RETRATS D'UN CICLE DE CUINA (2 de 4) Sara, Alberto i Marina; el repte de treballar i estudiar.
Una de les diferències principals eren la seva poca
diversitat i estereotipització; recordo que a pobles com Torelló, només hi havia dues
opcions, o escollies Mecànica si eres noi i administratiu si
eres noia. Fora d’això només tenies algunes oportunitats més si anaves a
poblacions properes com Manlleu, Ripoll o Vic.
Una altra diferència era la durada, no tots els cicles
duraven el mateix, però si que anaven entre un o dos anys màxim. Ara són tots de dos anys tant a grau mitjà o superior. Tot i que s'anuncien canvis imminents.
I després eren molt rígids d’horaris. Havies de fer tot
el curs en l’any natural, en horari de matí perquè a les tardes no hi havia
oferta pública i evidentment, no existia l’opció No-Presencial per la manca
d’Internet.
Avui hi ha hagut canvis, tots duren dos anys, tots estan
dividits per Mòduls i Unitats Formatives i ja en el curs 2019-20 van fer acte de presència les classes online, en principi només com una via de donar matèries teòriques, però s'ha descobert són una manera de facilitar l’accés a la formació i garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones
que es volen formar però treballen o tenen compromisos i responsabilitats
familiars. Doncs no cal oblidar, que fora de les zones urbanes, el transport públic és un servei escadusser i poc eficaç, i la mobilitat privada amb cotxe no està a
l’abast de tothom. A tot això, s'espera una imminent reforma profunda de la FP que també afectarà a professors i estudiants, però això ja és un altre parlar.
Parelm avui amb la Sara Machado, la Marina Ruiz i l’Alberto Pastor que han optat per la modalitat de combinar feina i estudis, en aquesta segona entrega de les quatre previstes dels Retrats d’un Cicle de Cuina.
SARA MACHADO
1-Com et dius? Quants anys tens? On vius? Amb qui vius? Qui cuina a casa?
Em dic Sara Machado, visc a Sant Hipòlit de Voltregà, tinc 21 anys, visc sola, bé, de tant en tant amb la meva germana i cuino jo, però com que no paro gaire per casa, dino a la feina i m’agrada molt sortir a fora a sopar, la veritat, no cuino gaire.
A mesura que han anat passant els anys he canviat bastant d’opinió. Jo volia estudiar una altra cosa i no vaig entrar, per tant vaig entrar al mòdul de cuina perquè estava treballant en restaurants i això, i m’agradava bastant, però buenu, jo vaig començar perquè m’agradava molt el tema sala, però a mesura que he anat estudiant, veig que m’agrada mooolt la pastisseria. Llavors vull enfocar el meu futur en la pastisseria.
Les meves referències en pastisseria a les xarxes serien les d’un noi, que es diu Amaury Guichon que m’agrada moltíssim. Molt!
Fatal. Sempre rebem els mateixos i ho han fet com el cul
i hem rebut nosaltres. Bastant malament la veritat, però al final... Aguantarem,
no?
Sí, i de cara a futures feines també. Per posar-te algun
exemple, quan veus que els teus propis jefes et demanen “ostres, això com ho
faries?” perquè saben que tu estàs fent uns estudis i que potser els sabràs explicar el
perquè d'una maera o d'una altra. I si, de cara el futur totalment si. Aprens més aviat teòrica,
i després si que es veritat que veus que et falta la part pràctica, però surts
amb una base bastant sòlida de teòrica.
6-Trobes que es facilita que es pugui estudiar quan s’està treballant? Creus que l’administració, l’escola o l’organització social (facilitat d’horaris, d’assistència (online), transport, assessorament professional...) estan orientades a facilitar que la gent que treballa es formi?
No, sincerament tot el contrari, els horaris estan com
molt marcats i si no pots espavila’t i es com “tu que creus que és més important,
estudiar o treballar?” i al final compaginar les dues coses a la vegada és
moltes vegades impossible i moltes vegades has de deixar assignatures per un
tercer any, i trobo que després d’haver passat una pandèmia i haver vist que
les classes online funcionen, podrien mantenir aquest sistema per la gent que
treballa. Sobretot les teòriques, doncs les pràctiques entenc que no.
I sobre el transport tampoc hi cap facilitat, és
“espavila’t per arribar”, i al final també acabes molt cansat.
