Futbol i rocanrol, senzillament Juan Carlos Lopez


M’interessa tot allò relacionat en com reduir la petjada humana a la terra, en com ens ho fem els humans per guanyar-nos la vida i de quina manera convivim amb totes les diversitats.
En aquesta entrevista, he parlat amb algú que explicant-nos una mica de les seves inquietuds i aficions ens fa una fotografia de la seva realitat en un territori de la geografia catalana molt desconegut per a molts, malgrat ser la segona ciutat més poblada de Catalunya.
Hem parlat de punk-rock, de futbol, d’immigració, de política, del Covid, de cerveses... He preguntat i he obtingut respostes d’un galaico-català, com el Pepe Rubianes, però aquest artista dels terrenys amb porteries, veí de l’Hospitalet de Llobregat, casat, amb dos fills, operari de manteniment, entrenador de futbol i amant del rocanrol, senzillament, Juan Carlos Lopez.

Senzillament, Juan Carlos Lopez
1-Comencem pel principi. Tu i la teva família viviu a l’Hospitalet de Llobregat, de tota la vida?
Jo sóc l’únic que si, el meu germà va arribar amb set mesos i els meus pares van venir de Galícia, els dos són de Montforte de Lemos a Lugo, ara ja fa 45 anys.

2-Els teus pares van anar directament a l’Hospitalet o van estar en algun altre lloc? A quin barri us esteu?
Si, van venir directament aquí, som de Collblanc - La Torrassa de tota la vida.

3-Tota una vida en aquest barri doncs; infància, adolescència, etapa adulta... I la paternitat. És un bon lloc per viure? Hi trobes a faltar res?
Ara mateix no és un bon barri per viure, falta molt de civisme i educació. Mira a Hospitalet tenim molta immigració de molts llocs del món, i al barri hi ha gent d’Equador, Perú, Bolívia i cap problema, però hi ha una part de la comunitat dominicana que els falta molta educació i respecte.

A Montforte de Lemos, Galicia, els origens familiars,
 plovent, com no podia ser d'una altra manera
4-Què és el que més et molesta, el que en concret fa que diguis que no és un bon barri? Que fa aquesta comunitat que no facin les altres?
Van completament a la seva, són molt territorials i és pensen que el carrer és seu, si passes pel carrer i els hi comentes alguna cosa de bones maneres, de seguida se t’encaren, però en bona part crec que hi té a veure que n’hi ha molts d’ells que són els que mouen tot el cotarro dels pubs de nit, tràfic de drogues...

5-I en aquesta densa ciutat, la que més població per metre quadrat té de la Unió Europea, enmig del soroll de gents, carrers, cotxes i polígons, descobreixes el soroll del rocanrol. Quina fou la primera banda, cançó o disc que et va fer dir: ep! Això mola!
El primers discs van ser Barrio Conflictivo i Noches de Rocanrol dels Barricada, que me’ls va fer conèixer el meu germà gran, i després Los Suaves.

De molt jove descobreix el rock i el punk-rock,
tot i que a la foto sembli que va ser el flamenco
6-La teva passió per la música, t’ha dut a assistir a molts concerts, almenys així ho mostres a les xarxes, en tots aquests anys, quin és el que recordes més especialment? Hi ha algun grup que no et cansis de veure?
Per mi són bastant especials els Platero y Tu, que ja s’han separat i els he vist bastantes vegades, com els Suaves, però aquests es van acomiadant cada any i no s’acaben de separar mai. Després també hi ha la mítica banda dels principis d’Extremoduro, quan eren tres. Però els que mai em canso de veure és a La Polla Récords i Gatillazo, que tenen el mateix cantant, l’Evaristo –Que curiosament també és gallec.  Si, també és gallec, hahaha!

7-Quins grups t’estan sorprenent darrerament a nivell català, espanyol i internacional?
A nivell internacional els The Interrupters, arran de reescoltar els Green Day m’han suggerit aquests, punk-ska californià amb veu femenina molt bons!
A nivell espanyol els Zigarros m’estan agradant bastant i ara mateix a Catalunya no hi ha cap banda que m’estigui sorprenent, però admeto que no ho estic seguint massa.
En el seu moment, a mi m’agradaven molt els Sangtrait, i alguns temes de Sopa de Cabra o els Lax’n’Busto amb el primer cantant. I de l’escena punk de sempre, L’Odi Social, el Oso Yonki...

