Yas, Circus, Guilleries, Cabezadenido i formatges d'ovella

La primera vegada que vaig sentir a parlar de la Yas (Cabezadenido a les xarxes), va ser en un reportatge sobre dones del món rural a la revista Agrocultura, i és que l’ocupació en el sector rural (agricultura, ramaderia i pesca) a Catalunya, representa un 2% de la població laboral activa, i dins d’aquest, només un 20% dels projectes o explotacions són liderats per dones.

La Yasmin gestiona des fa més de 5 anys Circus amb el seu company; una finca de Sant Hilari de Sacalm a les Guilleries, on hi fan formatge amb la llet del bestiar que ells mateixos cuiden.

En paral·lel, va obrir un perfil a les xarxes socials on explica i comparteix quotidianitats, problemàtiques, interaccions i regals del dia a dia a la granja, al bosc i a les pastures, i ho fa demostrant unes grans dosis d’humor, literatura i poesia, que també expressa en un bloc i en les diferents entrevistes que ha donat. Amb la intenció de conèixer més a aquesta pastora i Circus, m’han quedat moltes ganes de conèixer els seus formatges, de moment em conformaré fent-li, una pàgina de preguntes.

Yas, pastora a Circus amb les seves ovelles Latxa

   1-Pagesa o pastora o les dues a   l’hora?

  Jo sóc pastora i formatgera de casa    meva, no em considero una pastora    tot terreny. Vull dir que no em veig   fent de pastora en un altre lloc.   M’agrada aquest concepte que     tenen els bascos del Casero, doncs      això.

 2-Cabezadenido, que ens vol dir         aquest nom? Que tens un cap ple     de pardals o que necessita anar a     la perruqueria?

No, no tinc el cap ple de pardals, haha! M’agrada pensar que tot aquest cabellam ofereix un niu, on els ocells poden o tenen la possibilitat de covar els seus ous, i aquests ous després també tenen la possibilitat d’haver set fecundats i d’eclossionar en forma de nous ocells o poden ser ous no fecundats, i ja està i allà queda i ja s’esfumarà i serà un altre pensament una altre idea o possible vida que no serà que no acabarà de quallar.

La pastora en el seu medi natural

3-Si darrera de la compra de les ovelles Latxa hi ha una història, darrera del nom de Yasmin Recht n’hi ha una altra, perquè no sembla un nom de Les Guilleries...

Els meus avis, tots quatre van emigrar d’Europa i van anar a parar a Argentina, on es van conèixer, fer parella i tenir els seus fills, els meus pares, que ja van ser primera generació nascuda a l’Argentina. I després vaig néixer jo també a l’Argentina, però amb la vista posada sempre a Europa, doncs els meus avis s’havien criat fins a l’adolescència a Alemanya uns, i els altres, al que ara és Sèrbia, abans antiga Iugoslàvia, i quan ells hi vivien, encara era un antic remanent de l’imperi austrohongarès. D’aquí el meu nom.

Jo vaig venir a viure a Catalunya el 2008, després d’haver conegut el meu company i anar festejant per mail, finalment vaig fer el pas i vaig venir a parar a Sant Hilari de Sacalm.

 4-I després de les ovelles van venir les vaques, o sigui que vaques i ovelles conviuen a la granja. Quin tipus de vaca, des de quan i per a què?

Tenim ara 4 vaques i en tenim de fa 2 anys, totes son vaques jersey, que són vaques lleteres, més aviat petites tant en mida com amb producció, si les comparem amb les vaques de les lleteres de gran producció. A l’igual que les ovelles, són vaques que portem de pastura no les tenim tancades. 

La primera va arribar fa dos anys, l’Anís, amb 14 dies de vida i la vam criar com un gosset, de fet era més petita que el mastí que teníem aleshores. Després va arribar la Margarita, d’un pastor de Navarra que també tenia cabres per fer petita producció, i ja va venir d’adulta i ara té 7 o 8 anys. Després vam trobar la Fina, que ve de Mallorca, d’una família que la munyien ells per fer producció pròpia de llet i formatges, però per qüestions de salut se l’havien de vendre perquè no la podien seguir cuidant. Es diu Fina perquè té un aire molt així d’illa. Hahaha! I finalment tenim la Gina, que és filla de la Fina i aquest octubre ha fet un any, i amb la llet que elles eventualment produeixin i ens ofereixin, en farem també productes làctics. 