7-Abans has dit que fent grau mitjà, vas descobrir que la pastisseria era el que més t’agradava. A part de pastisseria, hi ha alguna altra assignatura que t’hagi agradat? I n’hi ha alguna que creus que li sobrin o faltin hores?
Home, a mi sala m’agrada molt, molt. I de les que fas a grau superior? Perque no es dóna sala a superior. Bé, aquest curs només he pogut fer les classes pràctiques de cuina i pastisseria. I la pastisseria m’ha agradat molt. Deixa’m dir que encara que estigui fent el superior de cuina i pugui sonar raro, no m’interessa ser cuinera en un restaurant. Hi ha moltes altres sortides que la cuina de restaurant, hi ha m’agraden molt més les altres sortides: ser professora, nutricionista, cuinera privada d’algú, treballar per un departament d’I+D...
8-Que t’agradaria trobar-te en el proper any? Trobes que li falta res al curs?
M’agradaria que pogués haver-hi una assignatura de provar
i fallar, provar i fallar, provar i fallar. I que partint de la base de Residus
Zero, començar a crear elaboracions en les que es pugui aprofitar tot del
producte.
9-Culinàriament parlant. Has descobert algun nou plat, tècnica, ingredient que t’hagi sorprès, inclús que ara formi part del teu llistat de preferits?
Jo crec que és més aviat el conjunt de moltes tècniques, no te’n sabria dir una en concret, però m’agrada molt quan se t’espatlla una cosa, se t’espatlla una salsa, saber quina tècnica hem de fer servir per poder-la arreglar. Se t’ha xafat una salsa? Doncs posa-li una mica d’aquests polvos i ja està, si vols que et munti posa-hi albúmina i millorarà i se t’ha tallat un allioli doncs vinga això! Pim pam! També m’agrada molt la tècnica de regenerar productes. No m’agrada gens tirar coses. Si fem un suc de taronja, m’agrada pensar en com podem reaprofitar la pell, per exemple. De tot podem treure'n alguna cosa.
Treballo en un restaurant de batalla de Vinyoles que es
diu Lisardo i també en un obrador de pastisseria d’aquí Ripoll, Les Delícies del Pirineu.
M’agrada molt el Mas Albareda, que sí que és una miqueta
car, però un o dos cops l’any si vols sorprendre algú és perfecte. El lloc és
molt xulo, el servei és extraordinari i s’hi menja molt bé.
Es que hi ha molts tipus de restaurant! Un dia em pot
agradar anar a una creperia, un altre dia de tapes... O sigui m’agraden tots
els tipus de restaurant sempre i quan la qualitat preu s’ajusti. No pagaré 20€
per una hamburguesa. Però per exemple, m’encanta anar a fer una hamburguesa al
Munich de Torelló.
Cal Batlle està molt bé, Fussimanya hi vaig anar fa poc i
hi vaig menjar molt bé. Cal Jutge d'Orís agrada molt als meus amics també. Si quan tot va a una és fantàstic.
12- I fora, on t’agradaria anar a fer un àpat o inclús fer pràctiques?
Ostres! A mi primer de tot, m’agradaria que es fessin més
Erasmus, hi haguessin més llocs per escollir on anar i més lluny que no pas
França i que hi pogués anar més gent, perquè en vaig fer un i em va agradar
molt. Després per aquí, m’agradaria anar al País Basc, qualsevol restaurant m’agradaria
molt, perquè sempre m’ha cridat molt l’atenció. I si no qualsevol altre país, a tot arreu hi ha
coses per aprendre. Si més no el que no has de fer.
També haig de dir que personalment m’agradaria poder fer
les pràctiques de grau superior en un obrador de pastisseria, tot i que entenc
que és un cicle de Direcció en Cuina i està més enfocat en cuina, però a mi m’agradaria.
13-I un cop acabis, tens projectes?
Si. No sé ben bé cap a on tiraré, però o em trec la
carrera per ser professora o potser vaig a l’Espai Sucré a fer una
especialització en pastisseria. Però alguna cosa faré.
Per seguir les passes d'aquesta cuino-pastissera en procés: https://www.instagram.com/saramachado99/
MARINA RUIZ
1-Com et dius?
Quants anys tens? On vius? Amb qui vius? Qui cuina a casa?
Doncs, em dic Marina Ruiz, tinc 45 anys visc a Torelló
amb els meus fills i la gata i sóc la cuinera de la casa.