8-Tinc entès que també vas a assajar amb una banda de rock... Com us dieu? Que feu? Versions, temes propis, se us pot escoltar?
Hahahah! Però no com a músic, sinó com a oient! És un grup d’amics que vaig a veure assajar. No tenen ni nom, ho fan per diversió i avui per avui encara no han fet cap concert. Toquen punk-rock, ara per ara fan versions, però es plantegen fer temes propis. Hi ha un parell de gallecs i un basc, i el cantant que és mig parent meu. Van començar amb uns altres components i es deien La Dekada Vomitosa...

Un grup que no ha fet mai cap concert, ni ha enregistrat res
i que per no tenir no té ni nom,
aquí versionant Cerebros Destruidos d'Eskorbuto
9-Tens una altra gran passió, que es renova cada any com es renoven els teus contractes amb el club de futbol que entrenes. Ens pots explicar quin equip entrenes?
Si, entreno l’equip de futbol del barri, l’escola de futbol Collblanc – Torrassa, els més grans, que van des dels 18 als 40 anys podrien anar, però com a molt n’hi ha de 30.
Juguem a la categoria 4ª Catalana, que és la més baixa, hahahaha! I els partís els juguem en camps dintre d’Hospitalet i Barcelona ciutat.

10-Quan descobreixes el futbol? Quan comences a jugar i a ón? Quan surt l’oportunitat d’entrenar un equip?
Vaig conèixer el futbol de ben petit jugant a futbol sala a l’escola Ramón Y Cajal, jo jugava de porter.
L’etapa d’entrenador la vaig començar fent de delegat amb 16 anys, el que vindria a ser un ajudant, llavors l’entrenador era un amic, el Toni Grima, i em va demanar si li podia donar un cop de mà. Entrenàvem benjamins, nens de 7 a 8 anys. Després amb 19, el coordinador, que llavors era Paco Bueno, em van proposar entrenar un equip de nois de 14 a 15 anys, de la categoria cadets i ja des de llavors només ho he deixat dos anys, un pel servei militar obligatori i un altre que em vaig agafar sabàtic.

11-I amb tots aquests anys que portes d’entrenador, segur que has viscut un canvi important pel que fa al perfil de jugadors que tens, sobretot en els darrers anys. Em refereixo, a que veient les fotografies que publiques a xarxes, s’hi veu abans uns xavals del barri de tota la vida, i en canvi ara n’hi ha molts que sembla que no són nascuts a l’Hospitalet ni a Catalunya...
Si, si, això és així. Mira, els equips que porto tenen una mitjana de 20 jugadors, et podria dir que en l’actualitat, més d’un 60% dels xavals que entreno són nascuts a fora del país. Al principi en venien molts del Marroc, però es van anar reduint la seva presència i ara són la gran majoria de llatinoamèrica, principalment d’Ecuador, però també hi ha xavals de Bolívia, Perú i algun de la República Dominicana. Val a dir que sense aquests sagals, més de la meitat dels clubs de la Lliga desapareixerien.

Entrenant infantils, aquella temporada a un punt de l'ascens
12-Al teu Facebook hi diu que vas estudiar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, que hi vas fer allà?
Em vaig treure dos dels tres nivells d’entrenador de futbol. Em falta el tercer que és el nacional.

13-Com és possible que agradant-te tant el futbol, siguis de l’Espanyol?
Perquè m’agrada el futbol. HAhahahhaha!

14-M’hauràs de perdonar perquè jo de futbol no hi entenc massa, però per que es diu l’Espanyol de Barcelona si teniu el camp de futbol a Cornellà/el Prat de Llobregat i la ciutat esportiva a Sant Adrià del Besòs?
Perque vam començar a jugar a Sarrià, després a Montjuic i ara a Cornellà-El Prat, però penso que com que Cornellà, el Prat i Sant Adrià també són de l’àrea de Barcelona, doncs el nom és correcte.

15-Quins són els teus referents futbolístics en cada posició? Quin seria el teu 11 ideal d’ara i el de tots els temps?
Jo et parlaré de jugadors que he vist, dels que no he vist hi ha jugadors molt bons, però com que no els he vist...
A la porteria Arkonada, que ha estat sempre el meu ídol, central dret Kafú, lateral central Maldini i Baresi, a l’esquerra Roberto Carlos, al centre del camp hi posaria Iniesta, Xavi i Zidane, i a la davantera Messi, Maradona i Marco Van Basten.

