De les matemàtiques a les llanes: Dolors Vila

Molts coneixem casos de persones que han passat per diferents feines professionals i al final han optat per dedicar-se a la docència, perquè era més estable o previsible aparentment, però són menys els casos de professors que han deixat la docència per dedicar-se a una altra feina (aquí hem vist el cas del Gerard Verdaguer), a quelcom que l’instint els deia que havien d’anar per allà, malgrat potser ser menys còmode i arriscat. Però diferents circumstàncies et poden fer arribar un bon dia una oportunitat, i si tu tens clar el que vols, aquella oportunitat pot arribar a ser una realitat. Aquesta és la història d’un idil·li pel teixir amb llana, pel tracte proper amb el públic que teixeix, i per totes les històries que arriben darrere un mostrador, el d’aquesta botiga del barri del Remei de Vic, regentada per la Dolors Vila, la Dolors de Les Llanes.

La Dolors a l'esquerra amb la seva aprenenta Dolça, 

(que està a mesos de jubilar-se)

I la Neu i la Petita posant per la fotografia.

1-Per a mi, una ciutat formada per barris, un barri no és barri del tot si no té una xocolateria on fer una bona xocolata amb xurros, però que hi hagi una botiga de llanes també m’hi encaixa bastant en aquesta idea. I a tu Dolors t’hi encaixa?

Sí que m’hi encaixa, perquè és un punt de trobada de molta gent, i la gent ho necessita. A part, aquí s’hi fa molta activitat social a banda de comprar, i la gent necessita fer una activitat, tenir un hobbi. I aquests dies de confinament, moltes clientes ens han fet arribar això, que els ha anat molt bé tenir aquest passatemps de cosir amb llana.

2-Una botiga de llanes... D’on ve aquesta idea? Tens família que pasturava xais i volies homenatjar-los?

No, hahaha. A la meva mare sempre li havia agradat molt fer labors, i de petita sempre la veia, sobretot a l’hivern, prop de la llar de foc asseguda en un escó fent mitja. I quan vaig anar a estudiar a Barcelona, el pis on m’estava, la dona tenia per hobbi fer mitja. I així va ser que amb uns amics, ens en vam anar a fer unes vacances a Bèlgica, tot voltant pels carrers, vèiem botigues molt boniques, i jo li vaig comentar a la meva amiga: -Seria el somni de la meva vida tenir una botiga de llanes! I l’amiga, que llavors no tenia feina em va dir: -Ei, doncs perquè no n’obrim una? Nosaltres posem el local! I així amb la broma, i una petita inversió, tres mesos després, un dissabte 17 d’octubre obríem la botiga.

Una xocolateria fa barri,

però una xocolatada en una botiga de llanes 
ja fa més que barri, fa comunitat

3-Bufa! D’això se’n diu “dit i fet”! Però aquell local on vas obrir no és l’actual de la Rambla Josep Tarradelles, oi? Ni tenia aquest nom la botiga.

No, no. Abans estàvem al passeig de la Generalitat i ens dèiem Bellpunt, però quan vàrem venir cap aquí el 2005, com que els amics van sortir de la societat, li vàrem canviar el nom, i com que tothom anava a les llanes i jo em dic Dolors... Les Llanes Dolors. Tot i que encara ara truca alguna client o proveïdor dient Bellpunt.

4-La teva vida laboral comença amb la botiga? Venies ja del sector del comerç abans d’obrir-la?

No, però sempre m’ha agradat molt el comerç i estar de cara al públic. Quan tenia 14 anys i estudiava, els estius me’n anava a treballar en una parada de fruites i anàvem als mercats; els dilluns a Manlleu, els dimarts a Vic, els dimecres a Taradell, els dijous a Sant Hipòlit de Voltregà, els divendres a Tona i els dissabtes a Vic. Era el meu hobbie als estius i quan feia vacances a l’escola.

Però jo vaig estudiar matemàtiques (jo estava entre medecina o matemàtiques, però la meva mare deia que metge no feia per una dona... Hahaha), tot i que quan estudiava a Barcelona, jo treballava a la farmàcia d’una clínica, la Clínica del Dr. Seguí, que ara és un geriàtric, al carrer Verge de la Salut, 47, all barri de Gràcia. 

Ni totes les llanes venen d'ovelles ni només es poden fer ovelles amb llanes

5-Jo penso en llanes i penso en xais i ovelles. Són aquests animals els únics subministradors de matèria prima?

