Una activista del verd: Mireia Lacort

L’he titulat així, però podia haver-la dit perfectament “La dona que volia ser planta”, per l’amor i el coneixement que professa i mostra cap a tot el món vegetal. No és només una florista o una jardinera, és una persona compromesa amb els seus valors en defensa de la sostenibilitat de la vida humana en la Pachamama des d’adolescent, i que ara amb els anys, ha aconseguit trobar allò tant difícil (i sovint impossible), que és saber el camí professional que un vol prendre. Quasi gosaria a dir sense equivocar-me, que la Mireia ha aconseguit fer ofici dels seus principis. 

Podria haver centrat l’entrevista en la “notícia” del fet de ser dona i jardinera, però és que m’hagués quedat, a part de potser massa tòpic, segurament massa curt. 

Ella és molt més que això, que no és poc! Ella és una activista del verd: Mireia Lacort.

1-I un bon dia de primavera va florir a les xarxes un perfil que ens parlava cada dia de l’univers floral; Born Gardening. I dic univers amb propietat, perquè realment és el què un hi descobreix. Que és per a tu una flor?

Botànicament parlant la flor és l’aparell reproductor de les plantes que fan flors, la flor el que vol és ser pol·linitzada per tal d’així assegurar-se la seva continuïtat com a espècie.

Les flors atrauen pol·linitzadors i insectes necessaris per la nostra supervivència en aquest planeta, donen color i vida als nostres carrers, terrasses i balcons... Una flor és tantes coses… I en aquest moment d’emergència climàtica són més necessàries que mai!

 

2-Una flor no fa primavera, però ajuda a fer Born Gardening, si haguessis de representar la teva filosofia amb una flor, quina escolliries?
Soc més de plantes amb fulles interessants que de flors, però tot el verd em representa.

Se’m fa  molt difícil escollir-ne només una en concret per representar una filosofia de vida,  tot el verd és important. Però si hagués d’escollir-ne una et diria la sàlvia, que és un gènere que engloba més de nou centes espècies de colors diferents, que van del vermell fort fins el blanc més pur, passant pel lila, fúcsia, préssec... Hi ha jardins fets exclusivament amb sàlvies!  Atrauen gran nombre d’ insectes pol·linitzadors i com totes sabem és una planta remeiera molt estimada a tot el món.

Oh! I es fan uns nyoquis amb una salsa de mantega i saliva... Hehehe!

Veus? Les plantes inspiren en tots els àmbits de la vida. Els jardins comestibles són preciosos i ben pràctics!

L'afició pel món vegetal li ve de petita, diu.
I de que passava molts festius a Sant Vicenç dels Horts?

3-Born Gardening, en anglès, born perquè t’agrada Bruce Springsteen i té cognom de primavera? Gardening perquè els jardins són més valorats per gent de parla anglesa? O perquè les plantes a l’estar per tot el món s’entenen en anglès?

És un joc de paraules en català i anglès: Born perquè visc al barri del Born de Barcelona i perquè la passió per les plantes i la jardineria ve des de petita... Tot i que a vegades a la vida ens costa donar-nos compte del que és realment la nostra passió. I en anglès perquè la meva intenció és arribar a molta gent sense importar-ne la nacionalitat i l’anglès és internacional. La jardineria a casa nostra encara ha d’aprendre molt de la jardineria dels països veïns.

4-Però al cap i a la fí, anem a l’arrel, que és Born Gardening?

Born gardening va néixer arrel de voler ajudar a la gent amb el seu procés d’enverdir els seus espais.

Molta gent vol tenir verd a casa però no sap quina planta triar, o bé,  ja tenen plantes però no saben com cuidar-les. Mitjançant una consulta, ajudo a triar la millor planta pel seu espai i a ensenyar a mantenir-les i cuidar-les. La intenció és aprendre alhora que enverdim el nostre espai, no només tindre algú que ens vingui a arreglar les plantes. M'interessa molt la part educativa i crec que la jardineria i l'ensenyança tenen molts punts en comú.

L’ensenyança com la jardineria poden canviar el món!

En el càsting de la Matança de Texas 3 o  4.

5-Si rasquem més al fons, sota les arrels, al subsòl, què hi trobarem? Perquè aquest amor per les plantes i per tot allò que suposi el medi natural no et ve d’ara, que feies abans de gardenajar?

Sempre he tingut interès pel medi ambient i em preocupa molt la nostra petjada ecològica.

Soc vegetariana des dels setze anys i crec que tot el que fem en el nostre dia a dia pot tindre un gran impacte, per això crec en una jardineria sostenible.