No només és perico,
si no que en fa proselitisme i evangelització
16-El futbol mou passions i diners, molts diners, i això fa que hi hagi pares que veuen en el seu fill possibilitats majors de les que realment tenen de tenir èxit en aquest món tant competitiu. Has conegut casos d’aquests? Has hagut de parlar amb els pares d’algun xaval?
No és el meu cas, però sí que és cert que hi ha molts pares que pressionen entrenadors perquè el nen jugui, i això és molt trist. És molt trist perquè a nivell formatiu, que és quan els nens han de gaudir, no gaudeixen. Tristament, és un mal molt comú.

17-I arribaren les dones al futbol, i tinc entès que l’espanyol té un bon equip. Teniu aquesta secció a l’equip que entrenes tu? Creus que els mitjans públics haurien de retransmetre partits femenins per fomentar el seu coneixement?
Ara mateix no en tenim, però s’està pensant i treballant per posar-lo.
A mi tot el que sigui esport, femení o masculí, em sembla bé. Haurien de retransmetre més partits, i tant que si! Hi ha molt bon nivell en el futbol femení, està anant a l’alça i no se li està donant visibilitat.

18-I també arribaren les noves tecnologies al futbol. Ets més de VAR o de bar? Que en penses d’aquest nou reglament?
Jo soc més de bar amb b alta, hahahaha! Jo no crec gaire en el VAR, la veritat és que crec que està fent un flac favor a l’arbitratge, perquè considero que els àrbitres espanyols són molt dolents i el VAR està confirmant que són més dolents encara. És així, perquè el que mira el VAR també és un àrbitre i si corregeix la decisió de l’altre, posa en evidència que és més dolent encara.

Més de bar que de VAR
19-Tu que ets més de bar que de VAR, ets més de cervesa o vi? I si ets de cervesa, que en penses d’aquest boom de les cerveses artesanes? T’agraden? Quines?
M’agrada el vi, però sóc molt més de cerveses. Les artesanes m’agraden força, sobretot les més torrades, però ara no sabria dir-te el nom de cap. Sí que recordo que n’hi havia una que feien aquí a Hospitalet que estava molt bé, però tampoc recordo el nom.
De les industrials... Doncs sóc molt d’Estrella Galicia i també m’agrada força l’Alhambra, que està molt bé.

20-Creus que es parla massa de futbol? Que s’haurien de fomentar altres esports?
La veritat és que si Dani, el futbol és l’opi del poble, és així de clar. La prova la tens en que quan Espanya és la campiona del món, estàvem en plena crisi econòmica i després del mundial sembla que ja es va haver acabat la crisi.
Si, s’haurien de fomentar altres esports, si. A mi personalment, m’agraden i he practicat el bàsquet i el handbol.

21-Així comparteixes el que diu La Polla Récords en una cançó “Gol en el campo paz en la tierra”?
Efectivament si. Com et deia abans. I això que a mi m’encanta el futbol, eh! Però sovint estic més al cas del futbol base que no pas tant del professional.

A punt de veure Marea al Fòrum de Barcelona
22-No amagues algunes de les teves opinions polítiques a les xarxes, et consideres d’esquerres. M’agradaria preguntar-te sobre un tema que aixeca polseguera quan se’n parla, i m’interessa la teva opinió com a veí de l’Hospitalet. Com has viscut el procés d’independència des d’aquí? Que en penses tu del tema? Tenen dret Catalunya, o Galicia, o Euskadi a ser estats?
El Procés d’independència aquí a la meva zona és molt menor. Hi ha gent que dona suport, eh. Però això jo ho veig més com una reivindicació més d’algunes parts de dintre de Barcelona, de Girona... Personalment no m’hi sento identificat. Durant els voltants de l’1 d’Octubre se’n va parlar molt per aquí, i molta gent va anar a votar, jo també.
Jo no em considero independentista, però si que crec que Catalunya, Galicia o Euskadi tenen dret independitzar-se.

