L’art de convertir ferralla rovellada en joies a pedals: Francesc Jacobs
He de confessar que tinc una
debilitat pels vehicles de dos rodes, sobretot pels customitzats. Primer van
ser les motocicletes, principalment les de facturació americana, després vaig descobrir
que també hi havia bicicletes convertides en autèntiques obres d’art. I més
recentment, gràcies a les xarxes socials i al consell del Daviddebicinova, vaig
posar-me en contacte amb un “chopfather” català del Penedès, que m’ha obert les
portes d’aquest petit món a casa nostra i a la resta del globus.
No sé si ell estarà d’acord amb
aquest atribut, però com que “chop” en anglès vol dir tallar i ell és cuiner, segur
que de tallar se’n fa un fart, i si a sobre fa bicicletes “chopper”, entre
moltes altres meravelloses creacions, per mi és un choppfather en tota regla.
Un dels pioners en la transformació de bicicletes a Catalunya.
He tingut el gust de conèixer aquest món, de la mà
de Francesc Jacobs de Big Bang Cycles, que després de l’entrevista m’ha fet
venir ganes de tenir un talleret, unes eines, imaginació i una esquena millor
de la que tinc, i és que en una conversa informal ja em va dir que “les bicicletes
no només són per l’estiu, doncs si no es pot circular, sempre es pot customitzar!”
Espero que aquest petit univers us sorprengui tant com a mi, i que us vinguin
ganes de talleret i eines, o d’agafar la bicicleta i donar un tomb. |
Francesc Jacobs amb la
Redención, i Vilanova i la Geltrú de fons
|
1-Quan un parla de
ciclistes apassionats, s’imagina esportistes bojos per les bicicletes de
carretera, les mountain-bike, les gravel... Però molt pocs s’imaginen ciclistes
amants d’agafar una bicicleta i tallar-la a trossos per fer-ne tuning... Tuning
o customització de bicicletes?
En
anglès, la paraula custom significa personalització, així que qualsevol objecte
pot ser customitzat, des d’un vestit a un pal. El tuning en si, és un tipus de
custom, encara que està més adreçat al món dels cotxes i les motos, podríem dir
que el tuning és la nova escola i el custom és un estil més clàssic.
Al
món de la bicicleta ens agrada dir-li custom, jo identifico les meves creacions
amb la paraula custom.
2-La gran majoria de lectors
habituals del bloc, i aquest que l’escriu, desconeix bastant aquest món. Em
podries fer cinc cèntims de la seva història? D’on neix aquest moviment de
customitzar una bicicleta?
Doncs
realment no se sap ben bé, es creu que tot va començar als E.U.A. als anys 60.
Els nens volien un vehicle semblant a la moto del papa i van començar a
modificar bicicletes. Llavors van
aparèixer marques com Schwinn que van començar a fer bicicletes semblants a les
motos custom.
És
important parlar de John Brain, que seria un "chopfather", un dels
pares de les bicicletes custom, el que va donar a conèixer aquest món de la
customització i personalització a Nord-Amèrica, i d'allà va començar a importar-les
a Europa. Després van començar a córrer per tot el món. A Espanya s'ha de
parlar del Paco de Murcia i l’Edu de Valls, que van crear vora l’any 2007, el
foro bicischopper, i que va posar en contacte a tota aquesta gent amant del
custom en bicicletes. Podríem dir que ells dos són els chopfather d’Espanya.
 |
Una
passió adolescent que ha anat creixent amb el temps.
|
3-Com i quan descobreixes que t’agraden aquestes bicicletes? Una pel·lícula, una fira, un viatge...?
Doncs
tot va començar quan tenia 15 o 16 anys, amb uns amics vam anar a una
concentració de cotxes i allà vaig conèixer a l’Alejandro, un noi que es dedica
a customitzar cotxes i motos. Ell portava una bici que em va cridar l'atenció,
vaig preguntar-li que quin tipus de bici era exactament, i em va dir “és una
bici chopper!!!”. El mateix dia, quan vaig arribar a casa, vaig buscar per
internet i vaig trobar el foro de bicischopper.com. En aquell moment vaig
començar a endinsar-me en el món de les bicis custom.
4-Quan va ser la teva
primera vegada i a on?
4.1-Que vas veure una
bicicleta transformada;
4.2- Que hi vas pujar;
4.3-Que en vas construir
una.
La
primera vegada que vaig conduir una bici custom... Et diria que en aquella
concentració, però no me'n recordo ben bé.
