Una Pàgina de Preguntes

-
Això és una pàgina de preguntes a persones, que per les seves habilitats, coneixements o trajectòria tenen alguna cosa interessant a dir o a aportar a la humanitat. El repte és aquest, aconseguir a base de preguntes, que us arribin, us distreguin i us ho passeu bé amb les històries que ens explicaran. Si en surt quelcom de bo, una conversa, una idea, una inspiració... El bloc ja haurà valgut la pena, i les preguntes i les respostes també. Benvingut al bloc on un dia tu pots ser l’entrevistat.


Entrades populars d'aquest blog

Amb les mans i l'ànima en el fang: Nayra Caritx

-
Imatge
Si la setmana passada vam passar per aigua però sense mullar-nos, en aquesta ens enfangarem sense embrutar-nos, i és que després de la pluja queden el bassals i amb ells el fang, i hi ha qui s'enfanga per fer-ne art, i perquè nosaltres en puguem gaudir després. Aquesta setmana ens enfanguem de la mà d’una enigmàtica artista ceramista, propera a la Vall del Ges però d’ànima nòmada, de la que en cap moment hem pogut veure cap més rostre que el modelat en els seus treballs, imprimint així un caràcter molt propi i personal a la seva obra, captant tota l’atenció cap a la seva creació, perquè és on ella es fa present, com ho és en les seves respostes. Us presento a Nayra Caritx. Picant Ferro   1-Nayra Caritx, nom artístic o real? Realíssim ..ha haaa és la primera pregunta que em fa tothom 2-Per a qui no et conegui de res, o de molt poc, ens pots explicar una mica quin és el teu ofici? Ceramista artística , que no és el mateix que terrissaire , ofici que tothom ...
Read more »

Grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez

-
Imatge
Vam coincidir fent l’EGB a l’Escola Pública Dr. Fortià Solà de Torelló. Ja llavors, recordo que li agradava escriure i que les seves redaccions escolars destacaven, inclús en alguns Jocs Florals va sortit premiat! També recordo que jugava a futbol, que algunes tardes després de classe se’n anava a entrenar i alguns dies del cap de setmana no sortia a jugar al carrer perquè tenia partit.   Poc a poc, com sovint passa amb els companys d’aquella època, la vida ens porta per camins diferents i ens perdem una mica la pista. Tanmateix, un bon dia me’l retrobo en una xarxa social, i descobreixo que corre per muntanyes, que té una web i un blog, que és copywriter i storyteller ... I que té dos novel·les publicades! He volgut deixar constància del testimoni d’aquest torellonenc cul inquiet, curiós, imaginatiu, amb valors, actitud i molt sentit de l’humor. Una caràcter i una filosofia de vida digna de ser explicada, entre grampons, pilotes i semàntica: Jordi Martínez. Els amants de la ...
Read more »

Un pioner de les energies renovables: Antonio Ruiz

-
Imatge
La història que ens ocupa, té els seus orígens al barri de Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat. És la d’un jove que s’involucra en les lluites ecologistes i socials de finals dels 80, que seran l’embrió d‘un amor que l’acompanyarà fins a dia d’avui i que anirà lligat als inicis de la implantació de les energies renovables a Catalunya fins el moment actual. Amb tots els seus alts i baixos, propòsits i despropòsits. La seva passió per aquestes tecnologies, el va convertir en un prematur aprenent autodidacta, en l’era que internet eren els llibres de les biblioteques i algunes revistes; el va dur a ser un dels socis fundadors d’una de les primeres empreses cooperatives vinculades a les renovables, des d’on impartien formació en solar tèrmica, fotovoltaica i eòlica, i des d’on es van atrevir a projectar les primeres instal·lacions d’energia solar tèrmica, quan encara cap normativa les emparava o obligava a instal·lar-ne. La història d’Antonio Ruiz, és la història d’un pioner, d’un pi...
Read more »

Harmonia i bellesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez d'HD Shop