Em van dir que no cansava gens, que era un curro molt
fàcil, molt relaxant... Hahaha! No, no! Sempre m’ha molat molt la cuina,
sobretot la cuina natural, macrobiòtica, vegetariana i tot això. Llavors
necessitava canviar una mica el perfil professional i vaig pensar que aniria bé
tirar per aquí.
Però tu en cuina
ja havies fet alguna formació o alguna cosa abans?
Si, si, fa molts anys, al 94 o 95 vaig estudiar cuina
macrobiòtica i cuina natural i va ser la meva gran passió. I llavors vaig
impartir un curs de cuina natural aquí a Torelló, però d’això ja fa uns quants
anys també.
En realitat no tinc cap referent de cuiner en particular,
m’agraden més estils de cuina en concret i em miro els vídeo d’un o d’un altre. La
cuina asiàtica m’apassiona, la macrobiòtica com t’he dit, la hindú, i a partir
d’aquí, m’agrada fer-me el meus propis invents i històries.
Per un cantó si, per que ha estat molt angoixant no tenir
feina i haver de tirar en davant una casa i crios i tot, ha estat com... Pfff! On
m’he ficat? No? Perquè jo feia poquet que havia començat a treballar en el
sector i dius -Oh Déu meu que he fet? Per un altre cantó, a nivell personal també
tenia d’altres projectes engegats, i això m’ha permès tenir temps per
poder-los dur a terme, per tant ha estat un entremig. Un gran desastre que malgrat tot el podem mirar pel cantó positiu per poder tirar del carro endavant.
Si, trobo que els coneixements que anem adquirint
t’ajuden a obrir moltes portes. Tant si vols ser cuiner com no. L’any passat va
ser la part més de la gestió econòmica i penses, tant si obres una botiga
d’herbes o de roba aquests coneixements et serviran, no? Llavors tot el que és
el tema de seguretat alimentària, de dietètica i nutrició... son coses que pots
aplicar al dia a dia, també. I quan estàs treballant vas relacionant coses, ho
veus d’una altra manera també. He fet poquetes assignatures, però trobo que si,
que és interessant.
5.1-Trobes que es
facilita que es pugui estudiar quan s’està treballant? Creus que l’administració,
l’escola o l’organització social (facilitat d’horaris, d’assistència (online),
transport, assessorament professional...) estan orientades a facilitar que la
gent que treballa es formi?
És complicat combinar les 3 o 4 coses a la vegada. A casa
som 3, un fa primària i dues anem a l'institut. Només amb això, déu n'hi do.
Si afegim horaris nocturns de feina i 2 serveis diaris...
He de dir que hi ha certes facilitats de cara al cicle,
com la semi-presencialitat (no sé si es diu així, ja m'ho corregiràs, si
cal...).
Però també si tens un cert tant per cent de faltes
d'assistència, perds la possibilitat d'examinar-te en aquell trimestre i has
d'anar a recuperació...
També depen una mica de la voluntat dels professors, que per sort ajuden molt, però hi ha coses que tampoc les poden decidir ells. Ara mateix tinc pendent de parlar amb l'escola, a
veure si m'ofereixen la possibilitat de fer classes online, perquè si a tot
l'anterior hi sumem 1 hora diària de desplaçaments... no sé si podré continuar
l'any vinent.
A mi nutrició, com que és una temàtica que m’apassiona
m’ha agradat, però també haig de dir que és un món molt ampli i amb només un parell d'hores a la setmana durant un mes no es pot donar tot. És molta matèria i si no tens nocions prèvies, és
difícil d’assimilar-ho tot bé. Faria falta un any o dos per anar bé, però com a
pinzellada, també està bé. Però falten hores.
I com assignatura que sobra... A mi m’agraden molt els
idiomes, i l’any passat vam fer francès i va ser molt guai perquè era com
tornar al cole de petita, però a la pràctica, amb una o dos hores a la setmana
és molt difícil poder agafar gaire nivell.
7-Que t’agradaria
trobar-te en el proper any?
M’agradaria que hi hagués una part dedicada a les
begudes, a la de sommelier per exemple, que també és una part que m’apassiona.
Estem molt encarats amb tema plats, amb tema cuina i en muntar un restaurant, que està molt bé! Però hi
falta la part dels maridatges, no?