23-L’Hospitalet ha estat, després de Lleida, un dels primers focus del rebrot del Covid, com estàs vivint aquesta crisi? ERTOS, Comerços tancats, augment dels crèdits, concerts parats, partits parats, s’havia de jugar la lliga?
Això, mira es como la anécdota esta que dice, te la voy a decir en castellano, “mi niño es muy bueno, muy bueno pero las compañías que tiene son muy malas”, y esto se podría aplicar al gobierno y a la gente, que todo el mundo dice el gobierno es mu malo, mu malo, pero nosotros no tenemos la culpa, te hablo así en general, eh? Però en aquest moment els principals responsables som els ciutadans, així t’ho dic. És això el que volies saber? –Si, ja és això ja. També tenia curiositat, perquè com que hi ha gent que té teories de conspiracions sobre el 5G, la lluita Xina-EUA... –Ah bé, així a nivell internacional, saps com tant a la Primera i Segona Guerres Mundials van anar precedides d’unes grans crisis econòmiques que van servir d’excusa per reconstruït l’economia, primer amb la industria armamentista i després amb la reconstrucció dels països, doncs ara estem vivint una guerra bioquímica, però a efectes econòmics serà el mateix, lo que enlloc d’armes invertiran en medicaments. Bé, i a partir d’aquí podríem arrissar el rínxol, però... Piensa mal y acertarás.

Celebrant l’ascens després de guanyar el derbi de l’Hospitalet 
contra l'etern rival; Collblanc-Torrassa contra La Florida
24-L’Hospitalet de Llobregat és un gran desconegut per a molts, s’associa a una perifèria urbano-industrial de Barcelona, però és la ciutat dels germans Albert i Ferran Adrià i ciutat veïna del Parc Agrari del Llobregat, segur que hi ha llocs on s’hi menja de meravella. Fes-nos de guia, on recomanes anar?
A mi m’agradava molt, però desgraciadament va tancar pel Nadal, un lloc per anar a fer el vermut que es deia Torremajor.
Després hi ha un molt bon lloc per menjar que es diu La Perla.
Després n’hi ha un altre al que encara no he anat i en tinc ganes, perquè me’n han parlat molt bé i està aquí al meu barri, que és Can Siscu.
També tens a l’Hospitalet Centre, prop de l’Avinguda Carrilet, un lloc al que fa temps que no hi vaig, però que ho feien molt bé, El Pato, i també a Hospitalet Centre, al carrer Estrella hi ha un gallec on ho fan molt bé, la Braseria Gallega.

25-Et podria preguntar molt més, però pararem aquí. Hi ha alguna cosa que vulguis comentar, que vulguis deixar dit, una pregunta que t’hagués agradat que et fes i no he fet...?
La veritat és que crec que està molt bé el que s’ha dit... Sí que m’agradaria aclarir o matisar, que quan he fet la crítica al meu barri, potser ha pogut sonar racista, però no voldria que se’m mal interpretés. El problema és amb uns individus concrets de la comunitat dominicana. Al barri hi ha molta gent de molts altres països i no hi ha problemes, però avui per avui el barri s’ha deteriorat molt, no és un barri agradable de viure-hi, i bastanta culpa en té l’ajuntament, que està governat pels socialistes per cert! I és una contradicció brutal, és el que penso.

Un home senzill i humil, la perfecta definició del futbol base
















Per saber més del Juan Carlos i el seu club:




L’entrevista fou feta entre 3 i 4 trucades telefòniques i alguns whatsaps entre el 21 de juliol del 2020 i el 10 d’agost.

Totes les fotografies han estat agafades amb l’autorització de l’entrevistat dels seus perfils públics a les xarxes socials, menys la de l’escut, que està agafada de la web del club esportiu Collblanc Torrassa. 

Comentaris

  1. Bo saber de gent humil ple d'il.lusions i transparència , ànims Juan Carlos amb teues passions ; la solfa i la pilota i , pensa que racistes ho som tots quan ens enfrontem a sa realitat de sa convivència , un-a és educat amb valors per subsistir amb dignitat , ningú regala res i tot costa esforç i dedicació , per això ens diuen racistes quan sa altre gent surt d'aquests paràmetes tan bàsics , ànims a sa perifèria . Salut , pilota i Rock&Roll .

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amb les mans i l'ànima en el fang: Nayra Caritx

Grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez

Un pioner de les energies renovables: Antonio Ruiz

Harmonia i bellesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez d'HD Shop

De les matemàtiques a les llanes: Dolors Vila

Una dona d'aigua del s.XXI: Núria Sellarès

Vi i Muntanyes: En parlem amb l'Edu Rifà

RETRATS D'UN CICLE DE CUINA (1 de 4): Dídac i Aleix, els més joves de la cuina

Una activista del verd: Mireia Lacort

Un artista de ferro picat... I forjat: Santi Farrés