Una dona d'aigua del s.XXI: Núria Sellarès

S’està parlant molt aquests dies, que una de les claus de la recuperació econòmica ha de venir per la inversió en sostenibilitat i protecció del medi ambient. Està clar que la dependència dels recursos fòssils ens fa menys lliures, més bruts i més susceptibles a qualsevol crisi econòmica i pujada de preus del petroli. I també l'aigua és un recurs imprescindible i vital, sobretot l'aigua potable, aigua de boca que en diuen, un recurs a salvaguardar i fer-ne un bon ús, i d'això n'he parlat amb algú, que dedica part de la seva vida a veure com està l’aigua que ens hem de beure i ens permet viure. Un recurs natural clau per a la vida en el planeta, i del qual de la seva salut en depèn la nostra com espècie.

Ens hem centrat molt en l’exemple de comportament dels rius Ges i Ter en el seu pas per Osona, però és perfectament extrapolable a altres territoris, com també ho són algunes de les altres problemàtiques o temàtiques que hem tractat amb la Núria Sellarès, una filla de Torelló, adoptada per Sant Vicenç, però sobre tot, una dona d’aigua del segle XXI.

Una dona compromesa amb l'aigua, la terra i la seva gent

1-Núria Sellarès... Per on comencem? Una dona compromesa amb la terra... I l’aigua. Seria un bon titular per definir-te?

És un bon punt de partida... perquè si, m’agrada cuidar la terra i el territori on visc. Això inclou moltes coses: els rius, l’aigua, la fauna, la vegetació i la biodiversitat en general, però també la seva gent, les tradicions, la llengua, la cultura, etc.

2-Partint de la base de la meva ignorància, sé que treballes a la vora dels rius Ges i Ter, però no ets pescadora, oi? Explica’ns que fas?

Bé, en realitat si que sóc una mica pescadora. M’explico. Treballo al Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, CERM (https://mon.uvic.cat/cerm/), un petit centre de recerca, restauració i educació ambiental de la Universitat de Vic que, al mateix temps, també és l’àrea ambiental del Museu del Ter.

Dic que sóc una mica pescadora perquè part de la meva feina és pescar invertebrats aquàtics, petits insectes, larves, etc. que viuen a l’aigua dels ambients aquàtics i que ens permeten saber quina és la seva qualitat biològica a partir d’uns indicadors. També fem pesques científiques per saber quins i quants peixos hi ha en un tram de riu. Per altra banda, també fem restauració ambiental de trams de riu per a millorar-ne la seva biodiversitat: millora de la connectivitat aquàtica, millora dels boscos de ribera, restauració d’illes de riu, entre d’altres. Per acabar, com que som al Museu del Ter també em dedico a fer activitats de difusió, educació i sensibilització ambiental tan a grups escolars com al públic en general.

Oficialment ambientòloga, oficiosament pescadora

3-Llavors, vas estudiar biologia? Alguna especialitat? On?

Bé, de fet no! Primer vaig estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a la Universitat de Vic, però vaig veure que això de la indústria no estava fet per a mi, i que m’apassionaven més els temes relacionats amb el medi natural. Llavors vaig començar el segon cicle de Ciències Ambientals a la Universitat de Girona. Per tant, es pot dir que sóc ambientòloga.

4-I això d’investigar rius, insectes i plantes... d’on et ve? Quan t’adones que t’atrau l’aigua i tot el que hi habita?

D’on em ve exactament no ho sé. A veure, a casa sempre hem sigut molt excursionistes i des de ben petita ja anava sempre amunt i avall per muntanyes i rius. De més grandeta, amb els escoltes de Torelló, també sempre envoltada de natura... Crec però, que va ser a l’institut de Torelló on vaig decidir que el tema de la biologia i el medi natural era el que m’agradava. Vaig tenir un molt bon professor de biologia, en Jaume Mercader, que em va fer acabar de decidir. També la coneixença i vinculació amb el Grup de Defensa del Ter (https://www.gdter.org/) i les seves accions per a protegir rius i fonts de la comarca d’Osona m’hi va ajudar.

