors com ara la gent de Les Refardes, que aposten pel producte autòcton i la seva gestió queda al marge de les grans agroindústries.

 

10-Gràcies al bon producte que es fa en aquesta comarca, i al fet que estigui molt orientada al turisme, l’oferta gastronòmica és de molt diversa i sovint d’alta qualitat. Evidentment, el vostre producte dóna valor afegit i augmenta el ventall d’aquesta oferta. Esteu tenint bona acceptació entre els comerços, hotels i restaurants de la comarca i rodalies? S’estan produint col·laboracions tipus... No se, una cervesa amb alguna herba, un formatge amb pell d’herbes...

Hem de dir que tenim sort de que el Ripollès és una comarca on els productors estem bastant en xarxa, de fet formem part d’una marca de qualitat que és el  Productes R del Ripollès, i dins d’aquesta xarxa que s’ha creat s’estan generant diferents sinergies. Una per exemple, és la dels Formatges Pujol-Orra  a Les Lloses, la vall de sota on estem nosaltres, han creat un formatge de llet de vaca amb les herbes de la nostra infusió Calma, ells també estan creant un projecte nomenat Som Formatgers en la que organitzen tasts i en un d’aquests, van fer-ne un amb les nostres infusions... Divendres vam estar amb ells per provar el formatge, i haig de dir que està deliciós! També tenim la sort que aquí a Gombrèn hi ha el Restaurant Fonda Xesc , que té una estrella Michelín i hi serveixen les nostres infusions. Això ens ajuda a posar en valor el nostre producte i ensenyar que tractem amb una qualitat alta. 

A part d’aquests dos exemples, totes les botigues de la zona aposten pel producte, poc a poc, cada vegada ens va coneixent més gent. Ara també hi ha un restaurant a Ribes de Freser, el BdeGust  VdeGust, que també cuinen molt amb les nostres plantes i la veritat és que estem molt contents de com es van generant aquestes sinergies.

El seu catàleg creix, com les idees de projectes, col·laboracions i herbes que planten. Aromik és organic.

11-T’atreviries a fer un maridatge gastronòmic amb tres dels vostres productes i tres altres de ripollesos? 

Just ara estem traient la part de condiments i hem fet unes herbes provençals de les que, per exemple, podries crear un rostit boníssim amb la vedella de Les Coromines, després pot sonar estrany, però maridar formatges amb alguna infusió pot ser molt interessant. També tenim l’orenga, que pot ser una bona aliada per a una amanida o unes trumfes, que per aquí dalt es fan molt, o una pizza. A Campdevànol hi ha el restaurant S'ha Acabat el Bròquil, aquest estiu han fet un gelat de serpoll, que és una de les varietats que nosaltres fem i que té un toc cítric, van aconseguir crear un gust deliciós amb el contrapunt herbal i cítric. Vam quedar-ne súper contents!

 

12-Aquí pregunto per desgràcies, perquè no tot és flors i violes, encara que et dediquis a plantar-ne. Quina és la desgràcia més grossa que recordeu haver passat, quina ha estat la vostra pitjor mala herba? 

Mira, et diré que vam començar amb el traspàs l’u de març del 2020 i aquest va ser el moment més dur, perquè va ser arribar i confinar-nos. Per altra banda, en part hem tingut sort i no ens podem queixar, perquè confinar-se aquí dalt envoltats de bosc, en aquest sentit va ser un regal, però fer un canvi de vida, de lloc de residència, de feina, de paisatge, de clima sense poder tenir a prop amics i família, això potser ha estat l’experiència més dura. Però al mateix temps va servir per connectar molt millor amb tota la gent del poble, que de seguida van empatitzar amb nosaltres i ens van ajudar moltíssim.

I així per dir una cosa més concreta, a l’estiu és quan més feina hi ha al camp i més desbordats anem de feina, al ser només dues persones, quan has de fer el tancament de trimestre, els embalatges, posar al dia les xarxes.... Hi ha dies que et desbordes, que dius “tiro la tovallola, perquè haig de treballar tant?” Hahaha! Però només duren una estoneta.  En tot cas, infusió Calma d’Aromik i llestos. Ja podríeu deixar una ampolla feta. Una ampolla? I uns quants litres també, quasi! Hahaha!

La recol·lecció manual porta molta feina,
però garanteix el màxim respecte a la planta i l'entorn
i permet seleccionar les plantes en el moment òptim.

13-Us vaig veure al Badaterra de Badalona, i per sorpresa meva, vaig veure que a la vostra parada hi teniu més coses a part dels vostres productes! Tu Maria em vas explicar tot el què teníeu allà, tot el què veneu. I Redéu! Col·laboreu amb molta gent! Bosses de mà de Sarassak, mel del Berguedà, el llibre de Plantes Oblidades d’Eixarcolant... Expliqueu-nos una mica amb qui col·laboreu, per què i que feu? 