La Fina menjant a petons

    5-Circus està en una finca a Sant Hilari de Sacalm. Per què aquest nom? És que a part de formatges hi feu circ, o perquè com veiem en alguns posts teus a les xarxes, t’agrada fer una mica la pallassa?

Estem en una finca on hi ha un mas i nosaltres en som els arrendataris, treballadors i custodis de les terres, dels boscos i de les pastures recuperades i després també fem recuperació del bosc. I ens diem Circus perquè ja portàvem gairebé dos anys gestionant la granja i fent aquesta feina i encara no teníem un identitat, un nom. Jo tenia clar que volia que fos un nom que la meva família a Argentina sapigués pronunciar, també un nom que no estigués lligat amb la finca en si, perquè en el seu moment els propietaris feien turisme rural i volíem diferenciar-ho. El nom ve precisament del fet de que som arrendataris i no propietaris de la terra i també va molt lligat a l’estructura que nosaltres vam fer aquí a l’estable, que és una estructura que és tota mòbil i sense ciment. Tota l’estructura de fusta i metall està fixada amb cargols, per tant, arribat el moment de jubilar-nos o plegar o lo que pueda pasar en la vida que nosaltres tinguem fins a un punt una llibertat, que l’estructura en si no sigui un condicionant per millorar o per canviar, sobretot això, i també per evitar aquest doble sentit que són les estructures fixes, que són a l’hora un refugi i segons com també una llosa i perquè les tendes de circ tenen algo que és molt bàsic, que és la versatilitat, tens un pallasso, un trapezista... Hi ha un espai obert que pot encabir diferents manifestacions. Com ara per exemple que hi tenim ovelles, però si les ovelles no hi haguessin estat bé, o no haguessin funcionat o el que sigui, ens permetia reconvertir-la per a altres animals o el que fos que ens haguéssim plantejat. I el que són les coses, també ens agradava molt el circ, ens agradava voltar, i ens agrada continuar creient que podem seguir voltant i a l’hora sentir-nos lligats a un projecte.

Pastora, pallassa, trapezista... No se si calia preguntar-li
d'on surt el nom de la granja?

6-Llavors, a Circus feu formatges, quina és la vostra especialitat?

Nosaltres a la granja som l’Albert i jo, i procurem al màxim possible portar-ho tot. La munyida, fer les tanques, la transformació de la llet, la comercia-lització dels formatges, el pastoreig...

El nostre producte estrella és el formatge de llet crua d’ovella, perquè tenim un ramat d’ovelles lleteres i la seva deliciosa llet la transformem en formatges. També fem xai lletó, però el producte estrella és el formatge. Podríem dir que només fem un tipus de formatge, però no és exactament així, perquè si tots són formatges madurats, no té el mateix sabor quan tenen dos mesos que quan en tenen nou. Haha!

7-Fas algunes storys a Instagram o Tuitter, que són autèntiques master-class sobre les ovelles. Des de les seves manies, fins a maneres d’aprofitar la llana... Vens de família pagesa o d’on ve aquesta vocació pastora?

No, no vinc de tradició pagesa, tot i que segurament si tots rasquéssim una mica enllà en el nostre passat, segur que trobaríem algun punt de convergència entre pagesos o agricultors i ramaders, no? Però no, jo vinc de ciutat i tant els pares com els avis venien de ciutat i havien treballat a la ciutat, i sempre han desenvolupat feines allunyades qualsevol activitat al camp. Jo era una ignorant de tot això i de tot aquest món, però si que em vaig començar a vincular una mica en el món de la gastronomia d’alguna manera, no tant la de restaurant, però si de l’alimentació.