5-Aigua... Només dolça? O també salada?

En aquest cas, només de rius i zones humides del continent... que sóc molt de terra endins jo!

6- I que tal? Com estan de salut els nostres rius? Els falta o sobra res?

Resumidament, des que als anys 90 es van començar a construir les primeres depuradores d’aigua residual, tant urbanes com industrials, la qualitat de l’aigua dels rius ha millorat molt. Tot i així, hi ha alguns impactes importants que continuen fent que no acabin d’estar bé del tot. Em refereixo a contaminants que hi poden arribar de manera indirecte, com adobs dels camps de conreu, que amb el rentat quan plou arriben als rius, per no parlar d’algun que altre abocament directe (tot i que, per sort, cada cop més testimonials).

El principal problema dels rius, ara mateix, és que els hem intentat domesticar en la seva forma, és a dir els hem fet a la nostra mida. Només cal mirar el tram final del riu Ges per entendre que més que un riu és un canal... aquest cas potser seria el més extrem, però n’hi ha en diferents graus d’impacte. Els rius necessiten el seu espai natural, una zona per on circuli l’aigua de manera habitual, però també unes planes d’inundació al seu voltant per quan hi ha una crescuda ordinària o extraordinària. Els humans ens hem dedicat a construir els nostres pobles, ciutats, polígons industrials, zones esportives en aquestes planes d’inundació i llavors... quan plou i s’inunden, tots a córrer!

També els hi hem tallat la connectivitat construint preses i rescloses que, per una banda n’extreuen l’aigua, però per altra, fan que la fauna no pugui moure’s lliurement amunt i avall pel riu. Al tram del riu Ter que passa per Osona hi ha una resclosa cada 800 metres de riu de mitjana. Això és una animalada! Quan, a més, molt sovint no respecten el cabal ambiental del riu i, a l’estiu, el solen deixar pràcticament eixut.

Per no parlar dels boscos de ribera, amb espècies molt adaptades a la humitat del rius però també a aquest medi tant canviant amb inundacions, sequeres... cada cop els tenim menys diversos i amb menys espècies autòctones.

En una illa de riu i possible casa de hobbit

7-Històricament la Plana de Vic i Osona, és coneguda la presència d’una de les entitats ecologistes pioneres en el gremi, i de la que tu ja ens has parlat, el Grup de Defensa del Ter. Hi tens relació actualment? Treballeu algun aspecte plegats?

Personalment hi tinc força relació. Participo en força activitats de les que duen a terme i hi he col·laborat activament en algunes. A banda, també faig de voluntària a la campanya de recollida d’aigua de les fonts que fan cada any per saber-ne la seva qualitat i fer-ne un informe, sobretot de nitrats. Som de les zones del país amb les fonts més contaminades per nitrats a causa del sobre adob dels camps. Això també és un escàndol ambiental al que sembla que hi estem massa acostumats. No poder anar a la font i veure aigua és una altra animalada grossa! I a Osona, per desgràcia, ho hem naturalitzat.

8-A principis dels 90, l’empresari tèxtil Puigneró de Roda de Ter, va ser el primer empresonat a l’estat espanyol per un delicte ecològic, per abocament de tòxics al riu, arrel d’una denúncia feta pel GDT. De llavors fins ara, què ha canviat? Què ha millorat?

De fet, Puigneró va ser el primer però ha sigut dels pocs que ha tingut una sentència tant dura per a un delicte ecològic. Allò, i les lleis molt més restrictives pel que fa a abocaments d’aigües residuals, va servir perquè moltes empreses es veiessin amb l'obligació de posar depuradores d’aigües a les seves indústries i que, per tant, la qualitat de l’aigua dels rius anés millorant de mica en mica. Avui dia és obligatori que una indústria (en funció del sector productiu) tingui la seva pròpia depuradora d’aigües residuals i que compleixi amb la normativa d’abocaments.