Doncs saps que ara mateix em quedo en blanc? Hahaha! Bé, hi ha la llana de vicunya, que és l’animal més apreciat que hi ha perquè fa una llana de molta qualitat, també n’hi ha d’alpaca, i darrerament ens estan sortint llanes fetes amb plàstics reciclats i algues marines! I a part a l’estiu, tenim llanes de cotó i alguna de cànem, ambdues del món vegetal. Aquest darrer anys s’està revolucionant molt el sector de les llanes en quant a materials.

6-Vivim en un país amb un important sector ramader, una part del qual oví, tens alguna llana extreta d’ovelles criades a Catalunya? Existeix aquest producte? En tens a la botiga? D’on ve la llana que vens?

A Catalunya tenim la llana Xisqueta, que és d’un tipus d’ovella. Des de Katia van promocionar una línia de llanes extretes d’ovelles de la península, on a través d’un codi QR de la madeixa, podies saber de quin ramat era l’ovella, per on pasturava...

El que si et puc dir, és que a Manlleu tenim un fabricant de llanes, tenen una maquinària especial per fer un tipus específic de teixit (diferent mohair, llana treballada com si fos teixit, etc) i nosaltres tenim un expositor de llanes de les que fan allà. M’agrada molt el producte que fan. El nostre principal proveïdor és Katia, de Castellbell i el Vilar, al Bages, que té molts productors petits que li fan productes específics, com aquest de Manlleu.

Una mostra de llanes fabricades a Manlleu (2)

7-També al pensar en llanes, penso que és un passatemps de persones grans, normalment dones, és una idea equivocada?

No és equivocada, no. El 98% són dones, d’homes cada vegada més, però de moment són molt pocs, i els pocs que venen són joves. Ara ens trobem que hi ha escoles, com les de tipus Waldorf per exemple, que ensenyen a teixir amb mitja i ganxet a la canalla.

8-Tinc entès també, que teniu clientes grans, grans i mediàtiques que han estat recentment entrevistades a diferents ràdios i televisions de Catalunya i Espanya. M’han informat bé les meves fonts?

T’han informat bé, si. Tenim a la persona més gran de Vic, la Carme Noguera, que el 22 d’agost farà 106 anys! De fet, podem dir que tenim moltes clientes majors de 90 anys, o sigui que podríem afirmar que teixir amb llana és bo per la salut! Hahaha!

9-I tornant a pensar en llanes, no puc evitar pensar en jerseis bufandes o barrets. Quin tipus de peça de roba o altres aplicacions són les més populars? I quina és la cosa més estranya que hagis vist fer mai?

Jerseis i mantes és lo més popular. Ara està molt de moda fer articles per la llar; coixins, mantes pel sofà...

El més estrany que jo recordi... Hi ha una clienta que visita esglésies, i quan veu una imatge que li agrada en fa una reproducció amb punt de creu.

També recordo que una vegada ens van venir a buscar llana per fer-li un jersei a un gegant, però ara no recordo de quina població!

I despès hi ha el cas d’una senyora que va venir i em va dir: -Voldria fer una funda de llana per un piano, em podries ajudar?. –Ostres, doncs no n’he fet mai cap, a veure com et puc ajudar. –Si que podràs si, és pel meu home que està gras i gros com un piano.

La Carme Noguera, amb 105 anys,

és la clienta més gran de la botiga i de Vic

10-Si alguna vegada has tingut problemes per dormir, també has optat per comptar xais o tens altres alternatives?

Ja! Hahaha! No, per sort no tinc aquest problema i dormo molt bé, i si alguna nit em costa més, sóc més d’agafar un llibre i llegir.

11-Com a comerciant amb botiga a peu de carrer, la influència d’Internet està provocant que molts comerços hagin de canviar d’activitat o tancar, reinventar-se o morir que diuen. Com t’afecta a tu la gran xarxa?

El sector del comerç en general li està afectat molt, però ara per exemple amb això del Covid, sort n’hem tingut de les vendes online!

Nosaltres som una botiga que la gent li agrada venir, perquè li agrada que li ensenyem com cal fer els passos, comptar els punts... Tot i així, cada vegada més si que noto que la gent, sobretot la més jove, aprèn a fer molts passos per Internet i ja venen amb la idea més clara del que volen, però la gent gran no s’hi vol posar.

Sortosament, la Dolors no necessita les ovelles per dormir (1)

12-I pel que fa al futur del comerç de carrer, de barri, la presència de locals buits es fa evident en uns carrers més que d’altres, però és un fenomen bastant global. Quina solució hi veus? Ja ens podrem reinventar tant com per omplir tants locals?

