Escriptora, intel·lectual i feminista. Una catalana dels EUA: Madeline Beach Carey
Qui
més qui menys ha trepitjat Barcelona, la coneix a la seva manera i hi té els
seus racons favorits. Inclús molts hi han viscut temporades o encara hi viuen.
Malgrat l’experiència pròpia, un agraeix la visió que d’ella i la seves gents
en descriuen aquells que la perceben com a ciutat d’acollida, i especialment
quan també ho és el país.
Tot
el que he llegit d’aquesta escriptora, parlant de Barcelona o no, transmet una
enorme sensibilitat que fa entendre o viure l’experiència de viure en una gran
ciutat del món, sense tòpics. El que ella explica i com ho explica, no només
sobre Barcelona, no només ho agreixo, si no que m’emociona. Aquí ens escriu
Madeline Beach Carey.
1-Madeline Beach Carey,
com Maria del Mar, “com la cantant”? T’ho han dit mai això?
En realitat ho dic jo moltes vegades per
contextualitzar el meu nom tan peculiar.
Fa poquet una funcionaria del Registre Civil de
Barcelona em va dir “quin nom més mariner!” Em vaig quedar amb cara de sorpresa
i la senyora es va explicar dient, “No ho veus? Tens la platja i el carey!”
2-Segur que tampoc t’han
preguntat mai, i aquest nom? D’on ets? Ah, dels Estats Units? Americana? Però
tu ja portes per aquí uns quants anys, no? Com et sents? Com et defineixes?
Porto 20 anys a Catalunya, mitja vida. Encara no m’ho
crec.
Com ho sento? Doncs estranya i afortunada.
La crisi de COVID ha posat molt a prova el
projecte de viure lluny de la família. He patit bastant, he qüestionat moltes
decisions de la meva vida i m’he sentit molt culpable per viure a Europa mentre
els meus pares segueixen vivint a Baltimore, als Estat Units. La por de no
poder arribar a la família en cas d’una urgència, aquest tancament de
fronteres, tot plegat et fa reflexionar sobre viure lluny dels teus.
Però tot i així, he construït una vida aquí. I
durant els dies més durs del confinament, quan estaven morint 800, 900 persones
cada dia, sortia a aplaudir els sanitaris i mirava al carrer Montsió, el meu
carrer, buit, gris, tristament bonic, i pensava aquest carrer és el lloc on he
viscut més temps de la meva vida—15 anys! I, vaig pensar, també soc d’aquí.
3-I la pregunta que segur,
segur que tampoc mai t’han fet. I que hi fa una americana a
Catalunya?
Buscava una ciutat “habitable”. Amb 19 anys vaig
escriure un llibre de poemes sobre aquesta obsessió, anava a la cerca d’una livable
city i amb 21 anys vaig trobar el que buscava aquí a Barcelona, una ciutat
habitable amb biblioteques i museus, llibreries, llocs per passejar, una mica
de tranquil·litat. La qualitat de vida que es troba aquí és bastant
excepcional, crec.
Ara, amb la crisi actual, tota aquesta idea es posa
en qüestió també. Aquests dies no tinc ganes de viatjar en transport públic ni
passejar pels carrers massificats. Qui m’anava a dir que després de tants anys
defensant el meu estil de vida d’urbanita militant (pis de 30 metres quadrats
en el centre de la ciutat sense la necessitat d’anar mai en cotxe) que estaria
somniant amb una casa al camp i una petita furgoneta.
 |
| Portada d'Alternative Therapies |
4-A les teves xarxes
socials se’t nota una clara debilitat per les lletres publicades, però tu també
en tens de publicades, oi? Que tens publicat i on et podem llegir?
Sí, la literatura és la meva pàtria.
He publicat bastants relats curts i alguns assaigs.
Ara estic acabant una novel·la curta. Podeu trobar bona part de les meves
publicacions a www.madelinebeachcarey.com
En català tinc un e-book disponible a través de la
Biblioteca del Núvol:
5-Pel que expliques en el
currículum, et prens l’ofici d’escriure seriosament, fet que t’ha dut a buscar
formacions més enllà de la universitària, més específiques, i m’atreviria a dir
poc corrents. Ens podries explicar on i com?