-
Imatge
Al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona o antic poble de Sant Martí de Provençals, en un carrer proper i paral·lel a la Meridiana, hi ha un petit taller mecànic on hi ressonen motors de combustió a quatre temps i de carburació. Si l’analitzéssim des d’un prisma estrictament tècnic, es podria dir que és un taller que aviat es podria quedar ancorat en el passat, perquè no està apostant per la innovació i les noves tecnologies... Però és que no seria del tot encertat dir que aquell és només un taller mecànic, doncs d’aquell garatge del carrer Ripollès en surten màquines dignes d'admirar, peces irrepetibles, acabades amb gust i gràcia, fetes amb amor, passió i “chispa”. Si, no m’he equivocat, no, he dit chispa enlloc de guspira, i es que és potser un dels ingredients que contribueixen a la màgia que allà s’hi fa entre  benzina, Harleys i ruanquenrol. És harmonia i belllesa sobre motors a quatre temps: Kim Meléndez a l’HD Shop. Ni barba, ni melena, ni panxa. Kim Meléndez és un mecànic...
Read more »

Vi i Muntanyes: En parlem amb l'Edu Rifà

-
Imatge
Conegut al seu poble per ser el co-propietari del Bistrot del Firal de Torelló (Barcelona), per haver portat durant anys el restaurant del Santuari de Bellmunt a Sant Pere de Torelló, també és coneguda la seva passió per les muntanyes i les seves èpiques expedicions a cims llunyans, i ara darrerament, l'hi estem coneixent una nova etapa, un nou amor, el mon del vi.  L'Edu ha demostrat i demostra cada dia, que darrera d'aquesta façana d'home tranquil i manyac, s'amaga un aventurer que es dedica amb fruïció a tot allò que fa. L’Edu Rifà en una de les seves passions 1-Muntanyes, des de quan t’han atret? Crec que té un component genètic, el meu pare si sentia molt atret, i un component d’hàbit ja que, per aquesta atracció que sentien els pares, passàvem les vacances a Benasque o Vielha i no l’Estartit o Calella. (això si, anàvem a Benasc i el cassette del cotxe sempre sonaven “Els Pescadors de l’Escala”)  2-Que creus que t'atrau d'elles?  ...
Read more »

De les matemàtiques a les llanes: Dolors Vila

-
Imatge
Molts coneixem casos de persones que han passat per diferents feines professionals i al final han optat per dedicar-se a la docència, perquè era més estable o previsible aparentment, però són menys els casos de professors que han deixat la docència per dedicar-se a una altra feina (aquí hem vist el cas del Gerard Verdaguer), a quelcom que l’instint els deia que havien d’anar per allà, malgrat potser ser menys còmode i arriscat. Però diferents circumstàncies et poden fer arribar un bon dia una oportunitat, i si tu tens clar el que vols, aquella oportunitat pot arribar a ser una realitat. Aquesta és la història d’un idil·li pel teixir amb llana, pel tracte proper amb el públic que teixeix, i per totes les històries que arriben darrere un mostrador, el d’aquesta botiga del barri del Remei de Vic, regentada per la Dolors Vila, la Dolors de Les Llanes. La Dolors a l'esquerra amb la seva aprenenta Dolça,  (que està a mesos de jubilar-se) I la Neu i la Petita posant per la fotog...
Read more »

Al ritme de forns, "drum-circles" i pëshos: Santi Carcasona

-
Imatge
Ja anava sent hora d'entrevistar el primer músic del bloc. Pensant en el candidat, em va seduir una idea que podia ser maca, però que implicava estar a l’alçada del protagonista. La primera vegada que vaig anar a un concert en directe i que recordo amb la fascinació d’un pre-adolescent de 14 anys, va ser a la plaça Nova de Torelló. El bateria d’aquell grup també s’estrenava, quasi es podria dir que els dos hi vam perdre la virginitat en aquella plaça, ell com a músic i jo com a oient. Avui, unes dècades després, he pogut fer un repàs a base de preguntes i repreguntes a aquell bateria, avui amb una més que sòlida trajectòria musical; se l’ha vist a Operación Triunfo ensenyant, al Youtube en memorables videos, se l’ha vist, escoltat i viscut amb Pësh, i sovint ens sorprèn amb mil i una noves activitats, fruit de la seva inventiva i inquieta creativitat que s’amaga darrere el rostre serè que mostra en públic. Per a mi és una responsabilitat intentar explicar bé tot el seu món, ...
Read more »