No obstant, per desgràcia, encara es veuen algunes bestieses com la que va passar al riu Besòs no fa pas gaire, que a causa d’un accident a una empresa del Vallès, va baixar gasoil i dissolvents encesos pel riu o fins i tot abocaments de purins directament a algun torrent de la plana.

9-Tu has tret el tema, els purins... Com és que costa tant d’erradicar aquest problema? Li veus solució?

Al meu entendre, aquest és un problema del sector productiu porcí de la zona. S’ha deixat que els petits productors i pagesos desapareguessin, a canvi de grans explotacions de porcs de cria i engreix per a poder abastir un sector i una indústria càrnia molt competitiva a nivell econòmic, però que deixa una petjada ambiental i social molt gran a la nostra comarca. Això es tradueix en una disminució molt forta de la pagesia arrelada a la terra, uns aqüífers contaminats, fonts de les que no es pot veure aigua i un sector carni amb treballadors molt precaris i dependents a escorxadors i indústries agràries i alimentàries en general.

Una de les accions del GDT per denunciar l'excés de nitrats per purins a les fonts d'Osona

10-I el canvi climàtic, trobes que està afectant a la salut dels rius? De quina manera? Ho trobes a la teva feina?

El canvi climàtic està afectant i molt els rius, no tant en termes de salut però si en termes de cabal, tant pel que fa a sequeres com pel que fa a aiguats. De fet, els experts diuen que serà el que vindrà (i que de fet ja tenim a sobre)... fenòmens més extrems de sequeres, pluges i aiguats intensos. Això al riu es veu molt. Passem d’anys on pràcticament no hi ha aigua (els últims estius el Ges a Torelló ha quedat pràcticament eixut) i de cop et fa una setmana de pluges fortes i grans aiguats que n’augmenten el cabal fins a 10 vegades. O altres fenòmens recents com el Glòria, etc. I com ja he dit abans els humans ens hem dedicat a construir a les planes d’inundació (que com molt bé diu el seu nom, són zones que tard o d’hora s’inunden) i en patirem les conseqüències. La cultura popular és molt sàvia i hi ha un refrany que diu “A la vora del riu, no hi facis el niu”. Crec que no cal dir res més.

 11-Les depuradores, com estan funcionant? Allà es deu detectar què és el més contaminant del que arriba de la civilització, no? I que és?

Les depuradores funcionen força bé. Sense depuradores els rius estarien fets una porqueria. De fet, des del CERM cada any fem un seguiment de la qualitat de l’aigua del Ter i els seus afluents i bona part dels punts que mirem són aigua avall de les depuradores per veure si tenen impacte en la qualitat de l’aigua del riu. La veritat és que la majoria d’elles funcionen molt bé i fan bona feina. El principal problema és que, sobretot en rius de poc cabal, en èpoques de sequera els rius neixen a la sortida d’aigua de la depuradora i això vol dir que l’aigua és directament la que surt de la depuradora. Al Ter això no passa perquè el cabal és molt més elevat gairebé tot l’any però en rius menys cabalosos, si.

El que més es nota de les depuradores són els nutrients (nitrats i fosfats) provinents dels vàters de les cases. Però, en general funcionen bastant bé i l’impacte als rius, per sort, és mínim. Al contrari, que si no hi fossin tindríem un problema gros.

En una visita a una planta potabilitzadora de Vic

12-L’aigua, com el sol, la terra i l’aire, és o hauria de ser un bé d’interès general, per tant públic. Estàs al cas d’aquest conflicte de la Generalitat amb Agbar? Què en penses? Com ha de ser la gestió de l’aigua, pública o privada? Com es fa això? Què en saps de les municipalitzacions efectuades fins al moment.