Al final. De fer xarxa amb altres productors i projectes amb una filosofia semblant a la nostra, tots hi sortim guanyant. A nosaltres ens enriqueix, perquè tenir altres productes que estan lligats amb el que fem ens ajuda. Per exemple col·laborar amb el projecte de la Sara de Sarasak, que té una filosofia increïble, que s’ho fa tot ella, que és d’aquí el poble... Això ens dóna excusa per trobar-nos, compartir converses, vivències i que al cap i a la fí, on no arriba un arriba l’altre, i fer xarxa d’aquesta manera, ens fa créixer com a persones i com a projecte. Amb el Col·lectiu Eixarcolant, just estrenàvem col·laboració a la fira Badaterra . Els vam poder conèixer en persona aquest any a la Jornada de Plantes Oblidades que van organitzar a Igualada i és un projecte que admirem i ens emmirallem molt en ell, perquè realment creiem que fan una tasca molt bona, llavors poder vendre els seus llibres a la nostra parada, dels que en som absolutament fans (Hahaha!), al final és estendre un projecte en el que creiem i en sintonia amb la nostra filosofia, i això ens ajuda. I amb la mel, col·laborem amb la Maria Àngels de Mel Peu de Roques, que té plantat espígol per què les abelles mengin, però és una feina que la desborda, perquè també l’ha de fer sola, doncs hem arribat a un acord on nosaltres fem la collita i ens quedem la producció i després venem la seva mel a la parada i ella les nostres infusions. Una altra manera de fer xarxa, i és que quan treballes des d’una vessant artesana, moltes vegades et trobes una mica sol i poder fer xarxa i compartir és cabdal, per això apostem per fer petites col·laboracions puntuals en certs moments amb projectes d’idees compartides. I just ara per Nadal estem preparant dues col·laboracions amb dues dones artesanes, una és la Dona Cura i l’altra Oria Cosmètica estem creant un pack entorn la feminitat i entorn la salut femenina amb la nostra infusió Dona, elles tenen uns ungüents de massatge que afavoreixen la salut i hem decidit unir-nos per crear aquest pack conscient en aquest aspecte i reivindicar que els dolors no són naturals i que hi ha maneres de gestionar-los.

14-A l’hora de la collita segur que hi ha altres herbes entre les que vosaltres voleu recollir, com ho feu per separar-les? Ho feu en el moment de la sega? Després? No és molt entretingut i complicat això?

Fàcil no és! Hahaha! Separar les males herbes és el “temazo” podríem dir. Nosaltres el que fem és passar pel camps cada dia i anar traient les males herbes, doncs el què ens interessa al final, és obtenir un producte el màxim pur possible. En la majoria de camps ho fem manualment, menys en unes plantes que fem servir una petita màquina que s’usa molt en cultiu ecològic; es diu Fingers i el que fa és aixecar una mica la terra i treu les males herbes del voltant.

Nosaltres fem en total tres cribatges en tot el procés; abans de collir traiem les que trobem al camp, però sempre se’n escapa alguna; en la collita, abans de posar-les a assecar en fem una selecció i un cop a la safata abans d’assecar en fem la selecció. Al ser tot molt manual, ens permet tenir molts espais de temps on fer-ho. I ja per acabar, un cop assecades, abans de posar-les a la màquina per envasar, fem un darrer cribatge, doncs a nosaltres ens interessa molt que no se’ns coli res. Nosaltres volem que si t’estem venent romaní, tu t’emportis romaní, que no et passi com amb marques industrials que tu compres camamilla i t’emportes camamilla amb herba, per dir-ho d’alguna manera. Al treballar molt a l’engròs i a nivell industrial, se’ls hi colen moltes altres herbes.

Això ho pot provar qualsevol que provi una infusió industrial o una de les nostres o qualsevol altre que treballi amb aquests criteris, la diferència d’aromes, olors i sabor és abismal.  

,
La "fingers" esdevé la millor aliada per mantenir l'equilibri
entre unes aromàtiques lliures de males herbes i el respecte pel sòl.

15-Feu conreu en ecològic, això fa la feina més feixuga que si féssiu agricultura convencional o integrada? 

Una mica si, clar. Passes a fer més feina manual, perquè en la convencional es tiren herbicides, fertilitzants químics... Això t’estalvia treure males herbes, però la despesa energètica d’aquests fertilitzants i aquests productes és molt elevada.

Jo crec que nosaltres fem un treball molt més ancestral, d’intentar estar molt més connectats amb l’entorn i respectar al màxim la fauna que hi ha. Si hi ha uns insectes o unes papallones és que alguna funció fan. Quan collim per exemple, ho fem amb falç o tisores perquè si hi ha un gripau no ens l’emportem, o si hi ha unes papallones no les molestem i això d’una manera o altra també es nota en la qualitat medicinal del producte, i si a més la culls en el seu esplendor, llavors les propietats...  Tenim més feina física, si, però això ens dóna un millor producte, i per això estem.

