RETRATS D'UN CICLE DE CUINA (1 de 4): Dídac i Aleix, els més joves de la cuina
Els cicles formatius s’estan convertint en una eina per a molts joves, i no tant joves, per accedir al mercat laboral, ja sigui per començar a treballar o per reciclar-se. Trobar una feina que no sigui extremadament precària, és tasca difícil sense uns mínims de formació que els cicles donen.
He volgut fer un petit reportatge costumista dels alumnes que han passat per aquest curs 2020-21 d’un cicle formatiu de grau superior de Direcció en Cuina a Ripoll, i de passada saber qui s’hi apunta, perquè s’hi apunta i què hi busca. I finalment, si hi acaba trobant el que buscava.
Durant cada cap de setmana de juny i el primer de juliol, publicaré un conjunt d’entrevistes als alumnes que han passat per aquest curs. Perquè qui sap si demà tu podries ser un d’ells o qui sap si podria ser el teu cuiner.
Els més joves de la
cuina
Van començar el cicle que encara no tenien la majoria
d’edat, però van acabar el primer any amb els divuit ja fets. En Dídac i
l’Aleix eren els dos alumnes més joves del cicle formatiu de grau superior de
Direcció en Cuina a l’INS Abat Oliba de Ripoll. Després del primer any, han
decidit que no segueixen.
Que feies tu amb 17 o 18 anys? On eres? Ho recordes?
Canviaries alguna cosa? Que t’hagués agradat saber o que t’haguessin dit en
aquella edat? Trobes a faltar algun consell?
O tu, ara que tens la seva edat o menys, ja saps que
faràs?
DÍDAC FERNÁNDEZ
1-Com et dius?
Quants anys tens? On vius? Amb qui vius? Qui cuina a casa?
Em dic Dídac Fernández,visc a Ribes de Freser, tinc 18 anys, actualment visc amb
els meus pares i son ells els que cuinen a casa, sobretot la mare.
2-Per que vas decidir estudiar cuina? Vocació, curiositat, et van dir que es cobrava bé, no hi havia una altra cosa...
La cuina sempre a sigut un món que m’ha cridat l’atenció, quan vaig acabar 4t d’ESO em vaig mirar el cicle mitja però vaig decidir-me pel cicle d’esports i un cop acabat el d’esports, per comoditat de transports, per la companyia (els meus amics i parella estudien al mateix institut) vaig decidir provar sort en aquest cicle.
Es cert que no continuo, per he après lo més bàsic de la
cuina i son coses que em serviran quasi al 100% i en cas que no, mai està de
més aprendre coses noves. Com he comentat abans visc amb els meus pares però en
acabar l’estiu per tema de pròxims estudis vaig a viure amb 4 amics i crec que
algun dia si que em tocarà cuinar a mi, però faré el possible per no haver-ho
de fer.
4-Quina és
l’assignatura que més t’ha agradat? I n’hi ha alguna que creus que sobra o
alguna que faltin més hores?
L’assignatura que més he gaudit ha sigut pastisseria,
però també trobo que li falten hores a la setmana però esta tot ben repartit.
Potser no que formi part dels meus preferits però he
descobert maneres d’elaborar els que ja ho eren, he descobert nous plats i a
elaborar-los.
La veritat és que no, en aquest sentit soc bastant basic,
carn a la brasa poc feta i poc més, però m’agrada provar-ho tot.
La veritat és que no tenia ni idea de com era la cuina
d’un restaurant ni la feina d’un cuiner i es una d’aquelles coses que mai saps
fins que no ho fas tu mateix.
Ara s’ha obert una porta nova, viure noves experiències fora
de casa, convivint amb amics de tota la vida i a veure si trobo ja per fi el
que m’agrada, però no tanco la porta a tornar als fogons d’una cuina.
Ja saps el que diuen, QUAN ES TANCA UNA PORTA S’OBRE UNA
FINESTRA.
Entrevista realitzada per via WhatsApp el 3 de juny del 2021 i fotografia extreta de l’Instagram del Dídac amb el seu permís.