Una activista del verd: Mireia Lacort

-
Imatge
L’he titulat així, però podia haver-la dit perfectament “La dona que volia ser planta”, per l’amor i el coneixement que professa i mostra cap a tot el món vegetal. No és només una florista o una jardinera, és una persona compromesa amb els seus valors en defensa de la sostenibilitat de la vida humana en la Pachamama des d’adolescent, i que ara amb els anys, ha aconseguit trobar allò tant difícil (i sovint impossible), que és saber el camí professional que un vol prendre. Quasi gosaria a dir sense equivocar-me, que la Mireia ha aconseguit fer ofici dels seus principis.  Podria haver centrat l’entrevista en la “notícia” del fet de ser dona i jardinera, però és que m’hagués quedat, a part de potser massa tòpic, segurament massa curt.  Ella és molt més que això, que no és poc! Ella és una activista del verd: Mireia Lacort. 1-I un bon dia de primavera va florir a les xarxes un perfil que ens parlava cada dia de l’univers floral; Born Gardening. I dic univers amb propietat, perquè r...
Read more »

Una dona d'aigua del s.XXI: Núria Sellarès

-
Imatge
S’està parlant molt aquests dies, que una de les claus de la recuperació econòmica ha de venir per la inversió en sostenibilitat i protecció del medi ambient. Està clar que la dependència dels recursos fòssils ens fa menys lliures, més bruts i més susceptibles a qualsevol crisi econòmica i pujada de preus del petroli. I també l'aigua és un recurs imprescindible i vital, sobretot l'aigua potable, aigua de boca que en diuen, un recurs a salvaguardar i fer-ne un bon ús, i d'això n'he parlat amb algú, que dedica part de la seva vida a veure com està l’aigua que ens hem de beure i ens permet viure. Un recurs natural clau per a la vida en el planeta, i del qual de la seva salut en depèn la nostra com espècie. Ens hem centrat molt en l’exemple de comportament dels rius Ges i Ter en el seu pas per Osona, però és perfectament extrapolable a altres territoris, com també ho són algunes de les altres problemàtiques o temàtiques que hem tractat amb la Núria Sellarès, una filla de ...
Read more »

RETRATS D'UN CICLE DE CUINA (1 de 4): Dídac i Aleix, els més joves de la cuina

-
Imatge
La taxa d'atur entre els que tenen algun títol de cicles de grau mitjà o superior està entre el 8 i el 9% segons dades del 2019, i arriba al 30% entre els joves que no tenen cap tipus de formació. Els cicles formatius s’estan convertint en una eina per a molts joves, i no tant joves, per accedir al mercat laboral, ja sigui per començar a treballar o per reciclar-se. Trobar una feina que no sigui extremadament precària, és tasca difícil sense uns mínims de formació que els cicles donen. He volgut fer un petit reportatge costumista dels alumnes que han passat per aquest curs 2020-21 d’un cicle formatiu de grau superior de Direcció en Cuina a Ripoll, i de passada saber qui s’hi apunta, perquè s’hi apunta i què hi busca. I finalment, si hi acaba trobant el que buscava. Durant cada cap de setmana de juny i el primer de juliol, publicaré un conjunt d’entrevistes als alumnes que han passat per aquest curs. Perquè qui sap si demà tu podries ser un d’ells o qui sap si podria ser el teu cuin...
Read more »