 

16-A part de fer agricultura ecològica, esteu lluny de carreteres transitades i activitats agroindustrials que puguin “contaminar” el vostre producte, això son molt bons valors! I feu alguna cosa més? Hi ha alguna cosa més que no hagueu explicat? Assequeu les plantes amb el sol? Feu l’electricitat de casa amb fotovoltaica? Recupereu l’aigua de pluja per al rec? Aneu a cremar camps conreats amb llavors transgèniques...? 

Com bé dius, estem molt allunyats de qualsevol activitat industrial important. Gombrèn, el nostre poble, és molt petit i ens queda a 5 kilòmetres, i aquí estem envoltats de bosc, per tant, l’aire és d’una qualitat immillorable, com a molt tenim la carretera que hi ha entre casa i els camps, que el poc trànsit que hi ha només es concentra en el cap de setmana.

Per nosaltres ser sostenibles és una filosofia de vida, no només d’empresa. L’electricitat si que és de xarxa, però l’aigua ens ve de pou, tota l’energia que fem servir per escalfar-nos els mesos freds i per assecar les plantes ve de llenya de la pròpia finca. Procurem que els materials de la casa, si es pinta o envernissa... Siguin productes lliures de tòxics. Després, tot el que mengem o la higiene o la cosmètica, procurem que sigui el més ecològic i ètic possible, minimitzant els envasos. Quan vivíem al Maresme compràvem molt a granel, aquí és més complicat, hem d’anar fins a Vic i ja ens queda un xic lluny de la logística diària, perquè també intentem estudiar molt bé els trajectes de cotxe. També hem de dir, que estem encara una mica en procés d’adaptació a la zona, doncs viure a mitja hora d’un lloc on poder anar a comprar a l’engròs, et fa reorganitzar la logística.

Hi ha molts reptes per endavant i ens plategem anar-los assolint de mica en mica.

L'Àlex és un no parar, aquí fent el compostador
que avui dóna de menjar a les herbes

17-També he vist que de tant en tant, grups d’amics i/o coneguts us venen a ajudar puntualment a fer algun procés. I tu em deies abans que els mesos d’estiu se us gira molta feina i us falten mans per la recollida. Us plantegeu fer com alguns cellers que organitzen grups de persones o trobades per fer veremes? 

Tenim moltes idees al respecte que ens agradaria poder dur a terme de cara a la primavera estiu, com organitzar jornades de feina, tallers, visites ... que ajudin en aquest sentit. Nosaltres de moment intentem fer-ho nosaltres sols, amb la gran i imprescindible ajuda d’amics i familiars que aquest any els ha tocat venir a treballar, perquè s’ha dir que aquest any hem estat molt desbordats i tant de bo poguéssim contractar a algú també per treballar amb nosaltres, però ara mateix no podem. Però si que ens arriben comentaris de molta gent que ens diu que els agradaria poder venir un dia i a ajudar, però hem estat molt enfeinats i encara no ens hem vist capaços, però ara que comencem a treballar en la tercera temporada, a veure si ens podem organitzar i ho podem fer.

 18-Deixeu-me ser mal parit. Si vaig al súper i em compro un menta-poliol Hornimans de 30 grs em costaran 1,8€, si en compro unes de vostres, 40 grs a 5,2€. Que feu de diferent? Perquè m’haig de gastar més del doble? 

Com a consumidors, al final escollim. Què fem nosaltres de diferent? 

Primerament, en quant a sabor, qualitat, aroma, olor i propietats medicinals actives no hi ha res a veure.

(Tzzzz! Tzzzz! Se sent de fons un taladro) Ei! Em sents? Si no li dic a l’Alex que pari.

Per mi no pateixis, et sento bé, no crec que afecti gaire a la gravació. Per mi endavant.

(Tzzzz! Tzzzz!) HAhaha! Ok. És que l’Àlex sempre està remenant alguna cosa, sempre està amunt i avall. Hauràs de donar-li una infusió Calma d’Aromik. Hahaha!

Si, això mateix, on erem? Si.

Escollint Aromik, estàs comprant un envàs biodegradable, estàs comprant un producte fresc que no ha passat mesos o inclús anys emmagatzemat en una nau industrial d’una fàbrica o en un supermercat, estàs donant suport a una petita producció agrícola integrada en el territori, a dos petits pagesos, al producte local de temporada i proximitat. Estàs donant suport a un model, a no deixar en mans d’una multinacional aquesta producció. Perquè hi ha marques industrials que tenen un molt bon màrqueting i una molt bona imatge, però al final el producte ve de l’altra banda del món, i porten tot tipus d’herbicides, fertilitzants i inclús microplàstics! I molts estudis demostren que aquests, a la llarga, porten problemes de salut que van des de disrupcions cognitives fins a càncers. Al final és el què et poses al cos. Has dit microplàstics? Si, perquè aquelles bossetes que venen amb la infusió, quan tu les poses a 100ºC deixen anar partícules que tu ingereixes.

