Bregant entre els jardins d'escoles, cases de colònies i... la política; David Sànchez

La política és aquella ciència no exacta que apel·la a les emocions, que teòricament ha de servir per ajudar a la humanitat i a les seves societats a conviure i viure millor. No sempre sembla que se’n ensurti, si més no a jutjar per les crítiques de les que sol ser-ne blanc fàcil, servint d'excusa per abocar la bilis i les frustracions de molts, a vegades amb molta raó, d'altres amb no tanta. Tots tenim una d'opinió, i criticar és fàcil, però potser massa sovint no tenim gaire idea del que parlem. D’exemples a cabassos, i amb això de la Covid... Plens a vessar!

Però una cosa són els titulars sobre “l’alta política” que ofereixen els mitjans, i l’altre el dia a dia de la “petita política”, la més propera i local, aquella que et pots trobar al polític pel carrer i aturar-lo. Doncs això és el que he fet, aturar a un jardiner que quan acaba la jornada, es vesteix com a la foto de l'esquerra, i es posa en un altre jardí, el de la política, doncs en les passades eleccions municipals va sortir escollit regidor de l'ajuntament de Torelló, i vaig pensar que podia ser un bon exemple per conèixer la política "amateur", la d'estar per casa, i saber que es cou allà dintre, que hi passa, de la mà d'algú sense experiència previa però amb les il·lusions propies de qui comença un projecte nou d'aquest tipus. Tot i que aquest any s'ha vist sorprès, com tots, per la pandèmia, ara ja a les portes d'una 4 o 5ª onada (he perdut el compte). Parlem amb David Sànchez, bregant entre els jardins d’escoles, cases de colònies i de la política.

1-El març del 2019 es celebraven les eleccions municipals de Catalunya, i a Torelló guanyava ERC, quasi a contra pronòstic. El regidor que donava la victòria eres tu, conegut per alguns per la teva implicació a l’AMPA de la Vall del Ges, l’escola de la teva canalla, per la teva feina de jardiner i manteniment... Però anem a conèixer una mica millor qui és i d’on ve en David Sànchez Valderrama. Qui són i d’on venen els teus pares?

Els meus pares van venir directament a Torelló de petits amb els meus avis, els anys 60, fruit de la immigració d’aquella època per treballar en el tèxtil, que és el que en aquell moment més tirava a Torelló. Tots dos són d’Andalusia, el meu pare d’Alcaudete (Jaén), poble del qual aquí hi ha molta gent, sobretot a Manlleu i ma mare d’un altre poble més petit de la província de Córdoba.

 

2-Llavors, actualment, hi tens relació amb la família a Andalusia? Hi mantens algun vincle amb el territori?

Els meus pares hi tenen algun parent llunyà, però hi hem anat alguna vegada, més per veure el lloc on van néixer que no una altre cosa. Però en canvi la meva dona si que encara hi té algun parent i alguna vegada baixem a fer una visita.

Com molts catalans de la seva generació,
d'arrels andaluses...
 I flamenques!

3-Hem vist les teves arrels, anem a veure les teves primeres passes, on vas estudiar i què? 

Jo vaig cursar els meus estudis a l’escola pública Dr.Fortià Sola, però haig de dir que em costava molt estudiar. El sistema estudiantil de l’època em costava molt. Allò d’haver de decidir tan jove si Batxillerat o Formació Professional... Vaig fer Batxillerat, però al arribar a COU vaig veure que allò no era el meu camí i em vaig decantar cap al món laboral.

 4-A partir d’aquí comences a treballar de jardiner i de manteniment, això i la teva empenta, et porten a fer mil i una activitats i accions a l’escola dels teus fills. A les teves xarxes has mostrat orgullós algunes de les obres de millora que vas col·laborar a fer a l’escola. De tot el que has fet, quina és la que veus que està tenint més utilitat, continuació i utilitat?