Com bé dius, l’accés als recursos naturals hauria de ser universal, és a dir, que tothom hi hauria de poder accedir amb els mateixos drets. Per desgràcia, avui en dia això no és així... de fet, crec que no ho ha estat mai. En aquest cas, crec que no s’hauria de poder treure un rèdit econòmic ni de la gestió de l’aigua ni de la terra ni tampoc dels recursos bàsics (aigua, gas, llum, etc.) i, des de sempre, l’empresa privada el que busca és el benefici privat. Per tant, des d’aquest punt de vista, si... la gestió dels recursos hauria de ser pública. A més, si la gestió és pública permet una regulació de preus que no es fa si està en mans privades. És a dir, els ajuntaments o les administracions poden aplicar directament mesures com la tarifació social en què es paga pel servei en funció de la renda de la unitat familiar, fent que així els preus siguin molt més justos i equitatius per a tothom. En alguns municipis i ciutats, com Barcelona per exemple, ja s’aplica a les llars d’infants, i crec que s’hauria d’anar tendint a fer-ho a tot arreu i amb la majoria de serveis.

 13-He vist projectes ambientals del món de l’arquitectura i l’enginyeria, on es projecten edificis que produeixin tota l’energia que consumeixin, inclús que en usin l’excedent per a carregar bateries de vehicles o cases, però pel que fa l’aigua, proposen recuperar i reutilitzar totes les aigües de pluja i les grises per a usos com omplir piscines, regar horts i jardins, omplir cisternes de wc... Inclús no haver de necessitar comptador d’aigua de companyia! Ho veus factible? Creus que s’està avançant en aquest sentit?

La veritat és que de temes de construcció i enginyeria no m’hi entenc gens... heehehe... però crec que algunes d’aquestes mesures que proposes no haurien de ser difícils de dur a terme, sobretot en cases de nova construcció i pel que fa al reaprofitament de les aigües pluvials per a reg, o l’ús de plaques solars per a escalfar l’aigua o fins i tot per a generar una petita part de llum de casa. Fa un parell d’anys voltant pel sud d’Alemanya hi havia molts pobles on veies totes les teulades de les cases amb plaques solars... i de sol a Alemanya n’hi fa força menys que aquí. Crec que és un tema de voluntats polítiques i de poder econòmic. Les grans empreses no volen perdre el poder i, sobretot, capacitat de generar diners. Però tampoc veig els governants actuals disposats a dur a terme polítiques en aquest sentit, que és el que hauria de ser perquè en el fons el gas i el petroli tard o d’hora s’hauran de substituir... no tant sols perquè s’acabaran sinó també per no dependre tant dels altres països subministradors. Tenir la capacitat de generar, produir i controlar la teva pròpia energia (és a dir la sobirania energètica) ha de ser el futur. I l’autogeneració hauria de ser un dels camins a tirar endavant.

"Enginyers" a l'embarcador del Ter a Manlleu

14-Ja no vius a Torelló, però si a la Vall del Ges, com a ciutadana, que trobes a faltar en els tres municipis que formen la vall? O trobes que ja es viu en la idea més propera del que es podria considerar el paradís?

Hi trobo molt a faltar que els tres municipis es mirin, s’escoltin i parlin. Hi hauria la possibilitat de fer un pilot de coses plegats que ara no es fan per diversos motius que desconec.

Trobo, per exemple, molt xulo el projecte que s’ha fet de camí groc que uneix els tres pobles per fer a peu o en bicicleta. Crec que s’hauria de tendir a anar més cap aquí. Arreglar, senyalitzar i adequar els antics camins que uneixen Sant Vicenç, Sant Pere i Torelló perquè la mobilitat entre els pobles no hagi de ser exclusivament en vehicle privat. Fomentar el transport públic amb uns millors horaris i preus. Avui em mirava el bus d’en Sagalés i sempre va buit, és una cosa que no entenc. Estem fent circular busos buits entre els tres pobles mentre anem tots amb el nostre propi cotxe enganxat al cul.