He tingut l’oportunitat, gràcies a algunes beques
molt generoses, d’assistir tres vegades a la famosa trobada estiuenca
d’escriptors, Bread Loaf. És una mena de summer camp per a escriptors a la Universitat
de Middlebury (Vermont). Però en
realitat la millor formació literària he rebut a Bard College, on vaig fer la
carrera.
A Bard vaig tenir la sort—immensa— de poder estudiar
amb escriptors tan brillants com generosos: Robert Kelly, Lydia Davis, Luc
Sante o Ann Lauterbach entre d’altres. Llàstima que era massa jove per entendre
plenament que mai, MAI, en la vida tornaria a treballar amb escriptors tan
bons.
6-I abans d’aquests
cursos i la universitat, hi ha també una inspiració prèvia?
A casa meva! Els meus pares i el meu germà llegeixen
molt i tots escriuen molt bé. I parlen! Som irlandesos i sempre expliquem històries.
De cuinar en sé molt poc però gràcies a la cultura irlandesa sempre he llegit i
sempre he volgut escriure, és la cosa que em fa feliç.
Diria que he aprés a llegir a través de la lectura.
Sempre. Altra cosa és publicar amb qui i com però crec que un escriptor es
forma a través dels llibres que llegeix. I es fa amb molta disciplina i una mica de
bogeria.
 |
| Al bar Mudanzas de Barcelona |
7-Després
de totes les hores passades i experiència viscuda en aquestes formacions, quina
seria la idea o conclusió principal que en treus? O quin és l’ensenyança que
donaries?
Escrivim a partir de tot allò que hem llegit. Cal
llegir molt.
Cal escriure! Posar-te a la cadira i patir! I dedicar-hi
moltes hores.
I també cal portar una vida solitària, quasi de
monja. Les rutines son imprescindibles. El meu dia perfecte té aquesta recepta:
dormir 8 hores, córrer 10 quilometres,
escriure 1000 paraules. Si ho puc fer, estic feliç!
I cal llegir en (o des de) molts idiomes diferents. Et
dona un vocabulari i una musicalitat molt més amplies. Puc fer una mica
d’autopromoció en aquest sentit?
Aquesta tardor faré un taller online sobre
l’escriptura i llengües estrangeres! El títol és For Lack of a Better Word
i farem algunes sessions intensives de lectura i escriptura. Aviat publicaré
l’enllaç d’inscripció a través de Twitter.
8-Sobre que escrius? Tens
una temàtica o temàtiques que t’agraden més que d’altres?
Escric sobre la coses que més m’importen: la
política, les dones i els llibres. Dic últimament que escric sempre sobre la
geopolítica i les experiències ginecològiques més banals i quotidianes. La
geopolítica com a escenari i espai emocional, les experiències ginecològiques
com a motor de la narració.
9-Segur que el fet d’haver
vingut de l’altra banda de l’Atlàntic, amb similituds culturals però amb
diferencies abismals en molts aspectes, com conviure amb dues llengües
diferents per exemple, et deu haver donat un bagatge, una experiència de vida i
molta inspiració per escriure, no?
Segur que sí. Escric sobre personatges multilingües,
sobre padrons migratoris. La meva vida passa en molts idiomes, passo el dia
pensant en gent a molts països diferents i aquella fluïdesa es reflecteix,
crec, en com escric i sobretot en la veu dels personatges que invento. Els meus
personatges viuen en aquest mon tan interconnectat, pensen en més d’un idioma i
moltes vegades estan, emocionalment, al mig de l’oceà.
 |
| En el digital Núvol, hi te publicat Les Filles dels Altres |
10-Una altra pregunta que
segur no t’han fet mai... Que en penses del dret a l’autodeterminació de
Catalunya? Ja no et pregunto sobre el Procés perquè potser caldria una
entrevista monogràfica...
Com saps vaig treballar durant més de 10 anys dins
de les altes esferes de la política catalana. Podríem xerrar durant moltes
hores sobre l’anomenat Procés. He patit un petit heartbreak polític amb tot el
que ha passat però com no tenim temps ni espai ara et contesto només a la
primera part de la pregunta.
Què penso sobre l’autodeterminació de Catalunya? Vaig
participar entusiastament en el procés participatiu del 9 de novembre 2014. A
mi poques coses m’emocionen com el dia d’eleccions. Això ve de la família, suposo.