I el meu interès per fer storys o explicar el que fem, ve lligada al fet que jo era una ignorant total de tot el que estic fent ara i del que vaig aprenent dia a dia, i m’interessa compartir-ho amb la meva família, els meus amics i les meves amigues. Justament per això, perquè no és que una vulgui mantenir-se en la ignorància, però de vegades no donem l’abast per saber-ho tot, no? I a partir de la meva experiència, he vist que em resulta interessant i fins i tot important, copsar la manera de viure d’aquestes bèsties en un entorn que els és favorable, perquè també et permet reflexionar molt al voltant de com portem la vida els éssers humans i de quines coses podríem recuperar de viure d’una manera més ... No sé com dir-ho. Més primigènia, més animal. Però també que  cal desmitificar, que potser hi ha una idea de que tots els animals porten una vida molt ideal i idíl·lica, que nosaltres els humans som incapaços de dur a terme, i en realitat en el regne animal hi ha de tot. Les mateixes ovelles, moltes d’elles quan pareixen dos xais, el que és més dèbil el deixen de banda. I és la pregunta que els faig a la canalla quan venen de visita i és al revés! Des de la nostra entelèquia d’éssers humans donem per descomptat que aquella ovella cuidarà el xai més feble, i en realitat la natura, segons el nostre angle de mira ens pot semblar brutal, és part de tot això, però nosaltres els humans també som brutals, i això de vegades ens costa una mica acceptar-ho.

La Yas, l'Albert, l'equip

   8-Has participat en tertúlies parlant del paper de la dona en el món rural, però tu tens l’extra afegit de ser immigrant i pagesa, tens tots els números per ser blanc de crítiques. Aquestes característiques t’han dut algun tipus de dificultat?

En particular no. Cal recordar que faig 1’60 i crec que de vegades em costa més acceptar que la meva dificultat per traginar coses pesades i fer-me càrrec d’això, que no pas per ser de fora. Sí, sóc immigrant, però sóc immigrant blanca heteronormativa i hi ha d’altres factors que van a favor també. Però no recordo cap situació especial. Crec que les preguntes que em fan o que em trobo, tenen més a veure amb el desconeixement de la feina que faig que al fet del meu origen o gènere. Crec que queda un pel diluït tot això.

Crec que aquestes marques individuals en aquest ram, tindrien molt més a veure si jo, enlloc de ser pastora autònoma, fos pastora assalariada, empleada d’algú. Segurament viuria situacions molt diferents de les que jo visc. Però el meu company i jo som els nostres jefes, i com a molt ens podem barallar entre nosaltres. Això, evidentment pot ser un pes, però és una avantatge. Crec que els problemes de discriminació per raça, gènere o lloc d’origen es donen més en altres circumstàncies.

 9-Pasturant per les teves xarxes, s’hi perceben inquietuds que van més enllà de l’amor per lo rural. Tens també un bloc on hi escrius sobre feminisme, sobre estils de vida, receptes de cuina... I també sovint fas recomanacions literàries mentre pastures. Ets una lletraferida? Veurem alguna novel·la o guió amb una trama entre llanes, esquelles i formatges?

Si, sóc una lletraferida, però escriure una novel·la... No. Per això calen una sèrie de condicions de tranquil·litat, d’estabilitat, de temps i concentració, que portant bestiar tot l’any no es donen. Com a molt puc fer microescenes, reflexions, posts...

Faig molta insistència en explicar de que va la nostra feina, per revertir i desfer els perjudicis que jo mateixa tenia envers aquest ofici, o qualsevol altre que desconec. És una evidència que quan més sabem de les coses més lliures som i més capacitat de triar el que fem o deixem de fer, i pels que no estem en aquest micromón del ruralisme com a mitjà de vida i com a elecció vital, no és senzill trobar recursos per informar-se’n. Cada unitat que formem les diferents granges o pastors, tenim una identitat molt pròpia i que va indefectiblement lligada al bestiar que tenim i a l’entorn en el que estem i com aquest entorn i aquest bestiar que es mou juntament amb tu en aquest triangle. I saber, sobretot això, avui dia tenim aquesta sort de les xarxes socials, però abans no tenies més remei que anar a buscar a les pastores i els pastors, i de vegades la companyia no és benvinguda, però també és necessària en certa manera! I també s’ha de fer una pedagogia, que tot i que no és part de la nostra feina, jo sento la necessitat d’explicar-lo per no deixar-lo en mans d’altres, com la indústria per exemple, que al final s’acaba atribuint mèrits dels recursos bons que nosaltres generem amb la nostra feina.