També trobo que hi ha poc intercanvi de serveis entre els uns i els altres pobles. Cadascú té la seva fira de Nadal, el seu propi club esportiu, el seu pavelló... tot molt centralista. Trobo que si es fomentessin activitats compartides als tres pobles tots hi sortiríem guanyant.

 15-Has estat en política municipal a Torelló, des d’aquest àmbit, què es pot fer per la salut dels rius i l’aigua?

La gestió de l’aigua i dels rius a casa nostra depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua, però des dels ajuntaments es podrien fer moltes coses. Es poden fer projectes de restauració ambiental i millora dels rius, adequació de zones de passeig i gaudi de la natura al voltant dels rius, actuacions d’educació ambiental entre la població i donar a conèixer aquests espais i la seva biodiversitat.

Molts ajuntaments ho tenen a les seves agendes, però normalment no solen ser accions prioritàries. A Torelló s’han arreglat alguns espais de riu com la Bardissa, el tram del passeig vora Ter fins a Conanglell o la zona esportiva que tenen prou valor ambiental. Ara bé, també tenim el Ges que sembla un canal de desguàs més que no pas un riu... és una qüestió de voluntat política millorar-ho. Per fer-ho tot de cop es necessiten molts diners, però per a fer algunes petites accions aïllades i de mica en mica anar-ho arreglant, potser no tants. De moment ningú ho ha posat al davant de tot de la seva agenda política. 

En una acció de denúcia contra els abocaments de purins a Osona

16-Tot això de la pandèmia del Covid i la crisi sanitària i economicosocial, t’ha enxampat en un moment especial per a tu, oi? La maternitat. Has tingut temps de reflexionar aquests dies sobre tot plegat, sobre quin món li espera?

Si noi, per sort la vida sempre s’acaba obrint camí. De temps no és que en tingui massa però de rumiar si que ho he fet. Del que m’he adonat, com suposo que molta altra gent, és que no podem continuar amb el ritme que portem, ni de treball ni de consum. El capitalisme ens està matant. Cal posar les persones, les cures i la natura al centre de la nostra manera de viure, o ens n’anirem a la merda més ràpid del que ens pensem. Amb tot això del virus he anat llegint coses i reflexions i em va agradar molt una frase d’un investigador mexicà, Gerardo Ceballos, que va dir "La vacuna contra la covid-19 eren els hàbitats naturals", i ens els estem carregant dia a dia. No som conscients de fins a quin punt maltractem al planeta fins que surt un virus que ens ho explica. I qui diu un virus diu un aiguat, un gran incendi, la fosa del permafrost, la desforestació o el canvi climàtic.

I ja més a nivell humà i personal crec que ens ha plantificat als morros és que el que compta són les relacions de qualitat amb les persones a qui estimem (poder-nos abraçar i fer petons, tocar-nos) i no tanta pantalla, foto o story a Instagram.

La panxa

18-Ara que parles de la maternitat i de nouvinguts, és conegut que Osona ha estat l’origen de la primera formació obertament xenòfoba amb opcions de govern en alguns municipis. Ara és residual, però socialment, creus que aquest recel racial hi és?

Després de veure tot el moviment antiracista del #blacklivematters, creus que Osona, Catalunya i Europa estan lliures d’aquesta xacra?

Ets una persona implicada i compromesa amb el teixit social, participes en entitats associatives com els Deixebles. Creus que aquestes entitats que fomenten la tradició i la cultura popular estant arribant als nouvinguts d’altres països del món que arriben a Torelló i comarca? Creus que podrien ser una eina útil per a l’intercanvi cultural i la convivència?