En parlàvem l’altre dia amb el president de l’associació de botiguers de Vic, si aquesta crisi del Covid s’allarga molt, aquesta imatge de locals tancats que hem vist durant el confinament, ja serà la normal en poc temps, ja s’ho poden començar a imaginar.

13-El número de la mala sort diuen. Ens el saltem o li donem una segona oportunitat? Quina és la situació o desgràcia que hagis viscut a la botiga, de la que en aquell moment et maleïssis els ossos però ara pots explicar quasi amb un somriure?

La més recent que recordo, no és res greu, però són aquelles coses que saben greu.

Tenim una clienta que al març estava fent un jerseiet per un seu net d’un any, va arribar el confinament i just llavors el va acabar. Han passat més de tres mesos, el net ha crescut, i ara el jersei ja li va una mica just, el va venir a portar per si sabíem d’algú que el pogués necessitar i el tenim a l’aparador exposat.

El cert és que hem tingut molta sort amb la botiga, exceptuant un intent frustrat de robatori durant el dia, mentre érem a l’enterro d’un meu cunyat, que només va causar desperfectes a la persiana, des d’aquell dissabte 17 d’octubre que vam obrir, que no ha parat d’entrar gent, inclús la primera clienta, la Maria Parra, encara avui ve ella, els seus fills i els seus nets!

14-Les Llanes Dolors ja porta uns quants anys oberta, li en queden uns quants anys més?

No ho sé, la meva il·lusió és que algú em succeeixi, personalment, si la salut no em falta, jo vull continuar dos, tres o quatre anys més o els que siguin.

15-T’has plantejat buscar successor a l’Escola d’Arts i Oficis o un lloc similar, per si hi pogués haver gent jove interessada?

Dintre de Vic Comerç, hi ha una àrea que t’assessoren i t’ajuden quan vols traspassar un negoci, el que no sé si encara està operativa, no ho he mirat, però també és cert que per dur una botiga així, has de tenir una bona base de coneixement d’haver treballat amb llana, perquè aquí molta gent ve a que els ensenyis. Per això, ara per ara no hi ha successió.

Teixint el present, el demà ja dirà

16-Abans deies que vàreu obrir al passeig de la Generalitat, quasi al davant de la desapareguda caserna de la Guàrdia Civil, desapareguda després que un atemptat d’ETA n’enderroqués bona part. Recordes aquell dia? Com el vas viure? Una cosa així ha de marcar.

El recordo com si fos ara, era a la tarda, hi havia gent a la botiga, i tots els vidres de l’aparador i de dalt es van trencar. En aquell moment ens entrava una noia amb qui ens havíem fet amigues, perquè estant embarassada va tenir la nena abans d’hora i va quedar una mica petita; va entrar amb el cotxet i el nadó de 3 mesos, i en sentir l’explosió, va deixar el cotxet amb nosaltres i va sortir corrents. Quan va tornar, trasbalsada ens deia: -Estan tots morts, penjats a trossos per allà entre les runes. El seu marit era guàrdia civil. Per sort va aparèixer poc després, perquè estava patrullant per l’autopista, a l’alçada de l’Ametlla del Vallès.

El meu marit venia caminant cap aquí la botiga, per poc que no l’enganxa. Jo me’n recordo moltíssim, va ser molt dur.

I després, quan vam anar a Colòmbia a buscar la nostra filla Deicy, ens van fer allotjar en un hotel al costat d’un quarter militar, hi havia una placa que deia“el sitio más seguro de Colombia”, i el dia abans de marxar va sortir volant pels aires. Era la setmana que feien en Pastrana president i la guerrilla hi va atemptar. Allà s’inaugurava el centre informàtic militar més important de Colòmbia, la 4ª Brigada es deia, hi van morir dos soldats. O sigui que ja portem dues experiències per no oblidar!

17-Les Llanes Dolors han estat sempre situades al barri del Remei de Vic, no és qualsevol barri aquest. És el barri més dens de la ciutat, amb la més alta tassa de diversitat d’orígens dels seus habitants, s’hi parlen més de deu llengües  i s’hi comptabilitzen més de sis nacionalitats extracomunitàries, un 33% de la població del barri. Tant és així, que va ser l’origen del primer partit obertament xenòfob i racista amb opcions a governar la ciutat, aprofitant alguns problemes de convivència ocasionats per l’origen humil (pobre) d’aquests nous vigatans. Tu que portes quasi 40 anys al barri, com has viscut aquestes transformacions? Has patit mai per la teva seguretat? Els nous veïns també són clients?