A casa meva sempre parlàvem de política. Els meus pares sempre ens portaven al col·legi
electoral: alguns anys una església, altres vegades a una escola primària
local.
I, el que
vull dir és que estic molt contenta haver anat al Col·legi de Jesuïtes de Casp
aquell diumenge fa quasi 6 anys. Sembla que ha passat tota una vida des de llavors!
A favor,
a favor del dret a votar. I així ho vaig fer el 9 de novembre del 2014. L’any
2017 encara no tenia nacionalitat espanyola i llavors no vaig poder votar l' 1
d’octubre. No deixar votar els residents legals sense nacionalitat espanyola va
ser un error estratègic de Puigdemont i companyia però d’aquest tema precisament
jo ja estic escrivint!
Però tornant a aquell dia tan bonic a Jesuïtes Casp. La pregunta, com ja
sabem tots, va constar de dues parts: “Vol que Catalunya esdevingui un
Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?”
Vaig
votar sí a la primera i no a la segona.
Vull
més estat a Catalunya, més inversió pública que mai, més sanitat pública, més
infraestructures, més ajudes a les persones més vulnerables. Més impostos pels
rics! Ara, amb la crisi mundial, espero que tornem tots a parlar més del paper
de l’estat en combatre les desigualtats provocades pel capitalisme més
salvatge.
11-Va, parlem de llibres i
autors! Si un vol conèixer Amèrica sense anar-hi (o abans d’anar-hi), o
conèixer uns Estats Units que no surtin a la tele o a les series, quins llibres
o autors els recomanaries?
M’encanta aquesta pregunta. D’aquest tema podríem
parlar hores i hores però intentaré fer algunes recomanacions per diferent
regions del país. Ara mateix sembla poc probable fer un viatge al EUA però, va,
imaginem-ho!
Abans d’anar a Califòrnia cal llegir Slouching
Towards Bethlehem de Joan Didion i, un dels meus llibres preferits Bone
de Fae Myenne Ng
Abans d’anar a Nova York: Another Country de
James Baldwin
Si tens previst, o no, anar Nova Jersei cal llegir The
Sportswriter de Richard Ford
Honey from the Lion
de Matthew Neill Null és un retrat espectacular de Virginia Occidental
Si penses passar per New Mexico puc suggerir Night
at the Fiestas de Kristin Valdez Quade
I si tens previst conduir per aquella terra tan
fèrtil de Mississippí cal llegir Yonder Stands Your Orphan, una obra
realment singular, de Barry Hannah
I Middlesex de Jeffrey Eugenides és un llibre
fenomenal i una història profundament americana sobre la ciutat de Detroit.
 |
| A les seves xarxes, sovint hi fa recomanacions literàries en anglès |
12-Una altra pregunta que
segur tampoc t’han fet. Com t’expliques el fenomen Trump? Alguna lectura que
ens ajudi a explicar-lo?
Trump és nou però les polítiques que defensa ja
venen de molt lluny. En general els republicans han votat Trump i li han donat
suport durant aquests quatre anys de
mandat. Poca gent canvia de partit als EUA. Trump és tan lleig i tan grosser que
ens sembla una anomalia però podem traçar el seu odi cap a les minories
racials, a les dones, a les poblacions urbanes a Reagan. Vaig escriure una mica
sobre això en un assaig a la revista catalana El món d’ahir
Aquesta violència contra els pobres, els immigrants,
les minories racials és part d’un projecte neo-liberal que comença amb Reagan i
Thatcher. Ara Trump li dona una cara més obertament feixista, però no està sol,
ni és un cas aïllat.
Quan intentem anormalitzar Trump estem negant la
realitat: el projecte capitalista és un projecte racista i imperialista des de
sempre. Trump no és res estrany sinó un exemple dels més lletjos.
Tenim
aquesta idea que uns neo-feixistes que van armats pel carrer han votat Trump, i
sí, d’acord, existeix aquella mena gent—tots els hem vist manifestant-se fa poc
en contra dels confinaments sanitaris, però molta gent “respectable,” “normal,”
però republicans de tota la vida ha votat Trump i ho tornaran a fer aquest
novembre. Son blancs econòmicament estables poc disposats a pagar més impostos,
és així de terriblement bàsic.