Mentre gardenajava per a mi, he sigut professora d’espanyol per estrangers en diferents parts del món i al tornar a Barcelona vaig tindre una botiga de productes ecològics durant deu anys al centre de la ciutat, on també organitzàvem xerrades i tallers sobre alimentació, ecologia, etc. Com ja he comentat abans, crec molt amb la vessant divulgativa i de donar a conèixer tot lo referent al món vegetal. En general, hi ha una ceguera vegetal important i una solució és la informació i divulgació. Hi ha molta feina a fer!

6-Has estat hiperactiva a les xarxes llançant la teva marca, però el teu procés de gardening es va gestar un xic abans amb algun tipus formació , o l’has après caminant entre boscos i parlant amb les plantes?

Un canvi professional em va portar a estudiar jardineria al Centre de Formació del Laberint d’Horta, un lloc que recomano al 100%, i des de el primer dia de classe, vaig pensar això és el que realment m’agrada i m’hi vull dedicar. També m’he format al CIFO de Santa coloma, a l’Escola Agrària de Manresa i actualment estic cursant un curs a distancia de la RHS a través del jardí botànic d’Edimburg. Sempre hi ha coses per aprendre, el món de les plantes és realment fascinant i no te’l acabes mai.

7-Ets de caminar entre boscos i parlar amb les plantes? Creus que és beneficiós? Més que parlar amb el mòbil amb mans lliures?

Oh i tant! Tu no? T'ho recomano 100%!

Però, les plantes parlen? Es comuniquen amb nosaltres? Què ens diuen?

Es comuniquen entre elles, s’avisen de possibles depredadors, plagues i altres perills que poden haver-hi al seu voltant. No es comuniquen amb nosaltres com a tal, elles es necessiten entre elles i nosaltres les necessitem per fer possible la vida en aquest planeta. Però elles poden viure perfectament sense nosaltres, és per això que són la base de tot, sense elles no hi a solució als grans reptes mediambientals als que ens enfrontem. El nostre planeta és el de les plantes, cuidem-les!

Treballant en un balcó de Barcelona

8-Quan engegues Born Gardening, ofereixes a la gent que faci consultes sobre plantes i flors. Quines són les FAQS? N’hi ha alguna de realment surreal o que ens puguem fer un riures a la seva costa?

És evident que cada casa és un món i les persones som ben curioses… No explicaré secrets dels meus clients, però m’he trobat amb gent que volia arrencar plantes aromàtiques com l’espígol perquè veníen masses abelles (???) Justament tot el contrari de tot el que vol Born Gardening! Hahaha!

9-En els teus posts a Instagram, sovint hi tens comentaris d’un usuari nomenat mariarosa755. Una bona clienta?

Les mares són sempre les millors fans!!

 

10-I quan començaves a tenir els primers clients et surt una feina... I quina feina! De què es tracta?

Doncs vaig presentar-me a les oposicions de Parcs i Jardins com a auxiliar del verd.

Es diu així? Si, aquest és el títol.

I ara estic treballant a Montjuic, un dels meus racons preferits de la ciutat.

 

11-Una dona jardinera... Si un volta per Barcelona i es fixa en els parcs, podríem dir que no se'n veuen gaires, per no dir cap. En sou moltes?

Malauradament no. Crec que és un ofici tradicionalment associat als homes. Per sort, crec que les coses estan canviant molt i espero que aviat en siguem moltes més.

Oferta de feina de l'Ajuntament de Barcelona
oferint places de jardinera.
Només són un 25% de la plantilla. 

12-Com portes que no et puguin fer aquell acudit que diu:

-Dicen que es un jardinero que va al banco y dice:

-Buenos días, venia a pedir un préstamo.

-Hola buenas días, en que trabaja?

-De jardinero.

-¿De jardinero?

-No, no, yo he venido a que me presten, no a darlo!

 

Soc més de disfrutemos mientras podamos! Hahaha! HAhaha!

 

13-De la Mireia jardinera, de la Mireia BornGardening, quina és l’experiència més dissortada que t’has trobat fins ara?

La proliferació de plantes de plàstic, estan per tot arreu; a cases, jardins, restaurants, bars i botigues … És com l’antítesi del verd, plantes fetes de petroli. No puc pensar en res més horrorós per decorar un espai. Millor no posar-hi res.

 

14-Ets de Barcelona de tota la vida, en quedeu pocs d’aquests. Sou una espècie en extinció! Tu que has viscut aquí quasi de sempre però has voltat bastant pel món. Penses que Barcelona està vivint un bon moment? Barcelona és un bon lloc per viure per tothom o és el jardí privat dels que s’ho poden permetre?