Si
que me'n recordo de la primera vegada que vaig customitzar una bicicleta. Després
d'aquella concentració tenia ganes de tenir una chopper, però ja et pots
imaginar que un nen de 15 anys sense un duro a la butxaca... Vaig pensar que ma
mare feia anys que no utilitzava la seva bici, així que sense preguntar-li res,
per por a que em digués que no, li vaig posar una roda més petita darrere i ja
tenia la meva primera chopper; a mi em va semblar una flipada! Però poc a poc,
veient pel foro el que feia la gent, la bicicleta va anar evolucionant.
 |
| Anunci del curs de choppers de l'ajuntament de Guardiola de Font-Rubí |
Vaig modificar alguna bici al balcó de casa i després de tenir 10 bicicletes, molt de material i eines, la meva novia em va motivar a llogar un local. Allà va començar l’autèntica bogeria! Vaig comprar un soldador i una radial, i llavors vaig aprendre a soldar, la meva sort va ser que un dels veïns del local era soldador i em va ensenyar alguns trucs de soldadura.
Si
que hi ha cursos de mecànica, també associacions, com Biciclot (https://www.biciclot.coop/) a Barcelona, que
fan cursets i moltes més activitats relacionades amb el ciclisme.
A
principis d'any, l'ajuntament de Guardiola de Font Rubí va contactar amb mi per
donar uns cursos a un grup de joves, per aprendre una mica com és el procés de
creació d’una bici chopper, encara que actualment està la cosa parada pel tema
del covid.
6-Tens el taller a
Vilanova i la Geltrú... Però tu ets més de Vilanova o de la Geltrú?
Doncs
fa uns mesos vaig traslladar tota la operativa a Cunit hahaha!!!
 |
| Ni Vilanova, ni la Geltrú |
Crec
que des del moment que vaig transformar i pintar la bici de ma mare, vaig saber
que jo volia fer això i que m'agradaria guanyar-m’hi la vida, però és quelcom
molt difícil al país on vivim.
8-Entenc llavors, que no
vius d’això. Què creus doncs, tu que coneixes el sector, que faria falta per
poder-ne viure?
En
general, crec que en aquest país falta una cultura d’apreciar el treball
artesà. La gent no vol pagar per les creacions i busca com aconseguir-ho tot
gratis. Llavors, valorar les hores de feina que hi ha darrera d’una
construcció, d’un disseny, de buscar i trobar materials... No està valorat.
9-D’on treus la matèria
primera? Compres quadres fets? Bicicletes velles de segona mà? Existeixen
fabricants de peces custom que es puguin adaptar a qualsevol bicicleta?
Com
jo sempre dic, m'alimento de la naturalesa; el que trobo a la ferralla, al
costat d’un contenidor (he arribat a fer bicis amb somiers de llits hahaha).
Encara que sí, també utilitzo bicis velles per les peces, i sempre hi han les
botigues online, com pot ser la del Charli de Madrid (http://www.dothebike.com/es/),
on trobes material de tot tipus.
10-Què en fas de les teves
creacions? Les comercialitzes? Les guardes? Les recicles? Són objectes
permanents o estan en constant transformació? Són totes encàrrecs de clients?
Disseny propi o et venen amb un disseny ja fet? Com funciona el procés?
 |
| La Llibertat, una de les creacions de la que se sent més orgullós |
La
veritat és que la majoria de bicis que he fet fins ara són projectes personals.
Des de que vaig començar amb la moguda, tenia clar que volia un tricicle, un burrito, una swing bike, una tall bike...
La majoria de projectes els guardo, i sempre, sempre hi ha canvis. Durant el
temps li pots fer un pinstriping, un lettering o pots trobar un manillar més
maco, unes llantes, una llum, un timbre, les possibilitats són infinites.
He
fet alguns encàrrecs: alguna restauració, bicis de decoració per xiringuito de
platja... La majoria de gent et ve amb una idea, però del projecte a la
realitat hi ha molts canvis, coses que a la teva ment funcionen a la realitat no,
i s'ha de tornar a tallar i començar de nou.
El
procés comença prenent mides de cames i braços per fer una bici més o menys còmoda.
Sempre intentes fer una mescla entre estil i comoditat, encara que a vegades és
difícil, degut a que si fas una bici molt espectacular, no tindrà mols punts
per ser còmoda, ja sigui pel pes o per la postura de l'esquena.... Jo, la
veritat, no faig cap disseny (no se’m dóna molt bé dibuixar) passo la idea del
meu cap directament al ferro. Amb el temps també m'he adonat de les coses que
són factibles o no, i on estan els límits.
 |
| El procés de selecció creativa del menjador, també és pura customització |
11-A mi m’agraden aquest
tipus de bicicletes, sobretot les d’estil chopper i alguna low-rider, però sóc
un absolut ignorant sobre la matèria. Quins estils de bicicleta hi ha? (Penso
en motos custom: Café racer, bobber, chopper... )
Tenim
la coneguda beach cruiser: que és la
típica bicicleta californiana, la strech
o limos, el xassís és semblant a les cruisers, però mes allargades i baixetes.
