Amb el Pitjor Disc-Jockey del Planeta Terra: Jordi Remolins

“Benvinguts a Vampiresados, el programa de música més o menys independent de La Veu de Sant Joan, jo sóc Jordi Remolins i sóc amb tota seguretat, el pitjor disc-jockey del planeta terra”. Així comença cada setmana el seu programa de radio a La Veu de Sant Joan, emissora de Sant Joan de les Abadesses, que en aquests moments ja està en la seva 117,7ª edició. Un incombustible difusor de música, pel·lícules i llibres que podríem dir-ne també, més o menys independents i que ja durant aquests dies de clausura, en porta més de 40 recomanant-ne un de cada, i cada dia.

Però Jordi Remolins és també conegut pel seu historial literari, a la premsa comarcal d’Osona i el Ripollès, en el 9Nou com a periodista, a Tuiter, on segur que hi fa amics, però sobretot prolífic en relats i microrelats, publicats en paper o en digital.

Si parlem de contracultura al Ripollès i comarques veïnes, el seu nom és, sense cap mena de dubte, una referència a tenir en compte, si no la Referencia.

Dj Naski, alter-ego de Jordi Remolins. Remo attitude!

1-Periodista, escriptor, locutor de ràdio, influencer cultural, mecànic de bicicletes... Alguna cosa més?

Molt menys que tot això, diria. Un supervivent que algun dia deixarà de ser-ho i que no haurà fet res per millorar el gènere humà.

2-Si repassem el teu historial de blocs, relats, escrits i col·laboracions, es pot ben dir que ets un incombustible! D'on surt tanta energia creativa? Què t'inspira?

M'agrada pensar que quan algú es posa davant d'una càmera o bé puja a un escenari ho fa per egolatria. Però en aquests casos existeix el risc que no poden equivocar-se. En el cas de posar-te davant d'una màquina d'escriure (ordinador) ni tan sols existeix aquesta possibilitat, excepte en casos de tartamudesa mental molt evidents, perquè sempre pots corregir i no tens la pressió del públic que espera la teva actuació. O sigui que es tractaria d'una forma covarda d'egolatria. I quan un és egòlatra sempre troba temps per aconseguir que el seu nom acabi apareixent imprès en un diari o en la portada d'un llibre. Pot semblar que exagero, però n'estic bastant convençut, eh.

3-Manifestes passió per música, literatura i cinema. En aquest ordre? Algun art més?

Com que sóc un negat per cantar o tocar un instrument, hauria de dir que la música és el que més em fascina. Recordo com ja fa anys vaig anar a un concert on l'Orquestra de Cambra de l'Empordà interpretava les Quatre Estacions de Vivaldi al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. En algun moment d'aquella interpretació l'emoció gairebé em va fer plorar. El mateix m'ha passat en alguns concerts, on la interpretació en viu de cançons que has escoltat centenars de vegades en la intimitat del cotxe o de casa, et genera unes sensacions molt intransferibles. Però en diferents escales això també pot passar en el cinema, que a més és un gènere on en conflueixen uns quants més: fotografia, literatura, música... Sovint no he pogut aguantar les llàgrimes veient una pel·lícula, fins i tot alguna de dolenta, o també durant una lectura concreta. L'art i la cultura és un dels pocs àmbits on hem aconseguit ser millors que els animals. La putada és que fins i tot aquí ens hem sabut autodestruir amb subgèneres infectes o bé destinant una atenció ínfima a un àmbit, art i cultura, que hauria de ser base en la formació de les generacions humanes futures.

Recitant a la La Taverneta de Ripoll

4-Les noves tecnologies han afectat de manera directa a aquestes arts. Que hi veus de bo i de dolent en tot plegat?