Cap lloc al món queda lliure d’aquesta xacra, com dius tu. És un debat molt complicat on hi intervenen molts factors i no només el racial sinó també el cultural i sobretot l’econòmic. No som pas racistes amb Messi o amb Dembelé o amb veïns nostres vinguts de països socioeconòmicament rics com Alemanya, França, Irlanda, etc. Però per altra banda no ens relacionem amb persones vingudes de l’Àfrica, Àsia o Sud-Amèrica que viuen en condicions més precàries que les nostres. Per altra banda, no som pas diferents en la segregació per barris, només cal anar als pisos de Can Mateu de Manlleu o al barri del Remei a Vic... i per no parlar de les escoles i instituts, on cada cop més hi torna a haver una segregació més bèstia.

Pel que comentes de les entitats culturals i socials, n’hi ha moltes que han fet esforços importants per aconseguir que persones nouvingudes hi entrin com els castellers. És una de les millors eines que tenim per a socialitzar-nos i per a aprendre a conviure, és així. No obstant, a Torelló i la Vall del Ges conec poques entitats culturals amb aquesta vocació... si es dóna el cas que alguna persona nouvinguda s’hi acosta, evidentment no se la rebutja, però no es fa l’esforç d’anar-les a buscar i intentar crear espais d’intercanvi cultural. Amb això cal ser molt autocrítics i veure que hi ha molta feina per fer.

19-Com a ciutadana de la Vall de Ges. Què li falta a la Vall? Què hi trobes a faltar? Alguna carta de peticions o suggeriments a les autoritats competents?

En general a la Vall del Ges s’hi viu molt bé. Estic contenta de poder-hi viure i de formar part del seu teixit social i associatiu. Crec que el que li falta és una mica més d’unió i coordinació a nivell general. Com ja he dit abans, crec que es podrien fer moltes coses conjuntes que serien més rendibles que a cadascun dels pobles per separat. Fomentar la mobilitat entre els tres pobles i la cooperació aportaria més coses bones que dolentes. Al final tampoc estem tant lluny els uns dels altres i seria una bona manera de fer Vall. Fer una bona xarxa de camins a peu a tota la vall seria una bona manera de comunicar els pobles però no només això. Es podrien compartir molts serveis com fa per exemple la mancomunitat de la plana a la zona de Taradell. Tot és qüestió de voluntat política i ganes per part dels tres pobles... que em sembla que és el que falta.

20-Ja per acabar. Hem parlat molt d’aigua Núria; rius, fonts, depuradores... Deus conèixer molta gent que treballa d’una manera o altra per la bona salut d’aquest bé tant preuat, trobes que entre tot aquest equip humà hi ha algun altre nexe comú a part de l’aigua? M'explico, trobes que hi ha un alt nombre de persones que són del signe del zodíac aquari, o que beuen una beguda isotònica de nom similar?

Hahahahha... ostres! Ara em mateix!! La veritat és que no m’hi he parat a pensar mai!! A partir d’ara m’hi fixaré i d’aquí a un temps t’ho explico! Hahahahahaha...

Pescadora pescada a l'embarcador del Ter

           *   *   *   *   *   *
No poder anar a la font i veure aigua és una altra animalada grossa! I a Osona, per desgràcia, ho hem naturalitzat.
          *     *    *     *     *
No obstant, a Torelló i la Vall del Ges conec poques entitats culturals amb aquesta vocació... si es dóna el cas que alguna persona nouvinguda s’hi acosta, evidentment no se la rebutja, però no es fa l’esforç d’anar-les a buscar i intentar crear espais d’intercanvi cultural. Amb això cal ser molt autocrítics i veure que hi ha molta feina per fer.

          *   *   *   *   *   *
                 -Núria Sellarès-



Per seguir la corrent i al corrent de la salut dels rius i de la Núria Sellarès:

Face: https://www.facebook.com/nuria.sellares

Insta: https://www.instagram.com/nuriasellares/

Twitter: https://twitter.com/nuriasellares?lang=ca

Aquesta entrevista ha estat realitzada via correu electrònic entre els dies 2 de juny i 22 de juliol, totes les fotografies han estat extretes dels perfils públics de les xarxes socials de l’entrevistada amb la seva autorització.