Recomanant lectures entre pastures

10-I pasturant per les teves xarxes, també s’hi percep una clara actitud per fer de Circus un projecte respectuós amb el planeta, de tancar el cercle. O sigui, aconseguir una finca autosuficient, on tot el que es consumeixi es produeixi allí. Vaig equivocat? De tot aquest projecte, que és el que t’està sorprenent més positivament, allò que no t’esperaves i està funcionant molt bé?

Si, captes bé la idea. Aspirem a tancar el cercle si, però tenint en compte les limitacions pròpies de l’entorn on estem, les ovelles per exemple, hi ha moments puntuals que per ser animals que donen llet les suplementem amb gra i aquí no tenim grans extensions de terreny com per tenir blat de moro, per exemple. Fem una autosuficiència encarada a la comercialització, perquè si cuidem l’autosuficiència només amb la cria dels animals però després no controlem el preu del producte, doncs des del principi treballem molt en aquesta línia.

En cap moment em vaig asseure a pensar això no anirà bé o això si, potser és pel fet de conviure, de que estàs portant vides, o que hi hagi altres vides que si fa o no fa depenen de tu i tu d’elles, que vas molt com a pinyó fixe en el dia a dia i dones per descomptat de que ha de sortir bé, perquè si vaig creient de que pot existir la possibilitat de que això no funcioni... Que això sempre ho sabem! Vull dir, el no sempre està, sempre el tenim a sobre, però no me’l dic a mi mateixa o si més no en veu alta perquè si vaig pensant que no anirà bé, perquè fer-ho tot plegat. Si tiro la vista atrás, la vida en si, que no té res a veure amb el que ens podíem imaginar quan ens estàvem formant, però ja el sol fet de que continuem aquí, de que jo t’estigui responent aquestes preguntes, de que tinguis aquesta inquietud, de que hi hagi altre gent que la tingui, i que nosaltres puguem continuar treballant perquè hi ha gent que compra el que fem, no sé si m’ho esperava o no, però és molt gratificant.

    “A punt de fer set mesos, el nostre formatge és un bell dorment amb el cos ferm, la carn tendra i té la pell florida i enfosquida, vesteix de vellut fi sobre l’escorça dura. Fa l’olor de la vida secreta de les ovelles i allibera el perfum amagat d’aquesta terra”

Foto feta per @brunoenroma i publicada al perfil d’instagram de Cabezadenido.

11-Aquest bloc té la tradició de preguntar sobre les desgràcies. Quin és el problema o situació que t’has trobat a la granja, que ara te’n enriguis o inclús t’hagi servit d’aprenentatge?

Desgràcies... Mentre buscàvem una finca on instal·lar-nos, just abans de trobar-la vam adoptar un ruc, un burro, amb la idea de que tindríem bestiar que ens ajudaria a llaurar la terra... Coses molt happy que pensàvem abans de posant-s’hi en serio. Hahaha! I el vam anar a buscar, sense portar cordes ni res per lligar-lo. Quan el vam tenir aquí, vam anar a buscar el petit a l’escola i li vam voler ensenyar. Quan vam arribar, l’ase havia anat obrint totes les portes i s’havia escapat cap a la carretera. Ara riem molt d’allò, de com vam aconseguir solucionar-ho, però vam patir molt, molt, molt. Jo aquell dia vaig imaginar que acabaríem a la garjola per un accident amb víctimes. Fins al cap d’un temps no vam poder-nos fer un fart de riure d’aquell dia, i llavors vaig trobar un moment per explicar aquell relat i de perquè el 15 de juny n’hem fet el nostre dia, el Dia del Burros a Circus. Hahaha!   

12-A l’agost oferieu venir a visitar la granja, què hi troba el visitant a Circus? Em podries fer un sketch?

No som una granja-escola on hi ha una sèrie d’animals en exposició, sinó que fem un recorregut pel que és la nostra feina.