Un dels avantatges de la literatura és que amb un simple percentatge de substància grisa mínimament activa, un paper i un bolígraf, pots explicar una batalla naval amb centenars de milers d'embarcacions enfrontades entre elles, disparant tantes boles de canó com et vingui de gust, i amb elefants alats comandats per deesses voluptuoses sobrevolant l'escena. Tot el que en una sola línia pots suggerir al lector, un director de cinema ho té bastant més complicat per expressar-ho en imatges. La tecnologia hi ha ajudat bastant però fins i tot en aquest cas les dificultats són bastant més elevades. L'ús que se'n faci pot convertir-ho en una merdaca com l'Avatar de Cameron malgrat disposar de tots els mitjans imaginables, o bé en una obra d'art com els collages i fotomuntatges de Terry Gilliam pel Monty Python Flying Circus de fa més de cinquanta anys.

5-Creus que Netflix, Amazon o Spotify poden ser una amenaça per a la creativitat o la homogeneïtzació del tipus d'obres publicades?

-Generalment els representants, les productores i les empreses han estat un fre per la creativitat d'artistes. Si un "producte" funciona, molt pocs s'arriscaran a innovar o a presentar projectes que no se sap quins resultats poden reportar. Per això va ser tan important el punk del 77 primer o el grunge dels 90, perquè van dinamitar els fonaments d'una indústria que posteriorment però, va ser prou hàbil per assimilar a la bèstia i fins i tot domesticar-la. Aquestes plataformes són negocis, i quan alguna d'elles promou sèries com The end of the f***ing world i pel·lícules com El Irlandés, que sense ser res molt trencador sí que tenen un nivell superlatiu respecte a les merdes habituals, doncs acabes pensant que potser d'altres ho farien bastant pitjor. En tot cas aquesta és una problemàtica gairebé tan antiga com el cinema, i per tant cal creure que sempre hi haurà escletxes per on acabin apareixent creadors vàlids. I perquè n'hi hagi que ens facin emocionar també calen els que ens ofenen permanentment, no?

Gourmet del Redbul amb Vodka

6-El fenomen de les sèries. T'hi has aficionat? Ni fu ni fa? Les odies? Ens en recomanes alguna?

Sempre vaig una mica a remolc. Encara no he acabat de veure la dels Soprano i tot just ara li trobo una mica de gràcia a les reemissions de Plats Bruts. Abans les sèries eren conformades per capítols independents els uns dels altres. En veies un de Kojak, Magnum o Colombo, i no t'era necessari haver seguit tots els anteriors. Ara és més complex, i algunes sèries són com pel·lícules de dos dies de durada. Fins ara he estat incapaç d'enganxar-me a Joc de Trons, tot i que no dubto que si hi posés voluntat (molta voluntat) ho acabaria fent. M'he estat mirant els Peaky Blinders que té alguns llautons bastant evidents, però que acaba enganxant-te a través del costumisme dels seus protagonistes. Les que més m'han captivat fins ara han estat les tres temporades excel·lents de Fargo. També he gaudit de Fuga en Dannemora, The Big Bang Theory, Kevin Spencer, The End of the f***ing world, Esta mierda me supera, True detective, i fa molts anys de la millor de totes, Els Joves. Però sovint tinc la sensació que molts productes reben tantes lloances que si mai hi dono un cop d'ull, em decep l'excés d'expectativa (The Wire, La casa de papel...).

7-Sovint ets crític amb programes de televisió i/o ràdio. Trobes a faltar algun tipus de programa de televisió en concret a la graella de TV3?

Aquest darrer hivern ha estat gratificant veure el debut televisiu de Crims, un espai de crònica negra que ja es feia en ràdio. Trobo a faltar que no hi tinguin cabuda sèries com Shameless o Little Britain, o que no es programin pel·lícules clàssiques de cinema negre o de directors fonamentals del cinema, com Malle, Fellini o Allen. També ho podrien passar al 33, però el cas és que la tele pública, a diferència de la privada, hauria de tenir la missió d'idiotitzar-nos el mínim possible. I aquí és on de vegades s'ha confós l'entreteniment amb uns productes que no tenien els mínims. La música potser no ven, però si hi hagués propostes interessants, també ens ajudaria a no ser tan auricularment indigents com ho som actualment.