Les
burritos, bicicletes arran de terra,
que només serveixen per arrencar llambordes o fer rutes de platja.
Les
Board traquers: bicicletes que imiten
a les motos dels anys 20-30.
Les
Tallbikes, com el seu nom indica, són
bicicletes altes amb el selló a 1'5m del terra o més.
Les
Swing bikes, bicicletes amb 2
direccions una davant i una altre a l’alçada del selló, es dobleguen per 2
llocs i donen la possibilitat de fer corbes impossibles.
Les
chopper, són les típiques amb la forquilla llarga, roda gran al davant i petita
darrera.
Després,
dins de tots aquests estils de bicis, podem jugar a donar-li un aire des de steampunk a oldschool, rat o xicano. Et podria dir tants estils, que
aquesta pregunta podria omplir tota l’entrevista.
 |
| En el custom, hi ha tants estils de bicicleta com ciclistes |
12-Per algú que desconegui
una mica aquest món, hi ha trobades a Catalunya o per la resta Europa on es
concentrin fans d’aquestes màquines? Alguns exemples?
A
Catalunya, l’esdeveniment més important i que ens ha enganxat els últims 5 anys,
és el BAUM (Barcelona, Art & Urban Moviment), una exposició de bicis a plaça
espanya, on tenim diferents activitats relacionades amb el món del custom, fem
rutes per Barcelona i repartim 3 premis: millor construcció, millor customització
i millor pintura.
També
intentem quedar cada any per celebrar l’inici de la primavera, el final d'any i
altres sortides, però són més esporàdiques i no tenen data fixa.
A
nivell espanyol, tenim la Air of The River
a Logroño, la ruta Boquerón a Màlaga,
la Monster Pedal de Madrid, la Garage Rules a La Nucia, Valencia, o la ruta Custom a Sevilla.
A
nivell europeu, tenim la LR33 a
Burdeaux (França), el CSI a Amsterdam
(Països Baixos-Holanda), després hi ha la 12
Bars Before Christmas que es celebra a diferents parts del món, i
actualment, la més important, la OBC de Las Vegas (EUA).
 |
| El BAUM, que s'organitza a l'octubre a Barcelona, acull una gran mostra de la cultura urbana |
13-Imagino que fent
bicicletes inventades, alguna mala experiència hauràs tingut, algun ensurt
gros. En recordes algun que ara faci gràcia, però que en el seu moment no
tanta?
Una
en concret amb la fajito, una bici
molt baixeta que va a uns 2 cm del terra, anava pel passeig marítim de Calafell
i de cop un ciclista amb una mountain bike em pregunta:
-Però aquesta bicicleta toca el terra, no?
-Noooo! Has de vigilar una mica per on
circules i ja està.
Dos
metres més endavant, una tapa de clavegueram, em quedo clavat, i quasi acabo assegut
sobre el manillar. Jo em descollonava i l’home flipant. Riure per no plorar,
doncs em podria haver quedat sense carnet de pare...
14-Vaig fer el Camí de
Sant Jaume en bicicleta fa uns quants anys, i sempre em vaig quedar amb les
ganes de fer-lo amb una bicicleta chopper. Saps d’algú que l’hagi fet amb una
bicicleta d’aquestes? Quin és el viatge més llarg que has fet, o has sentit que
han fet amb una bici així?
Doncs
la veritat és que no conec a ningú que l’hagi fet amb una chopper, però sé d'un
amic que va fer un trosset amb una fat bike. Si algú fa el Camí amb una chopper,
mereix tots els meus respectes.
Honestament,
no porto comptaquilòmetres, però crec que una de les rutes més llargues que he
fet és de 50km a la Air of The Tiver
de Logronyo. La persona que mes km he vist fer amb una bici d'aquest tipus, és
un noi que porta una pàgina de facebook que es diu Viajando Despacio (https://www.facebook.com/ratbikenachoESP/). Porta una chopper i va fer diferents rutes per
tota Espanya. La primera va unir els toros d’Osborne, i l’última ha donat la
volta a tota la península passant per Portugal.
 |
| Portada del bloc "Viajando Despacio" |
15-Per a molts, la bicicleta
és un esport i una manera de passar una estona divertida, però en el teu cas,
és també una forma d’expressió artística, no? Abans ens parlaves de la fira
BAUM de Barcelona, però, saps si se n’ha fet mai cap exposició en algun museu?
Jo
veig la bici com una manera d’expressar un sentiment; el sentiment de llibertat,
de poder fer el que vull amb un ferro, ja que en el món en el que vivim a
vegades es difícil expressar-te lliurement, a part, per a mi la bici sempre a
estat un vehicle que m'ha donat molta llibertat, llibertat de moure’m sense la necessitat
d’un combustible fòssil.