Allà hi vam fer molta feina, i n’estic molt content d’aquella etapa. Vaig començar de vocal, i vaig veure i interactuar amb molta gent i situacions. Un dels projectes del que em sento més orgullós és el Projecte Pati. Conjuntament amb la direcció de l’escola, pares i professorat vàrem veure que hi havia una sèrie de necessitats d’infraestructura per millorar l’educació dels nostres fills. Per exemple, al pati només hi havia la pista per jugar a pilota, i allò recordava molt a l’època que jo havia estudiat, no podia ser que no hi haguessin més opcions i el pati era un espai que es podia aprofitar més i educar des del pati. I després de consultar a tots, vam dissenyar un pati més dinàmic, on fins hi tot s’hi poden fer classes. Crec que vam fer un bon projecte, fins al punt que altres escoles ens van demanar consell i en van agafar idees.

Projecte Pati en acció

5-Segur que també es van fer coses que no van servir gaire per a res o van tenir poca resposta...

De l’etapa de l’AMPA en tinc molt bon record i em costaria trobar quelcom negatiu. L’equip de treball que vam aconseguir era molt bo, com funcionàvem, tot el que es va fer. En general, tot el que ens proposàvem, poc a poc, s’anava aconseguint. Però si que, si haig de dir alguna cosa, un puntet que et queda de no haver-ho aconseguit com tu volies, és la dificultat de fer arribar la informació com a nosaltres ens hagués agradat a tots els pares. Hi havia casos realment difícils, encara que sembli que no pugui ser, hi ha pares pels quals l’escola és el lloc on deixar la canalla mentre jo me’n vaig a treballar, i no arribar a aquests pares és una espineta que m’ha quedat. I això que nosaltres ja vam enxampar l’època que tothom té mòbil i internet!

 6-Com a persona activa en una AMPA, que recomanaries a qualsevol que tingui fills en una escola i que es vulgui implicar en una associació de mares i pares?

Jo recomano, que si tens la inquietud i tens l’interès de saber com és i funciona, i d’implicar-te en l’educació del teu fill o filla perquè se senti acompanyat, lo millor és involucrar-te en una AMPA. Al final jo veia que l’escola de casa, perquè la meva dona també hi participava. Pensa que en definitiva, és implicar-te i participar en un dels moments importants de la vida del teus fills, d’uns anys inoblidables.

A mi hi havia gent que em deia: és que tu fas això perquè hi tens el teu fill. –I jo els deia: Evidentment!  

7-I un bon dia, se’t veu en una fotografia a tot color repartida i penjada per tot el poble, en la llista electoral d’ERC a les municipals de Torelló. Com va passar això? 

Per sort sortia en una foto del grup al costat, si hagués de sortir jo sol... Potser m’hagués fet una mica de respecte, eh!

Doncs un bon dia, gent d’ERC a Torelló, arrel de la meva activitat a l’AMPA, em van demanar si volia participar a redactar propostes pel programa electoral del poble, ho vaig comentar a casa i vam dir, per que no? I llavors, com que ja coneixia gent d’ERC, vas participant, et van demanant que vagis a altres coses, tu dius que no perquè vols passar temps a casa, però a casa et diuen,; -Vés-hi que això t’agrada i ho faràs molt bé... I un bon dia et diuen: -David, et volem proposar que estiguis a la llista electoral. I jo que em quedo parat, però veig que em proposen de número 7, que ERC a les darreres municipals només tenia 3 regidors i no et negaré que em picava una mica la curiositat de viure una campanya electoral des de dintre, em vaig dir, hauria de passar un miracle perquè jo entrés, haurien de duplicar resultats com a mínim! A casa ho veien bé... I el miracle va succeir.

De penjar-se als arbres amb arnés
a penjar-se de les faroles amb traje

8-Quina sensació es té quan vas pel carrer i et veus vestit tot arreglat i mudat en un cartell, quan de normal no vas així vestit? La gent et diu coses? Quines?

Home, fa molt de respecte. Per què passes de que et conegui només el teu cercle de gent més o menys propera a que et vegi tot el poble. Llavors, els més propers si que et pregunten coses: Com és que has acabat aquí si tu defugies aquestes coses? O gent qe no coneixes de res se t’acosten després d’un míting o un acte electoral i et dieun: -et vigilaré, eh! Però molt bé, una campanya electoral són uns mesos molt intensos, però és una experiència xula.