13-Els escriptors soleu ser gent de ment inquieta i creativa, segur que has de tenir
alguna o algunes reflexions sobre la situació de crisi sanitària i econòmica actual,
ara que ja estem en la nova normalitat. Seria molt demanar-te que ens en
compartissis alguna?
Crec
que estem al final del començament. I molt lluny del final. Mira, no tinc idea
de què passarà però comparteixo dues reflexions.
Aquesta
pandèmia, una mica com la victòria de Trump, no apareix del no res. No, ja
sabíem que passaria. Sabíem i sabem que l’agricultura industrial i el nostre
model de producció tenen conseqüències devastadores sobre el planeta i sobre la
salut de les persones més pobres i vulnerables. El canvi, el desastre perquè no
dir-ho així, climàtic ja està aquí. Però realment ens ha de sorprendre? Ens
semblava normal, o moral, viatjar cada dos per res en avió, comprar per Amazon,
menjar quinoa i alvocats, mentre alguns altres viuen, a casa nostra, en
condicions miserables?
D’aquesta crisi hem d’aprendre. Ha estat
duríssim però crec que hem agrair primer de tot la feina excepcional dels
professionals sanitaris espanyols i reconèixer la bona gestió del govern
central. Van reaccionar tard, com tothom, però mira ens en anem sortint, molt
millor que el Regne Unit, Estats Units o Brasil, per exemple. I, ara, hem
d’exigir a nivell nacional i europeu la inversió de l’estat per garantir el
sistema sanitari i la protecció dels més vulnerables. I a nivell més personal
hem de preguntar, “com vull continuar vivint?” Ara, quan hem perdut moltes
coses, és el moment d’imaginar un mon nou. Tristament, però, veig ara en la
fase 2, que en realitat la gent ha reflexionat ben poc. La majoria té ganes a
tornar del ritme de consum de sempre. En aquest sentit, aquests dies estic
profundament trista i decebuda. Pensava que una experiència com la que
acabem de compartir canviaria la mentalitat d’alguns però veig no és així, que
la gent vol sortir a sopar i anar-se de vacances aquest estiu. Soc massa
sensible i molt ingènua es veu.
 |
| Preparant-se per a la nova realitat |
14-Ets de series?
Pel•lícules? Netflix? Que en penses de l’aparició del fenomen digital en el mon
de la cultura? Compres llibres a través d’alguna transnacional de la
distribució i venda online? Ens recomanes (si n’ets seguidora d’alguna, clar).
Sí,
tristament, soc de series. Tot i que crec va bastant en detriment a la
productivitat literària i el pensament crític. Gairebé sempre és millor llegir
que mirar la tele, però soc dèbil suposo. Durant el confinament he “consumit”
Billions, una sèrie divertidíssima amb Damian Lewis i Paul Giamatti. Molt
recomanable, realment.
M’he
donat de baixa d’Amazon per principis i encara busco una bona (i ràpida) manera
de comprar llibres en idiomes estrangers online. La veritat és que ara mateix
em moro de ganes de tornar a una llibreria física a una ciutat desconeguda—és
una sensació que m’encanta!
I
sobre la cultura en aquest moment i el fenomen digital, doncs he tingut
experiències boníssimes com poder participar en un taller d’escriptura online
amb un centre de Cork (Irlanda) o l’oportunitat “d’assistir” a festivals
fenomenals com al Cúirt Festival o Primera Persona sense sortir de casa.
15-I al món del llibre,
del llibre en paper i les petites editorials, creus que aquests monstres de la
distribució i venda online són beneficiosos?
No, crec que el monopolis són terribles i per sort
cada vegada més gent és conscient d’això. Els lectors molt lectors solem ser
militants del tema, disposats a comprar localment sempre que sigui possible.
16-A
Barcelona, els darrers anys han tancat moltes llibreries clàssiques, però no és
menys cert que també s’està vivint un renaixement de petites noves llibreries
que obren, i que a més, organitzen moltes activitats al voltant de la
literatura i la cultura. Comparteixes aquesta idea? N’ets usuària? En tens cap
de preferida o que t’agradi especialment el que està fent?