Penso que s’està començant a fer una bona gestió del verd i que Barcelona ha de ser un referent del verd en un futur. De fet, molts dels canvis que es fan en la gestió del verd es copien a d’altres ciutats de l’Estat i d’Europa. Però hem de canviar la manera en la que veiem i vivim el verd. S’han fet grans avenços en el control biològic de plagues, en naturalitzar la ciutat, és el que necessitem, més verd per tot arreu; cobertes verdes, murs verticals, escocells plens de plantes que són refugi per insectes i fauna útil, parcs plens d’arbustos i plantes mel·líferes que ajudin als pol·linitzadors. 

Com diu el gran Stefano Mancuso : “defensem els boscos i cobrim de plantes les nostres ciutats, la resta no trigarà a venir¨.

Penso que també és molt important la feina que s'està fent amb els hort comunitaris i els espais recuperats per crear horts veïnals.  Les plantes creen vincles molt forts, ajuden a enfortir el teixit veïnal, l’arrelament al barri i a la comunitat. 

Arbres, flors, fulles... de tot tipus, menys de plàstic, de tot tipus.

15-Sovint t’has mostrat propera a moviments ecologistes, des dels que celebren el Dia de la Terra, Un Dia Sense Cotxes o els que recuperen solars abandonats o semiabandonats per reconvertir-los en horts/jardins urbans. Per què no ens fas d’alcaldessa? Que canviaries de la ciutat?

Uff no! Quin mal de cap! Hahaha! No em veig com alcaldessa…. Però he après que la vida dóna moltes i qui sap… hehehe. Soc més d’estar entre les plantes i fer una feina més divulgativa.

Crec que la jardineria hauria de formar part del currículum educatiu.

Conèixer i aprendre el nom dels arbres i les plantes que ens envolten és molt important. Diuen que fins que no coneixes el nom d’algú no et comença a importar i el verd ens ha d’importar molt!

La jardineria pot ajudar als estudiants a concentrar-se millor, a establir un vincle amb el medi ambient,  treballar emocions i altres aspectes durant l'adolescència.

En conclusió, una forma d’art que pot ser molt educativa, inspiradora i que pot canviar la forma en la que pensem i ens comportem.

És hora d’embrutar-nos les mans i treballar la terra.

 

 16-Parlant d’alcaldesses... Que et sembla la nostra? En vols parlar o prefereixes no ficar-te en aquest jardí?

Amb lo que al verd es refereix, mai s'havia fet tant per la biodiversitat de la ciutat, segur que es pot fer molt més i espero que puguem seguir en aquest camí. El canvi a un model de ciutat més naturalitzada és un procés lent. Nosaltres com a societat ho volem tot d’ immediat però   hem d’aprendre que les plantes van a un altre ritme. Sense elles, la ciutat és insostenible.

En la primera foto, se la veu enverdint l'espai públic.

 17-I ara algú et podria dir, les ciutats són les més grans consumidores de recursos naturals i energètics, per molt que les enverdim, no seria millor que ens repartíssim una mica tots pel territori? Que mira que en tenim!

Si fóssim tots camperols i pagesos sí, però oi que necessitem oficines, bancs i escoles?

Això és un concepte que a l’edat mitjana funcionava, però de la manera que hem construït la nostra societat, ara no funciona així.

Una ciutat molt compacte com Barcelona, és molt eficient en recursos. El que no funciona és viure a fora de Barcelona i treballar a la ciutat. Això d’anar cada dia amunt i avall i passar-se hores al cotxe no ho he entès mai, això si que contamina i consumeix recursos.

Ja sé que viure a la ciutat pot resultar molt car, però això són figues d’ un altre paner...

                                                                   

18-Quan tens animals a casa, tots tenim clar que han de menjar equilibradament perquè puguin créixer amb salut i sense gaires problemes, però quan es parla de plantes... Mengen les plantes? Que mengen? D’on surt? Aquelles boletes de colors que se’ls hi posa, d’on surt allò?

Llum, és el que a molta gent li costa creure. Normalment quan arribo a una casa i les plantes estan malament el 80% dels cops és falta de llum…. Plantes en racons foscos, en habitacions sense finestres, en passadissos llargs i sense llum, a metres i metres d’una finestra...

Les plantes no són un objecte decoratiu ni un moble, són éssers vius que s’alimenten de llum.

Completament d’acord! Però alguna cosa menjaran també pobretes, no? Aquelles boletes de colors serien el seu pinso?

Hahahah, et refereixes als fertilitzants? Si clar que van bé, si són orgànics encara farem millor les coses!