Fent-se l'interessant en un balcó de Barcelona

8-Tens un bloc, un programa de ràdio en actiu, diversos llibres de relats publicats, escrius a El 9 Nou... Per quan un programa de Televisió o Canal a Youtube?

N'havia fet un a una tele local anomenada Els Homes Durs no Ballen però ja fa anys que va caure en l'oblit. Sexe, violència, música, tràilers de pel·lícules, humor, tot plegat amb molt pocs mitjans. De vegades fins i tot tenia algun espectador, i jo m'ho passava bé fent-la. Però gairebé sempre vaig necessitar algú que ho edités, perquè sóc tecnològicament analfabetíssim.

 9-Què és per a tu l'art i la cultura?

Ai déu meu! Doncs la raó que em segueix aferrant a la necessitat que alguns humans, els creadors i els que estan disposats a gaudir-ne, segueixin existint.

10-Quina creus que hauria de ser la relació de l'administració pública amb l'art i la cultura.

Les diferents administracions haurien de dedicar un percentatge molt més alt del seu pressupost a la cultura. Vaig veure fa uns dies a tot de gent de cultura que reclamaven un 3% i vaig pensar que era una indecència a la baixa. El problema és que a més el què està pressupostat va dirigit sobretot a les butxaques dels quatre paràsits de sempre. El què ens cal són infraestructures i que molta més gent tingui un accés i una facilitat de guanyar-se la vida a través de la cultura i l'art. I això només s'aconseguirà si es fa una educació dirigida en aquest sentit ja des de les escoles, però que més endavant no caigui en l'oblit. Conec gent que davant d'una pel·lícula en blanc i negre en marxen esperitats com si provoqués ceguesa o fibromiàlgia. Que les televisions públiques promoguin concursos musicals sense cap mena de sentit és l'insult més gran que podem fer a la cultura. Necessitem sales de concerts, teatres, llibreries, locals d'assaig, botigues de discos, discogràfiques, emissores de ràdio públiques, una efervescència cultural que està absenta de la nostra societat. Que la gent es trobi per fer playbacks està bé, perquè es veuen obligats a sortir de casa, relacionar-se amb més gent, fer-se el vestuari, la perruqueria, perdre la por a un escenari. Però personalment m'interessa zero el resultat. Si tot plegat a més servís perquè la gent fossin molt més creatius, aprenguessin a tocar i no a fer-ho veure, en sortirien bandes i a la curta o la llarga, bones cançons. O això, o seguim el nostre viatge cap a la merda absoluta a una velocitat de creuer.

11-Si poguessis tocar en una banda. De quin estil seria? Què tocaries?

Punk, segur. Perquè no tinc ni puta idea de tocar, però també perquè m'agrada l'esperit de transgressió que transmeten les bandes més porques d'aquest gènere. De vegades he tingut deliris humits imaginant-me fent una versió adrenalítica i estripada de La Felicità d'Albano i Romina Power de menys d'un minut. Amb les guitarres ofegant la veu, clar. De fet aquest és l'instrument que sempre m'ha emocionat més, tot i que les cordes en general em semblen auricularment espectaculars.

 12-Si poguessis ser membre d'una banda existent o que hagi existit, de quina t'agradaria ser?

Dels Motörhead, els Ilegales o les Breeders. O dels Girls against Boys o l'Electric Light Orchestra dels 70. O d'un grup de Ripoll que es feia dir Las Ñiñas de Alkàsser, així com molt punks i per tant efímers. O de la banda d'acompanyament de la Françoise Hardy, o dels Speedmarket Avenue, o dels They Might be Giants, o dels Kitsch, o potser fins i tot dels Slayer.

13-Si ets supersticiós, te la pot saltar, si no et pots autopreguntar i respondre.

14-Si poguessis entrevistar a qui volguessis. Digues un músic o banda, un escriptor, un director de cine o actor i un polític.

-A Lemmy Kilmister, encara que ja no sigui possible. A l'escriptor Irvine Welsh, a l'actor Ernest Borgnine (que tampoc és possible) o a Lino Banfi, al director Spike Lee, i al polític Jon Iñarritu.