 

9-No et feia por entrar en política tenint en compte la mala premsa que té dir que ets polític?

Haig de dir que jo no em considero classe política, tot i que no puc defugir que si, que faig de polític. Però en l’àmbit municipal és diferent... Al Parlament potser ja seria una altra historia. Però per exemple amb això del Covid, la classe política ha fallat molt i si que et fan passar vergonya. Però al final jo crec que la gent de Torelló m’ha escollit per fer unes tasques concretes que vam proposar en campanya, i això és el que intento dur a terme.

 

10-Quan et proposen d’estar a llistes, com ho reps? Per que tinc entès que de jove, això de les eleccions... Més aviat havies enganxat cartells fent campanya per a no votar... Per l’anarquia! Que ha canviat? Quan consideres que és necessari votar i que la política municipal pot ser un bon mitjà per canviar coses?

Quan tens 16 i 17 anys, quan vam ocupar l’ateneu (primer l'actual edifici de l'arxiu municipal i seu del Museu de l'ADET i després els antics tallers de formació mecànica del carrer Rocaprevera, ara enderrocats i on ara només hi queda el local de l'Agrupació Andalusa de Torelló), ho fas perquè veus que les coses no van bé, però amb els anys, amb el temps, trobes que la manera de poder dur a terme les teves inquietuds, és participant en un partit polític, presentant-te a unes eleccions... Són les regles del joc, hi ha unes regles establertes que et poden agradar més o menys, però són les que hi ha, i al final trobes maneres d’incidir en millorar la vida de la fent del poble i del territori on vius.

Amb 14 o 15 anys et penses que la rebel·lia és la fórmula, no? I potser és allò de que l’edat ens fa menys rebels i més còmodes.

Diu que la rebel·lía és una cosa de l'adolescència
i mira't-el!
Votant en un referèndum ilegal...
...segons la legislació espanyola

11-A nivell de municipi, que és el que creies i creus que feia falta canviar? Què necessitava Torelló que no li estava donant l’administració anterior i tu creies que un altre equip podia millorar?

Partint de que entenc que la gent està en un ajuntament per vetllar pel poble, m’adonava que hi havia zones molt deixades, molt abandonades, sotracs als carrers, parcs amb bancs malmesos... Aquestes coses quan tens canalla les veus més. Inclús notava que en els darrers anys s’estava entristint, que ja no hi havia locals d’assaig, o una sala on veure concerts, bars on prendre algo al vespre nit... Jo crec que l’equip anterior s’havia relaxat molt i havia fet una mica de deixadesa de les seves funcions.

 

12-Ara que ja hi portes un any i mig, creus que pots fer un balanç que et permeti valorar o treure algunes conclusions? Per exemple. Hi ha alguna idea que tenies en ment abans d’entrar i que ara veus que és o serà impossible de dur a terme?

El meu balanç, tu ja em coneixes, sempre serà positiu. Els inputs que m’arriben, és que poc a poc, aquest relaxament que hi havia s’està revertint. El que si haig de dir, que el que més m’ha sobtat és que les coses aquí van molt lentes, els tempos en l’administració són molt lents. No sé perquè, eh? Potser la mateixa administració s’ha creat aquestes regles per anar aquest ritme, però és excessivament lent. Tu comences amb les teves idees, amb aquella alegria, amb aquelles ganes de fer coses i has de lluitar una mica perquè aquesta burocràcia no et freni les energies. Però si que veus inclús que amb aquests tempos, hi ha coses que en 4 anys no es podran fer, però almenys intentarem deixar-les encarades per si algú altre pensa que poden ser interessants. Però haig de dir que amb l’ajuda de tot l’equip i a base de posar-hi hores ho vas fent.

 

13-I que es pot canviar des de l’ajuntament? Sovint es diu que hi ha moltes grans decisions o projectes, que depenen més de segons quins tècnics municipals o funcionaris, del pressupost, de les competències... que del que realment el polític pot o vol fer. 