Sempre hem de tindre en compte la planta, però per regla general va bé adobar abans de la primavera i després de l'estiu ja ha que hi ha hagut una gran despesa energètica. Si les ajudem amb l’adob, tindrem plantes més frondoses i amb més flors i fruits.

Les que tenim en testos a l’interior de casa, també els hi va molt bé que els hi fem aportacions amb fertilitzants orgànics. A l’estar en un espai reduït i no poder espavilar-se per anar a buscar nutrients, els hi hem de proporcionar nosaltres. 

Totes les plantes mengen, però no totes es mengen,
i aquestes mostasses, mengen i es mengen.

19-Aquest bloc no té un ampli nombre de lectors, però en té de molt fidels, alguns a Barcelona ciutat, però molts d’ells a Osona i el Ripollès. Quines plantes els hi plantaries al balcó o dintre de casa? Als de Barcelona no t’ho demano, perquè vivim en pisos tant petits que no se n’hi poden posar.

Tot espai amb una finestra és apte per tenir plantes. Et sorprendries de tot el que es pot tindre en un espai petit… Jo tinc una selva en un pis i un balcó dels més petits de Barcelona on hi venen ocells, abelles i papallones. És el que hem d’aconseguir entre tots i totes a la ciutat. Cada fulla compta!

Generalment la gent va a la botiga o al garden, s’enamora d’una planta, arriba a casa i la posa en el racó que creu que queda millor. El que hauríem de fer primer és pensar en el lloc on volem la planta i aleshores triar-la. Ja que no totes les plantes volen la mateixa intensitat de llum, i el creixement és també diferent. Per tal de que visquin bé i es facin boniques i grans, s’han de posar allà on viuran bé. La majoria de plantes sobreviuen però no viuen bé, i això és una gran diferencia.

 20- Amb la nova feina, és molt possible que el projecte Born Gardening vagi quedant en un segon terme, però tu ets el que es coneix popularment com “un cul inquiet”, segur que estàs involucrada d’una manera o altre en projectes, activitats, lluites o accions relacionades amb el teu activisme verd. M’equivoco? En que està “enverdada” ara mateix o en un futur proper la Mireia?

Hahahaha!

Si, sempre liada amb mil històries!

Soc part de la comunitat Planteka, un projecte col·laboratiu que posa en contacte a gent amant de les plantes. Amb ells col·laboro fent diferents tallers.

El dissabte passat vàrem tindre el nostre primer “Nature walk” per observar plantes i arbres del nostre verd urbà.

Un altre dels projectes on estic ficada és col·laborant amb l’autoedició d’un llibre artístic dedicat a les plantes en perill d’extinció a Catalunya.

El llibre és diu Arsetflora i som un equip de setze persones, entre elles onze artistes que estan pintant cinquanta tres plantes, en aquarel·la d’estils diferents, i jo que n’estic escrivint la descripció de cada una d’elles. El que pretenem és visibilitzar la situació de la flora catalana amenaçada i fer-nos reflexionar sobre el seu futur. Si voleu seguir el projecte podeu entrar a la web arsetflora.com!

També vaig fent altres petites col·laboracions aquí i allà... I és que hi ha molt per enverdir!

D'una manera o altre, sempre "enverdada".

20-Va Mireia, acabem! Que m’he deixat? Alguna cosa que t’hagis quedat amb ganes d’explicar?

Convido a tothom a observar i a prendre cura del verd que ens envolta… Petites accions van molt lluny, no tot és tindre un jardí gegant. Amb un petit balcó o finestra, es poden fer grans contribucions al verd. Sortiu i observeu les petites plantes que creixen als escocells, a les esquerdes de murs i llambordes... Totes elles estan fent una feina de filtrar l’aire brut que tots respirem, les herbes adventícies fan molt més del que ens pensem.

Estem en un moment d’emergència climàtica on el verd juga un paper clau, faig una crida a que omplim de verd tots els racons i escletxes de les nostres ciutats i pobles!

Per saber més de plantes, de verd, de la Mireia i Born Gardening

Ig: https://www.instagram.com/borngardening/

L'activisme verd li ve de lluny.
Fa uns anys, junt amb el seu company, regentaven Mapu, 
una icònica botiga de productes ecològics al centre de Barcelona,
una botiga que fou referència al Gòtic durant les primeres dècades del 2000.

Entrada de la mítica botiga
que la Mireia i el Nigel regentaven
al  número 7 del carrer de les Magdalenes
al casc antic de Barcelona

 

 

L’entrevista va ser realitzada per correu electrònic i algun whatsapp, entre els mesos d’agost, setembre i octubre del 2021. Les fotos han estat extretes del perfil públic de la Mireia a Instagram.