Està molt bé perquè es fan classes pràctiques de cuina i pastisseria, i a les teòriques fas Recursos Humans, la part financera, idiomes,
seguretat alimentària... Però la part de begudes i vins no es toca.
8-Culinàriament parlant. Has descobert algun nou plat, tècnica, ingredient que t’hagi sorprès, inclús que ara formi part del teu llistat de preferits?
L’any passat fent cuina vaig flipar amb les
esferificacions. És una cosa que no m’havia plantejat mai de fer i mira, quan ho vaig
fer em vaig dir. Quin flipe, no? És brutal! Val, és cert que hi ha components
químics, però tampoc et fotràs un plat d’esferificacions. Com a decoració
és brutal.
9-Tu ja vens de treballar en restaurant, què és el que t’agrada? Quina és la part que més t’enganxa? La que no et canses de repetir? La part creativa de poder fer platets, d’aportar idees, de crear nous plats... És la que més m’agrada. Tant la de pensar la recepta del plat fins a emplatar-lo i decidir què i com posaràs cada cosa. És com el teu nen, no? Que li dones tot el teu mimo i el cuides, des de que el "conceps" fins que el "serveixes a taula".
10- Has dit que estaves treballant en un restaurant ara, es pot saber en quin?
Si, a La Capelleta de l’Ermità de Bellmunt a Sant Pere de
Torelló.
11-I un cop acabis, tens projectes o és anar molt enllà?
És anar molt enllà. Ara mateix viure el dia a dia ja és
molt! Hahaha.
12-Com a osonenca, per a algú que no conegui la comarca. Ens pots fer alguna recomanació o dir algun lloc al que t’agradaria anar de la comarca? I fora, on t’agradaria anar a fer un àpat o inclús fer pràctiques?
Buff! Molt difícil de triar i decidir entre tants llocs!
(també és cert que amb aquesta feina surto menys, hahaha!) Depen de que
busquis. Si busques un sopar romàntic en un entorn màgic i espectacular amb
vistes, en qualsevol estació de l’any, us diria que pugeu a dalt a Bellmunt a
la Capelleta de l’Ermità. És on treballo, si. Però és que el lloc és únic! Jo
quan veig a la gent allà a les terrassetes ara a la primavera i l’estiu, els hi
tinc fins i tot enveja! Sana, eh! Hahaha!
Si el que busques és una experiència gastronòmica on els
vins tinguin igual importància que els plats i pugis fer maridatges inclús amb
les postres, sense cap mena de dubte El Bistrot del Firal.
Si el que busques és una cuina de tota la vida, senzilla
però amb caliu i un entorn espectacular, recomanaria el restaurant de l’hostal
de la Serra de Llaers al Ripollès.
Si busques en canvi una cuina entre vegetariana o
felxitariana i natural, ideal per si vas un grup amb gent de tots els gustos i
tendències, recomanaria l’Àgape de Vic.
I després a Osona, s’ha d’anar a qualsevol de les
guinguetes que hi ha a l’estiu; des de la Guingueta la Blava a Roda de Ter, a
l’embarcador del Ter a Manlleu o una que han obert ara a l’Esquirol que pinta
molt bé.
I un lloc on m’agradaria treballar o conèixer si tingués
temps i calers? Abans he dit que no seguia cap cuiner en concret, i no és del
tot cert, n’hi ha dos pels que sento molta admiració per la feina que fa i el
bon rotllo que desprenen. Una és l’Anna Parellada del restaurant Semproniana de
Barcelona. Té una visió de la vida i de la cuina que em dóna molt bon rotllo i
bona energia. I l’altre és en Jordi de l’Horta de Tavertet i el Thymus de
Manlleu, m’agradaria moltíssim conèixer-lo en persona, fa una molt bona feina i
té un projecte maquíssim d’elaboració de kombutxa amb herbes que ells mateixos
conreen.
13-Ja per acabar i si m’ho permets, tens una edat que se surt del target d’estudiant de cicles formatius. Cal tenir-ho molt clar i ser valent per decidir de posar-se a estudiar un cicle de grau superior i més en la teva situació treballant, portant sola casa i fills... Crec que és admirable i crec que la teva decisió és exemplar. Vols dir alguna cosa per acabar l’entrevista per encoratjar a futurs alumnes o senzillament una reflexió o quelcom que et vingui de gust?
Primer de tot, m’agradaria recordar la frase que una
vegada em va dir un gran savi “si alguna vegada la inspiració o una oportunitat
et ve a veure que t’agafi treballant en allò que t’agrada”, en aquell moment em
va ajudar molt a prendre la decisió.
