Una Pàgina de Preguntes

Des de fa un bon temps, temps del cronometrable, segueixo un projecte nascut a Gombrèn (Ripollès) dut de la mà d’una parella d’amants de les herbes silvestres, que ambicionen domesticar-ne, a la seva finca del Mas Les Comes, per tal de poder-ne fer infusions, condiments i qui sap quantes coses més. I per si el repte no fos prou, ho volen fer en una comarca de tradició carnio-làctica, practicant l’agricultura ecològica. Un dels valors dels molts que defensen aquesta parella, que estan fent del seu projecte d’empresa una filosofia de vida. Quins valors? Com ho volen fer? Com ho estan fent? Com els hi va? Aprofitant aquest bon temps de tardor d’octubre tardà, ara si meteorològic, vaig obtenir resposta a aquestes i moltes altres preguntes per via d’una videotrucada amb la Maria, per servir-vos-les recent collides aquest novembre, també tardà, com les herbes de l’Alex i l’Anna d’Aromik. Una delícia. Una bucòlica estampa de la Maria i l'Alex, una bucòlica estampa Aromik.   1-El Ripollè...

L’he titulat així, però podia haver-la dit perfectament “La dona que volia ser planta”, per l’amor i el coneixement que professa i mostra cap a tot el món vegetal. No és només una florista o una jardinera, és una persona compromesa amb els seus valors en defensa de la sostenibilitat de la vida humana en la Pachamama des d’adolescent, i que ara amb els anys, ha aconseguit trobar allò tant difícil (i sovint impossible), que és saber el camí professional que un vol prendre. Quasi gosaria a dir sense equivocar-me, que la Mireia ha aconseguit fer ofici dels seus principis.  Podria haver centrat l’entrevista en la “notícia” del fet de ser dona i jardinera, però és que m’hagués quedat, a part de potser massa tòpic, segurament massa curt.  Ella és molt més que això, que no és poc! Ella és una activista del verd: Mireia Lacort. 1-I un bon dia de primavera va florir a les xarxes un perfil que ens parlava cada dia de l’univers floral; Born Gardening. I dic univers amb propietat, perquè r...