En un pot nostre hi ha uns 40 grams, surten 50 infusions. T’està sortint a uns 10 cèntims la infusió que en el fons si ho penses, no és tant. Tot i que entenc que potser hi ha gent que no pot assumir aquest preu, però també penso que de vegades és millor consumir poc i de qualitat que molt i dolentot. Pensa que si et prens una Aromik, t’estàs prenent una infusió que és collida i servida quasi bé, les industrials... 

Aromik no fa servir bossetes de plàstic per les infusions,
per això venen uns filtres metàlics per evitar microplàstics.
I clar, ja posats, també et venen tassa.

19-He fet moltes preguntes molt relacionades en Aromik com a infusions, però les herbes tenen moltíssimes aplicacions; tints, olis essencials, ungüents, cosmètica, fitoteràpia... Té previst Aromik treballar alguna d’aquestes vessants? En quins projectes treballa Aromik a curt, mitjà i llarg termini? 

Ostres! Tant de bo puguem ampliar l’oferta de producte. Aquest estiu hem estat fent proves amb els destil·lats i realment ens agraden molt. Tot el que és l’aromateràpia, els hidrolats i els olis essencials, tot i que no sabem si ens podrem organitzar per arribar a comercialitzar els olis essencials, perquè realment és molt complicat, però sí que ens imaginem creant noves coses. Tant l’Alex com jo som molt inquiets i creatius i ens agrada fer coses noves, i d’alguna manera anirem fent coses. Abans et deia que jo vinc de tenir una marca de cosmètica, no descartem en un futur crear una línia de cosmètics naturals i ecològics amb plantes que tenim aquí, crear espelmes... Estem molt oberts. Tampoc descartem dedicar-nos a la formació, doncs trobem que falta i tant a l’Alex com a mi ens agrada divulgar... I xerrar! Hahaha! Per això també ens agradaria fer xerrades en escoles per acostar la nostra visió del món rural i del que fem aquí.

Però primer de tot consolidar el projecte, aconseguir que els números quadrin per viure els dos d’això i després, poc a poc, anar creant nous projectes, perquè darrere de cada cosa que vols fer, hi ha tota una normativa i una burocràcia... Hahaha! Anirem veient!

20-Ho deixarem aquí que jo no pararia. És el vostre torn, digueu la vostra, un consell, una crítica, una promoció d’un producte, una recomanació cinematogràfica o literària... (Se m’acaba d’ocórrer que podríeu fer una campanya publicitària amb connivència amb escriptors ripollesos fent-se una infusió de les vostres. Hehehe). El que vulgueu, el que se us passi pel cap, una cançó que us hagi vingut darrerament mentre treballàveu...

Donar gràcies a tota la gent que està fent possible que el projecte tiri endavant. A gent conscient o com tu que ens dones l’oportunitat de donar-nos veu. Al final, creiem que són projectes necessaris, que no és fàcil viure d’això, però nosaltres creiem en aquest model, que necessitem fer xarxa, crear un vincle de vida que és el saber d’on et venen les coses que consumeixes. Si tu saps on i com es conreen les infusions que et prens, o els tomàquets de l’amanida o la vedella del fricandó... allò quan t’ho menges, ho gaudeixes més que menjant-ne qualsevol altra. Necessitem donar valor al món rural perquè és la base del sistema i la societat, els pagesos són els que ens alimenten, i sense això no es pot viure. A veure si us podem convidar aviat a ensenyar-vos-ho!  

Els aliments als que els hi podem posar cara,
tenen un altre aroma, tenen Aromik.

Per saber més d'ells, de les seves herbes, projectes i col·laboracions:

Aromik Infusions Eco Silvestres

Aromik a Instagram 

L’entrevista fou realitzada per vídeo trucada el dilluns 25 d’octubre del 2021 a la Maria Puig, mentre l’Alex feina feines pels voltants, com en algun moment de l’entrevista s’aprecia.

Vull agrair-los des d’aquí, la completa predisposició a fer l’entrevista i a explicar-ho tot, a les aportacions, als suggeriments i sobretot al temps.  Personalment no soc gaire consumidor de begudes calentes ni d'infusions, però arrel de l'entrevista, us asseguro que veig un pot d'Aromik i em canvia el xip. No puc més que encoratjar-los a seguir amb aquest projecte, que si continuen mostrant per ell la bona energia que vaig sentir en l’entrevista, crec que tenim Aromik per anys. Llarga vida! I a tu, per poc que puguis, que els vagis a conèixer en alguna fira... i et firis.