Mai és tard per posar-se a estudiar, no és fàcil, però es
pot anar traient temps d’on es pot i no cal fer el cicle en dos anys. Si
serveixo d’exemple, benvingut sigui, no negaré que cansa, però al final
compensa perquè saps que et pot servir per una feina millor o per saber fer més
bé la feina que fas, i si a sobre t’agrada... I si t’hi poses i surt bé
endavant i si no surt bé, endavant també! Cal gaudir amb tot el que es fa en
tot moment.
Per saber que i com cuina la Marina: https://www.instagram.com/marina_cooking._/
1-Com et dius?
Quants anys tens? On vius? Amb qui vius? Qui cuina a casa?
Vale de
acuerdo mira. Soy Alberto, vale? Tengo 22 años, vivo aquí en Ripoll. Vivo con
mis padres y con mi gato y con mi perro y quien cocina en casa soy yo. Cocino
para mí, cocino yo mismo y luego mis padres cocinan ellos. Porque el tema de
cocinas y demás no les interesa. Son más de la cocina de sopas, de cuchara, o
sea lo típico de Andalucía.
Yo empecé en
el grado medio cocinando, yo soy de Mallorca, nací en Mallorca e hice un año allí
de grado medio. Y cuando llegué aquí a Catalunya, no se me convalidaba nada del
año que hice, así que tuve que empezar de nuevo.
La cocina
siempre me ha gustado ya de muy pequeño, lo típico de programas de cocina,
cocineros que salían en televisión y mostraban sus talentos. Tampoco me
interesaban otros estudios; no me interesaba bachiller, no me interesaba ir a
la universidad, no me interesaba trabajar en ese momento, aunque ya había
trabajado de segurata en el campo del
Mallorca y cosas de esas, pero no mucho más. Así que me puse a estudiar cocina.
3-Has dit que veies programes de cuina a la televisió, i que t’agradava veure els cuiners en acció. Quins són els teus referents culinaris. Segueixes cuiners a les xarxes?
Mira, uno de
mis referentes ahora para mi es Gordon Ramsay, sí. Es un cocinero que tu lo ves
por televisión y piensas “vaya gilipollas de tio”, pero luego lo ves cocinando
en un video, en un tutorial explicando un plato, un pescado o una carne y ves
que el hombre sabe, sabe cocinar muy bien, y te sabe enseñar las técnicas como
toca, aunque sea un capullo y salga en televisión insultando o criticando a
alguien, él sabe. Demuestra su talento como cocinero. Para mí a quien sigo más.
Luego tu aquí ves a Jordi Cruz, Alberto Chicote… Criticando a los demás, pero
realmente,? No te enseñan realmente a como cocinar. ¿Que te ha enseñado Alberto
Chicote? ¿Unas patatas fritas? ¿Qué te ha enseñado Jordi Cruz? Pues yo no he
visto ninguna receta suya que me parezca interesante. Hizo una pizza que
tampoco es una pizza.
Claro, ahora
con esto del Covid te quedas pensando ¿Merece la pena seguir estudiando cocina?
Y cuando ves que uno de cada tres establecimientos en Catalunya está cerrando,
te deja pensando. Yo voy a terminar este año a ver cómo va todo esto de los
restaurantes. Si va todo bien seguiré, y si no, iré a más. Dietista,
nutricionista… que tenga que ver con cocina pero con otra modalidad.
Bueno Dani,
combinar dos trabajos más los estudios es algo que es complicado, ya que duermes
poco y no tienes tiempo para ti. Por suerte los profesores han entendido mi
situación de trabajo y no he tenido problemas esas horas que no he podido
asistir por el trabajo, así que en ese sentido me han ayudado. Cuando tenía
asistencia online era mucho más fácil combinarlo todo, así que podía asistir a
las clases mientras trabajaba y al menos las dos horitas de descanso que habían
por el patio y porque tenía una asignatura convalidada podía dormir 1 horita y
algo y no estar tan reventado diariamente, pero por lo general bien. Hubiera
estado bien el tema online hasta final de curso por mi situación y por la
situación de algunos compañeros que también lo han tenido difícil por tema
horarios de trabajo y transporte.