Una de les moltes tragèdies de la pujada indecent de
lloguers ha estat el tancament de Documenta al Gòtic. Durant 39
anys va estar al carrer Cardenal Casañas, a pocs metres de la plaça del Pi, i
aquella llibreria és dels meus llocs preferits de Barcelona i de la meva
joventut. Hi vaig visitar per primer cop l’any 1999. Durant aquella primera visita vaig comprar la
revista Salamandra de Grupo Surrealista de Madrid! I després, quan ja vivia i treballava a Ciutat Vella, hi anava molt sovint al migdia.
Ara, com saps, Documenta té la botiga a Pau Claris
però pujo poc per aquella zona. No per falta d’interès o ganes sinó perquè no està dins del
meu mapa mental.
M’agrada
moltissim el projecte que està desplegant en Xavier Vidal a Nollegiu. https://www.nollegiu.cat/
I
fa poquet, en plena pandèmia, es va obrir Ona Llibres a Pau Claris, un espai
dedicat al llibre en català. Quin valor!
https://onallibres.cat/
https://onallibres.cat/
 |
| En una llibreria de Barcelona |
17-A
les teves xarxes, sovint comparteixes lectures, fragments i títols de llibres i
publicacions, com i on esculls què llegir? Publicacions digitals? Llibreries?
Xarxes socials?...
De vegades a través de les xarxes, sí, però
m’encanta visitar llibreries. De fet ara mateix durant el confinament és de les coses que més he
trobat a faltar. Ho faig molt sovint quan viatjo. A una ciutat desconeguda
sempre busco un moment per entrar a una llibreria i mirar, tocar, descobrir.
També em deixo portar per recomanacions de la meva
família, la meva parella i alguns amics “literaris.” Si no estic llegint un bon llibre em
deprimeixo.
18-Per intentar canviar
una mica d’aires i malgrat ara no es pot viatjar gaire, tirem de tòpics! Si
tenim un amic de fora que ve de visita o tu vas a visitar-lo. Quin llibre o
autor de lletres catalanes li recomanaries? I de lletres castellanes? Quin plat
li faries provar? I quin lloc o llocs hauria de visitar?
Un llibre d’un autor català: Els castellans,
d’en Jordi Punti
I un llibre escrit: en castellà Temporada de
huracanes, de Fernanda Melchor
Un plat: espinacs a la catalana
Un lloc: Terra Alta, tot un descobriment
19-No podia acabar sense
esmentar una petita curiositat que he vist també a les teves xarxes, i que
forma part del teu cercle íntim. Qui és la Nellie?
La
Nellie és la nostra fox terrier. Va néixer a l’octubre del 2015 a Madrid, a casa
d’una família de militants de Podemos. El 19 de desembre, just abans de les
eleccions, vaig baixar a Madrid i vaig conèixer la Nellie per primer cop en mig
del Retiro. Vam tornar juntes en
AVE i hem estat juntes des de llavors.
De
totes les decisions que he pres en la meva vida és de la millors! Tothom hauria
de tenir un gos, t’ho dic així de convençuda. M’ajuda a posar els peus a terra.
A través de la Nellie interactuo amb nens i amb gent gran. I així, tot i viure lluny dels meus grans i petits, comparteixo moments tendres amb persones d'altres generacions
 |
| Nellie & Carey |
Per seguir-li les lletres:
Publicacions digitals:
El Món
d’ahir: https://www.elmondahir.cat/articles/sobre-lesperanca-i-alguns-homes-atractius-el-llarg-dol-per-la-mort-de-robert-kennedy/
The Sultan's Seal: https://sultansseal.com/2019/12/03/madeline-beach-carey-alternative-therapies/
Ric Journal: https://ricjournal.com/2020/04/16/excerpt-on-the-flight-patterns-of-some-exotic-birds-madeline-beach-carey/
Ric Journal: https://ricjournal.com/2020/04/16/excerpt-on-the-flight-patterns-of-some-exotic-birds-madeline-beach-carey/
Aquesta
entrevista ha estat realitzada via correu electrònic entre els mesos de maig i
juny del 2020, totes les fotografies han estat extretes dels perfils públics de
la Madeline amb la seva autorització.
Endavant amb ses lletres i pensaments Madeleine , llegir un dels petits grans plaers de sa vida . Salut . DAVID .
ResponElimina