15-A Twitter opines sovint de política (i moltes altres coses). Ja t'han ofert formar part d'alguna llista?

-Hahahahaahaha, doncs sí. Hòsties és que no deuen tenir gent si recorren a mi. Fa sis anys em van demanar d'entrar a la CUP de Ripoll, però finalment el cap de llista, que hagués estat molt potent, no va fructificar. En les últimes municipals m'ho van demanar del Front Nacional de Catalunya, però com que faig mig de periodista vaig declinar de nou. De fet són dues opcions gairebé contraposades. Del que estic més satisfet és que mai m'ho hagin demanat de partits "normals". Fins i tot abans, el 2007 vaig estar darrere d'una llista independent que es deia Moral i Ordre, que no es va acabar presentant. Per fer una llista independent en un poble de més de 10.000 habitants necessites 500 signatures de suport, fetes davant de notari o del secretari del municipi, i recollides en molt pocs dies. O sigui que és impossible. Puta democràcia.

Futura imatge promocional per l'acladia de Ripoll?

16-Dels polítics que "coneixes", en actiu o retirats, quin és el que et mereix més respecte i per què?

-Em queia molt bé Heribert Barrera, a qui van linxar per les seves opinions sobre les migracions en un llibre que pràcticament ningú havia llegit. Em va semblar molt mesquí com quatre idiotes s'acarnissaven contra un home que sempre va representar el país amb una actitud de pedra picada. I com els del seu mateix partit (ERC) el deixaven als peus dels cavalls. Pots estar d'acord o no amb una opinió, però hi ha reaccions que només són justificables si tenim en compte el conjunt buit que hi ha a l'interior de molts cervells. També crec que Arnaldo Otegui ha sigut injustament crucificat. Moltes opinions que he sentit sobre ell per part d'autèntics corruptes i representants de la més profunda decadència política, haurien de constituir delicte en si mateixes.

17-Ets un conegut ripollès i de la capital. Creus que la despoblació de la comarca és un problema? Que creus que cal fer per revertir-la (si creus que cal repoblar-la, clar)?

-Home, molt conegut tampoc. La crisi del coronavirus potser ens servirà per a adonar-nos que hi ha indústries com la del tèxtil que mai s'hauria hagut de desmantellar de la manera com es va fer. Si així fos, al Ripollès hi viuria més gent. Però el funcionament econòmic del nostre país i del món, afavoreix absurditats com que ho comprem tot fixant-nos només amb el preu final i no en totes les circumstàncies que envolten aquests tancaments. Potser la gent que viu ara al Ripollès ja és suficient. Personalment apostaria cap a la recuperació de cultius, cap a una ramaderia molt més respectuosa amb els animals, i fins i tot cap a l'abolició de la mort animal. Ara diré una animalada, però trobo molt més greu que es mati a un xai, a un poltre o a un porc, que no pas a un bon nombre d'humans que no mereixerien viure, i que potser fins i tot a la brasa encara servirien per a alguna cosa. És una animalada, no?

Algunes de les obres de relats publicades

18-És quasi inevitable preguntar-te sobre el tema, i segurament donaria per una entrevista monogràfica. Aquest agost farà tres anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, en el que uns joves de Ripoll i l'imam de la comunitat musulmana s'hi van veure implicats. No és una pregunta fàcil, o una única pregunta, potser és una pregunta que només es respon amb més preguntes, però des del teu parer, pots intentar donar una explicació per entendre que podria haver motivat aquells xavals? Podria tornar a passar? Creus que és una situació extrapolable a altres poblacions de les característiques de Ripoll? Vist ara en perspectiva, quin és la teva anàlisi?