Doncs jo crec que tots els projectes són possibles. Des de l’àmbit municipal, l’única limitació que tindràs serà l’econòmica, com tot a la vida. Però si tu saps fer un bon equip amb els tècnics i motivar-los pel projecte... Quan vaig arribar aquí a Esports em vaig reunir amb tota la gent i tècnics que porten anys treballant aquí i els vaig dir.-Ei nois, que s’ha de fer? Com està això? Que m’aconselleu? I a partir d’aquí tu aportes les teves i idees i vas veient que serà factible i que menys, però ara mateix no veig cap dels projectes que tenim a les meves regidories que no es puguin dur a terme.

De tracte fàcil, amb do de gents...
... i animals

14-Estant a dintre d’un ajuntament, segur que has descobert departaments, funcions i/o mancances que estan a fora ni tenies idea de que existien. Que és el que més t’està sorprenent fins ara?

Aquesta resposta serà curta i ràpida. El que més m’ha sorprès és l’equip humà que fa falta per tirar endavant un poble com Torelló, falta gent a tot arreu! I allò que diuen que els funcionaris treballen poc i a la tarda no treballen... Bé, n’hi ha que viuen molt bé, eh? Hahaha! Però una gran majoria treballa i molt, inclús tardes i vespres, que és quan em reuneixo amb ells. Torelló té 104 treballadors públics, i jo pensava quan era a fora: -Que hi foten més de 100 treballadors a l’ajuntament? I ara falta que te n’agafi un vacances, que ja comptes els dies que falten perque torni, perquè vas de bòlid!

 

15-Si no vaig mal informat, tu tens una dedicació a l’Ajuntament del 30%, això vol dir que treballes en un altre lloc? Que fas fora de l’horari de polític?

És un pur simbolisme aquest 30%, però com que quan entres has de dir quant de temps hi dedicaràs... Jo estic aquí totes les tardes de dilluns a dijous i divendres al matí.

Als matins treballo de manteniment de jardins i instal·lacions de la Fundació Catalana d’Esplais.

 

16-I tornem a la política. Com comença la vida d’un regidor d’Esports, Obres, Espai Públic i Manteniment i Salut Pública, d’un poble de 14500 habitants com Torelló? Com funciona això? A tu t’escullen i et diuen, ara portaràs aquests departaments... I com comences? Perque tu no tenies cap familiar o amic que estigués a cap ajuntament, oi? O si? 

Jo vaig entrar que no coneixia res, i només entrar ,i és de lo més lleig que vaig trobar, ja has de dir quin sou vols tenir i el temps que hi dedicaràs, però has de passar pàgina perquè sino no avances. A mi em van assignar les regidories on jo, per la meva experiència professional i de vida, creien que més podia aportar. Potser la de salut pública no me l’esperava, però les funcions municipals són poques, fins que va arribar el Covid, però al final Dani, tot és posar-hi ganes i il·lusió, i de tot se’n aprèn.

Tractant de captar el vot d'un innocent ciutadà

17-Tu ho has dit, il·lusions i ganes, i moltes! Perque arriba el Covid i et capgira tots els projectes, com ha capgirat els plans de tothom, i a tot el món! No en sabíem quasi res d’aquest viurs, ni del que podia suposar una pandèmia, ni tan sols ens podíem imaginar que un virus aparegut en un mercat a la Xina provocaria aquesta crisi. Des del poder polític, ha calgut prendre moltes mesures i decisions, sovint controvertides i fins i tot contradictòries, que generen reaccions més o menys airades de sectors de la població. Com estàs vivint aquest moment des del poder local? 

Doncs malgrat considero que soc de caràcter optimista, està sent duríssim, perquè no t’esperes, sobretot al principi que ens van confinar a tots, que hauràs de trucar cada nit per saber quanta gent a mort, quants veïns del poble han mort, i no t’hi acostumes a això de comptar morts. I aquí si que haig de dir que he estat molt sol, no sol per part de l’equip de govern o els regidors dels altres grups, sinó per part de les administracions superiors. Jo hi havia dies, que l’única informació que tenia era per la premsa, perquè al telèfon no s’hi posava ningú. No tenia més informació que tu o qualsevol que hagués vist les notícies. Sentint-ho molt, crec que l’estat ha carregat el pes de tot això als ajuntaments i ara la gestió per sortir d’això també ens l’estan encarregant, i és fotut perquè no tens recursos, tant és així que al final, les primeres proves de pcr que s’han fet a Torelló, les ha hagut de comprar l’ajuntament, perquè no acaben d’arribar el que ens deien que arribaria. Trucaves a CatSalut, i després d’estona d’esperar no et deien res o “feu com pogueu”. I encara ara, eh! Sort dels de casa que al arribar t’animaven, perquè hi havia dies... Portem 26 defuncions de l’anterior brot i de moment d’aquest nou cap.