Ensenyem la diferència entre un camp recuperat de fa molts anys i ha sigut mantingut i alguns que estem recuperant. Ensenyem el bosc i els recursos que hi ha al bosc. També els avantatges i desavantatges de moure un ramat d’ovelles per aquestes contrades, tan atapeït i tancat i tant poc aprofitat com aquest, ensenyem les instal·lacions i perquè serveix cada cosa, no sortim a pasturar amb la visita, no ho hem fet mai i insistirem en no fer-ho, doncs requereix una gran atenció, i és un dels moments de més gaudi i intimitat amb el ramat i si hi ha gent, ens posaríem nerviosos, el ramat també i això no és bo. Pot semblar molt esotèric, però realment això s’encomana. És com quan tu estàs menjant a casa un plat que has cuinat, oi que no vols que et vinguin a molestar mentre gaudeixes de tot? Doncs amb el bestia és així... Volvemos a la visita! Cada visita és única, doncs depèn de qui ve i de les seves inquietuds, i com que ens les autogestionem nosaltres, podem fer els que ens rota, podríem dir. Hahahha!

Una estampa circense

   13-Recentment has rebut la visita de la gent del Serrat de les Barneres, dius que els vas visitar quan encara no havies començat. Que feies o havies fet abans de Circus, i quan i ón vas aprendre l’ofici?

La meva formació completa és de cuinera, després em vaig especialitzar amb pastisseria i vaig treballar en una fleca. Després em vaig interessar per la dietètica naturista, medicina tradicional xinesa i oriental però en els apartats d’alimentació només. Però això amb la pastisseria, entra en total dissonància hahaha, i aleshores, després de l’embaràs del meu fill la pastisseria va quedar de banda, tot i que la meua mare és pastissera, després em vaig formar com a doula, i curiosament totes aquestes formacions tenen un punt de convergència en l’ofici de pastora. De fet, tots els oficis passen per la pastura, o si més no, estar obert a l’aprenentatge de motes coses; construcció, instal·lacions, recursos silvestres de la natura, cura del bestiar.

 14-Venint de l’Argentina, un dels principals proveïdors i exportadors de soja i de criadors de boví al món. Quina és la teva visió sobre la ramaderia? Quin model creus que és bò per a l’economia, per a la salut de l’animal, del planeta i de les persones?

Buh! No ho sé. Crec que hi ha molta gent que ha estudiat i que cobra per dedicar-se a investigar, amb tots els recursos que aporta un despatx, per veure que és el més convenient per a la humanitat i nosaltres fem el que ens agrada i de la manera que sentim nosaltres que és la més adient i ens trobem més còmodes, però sóc molt conscient que això no està fet per tothom, o potser si! Però ens caldran molts aprenentatges i renuncies per poder viure d’aquesta manera. És un camí molt personal però és molt propi de l’ésser humà assenyalar els altres que pensem que ho fan malament, però crec que tots intentem a fer-ho lo millor que sabem, lo que según nuestras circunstancias vitales, económicas, sociales nos llevan a derivadas y circunstancias que quizás no hubiéramos elegido… Aquesta idea de que tot es pot escollir, es un poco vender humo, no? Fácil señalar al otro.

Somos muy rápidos de pensar en macro pero después no somos capaces en micro de pensar en preceptos muy básicos, no? Nosotros procuramos pensar en esto en micro, es mucho más senzillo ver la incidencia que uno tiene a pequeña escala portant aquesta feina cada dia i suposar que si tothom ho fes així, les coses anirien d’una altra manera, però també és veritat que jo no conec la realitat de qui treballa com jo però en cultius de secà, o amb pomeres, cadascuna d’aquestes entitats, tiene lo suyo, por eso que hablar en genérico, en salvar la vida y la humanidad entera pasturant... Me parece un poco como, no se, grandilocuente. 

Cada formatge de Circus és únic, i difícil de trobar
fora de Sant Hilari de Sacalm. Això també fa però, 
que sigui una bona excusa per visitar Les Guilleries

15-Tota la feinada de cuidar els animals, de treure’n la llet i després fer-ne formatges, cal sumar-hi la de vendre’ls. Perque el vostre formatge no es pot trobar als supermercats ni a gaires botigues. On es pot comprar o provar el vostre formatge?

No el trobareu, no. No treballem amb grans distribuïdors, perquè sempre hem apostat per això i de moment ens ho podrem muntar així. Fem molta entrega a domicili i sota comanda, sobretot aquí a Sant Hilari de Sacalm, i quan s’ajunten més comandes a poblacions veïnes. Però també estem en algunes botiga/celler com ara la del Celler d’en Jordi aquí a Sant Hilari de Sacalm (https://cellerdenjordi.cat/), o el Celler d’en Xiqui al centre de Girona, a la plaça de la Lleona (https://elcellerdenxiqui.cat/) i a Can Moragues a Riudarenes (https://www.canmoragues.org/).