6-Trobes que es facilita que es pugui estudiar quan s’està treballant? Creus que l’administració, l’escola o l’organització social (facilitat d’horaris, d’assistència (online), transport, assessorament professional...) estan orientades a facilitar que la gent que treballa es formi?
Yo bueno, la
ventaja que tengo ahora de esperar un año más, es que tengo todas las
asignaturas echas así que tendré más aprendizaje para el proyecto y poderlo
pulir un poco más. Luego, para el trabajo del día a día hay muchas asignaturas
que son convenientes para tener una base y una formación, uno entrando sin
formación dentro de la cocina no sabría nada sobre las temperaturas, limpiezas y
desinfecciones, además de, si no ha cocinado nunca no sabría llevar una partida
y mucho menos escandallar. Luego dentro de la escuela sí que hubiera echado de
menos tocar más material e ingredientes no sólo de nuestra localidad si no
ingredientes exclusivos, más frescos y de otros países.
7-Quina és
l’assignatura que més t’ha agradat fins ara i perquè?
A mi lo que
más me ha gustado de todos los ciclos es la parte práctica. Estar allí con los
compañeros, ver cómo trabajan, las bromas, las gracias… También ves el estrés,
que también te influye, que también te ayuda; ves las peleas, las amistades.
Para mi, lo que es la práctica en la cocina de lo que es el instituto, el aula
de hostelería es la mejor asignatura, son las que más me ha gustado.
8-I alguna de les teòriques?
Bueno, quizás
dietética y nutrición, aunque este año he estado un poco alejado y con pocas
ganas por temas familiares y todo esto del Covid y poco tiempo para estudiar porque
he estado trabajando. Pero Nutrición me ha gustado.
9-Si haguessis de seguir estudiant cuina, cap a on t’orientaries? Noves tècniques, pastisseria...
Para mi, mi cocina preferente es la japonesa y la italiana. Y si tuviese que elegir algo, me gustaría viajar a Japón para conocer a fondo la gastronomía japonesa. A parte de la sociedad y la cultura japonesa que fuera Japón.
10-Estàs treballant enalgún restaurnat ara? En quin?
Sí, estoy en
la Ruta del Ferro en Sant Joan de les Abadesses. Un restaurante que está subiendo
la cuesta de entrada a Sant Joan, y que está montado en una antigua estación de
tren. Es interesante porque es bastante grande. Este restaurante el año pasado
se quemó, falló el termostato de una freidora y quemó la cocina y buena parte
del restaurante, así que aprovecharon y la renovaron toda. Nueva cocina, nueva sala,
nuevos camareros, nuevos cocineros, nuevos platos… Nuevos todo.
11-I un cop acabis, tens projectes? Com et veus d’aquí a 5 o 10 anys?
Ostras!
Depende de como vaya todo el tema este. Si va todo bien, uno de mis planes
seria montar un restaurante. Donde se pueda. Como tengo casa en Mallorca, a lo
mejor abro uno allí y si con el tema de restauración sigue así erre que erre,
pues nutricionista, dietista y personal trainer. Podría implementar el tema de
cocina con la nutrición, pero en plan privado, personalizado. Porque el tema de
la nutrición para gente que entrena en gimnasio y así, no tiene porque ser todo
solo pollo y arroz, también puede ser algo más elaborado.
12-Com a ripollesa/osonenca, per a algú que no conegui la comarca. Ens pots fer alguna recomanació o dir algun lloc al que t’agradaria anar de la comarca? I fora, on t’agradaria anar a fer un àpat o inclús fer pràctiques?
Aquí en el
Ripollés he ido a varios buenos restaurantes. Por ejemplo uno es el Reccapolis,
que está muy bien, luego Los Amigos que también está muy bien. Luego en
Camprodón hay una pizzería muy buena, muy poco reconocida, que se llama La
Pizzeria del Nord que para mi es una de las mejores pizzerías que hay en el
Ripollès.
Luego en
Mallorca… Hace tiempo que no voy, no te sabría decir, ahora me has pillado. A
ver, si eres joven y te gustan el tema de las hamburguesas y demás, hay una
hamburguesería que se llama Buco, que es en plan, es una hamburguesería, pero más
gastronómica, con elaboraciones como se hacen ahora, más moderna, el precio es
un poco alto, pero está muy bien.
Endavant i ànims cuiners-es , cal omplir sa dipòsit de bons aliments per anar tirant tots plegats :) salut i bons aliments . DAVID .
ResponElimina