 

18-Com veus ara la política més enllà de l’àmbit municipal? Per que vas escollir o acceptar la proposta d’ERC? Haguessis acceptat una proposta igual de la CUP, el PSC, ICV o JxCat.?

El meu interès principal era fer alguna cosa per el poble, els d’ERC em van fer una oferta molt llaminera fent-me participar de l’elaboració d’un programa electoral. Potser també ho hagués acceptat d’altres forces amb qui tens més afinitat o t’hi entens millor, com la CUP per exemple, però coneixia més a la gent d’ERC i crec que la decisió que he pres és la que m’omple més.

 

19-Com et veus en el futur? Tindrem un David candidat a l’alcaldia? De President? O et tornarem a veure als jardins?

Segur, segur a la Fundació Catalana d’Esplai, ja hi porto 23 anys i soc de canviar poc. I a l’ajuntament, si m’ho ofereixen i encara tinc projectes, m’agradaria poder seguir per dur-los a terme, però només a nivell municipal, no em veig en altres àmbits. Que no es pot dir mai, eh? Però no m’hi veig.

La feina de jardiner que no ha deixat del tot, 
i a la que tornarà quan deixi el jardí de la política

20-Quins serien per a tu, ara que has bregat entre plens i plenaris municipals, els polítics que més t’agraden o que posaries en una llista a la Generalitat, o senzillament admires per la seva bona tasca? 

En general, sóc més de confiar o admiro més la feina que fan els polítics que venen de l’àmbit municipal, potser per aquest motiu i pel que m’arriba de gent que l’ha tractat o conegut, si hi ha un líder que segueixo o admiro, o m’agrada el que fa, és l’Oriol Junqueres. També em va agradar molt el que va fer el David Fernàndez quan va estar al Parlament, que va mostrar una certa integritat. La resta? Ja em costaria més trobar gent, i t’ho dic ara que sóc a dintre i conec més gent. Tot i que el Jonqueres no el conec personalment, però si que gent propera que hi ha tingut converses

 

21-Acabem David, perquè et podria seguir fent preguntes i preguntes... Algun missatge a la població lectora d’aquesta entrevista?

Tothom que tingui una idea en ment, tot és possible, endavant! Jo animo a tothom a tirar endavant els seus projectes, que no tinguin por. Fa dos anys, això de la política municipal era una cosa que la veia de lluny i ni m’ho havia plantejat, i oju que això de gestionar la vida dels veïns del teu poble no és una empresa fàcil! Però de tot se n’apren! Proveu-ho, que amb il·lusió i ganes de tot se n’ensurt. 

Parlant amb les llavors damunt la fusta,
mentre mostra a l'esquena les arrels de metall

Per saber ens quins jardins més està:

 

Facebook: https://www.facebook.com/david.s.valderrama

Instagram: https://www.instagram.com/david_sa_va/

Tuitter: https://twitter.com/DavidSnchez

 Aquesta entrevista fou feta i enregistrada en persona al despatx del regidor, ubicat al pavelló poliesportiu de Torelló, el 17 de setembre del 2020, fet que fa que les dades sobre la Covid o altres, hagin quedat un xic desfassades.

La idea era fer una entrevista a un regidor de poble, per conèixer una mica la quotidianitat d'un càrrec municipal, i a més fer-ho des de la visió d'algú que no viu ni ha viscut mai de la política. I crec que n'hem vist un bon exemple, i a més, molt impregnada d'aquesta nova i estranya nova normalitat.

Gràcies per haver arribat fins aquí.