Per seguir-lo: https://www.instagram.com/diidaacfernaandez7/
ALEIX OLIVERAS
1-Com et dius?
Quants anys tens? On vius? Amb qui vius? Qui cuina a casa?
Em dic Aleix Oliveras, tinc 18 anys, visc a Sant Hipòlit
de Voltregà amb els meus pares i cuina la meva mare.
2-Per que vas
decidir estudiar cuina? Vocació, curiositat, et van dir que es cobrava bé, no
hi havia una altra cosa...
Vaig fer el batxillerat i després no sabia que fer i vaig
provar cuina per veure que tal. El germà d’un amic meu ho havia fet, i això em
va fer acabar de decidir.
3-Has acabat el teu primer any de cuina però no continuaràs. Que n’has tret? Creus que ha estat útil per la teva vida? Has après coses que et serviran? Ara seràs tu qui cuinarà a casa?
No, no continuaré. He vist que la cuina no és el que més
m’agrada ni el que se’m dóna més bé.
4-Quina és l’assignatura que més t’ha agradat? I n’hi ha alguna que creus que sobra o alguna que faltin més hores?
Pastisseria m’agradava, però cuina... No, no.
5-Culinàriament parlant. Has descobert algun plat que ara forma part del teu llistat de preferits?
Doncs ara mateix no... El wasabi? Bé, si. El wasabi potser si.
6-Alguna tècnica culinària preferida? Alguna que et ve de gust fer a casa, que t’agrada com queda...
Si, pel Nadal a casa vaig fer un arròs amb conill i un
pollastre rostit amb patates.
7-Després d’aquest any de cuina, com veus ara els restaurants? T’imaginaves que era així la feina d’un cuiner?
No, no m’ho imaginava. No em pensava que hi hagués tanta
feina ni res.
8-I ara què?
Doncs ara l’any vinent segurament faré un cicle superior
d’educació infantil.
Entrevista realitzada per via telefònica el 4 de juny del 2021 i fotografia extreta de l’Instagram de l’Aleix amb el seu permís.
Jo no sé que feies o com estaves tu amb 18 anys, jo et
puc assegurar que tenia el cap ple de pardals i que en el tema dels estudis,
tant de bò hi haguessin hagut més opcions a estudiar, tant de bo hi hagués
hagut més informació de la que hi havia (tant pels alumnes com pels pares), i
tant de bo el sistema públic d’educació hagués tingut mitjans per ajudar a
orientar-nos (tant els alumnes com els pares).
Després de parlar amb l’Aleix i el Dídac, veig la
importància que té enganxar-se en aquestes edats a una formació professional, i
sobretot, que malgrat que no l’encertis a la primera, no defallir i provar sort
en una altra (Caldria plantejar-se que es fessin tastets d’un dia o dos de
cicle perquè un vegi que s’hi fa, això obriria molts ulls!). Avui dia les
opcions són múltiples, i això potser molts pares no ho saben o aquesta informació
no arriba prou, i un jove sense formació, no només trobarà feines més precàries
o li costarà més trobar-ne, si no que perdrà oportunitats de tenir millor vida.
Per això trobo que des del departament d’Ensenyament no es fa prou i que a més,
tota la burocràcia i taxes prèvies a l’apuntar-se no ho faciliten. Però d’això
ja en parlarem més endavant.
Aquesta setmana hem vist els més joves de la cuina. Hem
vist que segurament no continuaran, però la setmana vinent veurem tres casos de
persones joves i no tant joves, que es van traient el cicle poc a poc,
combinant feina i estudis i traient temps d’on poden. Veurem a la Marina Ruiz
de Torelló, l’Alberto Expósito de Ripoll i la Sara Machado de Sant Hipòlit.
Per més informació sobre el cicle formatiu de Direcció en Cuina a Ripoll: https://www.insabatoliba.cat/
Realment ara sa jovent pot ser un tastaolletes educacionalment , crec que tenen una gran sort en els munt de graus i branques que tenen per estudiar i , si la escollida no és la que els hi agrada ... bon vent i barca nova :) i a per un altre . Sort i salut per aquesta jovenalla :) ànims . DAVID .
ResponElimina