Quan varen fer el pàrquing subterrani, jo no n’estava a favor i molts veïns també es queixaven “Dos anys d’obres amb tot potes en l’aire! Això no potser, no cal aquest aparcament!” i alguns van començar a fer una recollida de signatures per paralitzar-ho, i me’n van dur uns fulls a la botiga. Un bon dia va venir el president del partit aquest a buscar el full de signatures. Des de llavors no vaig tenir cap més tracte amb ells.

A molta gent de Vic l’espanta venir fins aquí, sobretot de nit, els fa por venir al barri. Travessar el pont del riu Mèder és com entrar a un altre món per ells, i jo sempre els hi dic, porto quasi 40 anys a la botiga i mai he tingut cap problema. Com a curiositat, hi ha un videoclub aquí a prop, que de vegades té problemes amb uns nens que li agafen videojocs, són canalla de pares magrebins. Abans s’enfadava molt, però ara, quan té algun problema amb ells, els amenaça d’anar a parlar amb l’Imam i els nens ja no el molesten durant una bona temporada.

Tenim poques clientes nouvingudes, les que més de Sud-Amèrica, alguna d’Àsia, de l’Africa negra alguna vegada n’han vingut. Venia una noia marroquina quan el marit era fora del país treballant, però quan tornava la deixàvem de veure.  

Plaça de la Noguera al barri del Remei de Vic

18-I això de cosir amb llana, on s’aprèn? Hi ha escoles? En dones classes tu?

Això la veritat és que és molt l’experiència. Quan vam començar, tothom que venia ens preguntava: -Em gasto X cèntims en la llana, però em sortirà bé el jersei? I ara que ja tots n’hem après una mica, la gent ja no pregunta això, ara ja demanen que els comptem els punts, que és lo important per fer un jersei, i ja estan segurs de que se’l podran posar i de que els quedarà bé.

A les botigues, darrerament es fan cursos de ganxet, de macramé, els proveïdors posen molts vídeos a les xarxes... Ja no és com abans que havies de buscar una àvia que en sabés i te’n ensenyés.

Hi ha molta gent que ens demana per cursos, però nosaltres els hi diem que no en fem, que si volen, que ells comprin la llana, i aquí els hi ensenyarem pas a pas com fer-ho.

Amb el Covid tot ha canviat una mica, ara no poden venir, i haig de dir que m’he fet un fart de fer i veure vídeos de i per clients aquests dies que Déu n’hi dó!

19-Creus que la llana està cada vegada en més desús, o que encara té molt recorregut per dir i ser explorat encara?

Crec que si que té molt recorregut, de fet, diuen que és la nova ioga perquè quan teixeixes et relaxes. Es veu que a Barcelona hi ha clubs on la gent va teixir, i on hi ha molta gent jove, també molts nois. Diuen que és la ioga del futur.

El tracte amb la gent, un dels petits plaers de darrere el mostrador.

20-Què és el que més t’agrada de tenir la botiga, allò pel qual quasi sense pensar-hi t’alegra el dia.

Tractar el públic. Evidentment sempre n’hi ha algun que cansa, però en general m’agrada molt el contacte directe amb la gent. Pensa que abans del Covid, aquí hi havia clientes que ja venien i es feien el cafè, portaven pastes per esmorzar o berenar, es celebraven aniversaris... I es comparteixen moltes experiències i es creen molts i bons vincles.

21-Dolors, segur que podria anar preguntant més, però per mi... Creus que ens hem deixat alguna cosa? Hi ha quelcom que vulguis explicar que ens haguem oblidat? 

Cada any a l’estiu, fèiem un petit casal per la canalla a davant de la botiga durant el mes de juliol, allà ensenyàvem a la canalla a fer ganxet i teixir, i en un mes, la gran majoria marxava amb un jersei fet per ells mateixos.

 No et pots imaginar la quantitat de gent que ha passat demanant si aquest any ho faríem!

El casal d’estiu és una mostra de que l’afició teixidora continua.

Per seguir teixint malgrat la calor, o fer jerseis, gorros i bufandes durant el confinament:

Instagram: https://www.instagram.com/lesllanesdolors/

Facebook: https://www.facebook.com/lesllanesdolors

Aquesta entrevista ha estat realitzada en persona a la botiga de llanes el 16 de juliol del 2020. Totes les fotografies estan extretes dels perfils públics de la botiga amb la seva autorització, excepte la dels ovelles (1) extreta de la Revista Agrocultura i la de la Plaça de la Noguera, que és d’elaboració pròpia i la (2) que l'ha fet la mateixa Dolors.