Segurament els va passar que eren la baula més feble d'una cadena, i els van utilitzar cruelment per uns objectius que només es poden entendre des de la bogeria inherent al gènere humà. Matar en nom de la religió és un dels objectius més absurds que em puc imaginar, sigui en nom del déu que sigui... com ho van ser les croades o els almogàvers o les víctimes d'una puta secta satànica. Puc entendre algú que mati perquè és un pertorbat o perquè està tip que el seu veí posi música trap a tota hòstia fins a les sis del matí, però en nom d'un ésser invisible és inacceptable. I segurament ha estat un dels motius més grans de barbàries que han existit en la història de la humanitat. La gent que havia estudiat amb Younes Aboyaaqoub, l'autor dels atropellaments a la Rambla de Barcelona coincideixen a dir que era un noi discret i fins i tot tímid. La forma com el van radicalitzar juntament amb la seva colla, pot repetir-se en qualsevol moment i en qualsevol altre lloc, fins i tot molt més grans que Ripoll. Vam tenir la mala sort que l'Imam va ser destinat a Ripoll, que els serveis secrets espanyols van ser totalment inoperants, i que els atropellaments a un dels centres neuràlgics del nostre país van posar al descobert que la seguretat de tots plegats és molt més fràgil del que sovint imaginem. Segurament hi havia més gent que estava al cas del que estava passant, però per mi els nois de Ripoll no deixen de ser també víctimes d'un entramat de religió radicalitzada que en nom en aquest cas de l'Islam, va posar fi a la vida de desenes de ciutadans innocents. Tot plegat ha generat inevitablement que un sentiment xenòfob hagi trobat terreny abonat a Catalunya i també a Ripoll. Però no cal obviar que amb una gestió menys paternalista per part de les institucions, on la discriminació positiva no sigui una pedrera de fanatisme racista, segurament ens en sortiríem millor. Conec ripollesos que s'han sentit corresponsables col·laterals dels fets, pel simple fet de la pertinença geogràfica. I malgrat tot crec que la pornografia, que és infinitament més sana, segueix sent molt més perseguida fins i tot pels polítics autoanomenats progressistes i d'esquerres, que no pas les religions.

Un dels tuits on recomana llibre, peli i disc

19-Tens Twitter, tens Facebook, però no tens WhatsApp. ¿Hi ha un motiu?

No vull estar tot el dia pendent de què m'enviaria la gent, o de si algú s'ofèn perquè responc o marxo d'un grup. Massa que n'estic d'aquestes dues xarxes socials a través de l'ordinador i de les pantalles.

20-Segur que podria seguir preguntant infinitament i tindries entrevista per pàgines, però fes-ne una tu que trobis a faltar, per anar acabant.

-Remo, què faries si et toqués un premi milionari de loteria?

-Primer anar-lo a cobrar, preguntant-me qui m'ha posat el dècim a la butxaca, perquè no en compro mai. Després seguiria fent la rutina de cada dia, perquè crec que m'hi sento còmode i a vegades fins i tot efímerament feliç. I convidaria a redbull amb vodka als amics. I muntaria una productora de vídeos porno, només per provocar.

Per seguir-li la veu, la paraula i les cançons:

Twitter: 

https://twitter.com/jordiremolins?lang=ca

Facebook: https://www.facebook.com/jordi.remolins

Blogger: http://sangfresca.blogspot.com/

Vampiresados 116: https://podcasts.google.com/?feed=aHR0cHM6Ly93d3cuaXZvb3guY29tL3BvZGNhc3QtdmFtcGlyZXNhZG9zX2ZnX2YxNDc0NDk1X2ZpbHRyb18xLnhtbA&episode=aHR0cHM6Ly93d3cuaXZvb3guY29tLzUwMjAxNzQ2&ved=0CAcQ38oDahcKEwjgx4G5lIPpAhUAAAAAHQAAAAAQBw&hl=ca

Microrelats:

https://laresistencia.cat/portfolio/els-microrelats-de-jordi-remolins-marc-de-2020/

L'entrevista fou realitzada per correu electrònic el 6 d'abril, resposta el 10 del mateix mes, i modificada el dia 1 de maig d'aquest 2020. Totes les fotografies han estat extretes de les xarxes socials o perfils públics de l'entrevistat amb la seva autorització, excepte la dels 3 llibres de relats que és de collita pròpia.