L'any
2011 em vaig posar a col·laborar amb uns artistes de carrer vilafranquins,
Versàtils, i vaig tenir la possibilitat d’exposar la meva bicicleta en una
exposició d’art contemporani, però a part d'això, no em sona que hi hagi alguna
chopper en un museu, pot ser al Metropolitan
n’hi haurà alguna, però la veritat, no me’n he informat mai.
16-De totes les teves
creacions, de quina és de la que et sents més orgullós, o té més càrrega
emocional?
De
la que em sento més orgullós, i a més té molta càrrega emocional per a mi, és
la Empo lowrider, es la primera bicicleta
que vaig crear, amb ella vaig passar molts moments, molts kms, moltes birres, molts
amics, i per jubilar-la, vaig decidir penjar-la del menjador de casa. La veig
cada dia, és la meva joia de la corona.
 |
| La jubilada Empo-Lowrider |
17-Per algú que desconegui
una mica l’origen d’aquesta cultura urbana en general i de la customització de
bicicletes en particular, ens podries recomanar alguna pel·lícula, llibre,
revista, perfils de xarxes socials... que serveixin per a introduir-se-hi?
Crec
que a tots en el seu dia ens va inspirar la pel·lícula Easy Rider . A la sèrie de Stranger
Things hi surten algunes bicicletes dels 80 tipus custom, tenim molts
perfils a les xarxes que són molt inspiradors. A facebook pots trobar Freakbikers unite!, kamilos kuztom kreationz, Motos
fuera de lo original, un noi dels Estats Units que es diu Art Ramirez, un altre de Polonia; Mad
Bicycles...
18-Una bateria de
preguntes ràpides i directes: Hip-hop o rock? Que escoltes ara? Pel·lícules o
sèries? Quina t’ha sorprès més darrerament? Tatoos i piercings, en tens? Quina
és la bicicleta o bicicletes custom que més t’han agradat aquest any?
Doncs
sóc més de rumba ska y reggae, ara sembla que he tornat als 16 anys, a escoltar
grups de música que feia anys que no escoltava com Pirat's Sound Sistem, Gossa
Sorda... Hi ha dies que m'aixeco més canyero i escolto S.A o System of a Down. Mentre
no em posis reggaeton quasi que em semblen bé tots els gèneres musicals.
Sèries
sense dubte! La que més m`ha sorprès últimament es Peaky Blinders, molt ben ambientada i intrigant.
Doncs
piercings i tatuatges, en aquest
ordre, tots els tatuatges relacionats amb el món de la bicicleta.
No
et podria dir una bicicleta que m'hagi impressionat aquest any, et parlaré d’un
constructor, Adam Zdanowicz, un noi de Polònia, propietari de la marca Mad Bicycles. Encara que potser les
seves construccions no són del meu estil, he de reconèixer que és un noi que
pensa fora de la caixa, i en aquest “mundillu” costa de trobar constructors que
surtin de la línia i facin coses diferents.
 |
| Passions que es barregen amb amors |
19-No em quedo tranquil si
no et faig aquesta pregunta. Què en penses de les bicicletes i els patinets
elèctrics?
Els
patinets elèctrics els odio especialment, jo els prohibiria. Fomenten una
actitud de manca de respecte per l’espai públic i les normes bàsiques de
circulació.
Les
bicicletes elèctriques no són bicicletes, són un “vull i no puc ser una moto”.
Encara ara no m’he trencat mai el genoll, ni cap os, ni tinc 70 anys, torna’m-ho
a preguntar d’aquí a 30 o 40 anys i en parlem, hahahah!
20-Ho deixem aquí
Francesc. És un món encara força desconegut per a mi, segur que m’he deixat
alguna cosa per preguntar, alguna cosa que creguis que és important deixar
escrita, algun missatge per a la humanitat?
Deixaré
una reflexió que m'agrada molt i realment no sé de quin autor és: quan talem
l’últim arbre, quan l’últim animal es mori, quan l’últim riu es quedi sense
aigua ens adonarem que els diners no es mengen!!
Per
saber més del món del bici-custom, de Big Bang-Cycles i del Francesc Jacobs...
Història
de la bicicleta custom:
Francesc Jacobs i Big
Bang Cycles:
Instagram:
https://www.instagram.com/bigbang_cycles/
Facebook:
https://www.facebook.com/bigbangcycles/
Ànims amb sa creació i llibertat de l'art de les rodes , boniques ferralles convertides en plaer de gaudir i viure pedalant . Salut i imaginació Francesc . DAVID .
ResponElimina