Hi ha gent que ens demana si enviem a Barcelona o a Vilafranca del Penedès, però els diem que no. No té sentit. Els recomanem que busquin algun productor més proper que segur que n’hi ha o si no els diem que vinguin, que es passin per aquí i si en volen comprar un o venir a veure els animals... Sempre és una bona excusa per venir a conèixer aquest petit món. Però també haig de dir, que de vegades, quan venen festes especials, com aquest Nadal per exemple, també n’enviem fora de la comarca.

Yas i les latxes posant per la Circus Fashion Week

  16-Entre visites a la granja, interacció amb gent a les xarxes i les paradetes a mercats, tracteu a molta gent, quina és la pregunta o comentari que t’ha arribat que més t’ha sorprès o fet riure o inclús reflexionar sobre algun tema?

A la majoria de gent els crida l’atenció que els animals no parin de menjar, però és que són ruminats i és el que fan! I també et diuen que està molt bé que pasturem perquè portem a passejar els animals que els hi va bé per estirar les cames, com si els hi féssim un favor i no fos una part orgànica dels animals.

També els sorprèn molt quan tenim la paridera i no hi ha un veterinari pendent les 24 hores, ens ho fem nosaltres. Que munyim a mà, això també sorprèn, com ho fem quan plou... La veritat és que la majoria de persones no gosen preguntar, de fet moltes vegades ens dieu: perdoneu, el que ara us diré és una pregunta molt tonta... No existeixen les preguntes tontes! Si fem les visites és que estem disposats a tenir una conversa, i volem trencar aquesta barrera.

 17-He vist que has tingut ajudants en pràctiques de l’Escola de Pastors, amb els X anys d’experiència que tens en el gremi, quin és el principal consell que els dones o donaries a algú que pensi que et té enveja pel que fas i està pensant en copiar-te?

Crec que si algú té enveja, no és del que faig, sinó de la imatge que aquesta persona té de la feina que faig. Haha! Un moment, eh? Que les ovelles em marxen amunt. –Passa avall!

Penso que creure que pots agafar dades, datos numéricos y hacer un copia y pega, está basado en, o sea y que eso te resulte  i tu siguis feliç amb tot això está basado en una completa ignorancia en lo que es el trabajo, perquè això no és una sabateria, que tu agafes models, talles, números, màrqueting i tal, aquí hi ha una empremta i decisions que formen part de la identitat dels qui portem això, y hay coses que intervienen que son causalidades y eventualidades que no depenen de nosaltres, de la xerrameca que poguem fer o no... jo que els hi diria? Pues, que hagan lo que quieran! Hahahhaha! Que hagan lo que quieran, que copien lo que quieran y que lo vivan como puedan, i ja està, això és una decisió que no és netament laboral, sinó vital, a Circus la vida i la feina i la feina i la vida són difícilment indestriables. ¿Se dice así indestriables?

Nosaltres també som un recull de còpies d’altres còpies adaptades i transformades pel seu únic ecosistema.

18-Acabem Yasmin, una persona inquieta com tu, segur que té mil projectes en ment, o li han quedat coses al tinter per dir. Ens en pots desvelar algun projecte o fer una reflexió final?

Com a projecte molt desitjat i esperat, esperem poder oferir aquest 2021 formatges amb la llet de les nostres vaques de bosc.

El camió/rulot/autocaravana de Circus, símbol de la granja, 
amb la neu que els va dur la Filomena

Per saber més de la Yasmin i de Circus:

Web:

http://mujeresquemarcan.org/team-member/yasmin-recht-rasillier/ 

Instagram:

https://www.instagram.com/cabezadenido/  

Web de Circus:

https://www.granjacircus.com/ 

Tuitter de Circus:

https://twitter.com/granjacircus?lang=ca

 

Aquesta entrevista fou resposta per missatges de veu de What’s Up, editada i reeditada entre l’agost del 2020 i el gener del 2021. Totes les fotografies són extretes del perfil d’Instagram de la Cabezadenido amb la seva autorització.